divendres, 10 de desembre del 2021

Aprofitant les últimes hores a Les Mourriaux.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Les previsions meteorològicas per avui eren molt dolentes, i de moment s'està complint. A les set del matí ha començat a nevar i encara no ha parat. Ara mateix estem incomunicats (esperem que demà al matí passi la llevaneus), han caigut més de setanta centímetres de neu nova que si ho sumem als que han caigut aquests últims dies ens pot dona una idea del gruix que tenen aquí aquesta gent.
A l'estar així el dia he pogut teletreballar una estona, poc després de l'una del migdia sembla que la nevada ha baixat una mica d'intensitat, moment que aprofito per sortir a estirar una mica les cames.
Evidentment surto amb els esquís als peus des de Les Mourriaux i segueixo una mica l'itinerari que vaig fer el passat dimarts a la tarda, amb la gran diferència de la quantitat de neu caiguda el dimecres i avui divendres. 
Faig els mateix recorregut, però quan arribo al bosc avui entro per un camí d'estiu i així vaig més protegit del vent i de la neu. Igual que ahir em costa molt obrir la traça i com us podeu imaginar no he vist a ningú. Passo pel punt on vaig donar la volta el passat dimarts, avui estic a punt de fer-ho, però decideixo continuar una mica més.
No sabeu el que m'ha costat obrir aquests cent metres de desnivell fins a la cota 1500 on dono per acabada la sortida d'avui. Començo la baixada, i una de dos, o em poso damunt de les traces de pujada, o si no hi ha molt pendent no baixo, la neu em tapa la càmera de fotos que porto al lateral de la motxila.
Arribo a la cota 1140 on torno a posar pells per remuntar els metres que em falten fins a la casa de Les Mourriaux.
Amb aquesta mini-sortida donem per acabades les vacances  en aquesta zona dels Alps Suïssos.



Desnivell: 405 mts.

Recorregut: 4.8 Km.

Horari: 2h, 15m.




Deixo enrere la casa de Les Mourriaux, fins que no passi la llevaneus, estem incomunicats.


Aquí al mig està la carretera, ara mateix sota setanta centímetres de neu.


Començo a pujar, un altre dia obrint trinxera en lloc de traces.


Mirada enrere per quasi no veure ni el cim de La Laitemaire.


El que tinc per davant.


Segueix nevant i avui és el primer dia que fa una mica de vent.


Entro al bosc per estar més protegit.


S'acaba el bosc i segueixo obrint traça.


Tota l'autopista que tinc per davant amb setanta centímetres de neu nova.


En aquest punt (1500 mts.) dono per acabada la sessió de tarda d'avui.


Començo a baixar amb massa neu acumulada.


Flotant en aquesta neu tan seca.


Arribo a la carretera i torno a posar pells per pujar fins a Les Mourriaux.


Així em veu la Irene des de dins de casa quan arribo de la sortida.

 

dijous, 9 de desembre del 2021

Intent a Les Rodomonts (1878 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


El cim de Les Rodomonts (1878 mts.) vist fa dos dies des del cim de La Laitemaire (1678 mts.)


Les Rodomonts vist camí de La Montagnette, itinerari que he fet avui.


Quan m'aixeco al matí continua nevant, fa més de trenta hores que neva sense parar. Ahir com que no vam fer cap activitat a la muntanya, vàrem agafar el tren a Château d'Oex fins a Montreux on vam passar el dia.
La previsió meteorològica ens diu que avui pot haver-hi una petita finestra de bon temps entre les 13 h. i les 16 h., pot ser l'última esquiada a la vall, divendres marquen molt mal temps tot el dia.
Abans de les dotze ja estem al poble de Rougemont, sembla que ha deixat de nevar i hi ha una mica més de visibilitat. Surto des del mateix poble, tot i que he de caminar uns metres perquè la llevaneus ha deixat els carrers molt nets i no puc passar amb els esquís als peus.
Em poso els esquís una mica més amunt i pel lateral ja puc foquejar, agafo la pista i ja hi ha una persona que s'ha avançat amb raquetes, quina trinxera de neu ha obert. Però l'alegria dura poc, les traces s'acaben en una de les últimes cases habitades, puc continuar una mica més pel lateral del carrer nevat.
A la cota 1210 agafo la pista de la Forcla i aquí ja me'n adono del que serà el dia, neu i més neu. Vaig obrint traça de vegades quasi fins al genoll, per sort aquest és un cim per dies amb molta acumulació de neu i amb un gran perill d'allaus. Vaig pujant com puc per la pista, finalment arribo al llom (1350 mts.) on no hi ha tanta acumulació de neu a l'estar protegits pels arbres, he trigat més de quaranta-cinc minuts en fer aquests 140 mts. de desnivell.
Després d'un petit tram pel llom entro dins del bosc, amb un camí força estret i dret, però que es deixa pujar, surto del bosc i comença a nevar i a tapar-se el dia, estic a la cota 1520, em queden més de 300 mts. fins al cim, amb aquesta quantitat de neu i sol, com a mínim és 1,5 hores. Per tant, ho deixo estar per avui.
Començo la baixada, hi ha tanta neu que molts trams baixo sense fer cap gir, ara quan hi ha algun tram una mica dret, quina neu. Repeteixo tant això de la neu perquè nosaltres vivim en un país que és difícil trobar aquestes neus i quan la trobes un dia i un altre et fa sentir molt bé.
Finalment, arribo a cinc minuts del cotxe amb els esquís als peus, avui s'ha fet el que s'ha pogut, llastima no hagués fet un bon dia avui, en fi tot no es pot tenir.



Desnivell: 520 mts.

Recorregut: 6,9 Km.

Horari: 2h, 39m.




He de caminar uns minuts pel poble de Rougemont, la llevaneus ha deixat els carrers ben nets.


Deixo el poble enrere i començo a guanyar metres.


Aquest primer tram han passat uns davant meu amb raquetes, crec que eren d'una de les cases.


En aquesta casa ja desapareixen les traces.


Horari d'estiu, Rodomont 1h 45m, jajajaja.


Els esquís quasi no es veuen obrint traça.


Vista endavant, ni una traça.....


Vista enrere, la trinxera oberta.


A poc a poc vaig guanyant metres a la muntanya.


A l'esquerra Le Rubli (2285 mts.), a la seva dreta el telefèric de La Videmanette (2170 mts.)




El paisatge cada cop més blanc i cada cop costa més obrir la traça.


Davant meu Le Rubli (2285 mts.), les pistes d'esquí van per l'altra vessant.


Última casa que trobaré avui en el recorregut.


Mirada cap avall per veure el camí recorregut.


Superada l'última casa, vaig a buscar el llom pel qual entraré al bosc.


Arbres molt carregats de neu, en tots aquests dies no ha fet ni gota de vent i això és d'agrair.


Comença a nevar i es fa tard, cota 1520, em falten 300 mts. pel cim, avui no pot ser.


Al sortir del bosc agafo el llom per baixar, a l'esquerra es veuen les traces de pujada.


Molta neu acumulada en les últimes 24 hores.


Última baixada fins al poble de Rougemont.


Mirada enrere per recordar aquesta neu pols seca.

 

dimarts, 7 de desembre del 2021

La Laitemaire (1678 mts.) des de Château d'Oex i pujada de tarda per rematar la jornada.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Altimetria del dia d'avui.


Aquest matí quan he mirat per la finestra, nevava lleugerament. Avui la Irene ha de teletreballar, per tant, pujaré un cim que tenim just davant de casa i així a l'hora de dinar ja puc estar a casa per fer-ho junts.
Baixo amb el cotxe fins a Château d'Oex i agafo el carrer du Mont, dues cantonades més amunt hi ha un aparcament (995 mts.) on deixo el cotxe. 
Al costat mateix del cotxe ja em poso els esquís i per un camp que hi ha al costat començo a fer llaçades amunt. A mesura que vaig pujant em trobo diferents cases o granges de vaques que passo sempre per la seva part esquerra.
A l'arribar a la cota 1220 travesso la Route de Mont i segueixo pujant, passo l'última casa (1310 mts.) on hi ha una roulotte, aquí sí que no hi viu ningú en aquesta època. Continuo pel llom, no hi ha ningú per la muntanya i he d'anar obrint la traça, a la cota 1400 començo un franqueig a la dreta, primer descendent i després progressivament va guanyant alçada fins que arribo a un plateau (1490 mts.) on hi han un parell de cases més (a qualsevol racó et surt una casa).
Passo entremig de les dues cases i començo a guanyar alçada fins a l'inici del bosc, encara rai que portava el track, si no, no continuo. 
Quin bosc més espès, sembla impossible passar per aquí amb esquís, però sí que es passa. Cada vegada hi ha més neu acumulada, com cansa obrir traça al mig de tanta i tanta neu. Sort que pujo entre els arbres i que no hi ha massa inclinació,així no hi ha perill d'allaus, si no, està per girar cua.
Finalment, arribo al cim de La Laitemaire (1678 mts.), quin dia ha quedat, no hi ha núvols i no fa ni gota de vent (igual que al Pirineu, em diuen els companys que quasi surten volant). Després de gaudir una bona estona al cim, començo a baixar, hi ha algun tram una mica obligat, però amb aquesta neu surt tot.
Quan surto del bosc, és quan començo a gaudir d'una magnífica neu pols que em porta fins al lloc de la sortida, un gran dia dels que fan afició, ara cap a casa a dinar amb la Irene.


Desnivell: 805 mts.

Recorregut: 8,3 Km. 

Horari: 3h, 15m.




Des de la casa on estem aquests dies, tenim una visió perfecta de la pujada.


Surto del mateix poble amb esquís, mirada enrere per veure d'on he sortit.


A mesura que pujo, el poble queda cada cop més avall.


Aquesta part de dalt està ple de granges de vaques.


Aquesta és l'última casa del recorregut, tot i que fa dies que no hi ha ningú.


El Pra de Cray (2197 mts.) i Gros Perré (2208 mts.)


Panoràmica cap a Château d'Oex.


Dins del requadre s'intueix la casa on estem, avui la Irene està teletreballant dins. 


Amb el zoom es pot veure millor, a l'esquerra la casa, a la dreta la granja amb vaques.


Deixo el llom lateral per fer un franqueig per anar a buscar la part menys espessa del bosc.


Château d'Oex ja queda força lluny.


Arribo a un plateau (1490 mts.) on començo l'última pujada cap al cim. 


Com està el bosc de neu.......


Últims girs abans d'arribar al cim.


Ara si, deixo el bosc enrere i arribo al cim.


Panoràmica des del cim, m'ho he treballat obrint traça tot el dia, no he vist a ningú en tot el dia.


Des del cim i amb el zoom, la pista d'aterratge de l'aeroport de Gstaad.


Al matí estava nevant i al migdia ha quedat un dia magnífic, al cim de La Laitemaire (1678 mts.)


Mirada enrere al moment que he sortit de l'espès bosc.


Al fons podem veure el plateau (1490 mts.).


Bons girs amb neu pols pel mig del llom.


Des del cotxe puc veure els últims girs que he fet fins a la mateixa carretera.



Esquí de Muntanya de tarda.

A l'arribar a casa, la Irene em comenta que té problemes amb el wifi i que va tot bastant més lent, que li queden un parell d'hores de feina.
La sort d'estar en un lloc com aquest és que tens la neu a la porta de casa, miro el rellotge i veig que encara em queden un parell d'hores de llum, doncs anem a fer una pujada més.
M'acomiado de la Irene i que acabi de treballar tranquil·lament i surto de casa (1170 mts.) amb els esquís als peus. Faig una petita baixada (després he de tornar a posar pells per arribar a casa) i començo a pujar per la pista 97 (actualment aquesta petita estació encara està tancada) i vaig pujant i pujant.
El dia va passant i cada cop hi ha menys llum, finalment a l'arribar a la cota 1410 dono per finalitzada la jornada, Fins i tot em  poso les ulleres de tempesta per veure una mica més, però que voleu que us digui, aquí no fa falta veure res, això és vessant nord i si aquest matí la neu estava boníssima al sud, aquí és per plorar, quina neu....uffff.
Arribo a la cota 1140, on torno a posar pells, perquè encara que hi hagi poc desnivell fins a cas, hi ha un bon recorregut i no és pla de portar els esquís a l'esquena.
Quan entro per la porta de casa, la Irene està a punt d'acabar la jornada, hem acabat els dos iguals, genial.


Desnivell: 305 mts.

Recorregut: 3,9 Km.

Horari: 1h,19m.



Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Tinc poc més de dues hores de llum, mirara enrere per veure la casa d'on he sortit.


A mesura que pujo, la casa es veu cada cop més petita.


Just davant puc veure el cim de La Laitemaire (1678 mts.), fa unes hores que estava al cim.


Cabana al mig de la muntanya.


A l'arribar a la cota 1410 i veient que el dia s'acaba, dono per finalitzada la jornada.