diumenge, 31 de març del 2019

La primera excursió de la Martina a la muntanya.


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Alpina 1:25.000


Ahir per indisposició d'un familiar de la Teresa hem d'anul·lar la sortida d'esquí de muntanya al Pirineu (a veure si podem sortir la pròxima setmana), a mitja setmana després de parlar amb la meva neboda Marta em confirma que el metge li ha indicat que en la fase de l'embaràs que es troba (6 mesos) el que li recomana és que camini, així que quedem per sortir aquest diumenge, també ens acompanyaran el David i la Irene.
Sortim del centre de Gavà i després de passar per diferents carrers agafem el caminet que passa per la part inferior de la Masia de Can Feral, uns metres després agafem el camí a la dreta que ens deixa després d'una forta pujada a Can Bori (130 mts.) cruïlla estratègica. Nosaltres agafem a l'esquerra i continuem per la pista ampla durant 700 metres, en aquest punt deixem el camí principal i agafem a l'esquerra on iniciem la baixada, tot aquest tram de sender coincideix amb el GR-92.
Aquí hem d'estar al cas perquè quan portem 400 metres després de la cruïlla, tornem a deixar el camí principal i agafem a la dreta on entrem en un caminet on la vegetació és força espessa. Finalment sortim al camí que va des del Parc de Gavà fins a Can Amat, només sortir al camí ja veiem unes quantes fites a mà dreta, entrem i en un moment arribem a la Font del Ferro, actualment està seca, esperem que quan plogui torni a rajar.
Continuem i en uns minuts entrem a Can Amat, un lloc on es respira tranquil·litat, aquí decidim fer una petita parada per beure i menjar una mica. Continuem baixant però a l'arribar a Can Feral, en lloc de baixar pel mateix lloc, pugem a buscar la pista principal i continuem pujant fins a la cruïlla de pistes ben a prop d'Albarrosa, en aquest punt ja només ens falta continuar baixant fins al lloc de sortida.
Moltes felicitats David, Martina i Marta per la sortida, a veure si podem fer alguna més, abans que la Martina tregui el cap a l'exterior.


Desnivell: 270 mts.

Recorregut: 11, 2 Km.

Horari: 3h, 11m.







La Marta amb la Martina a la seva panxa.


Pujada forta per arribar a Can Bori.


Fa mesos que no plou i això es nota al paisatge.


Arribant a Can Bori (130 mts.).


Cruïlla estratègica, pots anar cap a St Climent, Gavà o Bruguers.


No estem al Japó, això es Gavà però els cirerers floreixen igual.


Al fons podem veure l'Ermita de St. Ramón.




Aquest tram caminem pel GR-92.


La Font del Ferro completament seca actualment, esperem que quan plogui torni a rajar aigua.


Entrant a Can Amat, conjunt de construccions (masia, ermita i edifici de colònies)


Masia a Can Amat.


Flors de primavera.


Ermita a Can Amat.


Quasi al final de l'excursió, amb el David, la Marta i la Irene.

dissabte, 23 de març del 2019

Puig de Morters o Pic de l'Home Mort (2668 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa IGN 1:25.000


El diumenge passat quan estava passant les fotos de la càmera a l'ordinador, al mateix temps tenia el mapa francès IGN 2249 ET al costat meu per situar el cim que havíem vist pujant cap al Mortiers. És un cim que està a l'esquerra del Mortiers amb una magnífica pala sud-est totalment innivada. Després de consultar el mapa i veure que es diu Puig Morters (en francès) o Pic de l'Home Mort (en català) i de 2668 mts. li envio per whatsapp la foto al Xavi per veure si el coneixia, tampoc li sonava. Com podia ser que m'hagués passat per alt aquest cim amb la quantitat de vegades que he estat per aquesta zona?, en fi, no val la pena lamentar-se, li comento si vol venir el pròxim dissabte i la resposta és afirmativa. Perfecte, ja tenim sortida pel pròxim dissabte, finalment li anul·len la sortida els seus clients a l'amic Juan Carlos Vizcaíno i també ens acompanya, genial.
Set dies després la història es repeteix, mateix cotxe, mateixa música, mateix aparcament però amb la diferència que avui en lloc de venir la Teresa ens acompanya el Xavi i el Juan Carlos. Sortim de l'aparcament de l'estació de Formiguères (1740 mts.) i pugem per la pista de la dreta del tot de l'estació, especialment preparada per pujar fent esquí de muntanya, quan encara no portem 2 kilòmetres des de la sortida i al costat del telecadira de la Serra de Mauri ens avancen 6 esquiadors que resulten ser els amics del Gabi amb el seu blog: esquimontseny.blogspot.com, ens fa molta alegria parlar amb ells (a veure si em passeu les fotos que ens varen fer junts), després de comentar la sortida d'avui per les dues parts, ens desitgem sort i ells continuen amb el seu fort ritme. 
Arribem a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.) i la nevada que ha caigut el passat dimarts ha servit per què com a mínim estigui igual que la setmana passada i no haguí decrescut el ja de per si,  escàs gruix de neu. Avui en lloc de baixar direcció al refugi de Camporells, baixem directes a l'Estany Gros (2255 mts.) això ens fa guanyar una mica de temps. Tornem a posar pells i iniciem la suau pujada com si anéssim al Mortiers però a l'arribar a la cota 2500 agafem a l'esquerra (oest) i continuem per pendents suaus fins a arribar al peu de l'aresta on el pendent augmenta, els últims metres el Xavi i jo pugem amb els esquís a l'esquena, el Juan Carlos arriba amb ells fins al mateix cim.
El dia és magnífic i no fa gens de vent al cim però volem baixar de pressa perquè el sol no faci malbé la neu. És una baixada molt maca S2-S3, llàstima que sigui tan curta (només 130 metres de desnivell), la trobem amb magnífiques condicions, arribem fins a l'estany gelat que hi ha sota el cim (2540 mts.), sense posar pells pugem uns metres a escaleta fins que podem agafar el mateix camí pel qual hem pujat fa una estona, ara només ens queda deixar-nos caure fins a arribar a la part superior de l'Estany Gros (2255 mts.), on tornem a posar pells per tercera i última vegada en el dia d'avui.
Arribem a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.), ara només ens queda després de treure pells,  gaudir d'una desestressant baixada per pistes (no hi havia ningú) fins al mateix cotxe.
Un cim nou a la butxaca, gran dia d'esquí, dies dels que fan afició.


Desnivell: 1260 mts.

Recorregut: 19, 2 Km.

Horari: 6h, 34m.







Aquesta imatge de la setmana passada va ser l'inici de la sortida d'avui.


El Xavi pujant per la pista preparada per fer esquí de muntanya a l'estació de Formiguères.


Amb el Xavi i el Juan Carlos (junt amb el David) van pujar el cim de la dreta (Puig del Pla Bernat) fa dues setmanes.


Ens trobem amb els companys del Gabi d'esquimontseny.blogspot.com i ens fa molta il·lusió parlar amb ells.


Només arribar a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.) ja podem veure el nostre objectiu.


Pujant per la Coma direcció al Coll de l'Home Mort.


A sota podem veure el Pic de la Muntanyeta sense neu a la part superior.



Aquí podem veure el camí seguit des de la part superior de la Serra de Mauri.


Avui tornem a tenir la sort  que el Juan Carlos no té cap client a guiar (és el vicepresident de la Asociación Española de Guias de Montaña) i ens pot acompanyar.


A poc a poc ens apropem al peu de la muntanya.


A l'esquerra la Portella Gran (2769 mts.), a la dreta el Pic de l'Home Mort (2668 mts.)


El Xavi i jo arribant al Coll de l'Home Mort.


Panoràmica amb el nostre cim en primer terme.


Últims metres abans d'arribar al cim.


El Juan Carlos arribant amb els esquís fins al mateix cim.


Des del cim podem veure la vall que porta al refugi d'en Beys (1956 mts.)


El Pic de la Portella Gran (2769 mts.)


Visió cap a l'oest.


Al cim del Puig Morters o Pic de l'Home Mort (2668 mts.)


El Xavi a punt d'iniciar el descens des del mateix cim.


Comença la baixada amb una neu primavera magnífica.


Primers salts del dia.



Jo iniciant la baixada.


I al mig de la pala.


El Juan Carlos sortint des del cim.


Aquí el podem veure efectuant els primers girs.


Boníssima neu primavera.


Avui no havia baixat ningú, hem estat els únics en fer aquest cim en el dia d'avui.


El Juan Carlos a la part baixa.


Nosaltres ja hem deixat els nostres dibuixos a la muntanya.


El Xavi baixat direcció a l'Estany Gros.


Dia radiant i neu perfecte en aquest racó francès.


 Xavi, que concentrat que estàs quan baixes.



Qui diu que s'ha de quedar a casa perquè no hi ha neu?, que aquest hivern és molt dolent, menys queixar-se i més sortir a buscar neu.