diumenge, 22 de juliol del 2018

Garmo Blanco (2962 mts.) des del Balneàri de Panticosa.


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa Alpina 1:25.000.


Després de baixar del Peña Telera i tornar la clau de la barrera a l'oficina d'informació de Biescas, agafem el cotxe i pugem al Balneari de Panticosa, sopem ben d'hora i a les 21h. ja estem dormint.
4.45, sona el despertador, amunt i a 2/4 de 6 ja estem en ruta. Sortim del Balneari (1636 mts.) i agafem el GR-11 direcció al Refugi de Bachimaña, aquesta primera part pugem per petits camins molts d'ells picats al mig de la roca, trobem algun tram protegit amb cables d'acer, a l'arribar a la cota 1850 el pendent ja no és tan fort i s'acaba caminant entremig de les roques. 
Continuem amb un tram de petites pujades i baixades fins a situar-nos al peu de la Cuesta del Fraile (1920 mts.), ara iniciem una forta pujada i sense descans fins a assolir l'Estany Inferior de Bachimaña (2180 mts.), a la dreta podem veure el Refugi de Bachimaña (2200 mts.), portem 1h 40m. des del cotxe i aprofitem per fer la primera parada (5 minuts), el sender continua per una lleugera pujada sempre amb els Estanys de Bachimaña a la nostra dreta, quan arribem a la part final d'aquests estanys, iniciem la pujada i aribem a l'Ibón Azul Inferior (2350 mts.) ja tenim els Pics del Infierno just davant nostre, però encara queda molt per arribar, no s'ataquen directament, hem de continuar i arribar a l'Ibón Azul Superior (2400 mts.).
Al fons ja veiem el Coll al que ens hem de dirigir, quan iniciem aquesta pujada trobem neu continua i preferim posar-nos els grampons per més seguretat, amb els claus als peus i la seguretat que això ens proporciona arribem al Coll del Infierno (2721 mts.). A la nostra dreta veiem l'Ibón i Pic de Tebarray (2916 mts.), a l'esquerra la nostra destinació, aquí podem escollir dues maneres de pujar: més a l'esquerra (quasi per l'aresta) és una mica més difícil (en cap cas passes de II grau) però pots fer el Pic del Garmo Blanco (2962 mts.) i a la dreta, una mica més fàcil però sense fer aquest cim i amb tartera més descomposta, nosaltres ens decantem per la primera opció.
Iniciem la pujada fàcil seguint alguna fita i per terreny trepitjat, arribem a l'aresta on comencen les dificultats (aprofitem per deixar els pals d'esquí en aquest racó), controlant bé els passos anem pujant fins que arribem al Pic del Garmo Blanco (2962 mts.), aquí la nostra intenció era continuar per fer els tres Pics del Infierno però fem unes quantes reflexions: portem quasi 6 hores des del cotxe, calculem que fer els 3 Infiernos i tornar aquí poden ser més de 2 hores, és diumenge, demà hem de treballar....
Per tant decidim, girar cua i deixar-los per un altre dia, desgrimpem amb molta cura tota aquesta part fins a arribar al punt on hem deixat els pals, continuem fins al coll del Infierno, punt on aprofitem per descansar i beure una mica. Continuem fins a l'Ibón Azul Superior (2400 mts.), aquí sí que fem la parada gran, al riu podem reomplir les ampolles i aixi continuar fins al cotxe que ho farem sense para-nos per res.
Molt bona sortida amb un cim que no recordo si el vaig pujar la vegada que vaig fer els tres Infiernos (vaig pujar per la cara sud amb grampons i piolet i vaig baixar per Ibones Azules).
Ara a preparar la próxima.



Desnivell: 1660 mts.

Recorregut: 20,3 Km.

Horari: 10h, 15m.






Encara és negra nit i ja estem pujant pel GR-11, abaix podem veure les llums del Balneari de Panticosa.


Pendents fortes a la Cuesta del Fraile.


Refugi de los Ibones de Bachimaña (2200 mts.)


Fins a arribar al Coll dels Infiernos (2721 mts.) seguim tota l'estona el GR-11.


Cascada que baixa del Ibón Azul Inferior, al fons els Pics de l'Infierno.


Ibón Azul Inferior (2350 mts.)



Ibón Azul Superior (2400 mts.) amb el Pic de Piedrafita (2952 mts.) al fons.


Iniciant la pujada al Coll dels Infiernos.


A la part inferior podem veure l'Ibón Azul Superior (2400 mts.)


Ja falten pocs metres per assolir el coll.


La Teresa arribant al Coll dels Infiernos (2721 mts.), al fons podem veure el massís del Vignemale, amb el Pic Clot de la Hount (3289 mts.) i Cerbillona (3247 mts.) justs davant nostre.


 Des del mateix coll podem veure l'inici de la pujada cap al Garmo Blanco.


Ibón de Tebarray (2680 mts.) i Pic de Tebarray (2916 mts.)


Iniciant l'aproximació a la cresta, a sota l'Ibón i Pic de Tebarray, al fons el massís del Balaitous.


D'esquerra a dreta: Balaitous (3146 mts.), Torre de Costerillou (3049 mts.) i Agulla Ussel (3022 mts.)




Iniciant la grimpada.


En cap moment passem de II, ja falta poc.


Des del cim del Garmo Blaco podem veure davant: el Pic de Piedrafita, a sota el Coll dels Infiernos i a la dreta l'Ibón Azul Superior.


Infierno Occidental (3073 mts.), hem de baixar a la dreta a buscar el color clar de roca i després pujar per l'aresta final a l'esquerra fins al cim.


Al cim del Garmo Blanco (2962 mts.)


La baixada per la glacera dels Infiernos.


Baixada agradable amb els núvols tapant el sol i sense massa calor.


L'estany de Bachimaña Superior (2200 mts.) amb el refugi al seu damunt.



Tram protegit amb cable d'acer a prop del Balneari de Panticosa.

dissabte, 21 de juliol del 2018

Peña Telera (2762 mts.), Peña Parda (2657 mts) i Peña Capullo (2652 mts.) des del refugi del Puerto (1520 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Ampliació amb els tres cims assolits en el dia d'avui.


Mapa Alpina 1:25.000. Color lila :Pujada per la pista amb el cotxe. Color Verd: Pujada al Peña Telera.



Aquest era un cim que feia molts anys que volia pujar, un any per una cosa i un altre any per un altre finalment no havíem vingut mai. Ens hem decidit pel vessant sud, una zona molt tranquil·la, tan és així que no hem vist ningú en tot el dia. Hem volgut pujar per aquí per conèixer aquestes valls i així poder venir a l'hivern amb els esquís de muntanya. 
Si vols arribar fins al refugi del Puerto (1520 mts.) amb el cotxe has de trucar a l'Ajuntament de Biescas i sota una fiança de 6€ (al tornar la clau et tornen els diners) et deixen la clau per obrir la barrera situada a l'inici de la pista. De la pista hem de dir que són més de 9 kilòmetres d'anada que es fan una mica pesats amb la pista en general en bon estat però s'ha de prestar atenció per què trobem pedres i forats al mig del camí que poden arruïnar la part inferior d'un turisme, millor 4 x4 o SUV.
Sortim del refugi del Puerto (1520 mts.) i seguim la pista fins ben aprop del següent refugi, a l'arribar a la cota 1700 s'acaba la pista i després de travessar el riu continuem per un sender fins a arribar al refugi de Usabas (1840 mts.), just darrera nostre però 900 metres per damunt podem veure el cim de la Peña Parda (2657 mts.) l'últim cim del dia d'avui per nosaltres. Aquest refugi igual que el del Puerto no estan preparats per dormir a l'hivern, les portes no tanquen bé i suposo que deu estar ple de neu l'interior al ben mig de l'hivern.
Creuem el Plan de Usabas i girem a la dreta (est) per pujar direcció a la Espelunga de las Grallas, tot aquest tram és força dret i fins que no assolim un balcó a 2300 mts. no trobem cap moment de respir. Continuem una mica més pel fons de la vall direcció a la Punta Plana (2624 mts.) a l'arribar a 2350 mts. girem a la dreta i en uns metres ja hem de travessar la primera congesta de neu, la prudència recomana posar-se els grampons per què la neu està força dura, el tram no és massa llarg però suficient per relliscar i prendre mal.
Enfilem una canal que ens deixa al mateix cim del Pic Capullo (2652 mts.), la boira comença a pujar i no ens deixa veure del tot la següent pujada direcció al Peña Telera. Baixem fins al coll (2590 mts.)  que separa els dos cims, un cop aquí iniciem un franqueig amb un lleuger ascens fins a situar-nos a la mateixa vertical del cim punt on iniciem la pujada directa, en pocs minuts arribem al segon cim de la jornada: Peña Telera (2762 mts.), pocs minuts després arriba un noi d'Osca que ha pujat per l'altre vessant, després d'intercanviar unes paraules amb ell, iniciem el descens direcció al proper cim. 
Per això hem de baixar amb tendència a l'esquerra (sentit descendent) i anar seguint unes marques a la roca de color fúcsia (per la boira), a mitja baixada trobem moltes edelweiss (flor de neu) i després de fer una petita desgrimpada arribem al coll (2580 mts.) que separa el Peña Telera de la Peña Parda, ara només ens queda pujar 100 metres per assolir el Pic de la Peña Parda (2657 mts.). Fem un parell de fotos i iniciem el descens fins al coll, baixem una mica cap a la dreta fins a trobar la pujada d'aquest matí just a la cota 2410 mts., ara només ens queda seguir el mateix camí de pujada i tornar al refugi del Puerto (1520 mts.)


Desnivell: 1440 mts.

Recorregut: 17, 2 Km.

Horari: 8h, 24m.








Primers metres del dia, deixem enrere el Refugi del Barranco del Puerto (1520 mts.)


Refugi d'Usabas (1840 mts.) amb el Peña Parda (2657 mts.) al fons.


Al centre la Peña Retona (2557 mts.)


Grimpant entre mig de blocs grans.


Uns metres més endavant girem a l'esquerra.



A l'alçada de 2000 mts. trobem aquesta gran cova a la nostra dreta.


Deixem el fons de la vall i girem a la dreta, ja trobem les primeres neus sinònim de grampons. 


Al fons podem veure el cim de la Peña Parda (2657 mts.), després baixarem per aquí.


Des del mateix cim la boira comença a pujar cap a nosaltres.


La boira no ens deixa veure la bona vista cap als cims de l'Algas, Argualas.


Al cim del Pico Capullo (2652 mts.) amb el Peña Telera darrera nostre.


Peña Telera (2762 mts.) cap allà anem.


Baixada del Pico Capullo, arribant al coll que el separa del Peña Telera.


Fàcils grimpades a la base del Telera.


Ja veiem el cim.


Just al moment que arribo al cim, la boira ens atrapa. 


Peña Telera (2762 mts.)



Edelweiss o Flor de neu.


Pujada a la Peña Parda (2657 mts.)


Des del cim vista cap a Panticosa.


Panoràmica des del cim de la Peña Parda, davant el Peña Telera.



Tercer cim del dia: Peña Parda (2657 mts.)


El tram de baixada del cim del Peña Telera fins al coll (2580 mts.)


Tornem a trobar neu per baixar, un altre cop ens posem els grampons.


Des de Panticosa podem veure els cims que hem pujat fa unes hores, ara toca pujar fins al mateix Balneari, demà ens espera feina.