El Turbón ( 2492 mts.)

Llarga i dura sortida la que hem realitzat avui tant per la nevada al sortir de casa ( La A-2 tenia força neu a la carretera ) com per les dures condicions durant tot el dia de fred i vent.

Al arribar a les 6 del matí a l'aparcament del Bruc on hem quedat amb el David Terrades, el Xavi i la Carme la nevada es espectacular. Passem tot el material en un cotxe i enfilem cap a la Vall del Ésera. Tenim els nostres dubtes de com estarà la carretera a la zona de La Panadella, ja que es la més alta d'aquesta zona, però la sorpresa es que quan sortim del túnel del Bruc la neu pràcticament desapareix i podem realitzar el viatge sense problemes metereológics.

Per arribar al punt de sortida tenim que creuar el poble de  Castejon de Sos i agafar la N-260 fins al Coll de Fades ( 1471 mts.). En aquest punt deixem la carretera nacional i agafem a mà dreta una desviació que ens porta fins a Sant Feliú de Veri abans d'entrar al poble a mà dreta direcció a La Muria, tampoc fa falta arribar al poble i uns metres abans d'arribar agafem un altre cop a mà dreta la desviació fins al merendero i Plano de La Muria on deixem el cotxe.

Sortim de l'aparcament ( 1370 mts.) i seguim la pista que ens portaria fins a la Colladeta Durán, just quan portem 2Km. i en el punt que baixa el rierol de la Canal de Selva Plana  deixem aquesta pista i agafem a mà dreta. Aquest primer tram entre bosc no es gens espès i el camí es ampla, quan arribem a la cota 1635  i portem  3,1 Km desde l'aparcament ens tenim que treure els esquis ja que durant 500 metres el camí es molt estret i molt dret, totalment desaconsellat pujar i baixar amb els esquis.

A la sortida del bosc ( 1740 mts.) ja podem tornar a calçar esquis i continuem fins al Coll de San Adrián ( 1915 mts.) on veiem tota la resta de la ruta, fins aquí el vent no bufava massa fort a partir d'aquí ja es veu cada cop bufar amb més violència. Baixem uns metres sense treure pells fins a la Canal de San Adrián que ens portarà fins al Coll Porroduno ( 2273 mts.), aquí al Coll fa molt fred i el vent bufa molt i molt fort.

Seguim per la carena cimera i pocs metres abans d'arribar al cim hi ha un pas horitzontal de 15 metres que al estar gelat el Xavi i jo preferim passar amb grampons, el David i la Carme passem amb els esquis als peus.

Així arribem tots quatre al cim del Turbón ( 2492 mts.) on la temperatura es de -12º i el vent de 60 Km/h.

Unes fotos ràpidament i comencem el descens amb neu de tots els estils ( pols, dura, encrostada, ventada ) però que es deixa fer força bé. Seguim el mateix camí de pujada fins arribar al cotxe on tenim una temperatura de -5º.

Ha estat una sortida molt dura però al mateix temps divertida amb uns grans amics, gràcies a tots tres i fins la propera.

Desnivell: 1305 mts.

Recorregut: 18,3 Km.

Horari: 6h, 44m.

A les 6 del matí al poble del Bruc on hem quedat per deixar els cotxes la  nevada es intensa.  

A l'aparcament del Plano de La Muria ( 1370 mts.) on comencem la sortida.

En aquest punt deixem la pista principal per endinsar-nos al bosc.

Amb la Carme que avui estrena botes (Dynafit TLT 5) i esquis  (Dynafit Seven Summits)

A la sortida del bosc ( 1740 mts.) on hi ha un tram tan estret i dret que tenim que passar amb els esquis a les mans.

La continuació direcció al Coll de San Adrián.

Ja s'intueix el coll i al fons la cresta del Turbón.

Mirada enrere abans del coll amb el Gallinero(2728 mts.), Cibollés(2749 mts.)  i Basibé(2726 mts.) 

Coll de San Adrián ( 1915 mts.)

Al fons el Coll de Porroduno ( 2273 mts.) on tenim que anar per agafar a la dreta fins el Turbón.

Baixem uns metres sense treure pells fins a la canal de San Adrián.

Ja a la canal de San Adrián direcció al Coll de Porroduno ( 2273 mts.)

A mida que anem pujant el fred es més intens i el vent bufa amb violència.

A la cota 2100 aprox. fem l' última parada  en un petit racó que no buja massa fort el vent.

Arribant al Coll Porroduno ( 2273 mts.)

Últims metres abans d'arribar al cim del Turbón.

El David, el Xavi i la Carme al cim del Turbón ( 2492 mts.)

El Xavi ben abrigat al cim amb una temperatura de -12º i un vent de 60 km/h.

Al cim del Turbón amb cara de fred.

Baixant desde el coll de San Adrián ( 1915 mts.)

L'arribada al cotxe després d'un gran i dur dia.

Roc de Madres ( 2469 mts.) i excursió pels voltants del poble de Valcebollère

Dissabte 16-02-2013

Aquest era un cim que encara no tenia fet i que no havia intentat mai, un dia per una cosa, un dia per una altre i no venia mai. Per fi aquest dissabte he pogut pujar al Roc de Madres ( 2469 mts.), tinc que dir que m'ha semblat més difícíl del que havia sentit, he seguit unes traces de fa uns dies, però la part central, on acabes el bosc ( tens que fer una mica el senglar entre tant arbre ) i la sortida amb unes pales força dretes i encara amb bastants arbres ( la baixada tens que dominar si no et vols emportar un arbre per davant). No el considero un cim per portar principiants ni evidentment fer en dies de boira.

Surto del Pont de la Farga ( 1395 mts.) on he deixat el cotxe en un petit aparcament a mà dreta en el sentit de la marxa. Després de passar el poble de Puigvalador i seguint la D118 just quan arribes a la desviació per anar a l'estació de Mijànes D32, nosaltres agafem a la dreta continuant per la D118 i cinquanta metres més endavant veiem l'aparcament.

El primer tram es molt planer i quasi no guanyes desnivell,al arribar a la cota 1550 mts. a mà dreta apareix el camí que ve de Odello ( 1510 mts.), la pista segueix la mateixa tònica es a dir planera. Uns metres endavant trobo a mà dreta unes traces de raquetes que suposo que pugem cap al Roc de Madres. Jo segueixo unes traces d'esquí que de moment tenen bona pinta. El camí ja comença a pujar entre mig del bosc però de moment es deixa fer.

En un moment el camí queda tallat i tens que passar uns metres entre arbres força espesos, fins que finalment surts del bosc. Ara tens davant teu una pala força dreta i amb bastants arbres que després a la baixada es tindrà que vigilar molt i tenir un bon nivell d'esquí, ( evitar portar  principiants ). Quan arribes a la part superior de la pala ( 1900 mts. aprox. ) ja es veu la continuació amb unes pales molt maques, sempre amb tendència a la dreta. Arribo a l'aresta que em porta fins al Col de Gavaches ( 2359 mts.) aquesta part final el vent ha fet de les seves i s'ha emportat força neu però puc arribar sense treure els esquis al cim de Roc de Madres ( 2469 mts.), aquí coincideixo amb una gent de Teià ( gràcies per la foto del cim).

Començo la baixada amb la neu dura abans comentada però a partir de sota el Col, una neu bona però que ja es comença a encrostar una mica ( molt poc), fins arribar a la part superior del bosc gaudint dels girs, després a dins el bosc una mica de supervivència i quan agafes la pista planera ja sense cap problema fins arribar al cotxe.

Desnivell: 1105 mts.

Recorregut: 15,2 Km.

Horari: 5h, 26m.   

El Pont de la Farga ( 1395 mts.), lloc on comencem la sortida.

Punt de sortida, al fons es veu el massís, el cim està més lluny.

Un gran dia assoleiat amb traça marcada al principi de l'itineràri.

Les tres úniques persones que vaig trobar per aquest vessant. Al fons l'estació de Formiguères.

El camí segueix en tendència a la dreta.

 El llac de Puigvalador completament gelat.

Les nevades d'aquest últims dies ha deixat els arbres molt carregats de neu.

El Tarbesou, cim que vaig pujar aquest passat mes de desembre.

A la dreta l'estació de Puigvalador i a l'esquerra Formiguères. Al fons el Peric, Mortiers etc.

Tota la zona del Capcir, Aude i Ariege amb una gran innivació.

Ja es veu el cim, la part final com sempre amb manca de neu per culpa del vent.

Roc de Madres ( 2469 mts.)

Bona neu en aquest primer tram de descens.

Grans pales per gaudir de una bona baixada, sense ningú a la muntanya.

Diumenge 17-2-2013

Avui hem anat a conèixer un poble i una Vall que no havíem estat mai, aquest es Valcebollère. Per arribar aquí has de passar Bourg-Madame i a la sortida del poble agafar la carretera a mà dreta que et porta fins a Osséja i després la D-30 fins a Valcebollère.

Surto pràcticament del poble ( 1510 mts.) amb esquís i segueixo la pista forestal molt planera i que quasi no guanya desnivell, passo per la Capella de Sant Bernabeu ( 1850 mts.) i la pista segueix la mateixa tònica. Finalment a la cota 2060 mts. on s'acaba la pista decideixo donar la volta ja que porto més de 6 Km. de pujada i només he fet 550 mts. positius.

Ho deixo per una altre vegada el fer el Pic de Duraneu o de Credells ( 2539 mts.). Trec pells i per la pista amb una brisa agradable ( ja que durant la pujada ha fet molta calor ) dono per acabada l'excursió del dia.

Desnivell: 550 mts.

Recorregut: 10,6 Km.

Horari: 2h,46m.   

Valcebollère ( 1510 mts.)

El museu de les avelles i de les papellones de Valcebollère.

El Torrent de la Vila.

El poble de Valcebollère vist desde la pista .

A prop de la capella de Sant Bernabeu.

Capella de Sant Bernabeu ( 1850 mts.)

A la llarga pista forestal.

Imatge de Puigcerdà amb la Tosa Plana de Llés i el Puigpedrós.

L'esglèsia i el cementiri de Valcebollère. Ple de traces per tot arreu.

Pedró dels Quatre Batlles ( 2382 mts.) circular desde el Port del Comte.

Veiem les últimes nevades d'aquesta setmana i el risc elevat d'allaus s'ha de buscar un cim arrodonit on no hi hagi perill, aquest es el Pedró dels Quatre Batlles ( 2382 mts.).

Per fer la sortida una mica més llarga surto de l'aparcament inferior de l'estació del Port del Comte ( 1730 mts.), pujo per la pista blava "La Rasa Coma" sempre per el lateral sense molestar als esquiadors alpins, vaig franquejant a la dreta fins agafar la pista dels "Galls" i abans d'arribar a la part superior del Sucre ( 2070 mts.) agafo la "Coma dels Marrans" fins arribar a Bòfia ( 2095 mts.), començo a baixar pel Forat de la Bòfia  sense treure pells ja que el descens es curt.

En aquest punt deixo les pistes ( 2050 mts.)  i començo a passar pel mig del bosc, la nevada  aquí ha estat generosa, llastima que després al arribar a la carena ha ventat molt. La traça ja està oberta i això es d'agrair amb la quantitat de neu al bosc. Arribo al cim del Vulturó ( 2350 mts.) on ja es veu darrera meu el cim del Pedró, una petita baixada em deixa sota al cim al qual arribo en pocs minuts Pedró dels Quatre Batlles ( 2382 mts.) aquí al cim degut al vent esta tot pelat, dues fotos i cap a baix ja que el vent es fort i fa fred.

Els primers metres desde el cim estan força gelats però més abaix la neu esta pols fins que arribo a les pistes de l'estació fins arribar al cadira de El Sucre on tinc que posar pells per remuntar uns metres i baixar fins a l'aparcament inferior on arribo molt content per la sortida efectuada.

Desnivell: 810 mts.

Recorregut: 13,10 Km.

Horari: 3h 43m.

Començo a pujar per les pistes semi buides i amb força innivació.

Les cases del Port del Comte a la part inferior.

Al fons es veu el cim arrodonit del Pedró dels Quatre Batlles ( 2382 mts.)

Força neu al bosc abans de sortir a la carena on el vent ha fet de les seves.

A la cota 2100 una petita parada abans de sortir a la carena.

Força i bona neu al Port del Comte.

Desde el Vulturó ja es veu darrera meu el cim del dia.

Ultims metres per arribar al cim del Pedró dels Quatre Batlles ( 2382 mts.)

El Pedraforca.

Belles cornises sota el cim.

Pedró dels Quatre Batlles ( 2382 mts.)

Desde el cim s'aprecien les carenes ventades i Montserrat al fons.