dilluns, 18 de febrer del 2019

3ª etapa circular al Queyras. St Veran (2045 mts.) - Pic de Château Renard (2989 mts.) - Col de Longet (2701 mts.) - Pic Traversier (2882 mts.) - Pont de Lariane (2024 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa IGN 1: 25.000



La tarda anterior a la Gîte davant d'unes cerveses (i coca cola) hem estat pensant en el recorregut del dia d'avui.
Tenim tres opcions a realitzar:  1a opció: St Veran - Col Longet - Pic Traversier. 2a opció: St Veran - Pic de Château Renard - Col Longet - Pic Traversier i la 3a opció igual a l'anterior però agafant els remuntadors de l'estació de St Veran.
Finalment decidim la tercera opció, demà hem de treballar i si volem fer els cims i conduir fins a arribar a casa avui mateix, aquesta és l'opció que veiem més viable. 
Sortim de la Gîte d'etape Costebelle on ens han tractat molt bé i agafem la navette que puja fins a l'estació, comprem el forfait de randonnée (1 pujada 18€) i agafem l'arrastre Bouticare per baixar la pista Le Foret fins a la cadira de Les Cassettes, baixem per la pista L'Inglin. Pugem amb l'arrastre Le Gran Serre i al deixar la perxa ja podem posar pells.
Iniciem la pujada (2790 mts.) amb un franqueig ascendent vorejant per la part inferior el Pic de Château Renard, arribem al coll de l'observatori meteorològic (2940 mts.), només ens queda puja els últims metres per assolir el primer cim del dia, Pic de Château Renard (2989 mts.), les vistes són magnífiques, podem veure des de l'aparcament on van deixar el cotxe tres dies enrere fins al Mont Viso. Podem estar una bona estona al sol tot i que avui fa una mica d'aire.
Baixem caminant uns metres i ja podem calçar esquís, iniciem la baixada fins a l'observatori i continuem per suaus pendents direcció al sud. La neu aquí està molt ventada i ens fa treure el millor de nosaltres per poder baixar amb condicions. Baixem fins al final de la vall on parem a posar pells (2610 mts.). Iniciem una suau pujada fins al Col de Longet (2701 mts.), mirem com està la pujada i després baixada del Traversier, la neu es veu força dura, la Teresa decideix esperar-nos aquí.
La Carme i jo iniciem la pujada amb ganivetes, la primera part amb una certa inclinació, després a mesura que pugem cada cop va decreixent fins que assolim el llom. Arribem al que ens pensàvem que era el cim però veiem que encara hem de baixar uns metres i pujar la següent depressió que és on està el cim. Arribem al Pic Traversier (2882 mts.) tercer i últim cim d'aquesta travessa, ens fem la foto de rigor la Carme i jo.
Iniciem la baixada directes des del cim direcció a St Veran, a l'arribar a la cota 2730 iniciem un franqueig a la dreta per anar a buscar el Col de Longet (2701 mts.) on ens tornem a retrobar amb la Teresa. Després de descansar uns minuts, iniciem la baixada des del Col, aquests primers girs sobre neu una mica dura però un cop entrem a l'obaga trobem una neu pols (la millor dels tres dies) que no ens esperàvem. Baixem fins a la cota 2280 per terreny suau i molt divertit, a partir d'aquesta cota entrem dins del bosc que com que no és massa espès podem baixar amb total garantia.
Finalment arribem a l'aparcament de Pont de Lariana (2024 mts.) tres dies després d'haver començat aquesta aventura. Han estat tres dies magnífics que no oblidaré mai amb unes grans companyes de sortida.
Moltes gràcies Carme i Teresa per haver pogut gaudir de la vostra companyia, ens veiem molt aviat.



Desnivell: + 1290 mts. (725 mts. amb els remuntadors)
                  - 1410 mts.

Recorregut: 10,6 Km.

Horari: 5h 6m. (desde St Veran)  







St Veran (2045 mts.) a primera hora del matí. 




El poble de St Veran ja queda molt abaix.


Punt on iniciem la pujada (2795 mts.) després de deixar els remuntadors.


A poc a poc ens apropem al cim, a la part inferior podem veure St Veran.


Observatori meteorològic al coll del Château.


Últims metres per assolir el primer cim del dia.


Al fons podem veure per on vam passar ahir a la tarda.


Placa al mateix cim.


L'observatori vist des del cim.


Un simpàtic francès ens fa aquesta foto al cim.


Al cim del Pic de Château Renard (2989 mts.) 


Iniciem la baixada primer a l'observatori, després cap al Col de Longet.


Aquí podem veure la baixada des del Pic de Château Renard direcció al Col de Longet.


Parem a posar pells per pujar al Col.


Tram suau direcció al Col de Longet.


Ja ens queda poc per assolir el Col, a la dreta el Pic Traversier.



Col de Longet (2701 mts.) 

Pujant al Pic Traversier.


Últims metres abans d'arribar al cim.



Panoràmica des del cim, a l'esquerra el Col de St Veran.



Des del cim, mirada enrere. Al fons podem veure el cim assolit fa una estona: Pic de Château Renard.


Amb la Carme al Pic Traversier (2882 mts.), tercer i últim cim d'aquesta travessa.


Iniciem la baixada per una molt bona neu pols, les noies ara que ja estem a punt d'acabar fan bromes.


La Carme gaudint d'aquesta neu pols.




La Teresa ha gaudit molt en la seva primera travessa d'esquí als Alps.



Petit descans al tram final de la baixada.


Arribada al cotxe tres dies després d'haver sortit. Moltes felicitats Carme i Teresa pel treball ben fet.

diumenge, 17 de febrer del 2019

2ª etapa circular al Queyras. Chianale (1800 mts.) - Pic de Caramantran (3025 mts.) - Refugi de la Blanche (2500 mts.) - St Veran (2045 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa IGN 1:25.000   Chianale - Pic de Caramantran - Refugi de la Blanche.


Mapa IGN 1:25.000  Refugi de la Blanche - St Veran.


Avui després d'haver descansat molt bé (ens han tractat magníficament a La Peiro Groso), el dia s'aixeca preciós a Chianale (1780 mts.) a la comarca del Piemont Italià, recollim els esquís del garatge dels propietaris de la "Locanda la Peiro Groso" on han passat la nit i caminem 500 metres per dins del poble, a la mateixa sortida ja ens podem calçar els esquís.
Seguim una pista d'estiu bastant planera, a l'arribar a la cota 1880 i just abans de travessar un pont, ens trobem amb una cruïlla, a l'esquerra és per anar al Col Blanchet, nosaltres agafem a la dreta per anar al Col de St Veran. Passem al costat de les granges Vasserot (actualment tancades fins que arribi el bon temps) i ens dirigim al fons de la vall. Deixem a la nostra dreta l'última granja (Sotto Bianca 2015 mts.) i en aquest punt comencem a guanyar alçada amb ganes, el pendent cada cop és més inclinat fins a arribar a la cota 2360 on deixem aquesta vall i iniciem un franqueig a la dreta, en acabar aquest franqueig i al costat d'unes roques aprofitem per fer una merescuda parada.
Continuem pujant i a la cota 2500 agafem el mateix camí d'estiu (aquest puja més al sud  i no estava ben innivat), ara ens trobem amb un altre tram amb força pendent que resolem fent unes llargues llaçades. Ens situem sota el Col de St Veran (a 140 mts. del Col), aquí hem de decidir cap on anem. A l'esquerra puja directa al Col però veiem l'inconvenient que estar força gelat i poder ens fan falta els grampons, si continuem per aquest vessant Italià, arribarem a l'avantcim amb esquís als peus i la neu és primavera, cosa que ens assegura continuar amb esquís.
Evidentment decidim continuar per aquí i deixar la pujada al Col de St Veran per un altra vegada. Fa molta calor i els metres des de Chianale ja es comencen a notar, anem fent llargues llaçades per anar guanyant desnivell, el pendent per sort és moderat i es puja molt bé, finalment el terreny es va ajupint això és sinònim d'arribar a l'avantcim (3002 mts.).
Abans de continuar cap a cim donem una ullada a la baixada pel vessant de St Veran, es veu en perfectes condicions, genial.  Continuem amb els esquís als peus els pocs metres que ens falten fins a assolir el Pic de Caramantran (3025 mts.) o també anomenat amb Italià Il Pelvo. El dia és magnífic, no fa ni gota de vent al cim, aprofitem per descansar una estona i fer totes les màximes fotos en aquest idíl·lic paisatge. Ens encarreguem de felicitar a la Teresa pel seu primer tresmil amb esquís als Alps.
Iniciem la baixada fins a l'avantcim i fem els primers girs direcció al Col de Chamoussiere (2880 mts.) però rapidament girem a l'esquerra i anem cap al Col de St Veran però sense arribar a ell. Bastant més abaix ja podem intuir el Refugi de la Blanche (2500 mts.) següent punt de parada. La baixada fins al refugi està força bé sense ser cap meravella però com a mínim no trobem crostes, arribem al refu on aprofitarem per beure uns refrescos i omplir amb aigua les nostres buides ampolles.  Els guardes ens aconsellen per anar més ràpids continuar pel sender nòrdic que des de St Veran ha traçat la retrac que hi ha al costat del refugi. Així ho fem i en un moment estem al costat de la Chapelle de Clausis (2370 mts.), continuem per la mateixa pista que a causa del pla del terreny hem de remar en alguna ocasió. Finalment després de més de 8 hores de travessa arribem al poble de St Veran (2045 mts.) el poble més alt de França, ara només ens queda arribar a la Gîte d'etape Costebelle on passarem aquesta nit.
Gran jornada d'esquí enllaçant dos països com França i Itàlia.



Desnivell: + 1360 mts.
                  - 1130 mts.

Recorregut: 19,4 Km.

Horari: 8h 29m.







A l'hora d'esmorzar a la Peiro Groso (Chianale)


Un altre dia magnífic al poble Italià de Chianale (1800 mts.)


Travessem el riu pel pont metàl·lic i enfilem la vall.


Primers metres del dia, fins a arribar al cim del Caramantran estarem al vessant Sud - Est.


Aquesta primera part és força suau.


Hem d'anar a buscar el fons de la vall on el pendent s'incrementarà ràpidament.


Per aquí puja l'itinerari d'hivern i en una estona estarem pujant per aquest vessant.


Punt on es separen els dos camins, a la dreta: Col de St Veran. A l'esquerra Col Blanchet.


Iniciem els forts pendents amb aquesta neu primavera.


La Teresa tirant fort de cames, pendent pronunciat.


A mesura que anem pujant, cada cop queda més avall el poble de Chianale.


Amb el zoom es pot veure millor.


La Carme i la Teresa molt bones companyes, elles s'han fet molt bones amigues. 


A l'arribar a la cota 2370 aprofitem per fer una petita parada i beure una mica.


Anem guanyant alçada, ja estem al mateix nivell que el Col de St Veran (2844 mts.)


Panoràmica de la vall que acabem de pujar.


Ja estem a punt d'assolir el fals coll entre el Caramantran sud i el central.


Vinga Teresa que ja hi som................


Visió cap a l'oest (St. Veran)



Amb primer terme el Caramantran Sud (3021 mts.)


Pujant cap al cim podem veure el Refugi d'Agnel (2580 mts.) pel qual vàrem passar ahir.


Últims metres per arribar al cim.


Amb el zoom, Refugi d'Agnel (2580 mts.)


Cara Oest del Pic Taillante (3185 mts.)


Pain de Sucre (3210 mts.), Rocca Rossa (3184 mts.), Pic d'Asti (3219 mts.)


Mont Viso (3841 mts.)


Pic de Caramantran (3025 mts.) o Il Pelvo (en Italià)


El primer tresmil de la Teresa als Alps amb esquís de muntanya, moltes felicitats.


Primers metres de baixada del cim direcció al Col de St Veran (2844 mts.)


A la llunyania podem veure el refugi de la Blanche (2500 mts.)


Podem gaudir d'una molt bona neu.


Arribant al refugi.


Al ser diumenge a la tarda, el refugi està mig buit.


Descansem una estona i podem beure una mica, el dia ha estat molt calorós.


Autofoto dels tres recuperant forces.



Deixem el refugi i iniciem la baixada cap a St Veran (2045 mts.)



La Chapelle de Clausis (2370 mts.)




St Veran (2045 mts.) poble més alt de França.


Podem veure la baixada des del cim del Caramantran (3025 mts.) fins al refugi de la Blanche (2500 mts.)