dissabte, 30 de juny del 2018

Staffal (1825 mts.)- refugi Gnifetti (3647 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa IGC, 1:25.000


Després de seguir durant unes quantes setmanes els pronòstics de la meteo a la part Italo-Suïssa del massís del Monte Rosa, finalment veiem que el cap de setmana del 30 de juny i 1 de juliol el temps serà estable. Contactem amb el refugi Gnifetti (3647 mts.) i ens confirmen la reserva, finalment només podem anar la Teresa i jo.
Sortim divendres tarda, conduïm fins a Chamonix on arribem passades les 12 de la matinada, unes hores dormint i a les 6 tornem a estar en peu,  travessem el Túnel del Mont Blanc i després de passar el bonic poble de Courmayer continuem per l'autopista, deixem Aosta a la nostra esquerra i després d'uns 50 kilòmetres sortim de l'autopista al poble de Pont-Saint-Martin. Ens endinsem a la vall que hem de continuar fins al final, travessem el poble de Gressoney-Saint-Jean i 4 kilòmetres després arribem a  l'aparcament del telecabina de Staffal (1825 mts.) on aparquem el cotxe, 1025 kilòmetres des de Gavà.
Preparem les motxilles i agafem el primer telecabina que ens porta des de Staffal (1825 mts.) fins a Gabiet (2310 mts.), el segon telecadira va des de Gabiet (2310 mts.) fins al Passo dei Salati (2970 mts.), a la sortida hem de caminar un centenar de metres per agafar el telefèric fins a la Punta Indren (3250 mts.).
A l'arribar a la part superior ens calcem els grampons i iniciem la pujada al refugi, anem pujant suaument direcció a l'oest, passem pel refugi Mantova (3498 mts.), just davant nostre podem veure el refugi Gnifetti (3647 mts.), anem pujant per una traça ben marcada, per pujar al refugi has d'apropar-te a la roca i per una mena de via ferrada superar aquests metres de roca (el canvi climàtic té la culpa) agafat a unes cordes gruixudes i graons metàl·lics pels peus assolim el refugi Gnifetti (3647 mts.).
Després de registrar-nos i deixar les coses que no ens fan falta a l'habitació, baixem per la part posterior del refugi fins a la glacera, aquí ens assegurem (estem en una glacera i hi han esquerdes) i pugem fins a la cota 3800 on descansem una estona per afavorir l'aclimatació.
Ara només ens queda baixar tranquilament fins al refugi i esperar a les 19h. per sopar, després a dormir d'hora que a l'endemà hem de matinar.


Desnivell: 510 mts.

Recorregut: 4,2 Km.

Horari: 3h, 17m.





Punt de sortida a Staffal-Gabiet (1825 mts.)


A l'arribada del segon telecabina al Passo de Salati (2970 mts.)


Petit tram d'accés al Telefèric de la Punta Indren.


Punta Indren (3250 mts.), inici de la sortida.


Amb una calor intensa, iniciem la marxa cap al refugi.


Al fons podem veure per on hem començat la sortida.


El paisatge és espectacular, els Alps sempre son els Alps.


Primer tram de roca amb cordes fixes.


Segon tram de cordes fixes a prop del refugi Mantova (3498 mts.)


El refugi Mantova (3498 mts.)


El tram per anar al refugi Gnifetti (3647 mts.)


Amb el zoom es veu millor.


Arribant al tram de franqueig cap al refugi.


Inici de pujada per la roca.


El mateix pas vist des de la part superior.


Amb el retrocés de les glaceres, la neu queda molt més abaix, que fa uns quants anys.


Tram final per arribar al refugi Gnifetti (3647 mts.)


Des de la part superior del refugi, a la dreta la Piràmide Vincent (4215 mts.)


Per baixar a la glacera des de la part posterior del refugi.


El mateix pas vist des de baix.


Seracs per tot arreu.


Per aclimatar una mica més, després de deixar les coses al refu, pugem fins a la cota 3800.


Aquí ja estem a terreny glacial, per tant ens hem d'assegurar i vigilar les esquerdes.


El refugi ja queda uns 200 metres per sota nostre.

dissabte, 16 de juny del 2018

Aneto (3404 mts.) 50ª ascensió i final de temporada esquí de muntanya 2017-2018.


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa Alpina 1.25.000.


Primer de tot, vull donar les gràcies a la Carme, la Teresa i el David per acompanyar-me en aquesta 50ª ascensió a l'Aneto, alguns de vosaltres ja hauríeu guardat els esquís fa un bon grapat de dies i us heu esperat per fer el cim tots junts.
I s'ha de dir que les condicions no eren gens fàcils per anar-hi, s'havia de tenir molta moral i moltes ganes d'esquiar. Aquest any a causa de la quantitat de neu (desglaç) i les pluges d'aquestes últimes setmanes feia impossible poder pujar amb el cotxe fins a La Besurta (1920 mts.) punt de sortida habitual en aquestes dates. Ara hem de deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha per sota de Los Llanos del Hospital (1720 mts.).
A les 3 de la matinada sona el despertador al poble de Sesué i en 35 minuts ja estem tots 4 al cotxe per pujar fins a l'aparcament de Los Llanos. Quan passen uns minuts de les 4.30 sortim de l'aparcament (1720 mts.) i seguim la pista fins a arribar un centenar de metres abans del Pla d'Estanys on ja baixa aigua per tot arreu, al venir amb vambes i portar mitjons de recanvi a la motxilla, no ho dubtem i pel ben mig de l'aigua, és impossible intentar passar pel Pla d'Estanys per la quantitat d'aigua, per tant hem d'anar a buscar el GR que va des de Los Llanos fins a La Besurta, un cop l'agafem continuem fins a arribar a La Besurta (1920 mts.)
Continuem direcció al Pla d'Aigualluts (2010 mts.), després de travessar tot el Pla, agafem el camí direcció a la Vall de Barrancs. Quan arribem a la cota 2200 ja veiem que és el lloc adequat per fer el canvi de vambes a les botes d'esquí i posar les pells per continuar amb esquís. Aquests primers metres són una mica emprenyadors per què les pluges d'aquests últims dies ha deixat uns grans canalons a la neu (per on circulava l'aigua) i fa la pujada una mica molesta, però tot s'acaba a l'arribar a la cota 2500, on l'aigua ha passat a ser neu i ens trobem amb una superfície molt llisa i amb una molt bona neu per pujar, i per baixar...............
Continuem fins al Coll de Corones (3173 mts.) on fem una petita parada per beure i menjar una mica, continuem i superem les inclinades pendents després del Coll de Corones, deixem els esquís abans dels últims metres per arribar a l'avant cim els quals pugem amb grampons. Avui no hi ha massa gent per la zona, això de deixar el cotxe tant abaix, ha desmotivat molta gent. Ens ajuntem els 4 a l'avant cim i la Teresa ens comenta que no està al 100 x 100 per passar avui (s'habia de grimpar amb els grampons) i per fer un pas perillós com aquest (que no difícil, s'ha de diferenciar molt bé amb un Pas difícill o perillós. Aquest Pas sense caiguda mortal no seria el mateix, per això no s'ha de forçar mai a ningú quan el nivell de perillositat és elevat i la persona que ha de travessar no s'ho veu) has d'estar totalment convençut i amb la ment lliure. Però per nosaltres és com si haguéssim pujat els 4. Les fotos de rigor al cim de l'Aneto (3404 mts.) amb el dibuix de la Teresa i revisat per l'Ònia.
Tornem al lloc on hem deixat els esquís i després de beure i menjar una mica iniciem un descens gloriós, ni en els millors dels somnis podíem preveure això, molta neu i amb base dura, per la part superior ja s'ha desfet i queda una "moquette" impressionant, a mesura que baixem està una mica més pessada però podem gaudir igualment. Per sort el tram inferior on l'aigua havia fet aquells canalons ara el sol s'ha encarregat de desfer aquesta neu i ens permet baixar sense patir tant com pensàvem quan hem pujat. Ara podem exahurir una mica més i arribem fins a la cota 2150 mts. i sense fer cap ratllada a l'esquí.
Continuem fins al Pla d'Aigualluts amb les botes, a l'arribar aquí i aprofitant el canvi de botes per vambes posem els peus en remull a les fredes aigües del riu Ésera. Ara només ens queda baixar fins a La Besurta i els 4 kilòmetres per anar a buscar el cotxe a l'aparcament per sota de Los Llanos de l'hospital.


Desnivell: 1970 mts.

Recorregut: 28,2 Km.

Horari: 13h, 2m.



Amb aquesta sortida (han estat un total de 32 sortides) i després de 8 mesos, donem per finalitzada la temporada d'esquí de muntanya 2017-2018. Ara a preparar noves Sortides a Muntanya.

Metres desnivell positius acumulats a la temporada d'esquí  2017-2018: 30.090 metres.

Kilòmetres recorreguts amb esquís temporada 2017-2018: 403,71 kilòmetres.









Abans d'arribar al Pla d'Estanys ja trobem la pista plena d'aigua.


Les muntanyes és reflecteixen a l'aigua i la llum frontal ressalta el verd de l'herba.


Encara de nit arribem a La Besurta (1920 mts.)


Deixem la desviació a La Renclusa i agafem el camí cap al Forat d'Aigualluts.


A l'arribar al Pla d'Aigualluts (2010 mts.) podem veure l'Aneto (3404 mts.)


Els primers raigs de sol ja toquen a l'Aneto.


En aquest punt agafem la desviació a mà esquerra cap a Barrancs.


Tot i haver plogut aquests dies enrere, a la cota 2200 ja podem calçar esquís.


Podem veure que ha plogut pels canalons que hi ha a la neu, pels quals ha baixat l'aigua.


La vall que hi ha per sota nostre és la de Barrancs, nosaltres ens desviem per anar a buscar la glacera de l'Aneto.


Per desgràcia nostra, deixem l'ombra i entrem al sol.


La neu marró d'aquests dies enrere.



Al fons podem veure el cim de La Forcanada (2883 mts.)


Bona neu per pujar, i més bona per baixar...........


Tot això és el que ens queda per davant.


La muntanya està magnífica, verda a les parts inferiors i blanca als cims.


Arribant al Coll de Corones (3173 mts.)


Ja hem passat la Punta Oliveras (3298 mts.), a sota nostra, això vol dir que ja arribem.


El David en ple esforç, metres finals a l'Aneto.


Vinga que ja hi som.


Jo estic a meitat del Pas de Mahoma, la Carme iniciant el Pas.


La meva 50ª ascensió al cim més alt del Pirineu,  l'Aneto (3404 mts.)



Mireu la menor quantitat de neu ara fa un any.


Després de les fotos de cim, tornem a travessar el Pas de Mahoma.


Al mig del Pas, a l'altra banda podem veure a la Teresa que avui ha preferit no passar. 


Els tres a la meitat del Pas.


Ja he acabat de travessar el Pas de Mahoma.


Foto de celebració de tot el grup amb globus inclosos de la 50ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.)


Primers girs per baixar fins a l'altura del Coll de Corones (3173 mts.)


La Teresa en plena acció, com has millorat aquesta temporada. 


La Carme encara per damunt del Coll de Corones.


Deixem les nostres traces a la neu.


Tota la glacera per nosaltres sols, no hi havia ni traces de baixada.


En aquesta neu "moquette" com diuen els francesos, que fàcil s'esquia.


Carme, com gaudeixes en aquesta baixada.


David, no t'ho pensaves trobar aquesta neu.


Fins aquí arribem amb els esquís, més de 1200 metres de desnivell.


Punt on traiem els esquís, totes les motxilles amb els globus de la celebració.


La Teresa senyalant per on acabem de baixar...................


Amb la Carme i la Teresa.


Amb el zoom podem veure l'itinerari de baixada.


A l'arribar al Pla d'Aigualluts, fem el canvi de botes per vambes.


Pla d'Aigualluts (2010 mts.)


Abans de continuar, fem una parada per veure el descens realitzat.


Abans d'arribar a La Besurta (1920 mts.) podem veure l'aigua acumulada (sembla un llac) per la qual cosa la pista esta tancada.


Hem de tornar pel GR que passa per sota del Pic de Salvaguarda. Aquí podem veure el Pla d'Estanys totalment inundat.