Circular al Tossal d'Estivella (2338 mts.) després de la borrasca Glòria.

Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.

Avui 15 dies després de trencar-me la 8º costella de la manera més absurda, hem pogut sortir a tastar tota la quantitat de neu caiguda després de aquestes últimes nevades.

Aquesta borrasca anomenada Glòria ens ha deixat el Pirineu completament blanc, ha caigut molta neu, tot i que la qualitat no és la millor (és una neu molt humida) te l'avantatge que fa molt bona base per tot el que queda de temporada.
Amb la Carme, Teresa i el David pugem al Port del Comte, deixem el cotxe a l'aparcament del Sucre (1760 mts.) i per la part dreta de la carretera arribem a l'aparcament d'Estivella (1940 mts.) on per la seva part dreta comença un camí molt planer que ens puja a les parts superiors d'aquestes muntanyes sense tocar les pistes.
La pista està marcada amb uns senyals als arbres de raquetes, la pista des d'aquest punt inicial a Estivella  fins a l'inici de la pujada forta al cim són 3,7 kilòmetres i només pugem 230 mts. de desnivell. Just quan iniciem el tram més dur de la pujada, el dia es tapa i comença a nevar lleugerament, quina quantitat de neu en aquesta part superior, cosa molt estranya per la quantitat de vent que rep aquest vessant tan alt del massís on sempre surten pedres de sota la neu.
Arribem al cim del Tossal d'Estivella (2338 mts.), tot i que no hi ha quasi sol, la temperatura és molt bona i no fa gens de vent. Iniciem la baixada per la pista negra l'Estadi fins a l'inici del remuntador "Els Carbassers" (2020 mts.) amb molt bona neu, punt on tornem a posar pells i comencem a pujar fins a quasi al mateix cim del Tossal d'Estivella.
Tornem a treure pells a la cota 2300 i ara fem els quasi 7 kilòmetres de descens fins a l'aparcament del Sucre (1760 mts.) gaudint com a nens d'aquesta magnífica neu.
A veure com continua el temps durant aquestes pròximes setmanes al Pirineu.

Desnivell: 905 mts.

Recorregut: 14, 2 Km.

Horari: 4h, 37m.

Iniciant la pujada des de l'aparcament del Sucre (1760 mts.)

El David amb totes les muntanyes farcides de neu.

La Carme deixant enrere l'aparcament d'Estivella (1940 mts.)

El sol surt tímidament al Port del Comte.

Tram suau per iniciar la recuperació.

La Carme en l'estreno d'esquís i botes....... a veure que tal??

El David gaudint del dia.

Neu ràpida en aquesta primera part de la sortida.

A poc a poc anem guanyant metres per la suau pista.

David, prefereixes obrir la teva traça??

Neu i més neu.......

Em quedo uns segons mirant el paisatge, no ser si això ho tornarem a veure alguna vegada més.

Arbres carregats de neu.

Foto directe al Digali Bon dia al Joan.

Port del Comte o Lapònia o Canadà o Noruega o .................

Per la part superior el temps canvia una mica i comença a nevar lleugerament.

Ja falta poc per arribar al cim.

Pal al mateix cim.

Al cim del Tossal d'Estivella (2338 mts.)

La Carme gaudint del descens.

Bona neu troba la Teresa a la baixada.

Tot i la fractura de la costella, aquí ho donem tot.

La Teresa preparada per fer l'últim descens del dia.

Aparcament La Piste Verte (1840 mts.), Refugi Balmeta (2144 mts.), Vall de la Grava (2100 mts.), Mont Llaret (2376 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Sempre he pensat que si el dia (climatològicament parlant) és bo s'ha de mirar de sortir, aleshores el que has de fer és mirar d'agafar l'itinerari més adequat per aquest dia o exploracions per futures sortides.

Ja fa temps que estem esperant que hi hagin condicions per poder fer la travessa entre Col de Puymorens i Les Angles, fa un parell d'anys vam fer al Pic de la Grava a la tardor des de Les Bulloses. L'únic tram que ens faltava per conèixer a l'hivern era la Vall de Grava des del seu coll i la continuació amb la pujada al Mont Llaret, i avui és un bon dia per anar a investigar aquestes coses.

Sortim amb la Teresa des de l'aparcament de La Piste Verte (1840 mts.) a l'estació francesa de Les Angles, ahir van caure uns 4 o 5 centímetres de neu, suficients per deixar aquest primer tram del Sender Nòrdic en perfecte estat. Arribem a l'Estany de la Balmeta (2047 mts.) i com fa una setmana el podem travessar pel mig, continuem i arribem al refugi de la Balmeta (2120 mts.), continuem seguint l'itinerari que ens porta a l'Estany de les Bulloses. A l'arribar a la cota 2060 mts. trobem un pont pel qual podem travessar el riu però ens hem de treure els esquís per passar per damunt.

Baixem quasi sense perdre alçada fins a agafar la Vall de la Grava (2040 mts.), ara comencem molt suaument a pujar la vall, el vent bufa una mica i la temperatura a diferència d'aquestes últimes setmanes és força freda. Des de l'inici de la vall fins al punt on donem la volta hem fet 2,6 kilòmetres i just en aquest punt la vall comença a guanyar metres, per tant quan fem la travessa en sentit contrari podem arribar fins aquest punt o una mica més sense pells i després pells i a remar.

Els dies a l'hivern són curts i per això decidim no continuar, no volem que ens agafi la nit (tot i que portem frontals). Tornem pel mateix lloc que hem pujat, travessem el riu pel pont i arribem a la cruïlla que hem passat fa una bona estona. A partir d'aquí està tot l'itinerari marcat amb banderoles perquè a l'endemà se celebra la 32ème Trace Catalane, iniciem la pujada al suau Mont Llaret. A l'arribar a l'aresta el vent fred bufa amb ganes i parem a posar-nos la jaqueta, continuem i en pocs minuts assolim el Mont Llaret (2376 mts.), unes fotos ràpides per què fa fred i iniciem la baixada per les pistes de Les Angles amb un estat magnífic tant de quantitat com de qualitat de la neu. Aquesta pista ens deixa al mateix cotxe.

Ja tenim tota la travessa Col de Puymorens- Les Angles memoritzada, ara només falta que hi hagin condicions, a veure si aquest any pot ser. 

Desnivell: 740 mts.

Recorregut: 19,5 Km.

Horari: 6h, 43m.

Amb fred aquesta primera part a l'ombra.

Tot i que fa dies que no neva, en aquesta part del Pirineu s'aguanta força bé.

Últimes rampes abans d'arribar a l'Estany de la Balmeta.

Començo a travessar l'Estany glaçat.

A l'hivern tens la ventatge que els estanys es poden travessar pel mig.

Al ben mig de l'Estany de la Balmeta (2047 mts.), al fons podem veure la continuació.

Refugi de la Balmeta (2120 mts.)

Deixem el refugi i anem direcció a l'Estany de les Bulloses.

Al fons ja veiem l'Estany de les Bulloses.

Aquest punt és la desviació clau, ara agafem a la dreta (oest), al tornar cap a l'est.

Pont per travessar el riu (2060 mts.)

Vall de la Grava, al fons l'itinerari cap a la Portella de la Grava (2426 mts.)

A poc a poc ens anem apropant.

Els dies a l'hivern són curts, punt on girem cua, el que necessitàvem avui ja ho tenim.

Estany de les Bulloses (2020 mts.) amb el sol de tarda.

Tornant a travessar el pont.

Ens hem de descalçar els esquís, no està ben equilibrat de neu.

Iniciant la pujada al Mont Llaret (2376 mts.)

Al fons podem veure la Vall de la Grava, per on hem passat fa una estona.

El Puig Peric (2810 mts.) a la dreta.

Aquí podem veure el banderí de la 32ème Trace Catalane que es correrà demà 12/01/2020.

Últims metres abans del cim.

Panoràmica del Capcir des del cim.

Al cim del Mont Llaret (2376 mts.)

Un record a Neil Peart, bateria de Rush (per mi el millor bateria del món) mort aquest passat dimarts 7 de gener a la edat de 67 anys a Santa Mònica (Califòrnia). Qui podia pensar aquell setembre del 2004 al sortir del Wembley Arena de Londres que seria l'última vegada que podiem veure en directe a Rush.