Sortides a Muntanya i Bicicleta.: Crestas-( Neouvielle-Pic Long )

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Crestas-( Neouvielle-Pic Long ). Mostrar tots els missatges

dissabte, 14 de setembre del 2019

Circular a l'Estaragne (3006 mts.), Pic de Campbieil (3173 mts.) i Pic de la Lentilla (3157 mts.) des de Cap de Long.

Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.

Mapa IGN 1:25.000

Uns mesos enrere la Teresa em va comentar si l'acompanyaria a fer els 125 tresmils principals del Pirineu, després de pensar i donar moltes voltes a la pregunta (jajaja) li vaig dir que sí. Això també m'ha servit a mi per posar-me al dia amb els tresmils. Quan jo vaig acabar els 212 tresmils a l'octubre del 2011 aquests eren els reconeguts per la UIAA (Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme) amb un treball dirigit per Juan Buyse. Aquesta llista com jo mateix vaig poder comprovar en algun cim no era correcte per no donar tots els condicionants per ser considerat cim de tresmil metres (Figurar en algun mapa o guia, tenir nom que permeti la seva identificació, entre el cim i la base de les seves arestes ha de tenir com a mínim 10 metres de desnivell). En aquesta última actualització de l'any 2015 la UIAA gràcies a un grup anomenat Los Cazafantasmas 3000 dona una nova llista: 125 cims principals i 92 secundaris, han desaparegut 11 cims i s'han afegit 16 cims nous fent un total de 217 tresmils. Ja se m'ha girat feina. Amb els que he fet aquest cap de setmana porto 396 cims amb repeticions i d'aquests 16 nous em falten 12 per pujar.

6 dies després d'haver deixat Cap de Long (2150 mts.) amb la Carme i la Irene torno a estar aquí però ara amb la Teresa. La idea és mirar de fer el Pic d'Estaragne (3006 mts.) el Pic de Campbieil (3173 mts) i el Pic de la Lentilla (3157 mts.) aquest últim és un dels nous tresmils de la revisió del 2015. Quan vaig acompanyar a la Carme a aquesta zona ja el van pujar per si algun dia es considerava tresmil.

Sortim d'un aparcament (2090 mts.) unes corbes per sota del Cap de Long i seguim la carretera D 929 uns 600 metres fins a agafar la desviació a la dreta i entrar a la Vall de l'Estaragne. Aquesta primera part el camí és planer però quan arribem a la cota 2200, el sender comença a guanyar inclinació fins al plateau a 2400 mts. Aquí puc fotografiar una marmota i alguns isards, seguim per la part dreta de la vall i a l'arribar al fons tornem a pujar amb ganes, ara ja no afluixarà fins a assolir el cim.

El camí sembla que vagi cap al Col d'Estaragne però a l'arribar a la cota 2600 gira a l'esquerra (sentit ascendent) i després de franquejar aquesta part, iniciem la pujada final al cim on ja ens trobem les primeres neus noves de la temporàda 2019-2020. 2 hores i 20 minuts després de sortir del cotxe assolim el cim de l'Estaragne (3006 mts.), el vent bufa una mica per tant, dues fotos i iniciem el descens per l'altre vessant. La primera part has de vigilar una mica després ja és camí, baixem fins a la cota 2940 per després començar a pujar, a prop del cim hi han unes rampes llises que s'han de passar amb compte, nosaltres grimpem una mica a la dreta per roca descomposta i no ser que és millor ......

Arribem a la part més alta del Pic de Campbieil (3173 mts.) i igual que l'anterior continuem sense parar fins al següent on ja pararem. Sortim del cim i baixem a una depressió 3140 per terreny fàcil assolir el tercer tresmil del dia: Pic de la Lentilla (3157 mts.), aquí ens posem el Gore-Tex i aprofitem per menjar i beure una mica. Iniciem la baixada fins a la Hourquette de Cap de Long (2902 mts.) i sense perdre massa alçada franquegem fins a situar-nos a la vertical (2870 mts.) del cim del Pic Maou (3074 mts.) per veure si el podem pujar. Hi han uns núvols molt negres a prop nostre i això ens fa continuar el descens i deixar aquest cim per un altre dia.

Ara només ens queda agafar el camí que baixa fins a Cap de Long i després continuar pel camí que el franqueja realitzant un puja-baixa d'allò més entretingut i així arribar al cotxe, finalment no ens hem mullat. Bona sortida per posar en forma (estava força bé) a la Teresa després de les seves vacances per l'altre hemisferi.

Desnivell: 1430 mts.

Recorregut: 15,2 Km.

Horari: 8h 34m.

Deixem la carretera D 929 per entrar a la Vall d'Estaragne (2080 mts.)

Aquesta primera part és suau.

Comencem les rampes, ara de moment per herba.

Aquí podem veure l'itinerari fins al cim de l'Estaragne (3006 mts.)

Marmota mimetitzada al seu entorn.

Isards corrent pel Parc Nacional del Neouvielle.

El camí està molt ben marcat.

Tot el que puc veure per la part superior.

I tot el que portem des del fons de la vall.

La terra està força humida de les pluges i nevada d'aquesta setmana.

Primeres petjades a la neu recent de la temporada 2019-2020.

Arribant al plateau sota el cim.

Arribant al cim podem veure el Midi de Bigorre (2877 mts.)

Des del mateix cim podem veure cap on hem d'anar: Campbieil (3173 mts.)

Massís de la Munia (3133 mts.)

Al cim de l'Estaragne (3006 mts.)

La continuació cap al Pic de Campbieil.

D'esquerra a dreta: Pic Badet (3160 mts.), Agulla Badet (3135 mts.) i Pic Long (3192 mts.)

Baixant de l'Estaragne (3006 mts.)

Pujant cap al Campbieil, al fons el Cap de Long.

Arribant a l'aresta final.

Les plaques llises s'han de passar amb compte.

Roca delicada ben a prop del cim.

La mateixa foto anterior des de la part superior.

Ja hem passat el tram més delicat, de l'Estaragne venim.

Ja puc veure la fita cimera.

Arribant al cim del Campbieil.

Pic Long, Badet i Maou.

Al cim del Campbieil (3173 mts.)

Iniciant la baixada, al fons a l'esquerra podem veure el Pic de la Lentilla.

L'estació d'esquí de Piau Engaly.

Pic de la Lentilla (3157 mts.)

Baixant cap a l'Hourquette de Cap de Long (2902 mts.)

Aigua transparent que va directa a l'embassament de Cap de Long.

Que estaré fotografiant?

Aquesta és la foto que estic fent a l'anterior: Aresta Ferbos al Pic de Trois Conseillers.

dissabte, 7 de setembre del 2019

Aresta Ferbos (AD+) al Pic des Trois Conselleirs (3039 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.

Mapa IGN 1:25.000

Els que em coneixen saben la meva debilitat per aquesta aresta. Es va pujar per primera vegada el 9 de setembre de 1937 per H. Ferbos i J. Ferbos i és una línia magnífica que baixa cap al Cap de Long (2150 mts.), només veure-la ja et donen ganes de pujar-hi. El divendres a la nit arribem a l'aparcament de Cap de Long amb la Carme i la Irene.

Sortim de l'aparcament amb la Carme quan falten 20 minuts per la 7 del matí, el termòmetre senyala 2 graus, ja arriba la tardor al Pirineu. Hem de passar l'embassament pel camí que hi ha a la part superior i a l'arribar al final agafem a l'esquerra on comença el camí que puja a la Bretxa de Barris (comunica Cap de Long amb el Lac d'Aubert), nosaltres a l'arribar a la cota 2390 deixem a la dreta el camí que puja a aquesta bretxa i continuem primer per un pendent suau, després va guanyant inclinació fins que arribem a la cota 2500 on deixem les fites que pugen cap a la Bretxa Néouvielle (per on baixarem nosaltres després), continuem franquejant guanyant altura molt suaument, poc abans d'arribar a l'inici de l'aresta veiem un punt on cau aigua i aprofitem per fer la primera parada aquí, al mateix temps podem tornar a omplir l'ampolla al màxim per fer tota l'aresta sense problema d'aigua.

Inici de l'aresta (2670 mts.), avui hem portat una corda de 60 mts. i la idea és apurar al màxim la corda per fer les menors reunions possibles (finalment han sortit 12 llargs i l'últim petit fins al mateix cim). Comença la Carme per una xemeneia ampla, abans d'arribar al bloc encastat gira a l'esquerra i continua per terreny fàcil fins a assolir la mateixa aresta (50 mts. III). La segona tirada continuo jo per un terreny ampla on pots escollir la millor manera de pujar, sempre en tendència a la dreta, arribo a un replà ample on fins i tot em puc asseure i assegurar còmodament a la Carme (55 mts. III+).

A l'inici de la tercera tirada la Carme es canvia les botes pels peus de gat, surts de la reunió a la dreta per agafar una canal amb bona roca, reunió a un gran bloc (55 mts. III). Inicio la quarta tirada amb la mateixa tònica que les anteriors, hi ha un punt on has de passar fent bavaresa i situar-te al mateix fil de l'aresta (55 mts. II+)

La Carme comença la cinquena amb alguna roca solta, s'han de vigilar per què tot i ser una molt bona roca ens trobem blocs a punt de caure (50 mts. III). La sisena vaig encadenant plaques amb molt bona roca i puc posar assegurances a grans blocs (55 mts. III). Acabem d'arribar a l'equador de l'aresta. La setena hi ha un tram força aeri però amb molt bona pressa per mans i peus, aquí la Carme esgota la corda perfectament (57 mts. III+). La vuitena tirada jo crec que és la pitjor, surt a la dreta de la reunió i puja per una canal de vegades amb una mica de terra, munto la reunió a l'esquerra del final de la canal (50 mts. II+)

La novena tirada comença a la dreta d'aquesta canal de terra amb roca complicada (hi ha un bloc que està a punt de caure), un cop superat aquests passos, puges en tendència a l'esquerra per muntar reunió 8 metres per sota del diedre de IV+ (50 mts. III). A l'arribar aquí i estar una mica cansats, agafem la canal de l'esquerra que continuem fins a la part final fins a situar-nos sota un petit esperó que en la següent tirada passarem en bavaresa (50 mts. III)

Superem aquest pas i continuem fins a buscar el mateix fil de l'aresta (50 mts. II+), això ja veiem que s'està acabant, Iniciem l'onzena tirada pel mateix fil de l'aresta amb una petita desgrimpada (55 mts. II+). La dotzena tirada puja per un diedre ajagut amb molt bona pressa que fa posar la cirereta al pastís en aquest final de via (55 mts. III-).

Només ens queden 20 metres fàcils fins a assolir el cim del Pic des Trois Conseillers (3039 mts.), és la tercera vegada que faig aquest cim, la primera en solitari quan vaig fer la cresta des del Turón de Néouvielle (quan estava ficat per acabar els 212 tresmils del Pirineu), la segona amb la Teresa i la Carme (vam acompanyar-la perquè fes la punta Rebou-Vidal) i la tercera avui.

Estem una bona estona al cim (més de 40 minuts), ens recuperem de l'esforç i iniciem la baixada. Aquest primer tram fins a la Bretxa Néouville (2976 mts.) és fàcil, a partir d'aquí la baixada és delicada. Només sortir de la Bretxa hi ha molta pedra solta i el fet de tenir força inclinació pot fer baixar pedres cap abaix (anar amb compte per si puja gent). Arribem a la cota 2840 on hi ha un parabolt amb maillon preparat per rapelar, són 30 metres i una petita desgrimpada, després de baixar els dos recollim la corda i baixem fins a coincidir amb el camí de pujada. Arribem a Cap de Long on ens espera la Irene, quan ens estem canviant i per sorpresa per nosaltres (sobretot per la Carme) arriba la seva neboda Irene i el seu company Pol amb dos amics per fer l'endemà la cresta al Pic Long.

Els desitgem molta sort i nosaltres baixem cap a Barcelona que encara ens queda una bona estona (finalment la jornada va ser de més de 20 hores............)

Desnivell: 1050 mts.

Recorregut 10,2 Km.

Horari: 12h 50m.

A primera hora del matí ja podem veure l'aresta amb la seva totalitat.