dissabte, 27 d’agost del 2016

Agulla Superior del Tapou (3132 mts.), Agulla Inferior del Tapou (3124 mts.), Grand Tapou (3150 mts.), Pic de Milieu (3136 mts.)



Avui acompanyem a la Carme a fer les dues Agulles del Tapou, els altres dos cims  ja els té fets, després del dia d'avui ja només li falten 4 tresmils (aresta de Salenques fins al Margalida), jo també tinc ganes de tornar a pujar doncs el dia que ho vaig fer (octubre 2009) vaig anar sol i no vaig poder gaudir del dia, ja que l'itinerari és una mica perdut si no ho coneixes, avui ha estat tot diferent,  conèixer el camí, estar amb amics.
Per arribar aquí hem d'anar fins al poble de Gavarnie (pel Col del Tourmalet o per Lourdes), després agafar l'estreta carretera que es converteix més amunt en pista forestal (els últims kilòmetres en bastant mal estat, aneu amb compte els cotxes baixos) per arribar al Barrage d'Ossoue (1834 mts.), calculeu des de Barcelona unes 7 hores.
Sortim passades les 6 del matí del Barrage d'Ossaue (1834 mts.) i després de creuar el desaigua de l'embassament per un pont metàl·lic agafem el GR-10 direcció a la Cabane de Lourdes (1947 mts.), 300 metres abans d'arribar agafem una desviació a la dreta (SE) i seguim per un sender molt fressat, en 7 anys que feia que no passava per aquí el camí està molt més marcat i hi han moltes més fites pel camí.
Arribem al Llac de Montferrat (2374 mts.) on aprofitem per fer la primera parada i així podem agafar una mica d'aigua (avui era l'últim lloc on hi havia aigua), continuem per unes fortes pendents d'herba, passada la cota 2600 el camí segueix entre blocs de pedra però que es passen força bé, hem de passar alguna part amb neu però al no tenir molta inclinació passem sense problemes. La pujada segueix molt marcada tota l'estona i no hi ha cap problema, arribem a la cota 2800 on ja podem veure als dos primers cims davant nostre, primer fem el de l'esquerra, Pic Milieu (3136 mts.). Des d'aquest punt ja podem veure les dues Agulles del Tapou i el Grand Tapou que el tenim just davant, després de fer les fotos continuem.
Només hem de baixar 20 metres fins al coll que separen els dos cims, ara només falta pujar una trentena de metres fàcils per arribar al Grand Tapou (3150 mts.), aprofitem per beure i menjar una mica doncs ja portem quasi 1400 metres de desnivell des del cotxe.
A partir d'ara comencen les dificultats, iniciem la desgrimpada com si anéssim seguint la mateixa cresta però poc després enlloc de seguir en aquesta direcció (aniríem a la bretxa 3002 mts.) girem a la dreta i seguim paral·lels a la canal que baixa d'aquesta bretxa, al arribar a la cota 3080 és a dir hem baixat uns 70 metres des del cim del Grand Tapou podem passar a l'altre costat de la canal, depèn de l'època preveure grampons (jo a l'Octubre del 2009 em van fer falta) ara continuem fent un franqueig ascendent fins a arribar a un esperó que baixa de la mateixa bretxa que separa les dues Agulles, iniciem la pujada amb compte per què la qualitat de la roca no és la millor tot i que es fa força bé, arribem a la bretxa entre les dues Agulles on la Carme deixa la motxilla, en aquest mateix moment el Xavi ja esta desgrimpant  l'Agulla Inferior, nosaltres  continuem per l'esperó (II+)  fins a arribar al cim de l'Agulla Inferior del Tapou (3124 mts), unes fotos i iniciem la desgrimpada molt concentrats fins a la bretxa, continuem fins a la Superior, aquesta grimpada és una mica més fàcil II però la roca és pitjor, arribem tots tres a l'Agulla Superior del Tapou (3132 mts.).
Després de les fotos iniciem la desgrimpada fins a la bretxa i seguim fins al punt on hem de creuar la canal (3080 mts.), s'ha de dir que feies 4 passes per sobre la neu (molt tova) però la resta era una canal de pedres. Ara només ens queda pujar els 70 metres fins al cim del Grand Tapou on aquí sí que aprofitem per fer una bona parada, a partir d'aquí directes fins al Llac de Montferrat (2374 mts.) on aprofitem per refrescar-nos i beure una mica després baixada directa fins al cotxe.



Desnivell: 1605 mts.

Recorregut: 15,1 Km.

Horari: 8h 55m.     







Encara és de nit quan ja estem preparats per sortir.


Els primers cims ja es comencen a veure a la llunyania.


Abans d'arribar a la Cabane de Lourdes (1947 mts.) agafem la desviació a la dreta.


Aquest primer tram va per un terreny herbós molt adequat per caminar.


Amb la Carme i el Xavi.


Llacs de Montferrat (2374 mts.)


Continuem pujant per terreny herbós, després canviarà.


Flor de Neu o Edelweiss.


Tram amb forta pujada.


Encara queda neu a la zona del Vignemale.


Pic de Milieu (3136 mts.)


Des del mateix cim ja veiem les properes muntanyes a pujar en el dia d'avui.


Agulla Superior i Inferior de Tapou.


Diferents cims de la zona del Vignemale.


Arribant al segon cim puc veure el llac on està aparcat el cotxe.


Segon tresmil del dia, Grand Tapou (3150 mts.)


Les dues Agulles del Tapou i el Montferrat (3219 mts.)


Iniciem la desgrimpada del Grand Tapou per poder creuar la canal que separa les Agulles.


Ja estem quasi a la mateixa alçada que l'Agulla petita però encara hem de desgrimpar molt més.


No és difícil però la roca esta força descomposta.



Per aquí baix creuarem a l'altre vessant.


Roca típica del massís del Vignemale.


Ja hem passat a l'altre vessant i això és el que hem desgrimpat des del cim del Grand Tapou.


Iniciem la pujada per l'esperó direcció a la bretxa situada entre les dues Agulles.


A l'esquerra l'Agulla Inferior (on acaba d'arribar el Xavi) i a la dreta l'Agulla Superior.


La Carme arribant a l'Agulla Inferior de Tapou (3124 mts.) 


Cim de l'Agulla Inferior, darrere nostre el Grand Tapou (3150 mts.)


Des de l'Agulla Inferior podem veure la desgrimpada per passar a l'altre vessant.


A la mateixa Agulla Inferior cap a l'altra part, en primer terme l'Agulla Superior, al fons el Montferrat.


 l'Agulla Superior de Tapou (3132 mts.) i el Montferrat (3219 mts.)


El refugi de Baysellance (2651 mts.)


A punt de pujar a l'Agulla Superior.


Agulla Superior del Tapou (3132 mts.) felicitats Carme ja només et falten 4 tresmils per acabar els 212.


Durant la baixada encara toquem neu.




Seguim baixant per sender ben definit.


Amb el zoom a prop de l'aparcament podem veure els 4 cims aconseguits avui.

diumenge, 21 d’agost del 2016

Cresta de Peguera


Color Lila: Itinerari de pujada
   Color Verd: Itinerari de baixada


La primera persona que va fer aquesta cresta va ser el meu amic, company d'escalades i expedicions: Eustaquio Garrido a l'agost del 2004. Ell al ser uns anys més gran que jo em va ensenyar moltes coses del món de la muntanya, junts vàrem estar al Perú l'any 1989, amb ell vaig fer el meu primer cim de més de sis mil metres aquest mateix 1989, després els camins es van separar però sempre tinc un molt bon record d'ell, una abraçada Taqui.
Ja feia temps que volia venir però no hi havia manera de trobar el dia, aquest cap de setmana és el seu, ahir feia mal temps al Pirineu Occidental on teníem unes coses pendents, així sortim avui a fer una matinal tranquil·la, també ens acompanya la Irene.
Per arribar al poble abandonat de Peguera hem de passar per Sant Corneli, continuar uns 10 kilòmetres i a mà esquerra agafem la desviació que posa Peguera, a partir d'aquí és pista amb condicions acceptables. Després de passar la Font de Cal Coix continuem uns metres i arribem a les cases abandonades de Peguera, tot i que hi ha alguna que està en perfecte estat.
Passem per la part esquerra del poble i continuem deixant darrere nostre el Roc de Peguera, la cresta ja està a la vista, ara només hem de seguir fins al final de la vall i pujar al llom per iniciar la cresta.
És una cresta molt fàcil, ideal per iniciació però encara així recorda que estàs en alçada i no si val a badar, la cresta va d'est a oest és a dir de dreta a esquerra vista frontalment.
Aquest primer tram és fàcil sense cap complicació, arribem a un primer tram on passarem fent equilibri o haurem de fer servir les mans en aquest tram horitzontal. Arribem al primer ràpel de 10 metres, es pot desgrimpar (III), nosaltres avui rapelem. Després tornem a guardar la corda i continuem per trams distrets fins a arribar a una desgrimpada d'una xemeneia una mica incòmoda per la vegetació i el terra fangós que amb les pluges d'aquesta última nit rellisca una mica.
Arribem al primer mur que hem d'assegurar, són 8 metres de IV amb dues assegurances a la pared per donar més confiança en aquest pas. A la part superior pots muntar reunió d'un parabolt instal·lat. Continuem fins a arribar al ràpel més llarg (16 metres), la sortida és una mica exposada amb possibilitat de fer un pèndol, nosaltres rapelem una mica més a la dreta, sentit descendent. 
Un cop arribes a la bretxa et situes sota el pas més difícil de la cresta, una fissura de IV+, però si vas una mica a la dreta, és més fàcil (III+), hi ha dos químics per assegurar aquesta tirada (10 metres), després només queda continuar fins a dalt de l'agulla, on primer amb un ràpel de 10 metres arribem a una petita bretxa, superem un mur d'uns 3 metres i trobem l'últim ràpel (10 metres) que ens deixa a terra on ja només falta recollir tot el material i baixar cap al cotxe on ens espera la Irene per anar a dinar de pic-nic doncs el lloc s'ho mereix.


Desnivell: 195 mts.

Recorregut: 2,95 Km.

Horari: 3h, 25m.    







Panoràmica de la cresta vista des del poble abandonat de Peguera.


Amb la Carme i la Irene abans de la sortida.


Arribant a l'inici de la cresta.


Primeres passes per roca.


Al fons de la pista es pot veure molt petit el cotxe.


Pas horitzontal d'equilibri.


El mateix pas vist des de la part de darrere.


La Carme iniciant la grimpada.


Sempre s'ha de grimpar amb precaució i concentrat.


La Carme em fa la foto un cop he passat el pas horitzontal.


Cresta sense massa compromís, ideal per un diumenge al matí.


Desgrimpada delicada amb aquestes sabatilles sense massa adherència.


Pujada a la següent agulla.


Tot el que ens queda.


Reunió de químics per rapelar.


Primer ràpel de la jornada.


El mateix ràpel des de la part inferior. 


I continuem amb la grimpada.


Desgrimpada a la cresta de Peguera.


Des de la part superior de la primera xemeneia que fem assegurats (IV)


La Carme arribant a la reunió del ràpel més llarg (16 metres)


A la reunió del ràpel llarg. 


Tirada de IV+


Efectuant l'últim ràpel de la jornada.


En l'últim ràpel, a punt d'acabar la cresta, ohhhh.


Al acabar la cresta passem per sota de l'agulla amb el ràpel més llarg (16 metres).