dilluns, 30 d’abril del 2012

Molt mal temps al Gran Paradiso ( 4061 mts.)


Divendres 27-4-2012


Sortim la tarde del divendres la Carme, el Jordi i jo cap als Alps Italians, concretament a la Vall d'Aosta.
La intenció es fer el diumenge el Gran Paradiso ( 4061 mts.) i el dilluns La Trésenta ( 3609 mts.). El camí més ràpid ( que no el més econòmic ) es: Barcelona- Montpellier-Valence- Grenoble- Geneve-Chamonix, passem el túnel del Mont-Blanc i ens dirigim a la població d'Aosta. Uns kilómetres abans d'arribar agafem una petita carretera a la dreta que ens portarà a Valsavaranche i desde aquest punt continuem la carretera fins a Pont ( 1960 mts.) petita estació d'esquí nòrdic. Preu aprox. gasoil + autopista = 438€.


Dissabte 28-4-2012



Després de preparar les motxilles amb un vent molt fort enfilem el camí cap al refugi Vittorio Emanuele II. Es preferible pujar per el marge dret del riu seguint la pista d'esqui de fons fins que passem un pont de fusta.
El camí molt ben marcat puja amb una forta pendent, el desnivell es guanya molt ràpid per tant hi han molts girs. Quan arribem a la cota 2250 mts. ja ens podem calçar els esquis.
A la vall de davant nostra, les allaus de fusió cauen una darrera l'altre i el vent cada cop es més fort i neva lleument. Els pronòstics de temps son els següents: Diumenge al matí sol i núvols, a partir de la tarde alguna possible precipitació de neu. Dilluns, matí i tarde sol. ?????????????
Finalment arribem al refugi Vittorio Emanuele II ( 2735 mts.) ens ha costat 2h,50m. pujar ja que em tingut que posar i treure els esquis 3 o 4 vegades.
Passem la tarde descansant al refugi, el vent cada cop es més fort i la ventisca es molt intensa. Marxem a dormir esperant el canvi de temps.


Diumenge 29-4-2012



Durant la nit, dins el refugi en algun moment semblava que sortiríem volant tots del vent tant intens, la llum dels llampecs entra per els vidres de l'habitació i sembla que estem dins una discoteca.
Abans de que soni el despertador a les 5 del matí ens aixequem per veure el que intuïm desde l'interior. L'imatge no pot ser mes desoladora, vent molt fort ( rafegues de mes de 100 km.h ), visibilitat reduïda ( no mes de 5 metres ) i una intensa nevada.
Tots tres decidim esperar i cap a las 7 baixem a esmorzar al menjador, el temps segueix igual si no pitjor.
Evidentment no ha sortit ningú del refugi, esperem una estona més i després de parlar amb el guarda que tenia l'ultim parte metereológic ens confirma que aquest mal temps durara com a mínim 3 dies. Els últims partes que havíem mirat nosaltres divendres a la tarde no posava res d'això.
Finalment decidim baixar cap al cotxe, en fí, intentarem baixar com podrem. La sortida del refugi es sortir a un món on no veus res o tot ho veus igual, es a dir blanc,  amb el vent que et vol tirar i la neu que et pica amb tota la força que pot.
A mida que anem baixant el temps ja no es tant dolent com a dalt i arribem al cotxe. Passem per Chamonix per veure el temps per dilluns, es igual de dolent que a la Vall d'Aosta i en general a tots els Alps.
Per tant amb la cua entre cames tornem a casa, esperant que aquestes nevades que també han caigut al Pirineu ens permeti fer esqui de muntanya fins a mitjans de juny.





La Carme i el Jordi a l'aparcament de Pont ( 1960 mts.)

Camí del Rifugio Vittorio Emanuele II ( 2735 mts.)

Amb el vent i la calor, les petites allaus cauen per tot arreu.

Purgues de neu

Pujant cap al refugi, vista enrera del tram recorregut.

Ja amb els esquis als peus, seguim pujant cap al refugi.

La Carme a prop del Refugi Vittorio Emanuele II ( 2735 mts.) 


Ambient d'esqui de muntanya a l'entrada del refugi.

Detall de la porta del refugi el diumenge al matí.

Preparats per sortir cap a baix amb una gran tormenta de vent i neu.

dissabte, 21 d’abril del 2012

Pic de la Dona ( 2702 mts.) i Cap de Chauches ( 2694 mts.)


Dia d'exploració per una vall que no havia estat mai i de regal un cim que no tenia a la col-lecció.
Surto de l'aparcament superior de l'estació de Vallter 2000 ( ja està tancada ) a 2155 mts. i començo a pujar per la pista de la Xemeneia fins arribar al final del remuntador, enlloc de seguir fins al coll em desvio a la dreta ( est ) per pujar al Pic de la Dona ( 2702 mts.).
La neu a la part superior de la carena per efecte del vent està bastant gelada, trec pells al cim i començo la baixada fins al coll ( 2642 mts.), aquí deixo la carena per entrar directament al tub que em portarà fins a la Coma de Bacivers, la neu a diferencia quan baix baixar al mes de novembre està bastant encrostada i es deixa baixar però amb compte.
Arribo a la Coma de Bacivers ( 2350 mts.) on aprofito per beure i menjar una mica ja que al Pic de la Dona el vent era bastant intents. A partir d'aquest punt començo un itinerari que no havia passat mai , poso pells i començo a pujar direcció a la cara nord del Pic de Bacivers, arribo a un pla ( 2502 mts.), a la meva dreta tinc el Cap de Chauches ( 2694 mts.) i a la meva esquerra la cara nord del Pic de Bacivers.
Hi ha una cordada de 4 persones que estan pujant al corredor Petit Dídac ( 50º ), estic una estona pensant en seguir-los però entre que vaig sòl i que hi ha molta neu acumulada ho deixo per una altre vegada.
Començo a obrir traça per les primeres rampes del Cap de Chauches, en aquest moments la cordada de 4 estan sortint ja del corredor ( quina enveja ), l'inclinació es forta i amb unes llargues llaçades arribo al cim de Cap de Chauches ( 2694 mts.). No es veu ningú a kilòmetres ja que es una vall molt solitària, baixo amb una neu primavera ja transformada molt bona, arribo a la Coma de Bacivers ( 2350 mts.) on poso pells per tercera vegada i començo a remuntar la vall fins arribar a la mateixa carena sota el bastiments, Pas del Bou ( 2701 mts.) on trec pells i baixo fins arribar al cotxe per les pistes de Vallter 2000 ja tancades al public.
Per ultim vull donar molts ànims desde aquest humil bloc a la Teresa, que la setmana passada amb el Ruben i amb mi,  baixant del Pic de la Mine es va trencar el turmell i en tindrà per algunes setmanes, molts ànims i una rapida recuperació.


Desnivell: 1310 mts.

Recorregut: 14,27 Km.

Horari: 5h 25m.  





Pujant per les xemenéies amb els Gra de Fajol Gran i Petit al fons

Obrint traça amb el Bastiments entre boires.

Desde el Pic de la Dona, Bastiments i Bacivers 

Pic de la Dona ( 2702 mts.)

En aquest punt deixo la linea divisoria i entro al vessant francés per buscar la Coume de Bassibes

Coume de Bassibes ( 2350 mts. ) torno a posar pells per pujar al Cap de Chauches

Itineràri de baixada fins a la Coume de Bassibes i pujada cap al Cap de Chauches.

Visió de la cara nord del Pic de Bacivers ( 2845 mts.)

Cordada sortint del corredor Petit Dídac a la cara nord dels Bacivers

Desde el Cap de Chauches ( 2694 mts.) part de l'itineràri fins al moment.

Cap de Chauches ( 2694 mts.)

Desde el cim visió del Pic de Freser i de l'Infern.

Corredor Petit Dídac al Pic de Bacivers ( 2845 mts.)

Desde el Pas del Bou ( 2701 mts. ) al peu del Bastiments visió dels Gra de Fajols

diumenge, 15 d’abril del 2012

Intent al Pic de la Mine ( 2683 mts.)


Avui tocava sortida d'iniciació a l'esqui de muntanya amb la Teresa i el Rubén. Amb la Teresa ja havíem fet una sortida l'any passat però el Rubén s'estrenava avui per primera vegada.
La veritat es que el dia prometia ja que nevava una mica però teníem una més que acceptable visibilitat, aprofitant que l'estació de Porte ja està tancada ens decidim per intentar el Pic de la Mine ( 2683 mts.)
Sortim de l'aparcament de La Vignole ( 1880 mts.) i enfilem la pista direcció a la part intermitja de l'estació, aprofitem aquest primers metres per començar a aprendre a fer el gir continuo i diferentes tècniques de pujada.
Quan arribem a l'estació intermitja el temps ja comença a canviar, es tapa, la visibilitat es molt dolenta i comença a nevar amb ganes. Arribem a la part superior de l'estació ( 2440 mts.) i tenim molta sort de trobar la caseta dels pisters oberta. Bevem i mengem una mica esperant a veure si canvia el temps, però la veritat es que va a pitjor i decidim començar la baixada.
Amb prou feines veiem els cables del telecadira per poder-nos orientar, finalment arribem a l'estació intermitja i desde aquest punt ja es una mica mes fàcil arribar al cotxe, on la nevada es intensa.
Una llastima la falta de visibilitat per que amb aquesta neu haguéssim disfrutat tots d'una gran baixada, em sap greu per vosaltres però prometo tornar a sortir amb vosaltres," us en dec una" amb bon temps.



Desnivell: 605 mts.

Recorregut: 9,1 Km.

Horari: 3h 45m.




Amb la Teresa i el Rubén a l'aparcament de La Vignole ( 1880 mts.)

Al començar l'ascensió comencen a caure els primers flocs de neu

Pujant direcció a l'estació intermitja

El Rubén i la Teresa amb un estíl impecable pujant direcció al Pic de la Mine.

A la caseta del pister de la part superior de l'estació , ens protegim de la tempesta ( 2460 mts.)

Al no millorar el temps, iniciem la baixada en plena tempesta.

Això es el que es veia durant la baixada.