Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Al Pic Negre d'Envalira (2816 mts.) hi ha dues vies a la cara nord que va obrir el Xavi Bonatti, aquesta que fem avui l'han reequipat fa molt poc temps i arriba al mateix cim del Pic Negre d'Envalira, l'altre la deixarem per un altre dia.
Deixem el cotxe a la corba (2225 mts.) que hi ha al costat de Costa Rodona, a la mateixa carretera que puja al Port d'Envalira. Baixem una mica per la mateixa carretera i agafem una pista de terra (a l'hivern és una pista d'esquí) que va franquejant per sota els telecadires de l'estació.
A l'arribar a la cota 2250 seguim el telecadira dels Isards fins al final, per continuar paral·lel al telesquí del Pic Negre fins al seu final (2580 mts.), jo crec que és la part més alta de l'estació del Pas de la Casa. Ja veiem el nostre objectiu davant nostre, només ens queda pujar fins al peu de l'esperó més baix i després pujar uns trenta metres per la canal de la dreta fins al peu de via (2690 mts.). El nom de la via actualment quasi no es veu, la pintura vermella està esborrada.
Primer Llarg: Sortim verticalment i al trobar el tercer parabolt agafem en tendència a la dreta tota l'estona fins a buscar la reunió, per mi igual que en tota la via, s'ha d'anar amb compte amb la roca, no és granet (és gneis) i està bastant descompóst, rellisca i amb el liquen que hi ha al damunt encara més. 34 mts. III i IV. 9 assegurances.
Segon Llarg: A la dreta de la reunió fem un franqueig petit amb uns passos una mica finets, després agafem un esperó i cap amunt. A mesura que ens apropem a la reunió s'ha de vigilar amb la roca, com deia el Juan Carlos, nosaltres hem d'aguantar la roca per què no caigui en algun tram. 45 mts. IV+ i III. 11 assegurances.
Tercer Llarg: Baixem uns metres a l'esquerra amb compte amb els blocs, un cop arribem al pitó (una V) tirem directes fins a la reunió, el llarg més curt i més fàcil. 20 mts. III. 3 assegurances.
Quart Llarg: Per unes plaques pugem directes des de la reunió a buscar el pas més difícil de la via. Arribem a sota un bloc on tenim el parabolt a la nostra dreta, nosaltres passem per l'esquerra amb una magnífica assegurança. El llarg que més m'ha agradat de la via. 30 mts. IV, V- i IV. 7 assegurances.
Cinquè Llarg: Sortim de la reunió en tendència a la dreta, a l'arribar a una mica més de la meitat del llarg, continuem per la vertical amb una mica a l'esquerra fins a arribar a una bona reunió. 35 mts. IV i III. 7 assegurances.
Un cop arribats a aquest punt ja només ens queda continuar uns metres (II) fàcils fins al mateix cim del Pic Negre d'Envalira (2816 mts.). Aprofitem que la tarda és magnífica per menjar i beure una mica, unes fotos al cim i iniciem la baixada del cim.
En ser un cim bicèfal, baixem fins al fals coll (2790 mts.) entre el Pic Negre i el Pic Engaït (2823 mts.) i continuem fins al Coll dels Isards (2645 mts.), baixem i remuntem uns metres fins al Fals Coll dels Isards. A partir d'aquí és tot baixada fins al cotxe, a la cota 2420 mts. agafem les mateixes traces de pujada i continuem per aquestes fins al cotxe.
Escalada molt ben assegurada i divertida, però amb una roca que esperava millor, en fi, entenc que tot no pot ser a la vida.
Desnivell: 655 mts.
Recorregut: 10,3 Km.
Horari: 6h, 25m.
Deixem el cotxe en una corba (2225 mts.) pujant al Port d'Envalira.
La pujada la fem per una de les pistes d'esquí del Pas de la Casa.
El terreny en aquesta part és herbós amb petites pedres, cosa que no dificulta gens la pujada.
Al fons ja veiem l'esperó nord (entre el sol i l'ombra).
A la dreta de l'esperó comença la via, la ressenya és d'internet (me l'han passat i no ser l'autor).
Arribant a peu de via, mirada enrere per veure el que hem pujat.
Com podeu veure el nom de la via està quasi esborrat, a la dreta foto del 14/08/2023 de Joan Asín on encara es podia llegir.
A peu de via encara queda una mica de neu de la nevada del passat diumenge.
El Xavi iniciant el primer llarg de corda.
Arribant al segon parabolt.
Aquest llarg puja verticalment a l'inici i després franqueja a la dreta.
Franquejant a la dreta a la recerca de la primera reunió.
El Xavi ha pujat amb botes (com a bon alpinista) i sincerament crec que com estava la roca d'humida i amb el liquen que té és un encert.
Arribant a la primera reunió.
El Juan Carlos començant la via, primera escalada després de l'accident d'esquí.
Amb el Juan Carlos a la primera reunió.
Iniciant el franqueig del segon llarg.
Passos fins al sortir de la reunió, un montserratí ho té més fàcil.
Assegurant el primer parabolt.
Després del franquieg, agafem un esperó (IV+) i cap a dalt.
Després del franqueig, a punt d'agafar l'esperó.
El Xavi i el Juan Carlos a la segona reunió.
Sortint de la segona reunió has de baixar una mica a l'esquerra.
El Juan Carlos a la tercera reunió.
A punt d'arribar a la tercera reunió.
Sortint per fer el quart llarg.
Aquesta va ser per mi la millor tirada, i també la de millor roca.
Arribant al pas més difícil de la via (V-).
A punt de superar-lo per l'esquerra.
Ja l'ha superat, era més fàcil del que semblava. La bona roca fa molt per avaluar un pas.
Estany de la Merera al peu del Bony d'Envalira (2681 mts.)
Sortint de la quarta reunió per iniciar el cinquè llarg.
Aquesta tirada va a la dreta per després anar a l'esquerra fins a arribar a la reunió.
El Xavi a la cinquena tirada.
Arribant al cim del Pic Negre d'Envalira (2816 mts.)
El Juan Carlos arribant al cim amb nosaltres.
Tots tres al cim del Pic Negre d'Envalira (2816 mts.)
A la dreta els Pics de Fontnegre, a l'esquerra el Pic de la Mine.
Coll del Montmalús i cara nord el Montmalús (2791 mts.) quines esquiades en aquesta cara....
Baixant cap al fals coll (2790 mts.)
Coll dels Isards (2645 mts.)
Baixada ben marcada cap al cotxe.
1 comentari:
Miro les fotos i em dono compte que va ser un dia intens.
Va valdre molt la pena per l’ambient de la via i la companyia … i per descomptat per els plats combinats que vàrem prendre a la Pobla.
Que en vinguin més com aquesta
Publica un comentari a l'entrada