dissabte, 29 d’abril del 2017

Montmalús (2782 mts.) i Pic Blanc d'Envalira (2724 mts).



Durant tota la setmana hem estat mirant les diferents webs meteorològiques per què aquest pont de l'1 de Maig havíem de pujar als Alps, finalment i veient que el dia de cim (diumenge) no estava clar, ja que a partir de mig matí entrava un front decidim anul·lar la sortida.
La Carme marxa els tres dies a Sessué, el David, la Teresa i jo quedem a les 6.30 al Bruc per pujar a Andorra, pocs minuts abans de l'hora ens truca el David i ens diu que el despertador no ha funcionat (regal pel seu aniversari), així marxem la Teresa i jo cap a Andorra.
Com sempre en aquesta època, la idea és pujar el més alt possible amb el cotxe i així ens assegurem no haver de  portar els esquís a l'esquena una bona estona. Un dels llocs preferits per nosaltres tot i haver d'escoltar i aguantar les motos de neu permeses al Principat d'Andorra i prohibides a altres llocs com França, Catalunya és l'aparcament de Grau Roig (2110 mts.). Sortim amb els esquís als peus i la idea és pujar al Montmalús (2782 mts.) i després ja veurem si podem baixar per la cara sud i anar a l'Estany de Montmalús (2445 mts.) o baixar per la cara nord per continuar cap al Circ de Pessons, el temps i les condicions de la neu decidiràn.
Pugem fins al final del arrastre Montmalús i per unes traces molt marcades continuem direcció al Coll de Montmalús (2707 mts.) al qual arribem 1 hora i 35 minuts després de sortir del cotxe. Moltes vegades hem de deixar els esquís aquí al Coll però avui podem continuar amb ells als peus, a mesura que anem pujant per aquest vessant ja descartem baixar pel sud per què la neu en aquest vessant és justa i es veuen algunes pedres, continuem i arribem amb els esquís fins al mateix cim del Montmalús (2782 mts.), el primer que faig després de treure´m els esquís és anar a inspeccionar la baixada per la cara nord, la part central es veu amb alguna pedra però els 50 primers metres igual que al cim deu haver ventat i la neu estar molt dura. Per tant decidim ser prudents i baixar per on hem pujat, la neu és força canviant i trobem des de pols magnífica, fins a crosta passant per primavera pesada.
A l'arribar a l'inici de l'arrastre Montmalús (2154 mts.) parem a menjar i beura una mica, aquí decidim tornar a posar pells i remuntar per les pistes de l'estació tancada ja fa dies per pujar a la Punta 2724 mts., cim sense nom però amb una baixada espectacular. Iniciem la pujada amb una calor bastant forta, a mesura que pugem treu el cap el cim del Montmalús que hem pujat fa una estona, cada passa que fem ens allunyem més d'ell, per què anem en sentit contrari. Arribem al Coll Blanc (2620 mts.), continuem per l'aresta fàcil fins al mateix cim del Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.)
La idea inicial era baixar des del mateix cim però podem veure unes quantes pedres així ens estimem més baixar uns metres i agafar la baixada un pèl més a baix, la neu ha transformat i és una magnífica primavera. Gaudim d'aquest descens de més de 700 metres i per segona setmana consecutiva arribem al cotxe amb els esquís als peus.
Molt bona sortida de primavera al Pirineu Andorrà.


Desnivell: 1320 mts.

Recorregut: 14,25 Km.

Horari: 5h 59 m. 





El passat dijous varen caure 30 cm. de neu nova.


A l'esquerra el coll del Montmalús (2707 mts.), a la dreta el Montmalús (2782 mts.)


Pujant direcció al final del telearrastre Montmalús.




Cara nord del Montmalús.


Direcció al Coll de Montmalús.


Molt bona innivació en aquest vessant, llàstima de les motos de neu que deixen circular per les muntanyes a Andorra.


Molt bona traça de pujada, és de divendres, es veu que la gent no treballa................


Les pendents més fortes ben a prop del coll del Montmalús (2707 mts.)


A la dreta ja es pot veure el Coll del Montmalús. 


Arribant al coll del Montmalús (2707 mts.), al fons es veu la piràmide del Pic Negre d'Envalira.


Al vessant sud la neu ja està més justa, Estany de Montmalús (2445 mts.), al fons a l'esquerra La Muga (2860 mts.)


Forta pendent en aquest tram, tot i que la neu estava molt compactada i donava molta seguretat.


Últims metres abans d'arribar al cim.


Cim del Montmalús (2782 mts.)


A l'esquerra les nostres traces de baixada.


Pujant cap al Pic Blanc d'Envalira podem veure el Montmalús (2782 mts.)


A l'apropar-nos al Pic Blanc d'Envalira ja intuïm per on baixarem.


Arribant al Coll Blanc (2620 mts.)


Pujant per l'aresta, al fons a la dreta es pot veure el Puigpedrós de Llanós i el Coma d'Or.


Ja falta poc per arribar al cim.


Últims metres per arribar al cim.


La Teresa al cim.




Al Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.)


Des del cim podem veure el primer cim que hem fet avui, el Montmalús.


Per segona setmana consecutiva arribem al cotxe amb els esquís als peus.

dissabte, 22 d’abril del 2017

Pic de Duraneu (2539 mts.), Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.) i Puigmal (2910 mts.)



Tot i tornar a principis d'aquesta setmana de Noruega, veient el bon temps previst per dissabte i el vessant nord del Puigmal en unes immillorables condicions (calcem esquís al mateix aparcament) decidim pujar amb la Teresa a fer una circular que feia temps tenia al cap. Consisteix a pujar primer al Duraneu, continuar pels lloms suaus direcció a la Tossa del pas dels Lladres i per la carena un tram i després entrant a la via normal del Puigmal per França acabar al cim més alt del Pirineu Oriental Català.
Sortim de l'aparcament (1971 mts.) on hi ha la barrera que impedeix el pas a vehicles, a la part dreta sentit ascendent hi han unes traces d'esquí magnífiques, el que ens permet calçar esquís a la mateixa barrera. Arribem a la corba tan marcada de dretes i en lloc de continuar pel camí d'estiu (sud) agafem a la dreta de la caseta i per uns plans amb força neu anem remuntant metres, a l'arribar a la desviació per anar directes al Puigmal (esquerra), nosaltres agafem a la dreta i sense seguir massa temps la pista planera iniciem la pujada per unes àmplies pales amb una molt bona neu primavera, que et permet pujar sense ganivetes i amb una seguretat total. Després d'uns trams més o menys planers enfilem els últims metres amb força inclinació i assolim el primer cim del dia, Pic de Duraneu (2539 mts.), punt on acabaven la majoria de remuntadors de l'antiga i desapareguda estació de Puigmal 2600. Aprofitem per beure una mica i després de fer les fotos baixem un tram suau per després inciar la suau pujada fins a arribar a la Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.) aquí ni parem, fem la foto i continuem. Tot el tram d'ara és una mica pesat per què és un puja-baixa constant, hi ha un petit tram on ens hem de treure els esquís per manca de neu a la carena.
A la cota 2695 ens ajuntem amb les traces que pugen per la via normal de França al Puigmal, aquest tram també té força inclinació, arribem a sota el cim (2875 mts.) on ens traiem els esquís per continuar aquests últims metres caminant fins al mateix Puigmal (2910 mts.). No perdem temps per què pujant hem vist que la neu està en magnífiques condicions, bevem i mengem una mica, les fotos de cim i baixem fins al límit amb la neu on ens preparem per el descens.
La baixada ha estat genial amb una neu primavera magnífica i per unes pales força dretes però que amb aquesta neu et permet tot. A l'arribar abaix tornem a agafar les traces al costat de la pista que ens deixen al  costat mateix del cotxe.
Sortida per gaudir de l'esquí de muntanya en temporada primaveral.


Desnivell: 1105 mts.

Recorregut: 12,70 Km.

Horari: 5h, 20m.






Calcem els esquís al mateix aparcament (1971 mts.)


El vessant nord del Puigmal molt ben innivat.


Iniciem la pujada al Duraneu, com podeu veure el Puigmal de Llo (vessant sud) completament pelat.


Molt bona neu primavera de pujada on no fan falta les ganivetes.


Al fons està el Pic de Duraneu.


Antiga estació de Puigmal-Err 2600, ja fa uns quants anys que està tancada, a veure si un dia treuen tots els ferros de l'estació i la deixen com la van trobar al primer dia.


El cim de l'esquerra és la Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.)


Després d'aquest tram amb força pendent, en aquest punt ja disminueix.


Cada vegada estem més a prop dels lloms finals.


Al final del dia hem d'arribar al Puigmal (cim darrere la Teresa)


Puigcerdà amb la Tossa Plana de Lles (2905 mts.) al fons.


Ja estic arribant al Pic de Duraneu.


Pic de Duraneu (2539 mts.), a la dreta la Tossa del Pas dels Lladres i al fons el Puigmal, encara ens falten kilòmetres per recórrer.


Pujant a la Tossa del Pas dels Lladres a la part inferior: Puigcerdà.


Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.)


Tota la carena cap al Puigmal.


Encara que no ho sembli, és un puja-baixa constant.


Ja hem entrat a la via normal des de França al Puigmal, no falten més de 120 metres de desnivell per arribar al cim.


Puigmal (2910 mts.), cim més alt del Pirineu Català Oriental.


Vall de Noucreus.


A l'esquerra el Peric, a la dreta el Petit Peric, a sota l'estació (vessant sud) de Font-Romeu sense ni gota de neu.


Baixada espectacular per una magnífica neu primavera.


Podem baixar esquiant fins al mateix aparcament (1971 mts.)