dijous, 31 d’octubre del 2019

Etiòpia (1ª part)


Mapa Gizi 1:2.000.000

Aquest any amb la Irene hem escollit les nostres vacances a Etiòpia i Yibuti, dos països de l'Àfrica negra. Per nosaltres serà el primer contacte amb aquest continent, exceptuant el nostre viatge pel Marroc. Hem dividit el viatge en tres parts: la primera pel sud d'Etiòpia, la segona pel nord amb l'intent al cim més alt d'Etiòpia Ras Dahen (4530 mts.) i al segon cim que és el Bwahit (4430 mts.). La tercera serà uns dies pel país desconegut de Ybuti i banyar-nos a les seves platges transparents del Mar Roig.
Només arribar de matinada a Adis Abeba passem per l'agència Birana i coneixem a la Miriam, després de tants mesos parlant per mail i whatsapp sembla mentida que per fi ens hagem conegut. Ja coneixem el que serà el nostre conductor en aquesta primera part del viatge pel sud d'Etiòpia, és diu Zed i és d'Adis Abeba, ràpidament connectem amb ell i iniciem el viatge.
A la sortida de la capital i durant uns 120 kilòmetres ens trobem una mena d'autopista fins a Mojo on s'acaba, aquí aprofitem i fem el canvi de € a Birr (ETB) la moneda Etíop. Ja veiem la tranquil·litat del país i iniciem el canvi de xip (igual estem més de 40 minuts per canviar els diners, sense ningú davant nostre fent cua), continuem fins al Llac Ziway, aquí sí que ens donem conta de l'estat de les carreteres, forats per tot arreu, animals pel mig, cotxes, camions i motos al mateix temps, molta gent caminant pels laterals, en fi, no t'avorreixes ni una estona.
Al Llac Ziway podem veure pelicans blancs, ibis sagrats, pigargs i marabús. Seguim direcció al Llac Langano al qual passem de llarg primer, per anar al Parc Nacional Abiata-Shala on caminem una bona estona per poder veure estruços, gaseles, etc. Ens recull el cotxe i continuem fins a un mirador amb vistes espectaculars del Llac Abiata a una part i a l'altre el Llac Shala, desfem el camí i arribem al Llac Langano punt final d'aquest primer i intens dia a Etiòpia.
El segon dia ja tenim la sort de probar el café Etíop i podem dir que és bonissim, trobem un parell d'accidents a la carretera i arribem al poblat Halaba on podem veure les seves cabanes, com cultiven café, plàtans, etc. Una visita molt interessant, passem pel poble de Shone on aprofitem per dinar i després visitar unes cascades d'aigua marró, aquí els kilòmetres passant lents per l'estat de les carreteres, finalment arribem a Arba Minch on estarem dues nits.
El tercer dia comença pujant per una pista en regular estat i molt llarga fins a arribar al poblat Dorze, les seves cabanes són característiques per què poden arribar a 12 metres d'alçada, fetes amb bambú i sense cap pilar central per aguantar-se. Plou una mica durant el matí i tota la zona és un fangar. Dinem a Arba Minch i marxem al Parc Nacional de Nechisar on un guarda ens porta en barca a veure una de les zones de Àfrica amb més quantitat de cocodrils, la veritat és que fora del zoo només els havia vist a Nepal però bastant més lluny, avui ens hem arribat a apropar a un parell de metres, impressionant. Hem continuat veient uns quans hipopotams i molts ocells, al finalitzar la tarda hem tornat a Arba Mish.




Petit accident de carro a prop de Wenji.


Un Marabú al Llac de Ziway.


Un mitjà de transport molt comú a Etiòpia: el carro tirat per un ruc.


Cavalls menjant a prop de Ziway.


Fins aquí podem arribar, a partir d'aquí ja ens hem de mullar els peus.


Cigonyes.


Aquest és l'ambient al sortir de la barca.


Etíop d'edat avançada mirant a l'infinit.


Marabús menjant peix.


Entrem al Parc Nacional Shalla.


Estruç dins del Parc Nacional.


Llac Langano, l'únic d'Etiòpia on et pots banyar sense perill d'esquistosomiasis.


Llac Langano.


Accident d'un tràiler a prop de Negele.


Anant a recollir aigua a les fonts o al riu.


El poblat de Halaba.


Nena Halaba.


Interior de la cabana de la foto anterior, aquí la part dreta amb els animals.


Part esquerra el dormitori dels pares i part dreta el dormitori dels nens.


Amb la cuina hem vist tot l'interior de la cabana.


Posant per la foto.


Preparant el blat per fer l'Injera


Adolescent al mateix poblat d'Halaba.


Cascades amb aigua marronosa.


Llac d'Abaya.


Moto cap a una boda.


Vista des d'Arba Minch cap al Llac Abaya.


Típica cabana de la tribu dels Dorze.


Noia Dorze treballant el cotó.



Persona Dorze treballant manualment el cotó per fer mocadors,etc.


Preparant la branca del plàtan per fer una mena de formatge que després passaran a cocció.


Després d'uns dies de maceració ja està a punt per fer la massa.


Uns  minuts al foc dins de la fulla i .......


Cap a dins amb mel (esquerra) o pasta picant (dreta)


Interior de la cabana Dorze. 


Al mig del fang i la pluja, la moto continua.


Vista d'Arba Minch.


Parc Nacional de Nechisar.


Dins de la barca a veure si veiem cocodrils.


Àguila que acaba de pescar i a punt de menjar.


I ja veiem el primer.



Hem tingut sort per què estàvem sols i el guarda ha parat el motor de la barca.


La veritat és que feia una mica de respecte, el guarda s'ha apropat molt.


Aquest exemplar mesurava més de 6 metres i ens hem apropat a un parell de metres.


2 hipopòtams mig submergits, el guarda aquí sí que ens ha dit de veure'ls a certa distància.


Pescador Etíop.


dissabte, 12 d’octubre del 2019

La Forqueta (3007 mts.), La Forqueta SE (3004 mts.) i Tuca Forau de la Neu (3080 mts.) des de Viadós (1690 mts.)


Primera part itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.

Segona part itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa Alpina 1:25.000


Amb aquesta sortida d'avui, dono per acabada la temporada d'estiu- tardor al Pirineu. Ha estat una temporada molt ben aprofitada, he tingut molta sort amb el temps per què pràcticament tots els caps de setmana d'ençà que vaig penjar els esquís de muntanya l'1 de juny a l'Aneto (3404 mts.) he pogut fer activitat al Pirineu.
Uns cops amb els companys, uns altres sol, finalment he pujat 17 cims de més de 3000 metres, 19 cims de més de 2000 metres, amb un desnivell de 24.400 metres positius i 264 kilòmetres de recorregut. Gràcies a la Carme, Pilar, Teresa, Irene, David i Xavi per haver-me acompanyat aquests mesos en les Sortides a Muntanya.
Ara toca descansar unes setmanes per agafar amb moltes ganes la pròxima temporada d'esquí de muntanya 2019-2020.
Com a comiat de la temporada pugem amb la Teresa a Viadós (1690 mts.) per intentar pujar els dos cims de Les Forquetes. Durant la nit sentim ploure una mica i això ens fa estar intranquils, la previsió no era magnífica però tampoc anunciàven pluges la matinada de divendres a dissabte. Quan sona el despertador mirem a l'exterior i veiem que tot i haver-hi força núvols no plou, vinga, ens preparem per sortir.
Deixem les Granjes de Viadós (1690 mts.) i després de 700 metres deixem el GR 11(cap al refugi d'Estos) i agafem a la dreta per agafar la variant GR11-2 direcció al refugi Angel Orus passant per Coll d'Eriste (2860 mts.). Baixem uns metres i passem el pont de fusta que travessa el riu Cinqueta d'Añes i comencem a pujar pel Barranc de la Ribereta amb un fort pendent. El camí com correspon a un GR està molt ben marcat i és de fàcil caminar.
Arribem a la cruïlla amb l'Estany de Millars (2275 mts.), punt on fem la primera parada del dia (5 minuts), agafem a l'esquerra per iniciar una forta pujada amb pedra solta que ens deixa a una mena de coll a la vall superior (2520 mts.), al fons ja podem veure el Coll d'Eriste (2860 mts.) al qual arribem després de pujar per un camí entre blocs petits. A la nostra dreta iniciem la pujada a La Forqueta, és fàcil en general tot i que has de fer servir les mans per grimpar i mirar bé on t'agafes. Arribem al fals coll (2970 mts.) que separa els dos cims, anem primer a la dreta i en pocs minuts assolim el cim de La Forqueta (3007 mts.), no estem massa al cim, unes fotos i iniciem la baixada fins al fals coll un altre cop.
Baixem uns metres i franquejem per la part inferior fins a situar-nos a la vertical del cim, una fàcil grimpada ens deixa a La Forqueta SE (3004 mts.), igual que a l'altre cim no ens estem massa temps i en pocs minuts estem iniciant la baixada pel mateix lloc de la pujada. Arribem al Coll d'Eriste (2860 mts.) on aquí si parem una estona i decidim que fer. La idea principal del dia d'avui ja l'hem realitzat però com que no tenim mai prou pensem a allargar una mica més el dia.
Fa més de 15 anys quan vaig realitzar la cresta d'Espadas-Posets amb el Juan Carlos Vizcaíno i la Mari recordo que hi havia un cim al mig de res que va ser molt esgotador anar-hi, has de deixar la cresta per baixar una vall, remuntar el cim i després tornar a pujar. En total perds més de 2 hores i l'esgotador que és. Al voler fer aquesta cresta l'any vinent amb la Teresa hem pensat que si el fèiem avui ens estalviariem pujar-hi l'any vinent, tot i que està lluny d'on som estem decidits a intentar-ho. 
Baixem del Coll d'Eriste per la part contrària que hem pujat (direcció al refugi Angel Orus)
fins a la cota 2790 i aquí iniciem un franqueig molt desagradable amb fort pendent i roca solta. Finalment aconseguim arribar a l'inici de la pujada (2750 mts.) i comencem a pujar per pendents forts fins que arribem al plateau (2870 mts.), ja veiem al fons el cim però encara queda lluny. L'ataquem per la seva part oest que es veu la més suau, la boira ho comença a envair tot però seguim amb convicció cap a cim. A l'arribar a la cota 3000 girem a la dreta (sentit ascendent) i amb una petita grimpada ens situem sota el cim, una fàcil aresta ens deixa al cim de la Tuca Forau de la Neu (3080 mts.). Uns minuts al cim i iniciem la baixada, el primer tram igual fins al plateau i després directament fins a l'Estany de Llardaneta (2676 mts.).
En aquest punt ja agafem el GR 11.2 direcció al Coll d'Eriste, són 200 metres de desnivell des de l'Estany de Llardaneta que ja amb el cansament del dia l'esforç ja es nota. Finalment assolim el Coll, fa força vent, no parem gens sinó al contrari, iniciem la baixada per l'altre costat. Fem la parada una mica per sota de la cruïlla de l'Estany de Millars i ja sense parar fins a les Granjes de Viadós on arribem minuts abans que es faci de nit, no ha fet falta obrir els frontals.
Gran sortida i solitària per una part magnífica del Pirineu Aragonés. Fins d'aquí a uns dies.



Desnivell: 1970 mts.

Recorregut: 20,7 Km.

Horari: 11h, 12m.







Des de Viadós (1690 mts.) ja podem veure la primera part de la sortida.


La tardor ja arriba al Pirineu.


Eristes (3053 mts.)


Caminant per la Vall de Millars.


Desviació per anar als Eristes o cap al Coll d'Eriste, nosaltres cap al Coll.


Comença una forta pujada amb pendent considerable.


En mig del fort pendent.


Petit descans a la cota 2520, per un moment s'acabat el pendent.


Al fons ja podem veure el Coll d'Eriste (2860 mts.)


Cada cop més a prop el Coll.


Arribant al Coll d'Eriste (2860 mts.)


Pujant a la Forqueta deixem el Coll a baix.


Estany de Llardaneta (2676 mts.) per on passarem en unes hores.


Iniciem la grimpada.


Fàcil grimpada en tot el recorregut.


Pots anar buscant l'itinerari amb millor roca.


A poc a poc anem guanyant metres.


Després de la primera grimpada, ens trobem aquest tram horitzontal.


Últims metres per arribar al cim principal.


Ja estem a dalt de tot, al fons La Forqueta SE (3004 mts.).


Al cim de La Forqueta (3007 mts.)


Des del mateix cim podem veure l'itinerari des del Coll d'Eriste fins al cim de la Tuca Forau de la Neu (3080 mts.) però això serà més tard.


Posets (3375 mts.)


Baixem de La Forqueta i anem a pujar La Forqueta SE.


Grimpada cap a cim.


Que divertit és grimpar amb bona roca.


Últims metres per assolir el segon tresmil del dia.


Des del mateix cim.


Al cim de La Forqueta SE (3004 mts.)


Tota la cresta d'Espadas al Posets darrera la Teresa.


Iniciem el descens amb precaució.


Baixem del Coll d'Eriste cap a l'Estany de Llardaneta, a 2790 iniciem el franqueig.


Entre boires podem veure el cim de la Tuca Forau de la Neu (3080 mts.), cap allà anem.


Panoràmica de la cresta d'Espadas.


Metres finals per assolir el tercer tresmil del dia.


A l'aresta cimera.


Al mateix cim.


Tuca Forau de la Neu (3080 mts.), tercer tresmil del dia.


Baixem fins a l'Estany de Llardaneta (2676 mts.)


Al mig de l'última pujada del dia, arribar al Coll d'Eriste (2860 mts.)


Coll d'Eriste (2860 mts.)


Vinga Teresa que s'acaben les pujades per avui, encara queda baixar fins al cotxe.


Fort pendent de terra durant la baixada a Viadós.