dissabte, 30 de gener del 2016

Mont Llaret (2376 mts.)



Avui fem una sortida familiar d'esquí de muntanya, ens acompanya la meva neboda Marta. Des de fa 6 mesos ha començat a córrer i ja ha fet 3 o 4 curses i això es nota positivament en la seva forma física actual. Si comparem  l'última sortida d'esquí de muntanya que havíem fet plegats fa més de 2 anys el seu nivell aeròbic ha guanyat un 100 x 100.
Ja que aquest hivern estrany continua igual, és a dir sense nevades, tornem un cop més a la zona del Capcir. Per avui hem triat un cim fàcil però al mateix temps aventurer, que la baixada sigui per pistes (la Marta feia dos anys que no esquiava), i que la resta sigui tot per terreny d'alta muntanya. Quin cim millor que el Mont Llaret (2376 mts.). La Irene ens portarà la logística de la jornada.
Avui a diferència de fa 15 dies no podem sortir de l'aparcament d'Azimut (1793 mts.) per la falta de neu, agafem l'inici de la pista del Sentier Nòrdique (1875 mts.), la fossa de neu és increïble i aquesta primera part de la pista està gelada, això fa que hagis d'anar amb molt de compte de no relliscar amb els esquís.
Arribem al punt de captació d'aigua i on acaba el Sentier Nòrdique (1914 mts.), a partir d'aquí la neu està millor tot i que has de sortir de les traces per no trobar-ho tot gelat. Hi ha un tram molt petit on hem de treure els esquís, doncs, hi ha un fort pendent, el terra està molt gelat i és molt estret, per sort només són uns metres.
Ens situem al peu de l'última pujada abans d'arribar a l'Estany, no ho tenia clar com trobaríem la pujada però per sort estava excel.lent, seguint la mateixa tònica que abans, per on va la traça la neu està molt dura però si et sorties d'ella la neu és primavera i les pells agafaven molt i molt bé.
Arribem a l'Estany de la Balmeta (2047 mts.), la Marta serà la primera vegada que passi per sobre un estany gelat  a l'hivern. Al principi s'ho mira amb una mica de respecte però quan porta uns metres ja foqueja amb total normalitat. Uns minuts més tard arribem al refugi de La Balmeta (2120 mts.), mirem a veure com està l'interior, és una llàstima que encara no toqui el sol al refugi per tant anem a buscar unes pedres on sí que toca i escalfa, lloc ideal per beure i descansar una mica. Hem trigat 2h 10m. en arribar fins aquí i encara no havíem parat.
Després del merescut descans agafem com si anéssim al Lac des Bouillouses, poc després agafem en tendència a l'esquerra per anar a buscar el Corrals del LLaret una zona amb menys vegetació i que et permet foquejar amb major comoditat. Poc a poc anem pujant amb una pendent molt agraïda, la part final és on el bosc és una mica més espès però es deixa fer, finalment sortim del bosc i al fons ja podem veure la creu del cim. Tot i que pensava que la part de dalt estaria sense neu no és així i podem arribar fins a sota mateix del cim amb els esquís als peus. Grimpem unes roques i ja estem al cim del Mont Llaret (2376 mts.), després de les fotos del cim tornem a baixar on tenim els esquís i ens abriguem una mica doncs hi ha una petita brisa. Seguim direcció al final del teleesquí de Col Rouge punt on aprofitem per treure pells i ajustar botes. Iniciem el descens per pista, amb una qualitat molt optima de la neu, una base dura i per la part superior uns centímetres de neu primavera que et permet girar amb facilitat i seguretat. Baixem sempre en tendència a la dreta en el sentit del descens per agafar finalment la pista Roc d'Aude que ens deixa a un minut del cotxe on ja ens espera la Irene.
Després de dinar marxem cap els Banys de St. Thomas a la població de Fontpedrouse on a part de les piscines d'aigua calenta exteriors gaudirem dels seus famosós Hammams i Jacuzzis interiors, relaxació merescuda després d'un gran dia d'esquí de muntanya. 
Orgullós de la meva neboda Marta, a veure si tornem a repetir en poc temps.



Desnivell: 635 mts.

Recorregut: 12,8 Km.

Horari:  4h 45m.






Amb la Irene i la Marta a punt d'iniciar la sortida.


Tiet i neboda.


Aquesta primera part a diferencia de fa 15 dies, la neu està molt gelada.


La Serra de Madres (2469 mts.)


Final del Sentier Nòrdique (1914 mts.) i punt de captació d'aigua.


A punt de realitzar la volta maria.


Ja ha fet el gir, la Marta des de que ha començat a córrer ha guanyat molt físicament.


Iniciant l'última pujada abans d'arribar a l'Estany.


Creuant pel mig l'Estany de la Balmeta (2047 mts.)


Passant per sota d'un gran arbre caigut després de les últimes ventades.


A l'esquerra el Puig Peric, a la dreta el Petit Peric.









Refugi de la Balmeta (2120 mts.)


Interior del refugi de la Balmeta.



Pujant cap al Mont Llaret amb el massís del Carlit al fons. 


Just acabant el tram de bosc amb els Perics darrera.


Al fons ja podem veure la creu del cim.


Puigmal (2910 mts.) vist des del Mont Llaret.


Molt a prop del cim.


La Marta al cim del Mont Llaret (2376 mts.)


Dia de felicitat pels dos al cim del Mont Llaret (2376 mts.)


Panoràmica de la zona.


Banys de St. Thomas a Fontpedrouse a l'hivern amb neu.


Aquí a l'estiu.


Després d'una bona nevada.


L'aigua de les piscines i jacuzzi exteriors està a 38º, magnific després d'un dia d'esquí de muntanya.


Jacuzzi interior.


Amb vistes al bosc de Fontpedrouse.

dissabte, 23 de gener del 2016

Formiguères (1740 mts.), Pic de Mortiers (2605 mts.), baixada per la Vall de Galba.




Avui serà la primera sortida amb cara i ulls de la temporada després de la lesió, veient com està de neu el Pirineu, decidim un cop més sortir a la zona del Capcir, també anomenada la Petita Sibèria.
Sortim de l'aparcament de l'estació de Formiguères (1740 mts.) i comencem a pujar per la pista de Les Faons per després continuar per la de Les Lacs, aquestes són les pistes que et permeten pujar fins a dalt de tot de la Serra de Mauri, a la dreta de la pista han posat uns senyals d'un esquiador de muntanya, és com si aquesta fos la pista pels esquiadors de muntanya.
Després de deixar l'últim remuntador (2343 mts.) continuem fins a arribar a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.), aquí com sempre el vent ha fet de les seves i ens hem de treure els esquís uns 20 metres. Aprofitem la parada per treure pells i cordar les botes, iniciem la baixada direcció al refugi de Camporells (2240 mts.), la neu està una mica pesada però es deixa fer. Al costat del refugi tornem a posar pells i després de beure i menjar una mica iniciem la suau pujada cap al Mortiers, passem a la dreta de l'Estany Gros i després amb tendència a l'esquerra fins a entrar dins un tub que pujarem fent uns girs aprofitant tota l'amplada del tub.
Un cop a la part superior ja podem veure el cim, només falten 130 metres de desnivell, la traça puja per la part esquerra de la muntanya seguint tot el llom, en pocs minuts arribem al cim del Mortiers (2605 mts.)
Uns minuts per fer unes fotos i iniciem la baixada cap a la Vall de Galba, primer baixem la pala cimera amb una bona neu, al arribar a la part estreta de la baixada i a causa del vent, en aquest punt hi ha trams amb la neu una mica dura però els cantells aguanten molt bé. Arribem al tram del bosc on la neu ja ha transformat i està una mica pesada però es deixa treballar. Quan veiem el pont de fusta uns metres més abaix vol dir que la baixada pròpiament dita s'ha acabat, aquest pont serveix  per passar el riu Galba, pugem sense esquís uns metres (15 metres), a partir d'aquí ja agafem la pista nòrdica per la qual puja gent amb raquetes i amb esquís de fons. Primer passem pel refugi de la Jassa de la Llosa (1751 mts.) i a partir d'aquí una lleugera baixada ens deixa just en el punt que hem de tornar a posar pells. L'alçada és 1602 mts. i l'arbre està marcat amb el nº 38.
Són 170 metres més de desnivell això si en un entorn magnífic, rodejats d'arbres i amb una solitud total, un cop arribat a la part superior només ens queden 1,5 kilòmetres plans fins a arribar al lloc de sortida unes hores més tard.



Desnivell: 1330 mts.

Recorregut: 23,1 Km.

Horari: 7h 46m.







A l'inici de la sortida tenim davant nostre tots aquests cims.


Amb el zoom, el Pic de Tribuna (2493 mts.)


Fins a arribar a dalt de la Serra de Mauri pugem pel  lateral de les pistes.


A la Serra de Mauri, al fons el Puig del Pla Bernat (2436 mts.)


A l'esquerra el Petit Peric (2690 mts.), a la dreta el Puig Peric (2810 mts.)


Amb el zoom des de la Serra de Mauri, el  Pic de Mortiers (2605 mts.).


De esquerra a dreta, Petit Peric (2690 mts.), Puig Peric (2810 mts.) i Puig de la Portella Gran (2769 mts.)


Després de baixar de la Serra de Mauri al Refugi de Camporells (2240 mts.), aquesta és la visió dels Perics.


Direcció al Mortiers, és el cim que veiem al fons, encara molt lluny.


A l'esquerra, en primer pla: el Puig de Camporells (2671 mts.), al fons la Portella Gran (2769 mts.)


El Puig de la Portella Gran (2769 mts.), futur objectiu.


En color lila veiem la baixada de la Serra de Mauri fins al refugi de Camporells, en vermell la pujada al Mortiers.


Avui per fí ha fet un bon dia sense vent i amb una temperatura elevada.


Bona traça durant tota la jornada.


Ja podem veure el cim.


Traces de pujada i baixada al Puig de la Portella Gran (2769 mts.)


Al fons totes les muntanyes de l'Ariège.


Últims metres de pujada.


Foto des del cim.


Creu al cim del Mortiers.


Pic de Mortiers (2605 mts.), un record pel Loren, ens va deixar el 26/02/2011 el mateix dia que vaig pujar aquest cim per primera vegada. No t'oblidem.


Cara sud de la Dent d'Orlu.




Coma d'Or (2826 mts.) a l'esquerra, a la dreta el Puigpedrós de Lanós (2842 mts.)


El massís del Canigó.


Baixada pels tubs de la dreta.


La pluja d'aquesta passada nit ha deixat aquestes canals a la neu.


Refugi lliure de la Jassa de la Llosa.


Pic de Mortiers (2605 mts.) des de la Vall de Galba.


Després de deixar la pista principal a Esposolla, agafem la desviació a l'arbre nº 38 per pujar a l'estació de Formiguères.


El camí de retorn a l'estació és molt bonic pels arbres.


Últims girs d'un gran dia d'esquí de muntanya.