Gavà- Sitges- Vilanova i la Geltrú- Pantà de Foix- Vilafranca del Penedès- Gavà.

El meu pare donant la sortida a Miguel Indurain (Setembre 1992)

Vàrem anar plegats al Tour de France (Juliol 1992)

La sortida d'avui està dedicada al meu pare Joan, que va morir el passat divendres 20/05/2022. I perquè li dedico aquesta sortida?. Li dedico perquè amb ell vàrem fer durant molts anys aquest itinerari que farem avui. Vàrem passar infinitat de vegades per aquí, en aquella època (jo tenia menys de deu anys) per mi va ser molt dur, mai ho vaig a arribar a entendre perquè els meus amics sempre podien dormir al matí dels caps de setmana i jo sempre m'havia d'aixecar ben d'hora per entrenar. Vaig arribar a odiar la bicicleta, però reconec que vaig agafar una disciplina amb l'esport que encara que m'hagi dedicat a la muntanya, els valors sempre els he tingut, gràcies papa per marcar-me aquest camí de la vida. 

                                                   Ahhh i vigila amb els cargols.......

 

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Altimetria del dia d'avui.

Uns minuts abans de les set del matí ja estem en ruta amb la Teresa, travessem Castelldefels i enfilem la pujada a les costes del Garraf. Pugem al Pas de la Maladona i ràpida baixada fins a Vallcarca, uns puja-baixa i arribem a Sitges que tot just es comença a despertar.

Agafem l'antiga carretera cap a Vilanova passant per l'Ermita del Vinyet, deixem sant Pere de Ribes a la dreta i entrem a Vilanova i la Geltrú. Després de travessar el poble agafem la carretera cap al Pantà de Foix, a aquesta hora del matí no hi ha gens de trànsit i la temperatura és molt bona per rodar amb bicicleta.

A la sortida de Castellet, agafem a la dreta cap a Santa Margarida i els Monjos i en pocs kilòmetres a Vilafranca del Penedès. Anem cap a la Granada, però uns kilòmetres abans d'arribar agafem a la dreta cap a Avinyonet del Penedès i aquí la més que coneguda carretera cap a Olesa de Bonesvalls i Begues, just al punt on iniciem la baixada cap a Gavà parem a fer una foto i baixem els vuit kilòmetres fins a Gavà.

A l'arribar al poble veiem que ens falten uns set kilòmetres per arribar al cent, baixem direcció a la platja i tornem al poble. Bonica circular per tornar a recuperar sensacions a les cames.

Desnivell: 1260 mts.

Recorregut: 103, 2 Km.

Horari: 5h, 10m.

Poc després de les set del matí el sol ja toca a l'inici de les costes del Garraf.

Baixant cap al poble de Garraf.

Al fons ja veiem el Pas de la Maladona.

Aquesta hora del matí encara no hi ha trànsit a les costes.

Pujada suau cap a Vallcarca.

Arribant al Pas de la Maladona.

Després de passar Sitges i Sant Pere de Ribes, entrem a Vilanova i la Geltrú.

Arribem al Pantà de Foix.

A l'esquerra el Pantà de Foix (color verd).

El pantà de Foix i al fons el Castellet. 

Travessant Castellet.

Arribant a Santa Margarida i els Monjos.

Vilafranca del Penedès: Capital del Vi.

Nosaltres cap a Avinyonet del Penedès.

Foto a Begues, abans d'iniciar la baixada cap a Gavà.

 

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a fer l'Aneto amb esquís, tot i estar tallada la carretera de pujada (a partir de Campo). Finalment, la Teresa no ens pot acompanyar i pugem el David i jo. Hem de pujar per Pont de Suert i cap a Castejon de Sos.

Arribem a la Besurta (1900 mts.) passades les nou de la nit, es nota el tall de carretera, hi ha molta menys gent que en una temporada normal. Sopem una mica i a les deu ja estem estirats, costa dormir a aquesta hora i amb la llum exterior que  hi ha encara més.

Això si, el despertador sona a les tres en punt, la rutina de sempre, recollir tot el cotxe, esmorzar una mica, carregar la motxilla i uns minuts abans de les quatre ja estem en moviment. Hi ha gent que encara s'ha aixecat abans i ja van davant nostre, però no ens preocupa gens per què ells pujaran per la Renclusa i nosaltres per Aigualluts.

Fa una hora que hem deixat el cotxe quan deixem el Pla d'Aigualluts i després de la primera rampa amb neu, deixem amagades les sabatilles i posem pells als esquís, estem a cota 2090 mts., de moment tot perfecte. A l'arribar a la cota 2290 mts. deixem la traça per on anem que ens portaria a l'Estany de Barrancs i girem a la dreta per agafar la pujada directa d'Aigualluts, són més de 1100 mts. de desnivell fins al cim.

Fins aquí hem pujat bé sense ganivetes, però a la cota 2500 parem a posar-les, sempre pujarem millor. Anem pujant evidentment sense veure a ningú, poc abans d'arribar al Coll de Corones (3196 mts.) agafem a l'esquerra i així guanyem uns metres, en aquest punt agafem la traça d'esquí que puja de La Renclusa, encara no puja ningú. Uns metres per sota de l'inici del Pas de Mahoma deixem els esquís i amb els grampons pugem els últims metres. A l'arribar al Pas de Mahoma veiem que no ens fan falta i els deixem amb els pals d'esquí.

Travessem el Pas de Mahoma i assolim el cim de l'Aneto (3404 mts.) amb una temperatura espectacular i sense vent. És la meva 54ª ascensió, estic molt content per què hem pujat molt bé amb el David. Després de les fotos al cim, tornem on hem deixat els grampons abans que comenci a arribar la gent que puja de la Renclusa, arribem on hem deixat els esquís, són poc més de les deu del matí, ens ho prenem amb calma i així el sol farà la seva feina amb la neu.

Després de recollir-ho tot iniciem la baixada, a la part superior encara una mica dura, però no volem trobar la neu inferior malament. A partir de la cota 3250 la neu ja està millor, encara que com que no ha fet fred durant la nit, està una mica pesada en aquest tram central, però a partir de 2700 mts. la neu agafa aquest color marronós tan característic que és una delícia d'esquiar, perquè a sota hi ha una bona base.

Arribem a cota 2090 on aquesta matinada hem canviat les sabatilles per les botes, ara fem al contrari i a l'arribar al Pla d'Aigïalluts fem una bona parada. Aquí coincidim amb l'amic Xavier Saleta del blog Aire de Muntanyes, ens saludem i ens fem una foto (a veure si me la pots enviar), poc després continuem la baixada fins al cotxe on també coincidim amb Francesc Belart (Belart Arquitectes).

Gran sortida i possiblement final de temporada d'esquí de muntanya 2021-2022...........

Desnivell: 1590 mts.

Recorregut: 18,7 Km.

Horari: 7h, 53m.

A cota 2090 ja calcem esquís, són poc més de les cinc de la matinada.

Cel seré i sense ni fred ni vent.

1100 mts. de desnivell encara queden fins al cim de l'Aneto.

Les primeres llums del dia.

Just en el punt que franquegem a l'esquerra (2490 mts.)

Els primers raigs de sol a la glacera de l'Aneto, a la dreta La Forcanada (2884 mts.)

A poc a poc anem guanyant metres, pujar per aquí té l'avantatge que és progressiva.

Mirada cap amunt per veure el que ens falta.

Mirada enrere per veure d'on venim.

En primer terme el Pic de Corones (3297 mts.)

Arribant al Coll de Corones (3196 mts.)

Al fons la Maladeta, encara no puja ningú des de La Renclusa.

Últims metres de pujada, a la dreta la Punta Oliveras (3298 mts.)

El David a meitat del Pas de Mahoma.

Des del mateix Pas de Mahoma, la vista cap a Barrancs.

Últims metres abans d'assolir el cim més alt del Pirineu.

Molt content i amb un dia magnífic al cim de l'Aneto (3404 mts.)

Amb el David al cim, quin dia rodó ens ha sortit.

Gràcies Teresa un any més pel dibuix de la 54ª ascensió a l'Aneto.

Vista cap al Vallibierna (3059 mts.)

Neu primavera de molt bon esquiar.

Estem esquiant a cota 2560 mts.

Com ens agrada aquesta baixada fins a Aigualluts.

Són poc més de les onze del matí quan passem per aquí, hora perfecte per trobar bona neu. 

David, que curta s'ha fet la baixada, oi.....

Ens acabem de creuar en gent que estava pujant ara...........

El David amb cara de gaudir del descens.

Mirada enrere per veure els més de 1100 mts. de desnivell que acabem de baixar.

Cota 2090, punt on traiem els esquís i canviem les botes per les sabatilles que hem amagat al pujar.

El Pla d'Aigualluts amb l'Aneto al fons, quin paisatge.

La primavera ha arribat amb força a la Vall d'Aigualluts.

A l'esquerra Pic d'Aigualluts (2712 mts.), núvols de tempesta s'acosten, a nosaltres no ens agafen.