dissabte, 30 de novembre del 2019

Entrenament a la Serra de Mauri (2412 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse. Vermell primera pujada, lila segona pujada.

Segona sortida de la temporada, aquesta setmana no ha nevat pràcticament a la nostra zona del Pirineu per això decidim fer un entrenament per les pistes de Formiguères encara tancades, és la manera de no ratllar els esquís perquè fora dels dominis de l'estació la neu és encara escassa. 
Hem quedat amb el Xavi Martí, Miguel, Martí i Bernat de Caldes per esquiar plegats avui. Iniciem la pujada per la dreta de l'estació (1740 mts.), per la pista "Le Faon" i després per "Les Lacs" fins a arribar a la part superior de l'estació (2320 mts.). Arribats aquest punt decidim entre tots continuar fins a la part superior de la Serra de Mauri (2412 mts.) però a mesura que anem pujant ja veiem que la neu cada cop és més escassa. A l'arribar al punt on hem de treure pells per baixar cap al refugi de Camporrells, girem cua i tornem per les nostres traces veient la manca de neu per continuar amb garanties.
Baixem per les pistes amb neu a la part superior de l'estació de bona qualitat, part central força gelada i la part inferior que ja comença a transformar. Arribem a la part inferior de l'estació (1740 mts.) on aprofitem la parada al sol per beure i menjar una mica. Al ser d'hora decidim fer una segona pujada, en aquest cas ens dividim, el Xavi amb els "nens" volen intentar pujar per una pista més directa, nosaltres pujarem el primer tram pel mateix lloc que aquest matí però a l'arribar al telecadira "Serre de Maury" agafarem a l'esquerra per "Les Papillons" i així arribar a la part superior del telecadira "Calmazeille" (2095 mts.) i poder aprofitar el sol de tarda en aquest vessant oest de l'estació, la veritat és que pugem molt bé i no trobem pràcticament ningú en aquest tram.
Arribem per segona vegada a la part superior de l'estació (2320 mts.) on la tarda és magnífica, sol i sense vent. Aprofitem per descansar una estona i després de treure les pells, iniciem la baixada. Aquesta primera part baixem seguint el mateix itinerari que aquest matí, amb bona neu arribem a la part superior del cadira "Calmazeille" (2095 mts.), aquí fem un canvi per mirar de no trobar la neu tan gelada com aquest matí i no ens ha sortit bé el canvi.
Baixem per la "Couillade" i durant uns metres ens hem de treure els esquís per la manca de neu però el pitjor és que quan estem arribant a baix trobem unes plaques de gel al mig de la pista que ens fa anar per terra i provar la duresa del gel del Capcir. A l'arribar a l'aparcament ja no veiem el cotxe del Xavi, al parlar després amb ell ens diu que han intentat pujar per on hem baixat nosaltres i que ho han trobat tot glaçat (que ens ho diguin a nosaltres) i que han tornat a baixar al cotxe i ja han marxat fa unes hores.
De moment si no arriba l'esperada nevada (no té pinta per aquesta setmana) haurem de pensar bé on anar i mirar de triar l'itinerari adient a les condicions de neu.


Desnivell: 1250 mts.

Recorregut: 20,3 Km.

Horari: 6h, 29m.





Iniciant la pujada amb el Puig del Pla Bernat i el Pic Tribuna al fons.






Fora de les pistes la neu no està tan dura.


Aquí podem veure la diferència per on ha passat la ratrack i per on no.


Anem pujant cap a la part superior de l'estació.


A la part superior de l'estació (2320 mts.) amb el Xavi, Bernat, Miguel, Martí i la Teresa.


Perics, Portella Gran, Mortiers.


Arribant a la part superior de la Serra de Mauri.








Punt final de la Serra de Mauri (2412 mts.) on girem cua avui per manca de neu.


Serra de Mauri (2412 mts.)


Inici de la segona pujada del dia cap a la part superior de l'estació.


Arribant a la part superior del telecadira Calmazeille (2095 mts.)


Tram suau després d'haver pujat unes dures rampes.


A la part superior de l'estació (2320 mts.), després de fer la segona pujada del dia.


Arribada a l'aparcament, segon dia sense fer cap ratllada als esquís per la manca de neu.

diumenge, 24 de novembre del 2019

Tossal d'Estivella (2338 mts.), Tossa Pelada (2379 mts.) i Pedró dels Quatre Batlles (2386 mts.) des de l'aparcament del Sucre (1770 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Amb la Carme i la Teresa iniciem una nova temporada d'esquí de muntanya. La idea inicial era anar a França, a la zona del Puigmal però una trucada ahir a la tarda del Xavier Martí, ens fa canviar d'idea (gràcies) per la mala qualitat de la neu que han trobat ells en aquesta zona francesa.
Marxem cap al Port del Comte a veure que tal i la veritat és que hem tingut molta sort i hem pogut gaudir en general de bona neu i sense ratllar ni un esquí.
Sortim de l'aparcament del Sucre (1770 mts.) i iniciem la pujada per la pista Rasa Sucre fins a Estivella (1940 mts.), continuem fins a arribar a Prat de l'Orri (2240 mts.) on desapareixen les traces perquè la majoria de la gent agafa a l'esquerra per pujar al Pedró. Nosaltres continuem fins a assolir el primer cim del dia: Tossal d'Estivella (2338 mts.), fa bastant vent al cim, fem la foto i baixem uns metres fins a una petita caseta on aprofitem per treure pells i preparar-nos pel primer descens de la temporada.
Baixem per la pista "la font" fins a la part inferior de l'arrastre Els Carbassers (2020 mts.) on la primera part de la baixada, ens trobem amb una neu dura però tot el tram central fins i tot trobem una mica de neu pols. Tornem a posar pells i pugem per la mateixa pista fins a la cota 2150 on agafem a la dreta per entrar al domini de Tuixén-La Vansa, just davant d'un refugi de pastor i entrem dins del bosc. Iniciem la pujada al següent cim, sortim del bosc i arribem al llom, en pocs minuts assolim la Tossa Pelada (2379 mts.), un parell de fotos i sense més baixem uns metres per després pujar molt suaument fins al tercer i últim cim del dia: Pedró dels Quatre Batlles (2386 mts.).
Traiem pells i ens preparem per a l'últim descens del dia, baixem fins a la cruïla de la pista amb neu una mica dura però que comença a transformar, per la pista també trobem la neu una mica dura amb trams que ja ha transformat i altres encara no. Finalment arribem a l'aparcament del Sucre on hem començat fa unes hores aquesta primera sortida de la temporada. Un molt bon dia per iniciar la temporada d'esquí de muntanya 2019-2020, ara que no deixi de nevar, a veure si tenim una bona temporada.


Desnivell: 1010 mts.

Recorregut: 14, 3 Km.

Horari: 4h 56m.




La Carme i la Teresa començant la temporada 2019-2020.


El vent a primera hora encara bufa amb ganes.


La Carme ben protegida del vent.


El sol escalfa una mica i arribarà a transformar la neu dura a la baixada.


Al deixar la desviació al Pedró dels Quatre Batlles desapareixen les traces, magnífic!!


Tota l'estació per nosaltres.


La neu a poc a poc comença a transformar.


Direcció al Tossal d'Estivella.


Cap aquella gran capa de neu hem d'anar després, és l'estació de Tuixén la Vansa.


Últims metres abans d'assolir el primer cim del dia.


Tossal d'Estivella (2338 mts.)


Pedraforca (2506 mts.) vist des de la part contrària d'on es veu normalment (Saldes)


Sol i neu, difícil equilibri.


Baixant fins a l'inici del remuntador "Els Carbassers"


Per tornar a posar pells i anar direcció a Tuixén.


La Carme i la Teresa en ple esforç.


A l'entrada del bosc, direcció a la Tossa Pelada.


Sortida del bosc.


I enfilem l'última pujada fins al cim.


Al fons, entremig dels avets podem veure el cim de la Tossa Pelada.



Segon cim del dia: Tossa Peldada (2379 mts.)


Des del cim podem veure cap a on hem d'anar ara, Pedró dels Quatre Batlles.


Al fons podem veure Montserrat.


Tercer i últim cim del dia: Pedró dels Quatre Batlles (2386 mts.)


A l'aparcament del Sucre (1770 mts.) després de gaudir d'un gran dia d'esquí de muntanya.

diumenge, 17 de novembre del 2019

Etiòpia (Nord) i Djibouti.


Mapa Gizi 1:2.000.000, en línia continua trajecte en 4 x 4 i discontinua en avió.



Ben d'hora al matí sortim de Debash i conduïm fins a Gondar on visitem el més que interessant Recinte Real, Debre Berham Selassie l'església ortodoxa i els banys de Fasilidas on van tenir molta sort amb el guia que ens va tocar aquí, ens va ensenyar tot amb molt entusiasme, en acabar amb ell encara ens va donar temps de donar una volta per les parades al costat de la sortida del Recinte Real.
L'endemà continuem amb vehicle fins a Bahir Dar (3,5 hores) on amb una barca travessarem el Llac Tana, el més gran d'Etiòpia i ens endinsem a la Península de Zege on després d'una bona caminada entremig de boscos espessos arribem al monestir d'Ura Kidane Meret i després a Bete Maryam, amb grans pintures interiors i una important col·lecció de corones i creus del segle XIV. El viatge de tornada amb la barca ens consta una mica més d'una hora. 
L'endemà a primera hora continuem cap al sud fins a Tis Abay on després de caminar una estona travessem el riu Nil Blau amb una barqueta i continuem caminant, de cop podem contemplar una gran cascada d'aigua: Cataracta del Nil Blau, gaudim fent fotos i travessant ponts metàl·lics per anar d'un vessant a un altre. Tornem per la mateixa pista a Bahir Dar i després de recórrer el mercat dels dissabtes a la població, el dia s'està acabant, moment per buscar el barber per tallar-me els cabells i a fer de Déu que el vaig trobar, magnífic.
Avui diumenge toca desplaçament en 4 x 4, hem d'anar des de Bahir Dar fins a Lalibela. El conductor ens diu que unes 3 hores però després van veure que no en tenia ni idea, no havia vingut mai (vam trigar més d'11 hores). Al deixar la carretera entre Bahir Dar i Gondar ens trobem el sempre esperançador poblat de Awra Amba on el seu lema és "a la recerca d'un món perfecte¨. És l'únic poblat en tot Etiòpia que el que es busca és la igualtat entre  homes i dones. Vam tenir la sort de conèixer al fundador Zumra Nuru i van poder tenir una simpàtica xerrada amb ell (amb l'ajuda d'un traductor, ell no parla gens anglès). Després d'aquesta visita continuem per una carretera en bastant mal estat, plena de forats en tot moment, el nostre conductor no sap quasi angles i ens costa bastant la comunicació amb ell, en un moment de la ruta me n'adono gràcies al mapa que porto (al vell estil) que no estem seguint el camí correcte, li miro d'explicar però ell dient-me que no, que és el correcte...... Finalment arribem a un poble més gran (aquest sí que em surt al mapa) i aquí ja li confirmo que anem malament, després de molt insistir para el vehicle i pregunta a unes persones del carrer, resposta.........., que anem malament. L'home dient sorry sorry, aleshores és quan ens confessa que és la primera vegada que ve aquí. Hem de recular enrere uns 60 kilòmetres (1,5 hores) i agafar unes pistes de pols, el dia es va apagant a poc a poc, no sabem massa bé on som, li pregunto si el cotxe té llums, em diu que sí, quan quasi és negra nit li dic que obri les llums, jajaja les llums que porta, he de treure la mà per l'exterior i enlluernar amb el meu frontal la pista, passades les 19.30 arribem a Lalibela sense menjar ni beure res en tot el dia. Quedem per parlar l'endemà al matí, quan ens aixequem ja ha marxat. 
Aquests dos dies seran per veure esglésies dins de coves o foradades sota terra, molt fort. Agafem l'avió fins a la capital Adis Abeba on passarem el dia visitant-la (no ens va convèncer gens).
L'endemà de matinada ja tornem a estar a l'aeroport però ara a l'internacional, aquests últims dies els passarem a Djbouti, país que fa frontera amb Etiòpia, Somàlia i Eritrea i davant de Iemen. Després de la bona experiència l'any passat al Mar Roig d'Israel i Jordània volíem provar aquest any el mateix Mar més al sud. Només trepitjar terres Djiboutianes ja veiem el canvi amb Etiòpia, fins fa uns anys va ser colònia francesa, tot és molt però que molt car però és menja super. Tenen molta influència francesa en la seva cuina, el dia el dediquem a visitar la ciutat i mirar de tancar els viatges en vaixell per aquests pròxims dos dies.
L'endemà passades les 7 del matí ja som al Port de Péche on sortim amb un vaixell força gran a veure si podem visionar algun tauró-balena, el peix més gran del món, aquests dies fa bastant vent a la zona i el mar no està en les millors condicions, no vàrem tenir la sort de veure cap però si que van bussejar amb el fons marí de corall, amb infinitat de peixos de tots els colors i fins i tot alguna tortuga, un dia molt interessant al mar.
No en vam tenir prou ahir de mar i el penúltim dia a Djibouti decidim llogar una petita barca i anar a les Illes de Maskali i Moucha, el trajecte normal és de 40 minuts però nosaltres hem estat més d'una hora pel mal estat de la mar amb onades de més de 3 metres. La visita a l'illa Moucha no ha estat tan bona com la de Maskali i això és a causa del fet que la primera rep tot el vent i el bany no era gens agradable en canvi a Maskali era una piscina i hem pogut gaudir tot el dia de l'aigua a 26º.
Hem tornat a Port a última hora aprofitant el dia al màxim. L'ltim dia el passarem a la piscina de l'hotel i a mitja tarda cap a l'aeroport per fer Djibouti- Adis Adeba- Madrid- Barcelona.
Ara a veure si en 6 dies ja estic amb els esquís de muntanya als peus que he anat seguint les condicions al Pirineu i estan magnífiques, això serà la pròxima setmana..............




Palau de Fasilidas a Gondar, ciutat a 2.300 mts. d'altura.


Església de Gemjabet Maryam al mateix Recinte Real.



Debre Berhan Selassie, església ortodoxa a Gondar.


Banys de Fasilidas, un cop a l'any s'omple per celebrar el Timkat i la gent es llença a l'aigua.


Artesà de Gondar fabricant-nos una roba de taula per nosaltres.


Durant el camí entre Gondar i Bahir Dar trobem això, s'escalarà??


Pescador amb fil al Llac Tana a la ciutat de Bahir Dar.


Sant Jordi al Monestir d'Ura Kidane Meret a la Península de Zege.


Pescadors amb xarxa al mateix Llac Tana.


Les Cataractes del Nil Blau a Tis Abay.


Pont penjat a la mateixa zona al sud de Bahir Dar.


Travessem el Nil Blau amb aquesta barca.


Les barques en aquesta zona no paren ni un moment.


Com acostuma a ser normal a cada país que viatjo.


Avui al ser diumenge no hi ha classe a l'escola de Awra Amba, anant cap a Lalibela.


"A la recerca d'un Món Perfecte", aquest és el lema de l'aldea Awra Amba. Única en Etiòpia per la igualtat entre homes i dones. Varen tenir la sort de conèixer al fundador Zumra Nuru.


L'Església de Na'aakuto La'ab a Lalibela.


Aquesta església està construïda dins de la cova, és Yemrehanna Kristos a 45 Km. al nord de Lalibela.


A la mateixa zona de Yemrehanna.


Creient resant a la Bet Medhane Alem.


La mateixa Bet Medhane Alem, aquestes Esglésies van ser construïdes sota el nivell del terra.



Forat excavat per passar a altres esglésies.


Poden arribar a estar a 15 metres per sota del nivell de terra.


Interior de la Bet Medhane Alem, hem de pensar que estem 13 metres per sota terra.


Sacerdot resant.





En aquesta foto es pot apreciar el forat (15 mts.) que han excavat per fer l'església de St. George.


Jo faig la foto des del nivell 0, a sota veiem una persona per apreciar la magnitud de l'obra.


St. George vist ara des de la part inferior.


Sacerdot de St. George.


Entrada a les Esglésies del Sud-est.


Bet Gabriel Rufael.


Espectacular porta  de fusta i ferro.



El poble de Lalibela vist des de la part superior.



I finalment arribem a un nou país per nosaltres: Djibouti.


Barri Europeu al centre de Djibouti.


Barri Musulmà a la mateixa ciutat.


Dones Djibutianes a la fresca a l'última hora del dia.


A primera hora del matí embarquem al Paragalha  per mirar de veure taurons-balenes, el peix més gran del món.


Abans de les 8 del matí ja sortim del Port de Djibouti direcció a la Bahia de Goubet .


Al mig del Mar Roig.


Aquest és el punt que decideix el Capità per atracar el vaixell. Primer amb una barca petita estarem més d'una hora a veure si veiem taurons-balenes.


Després de no veurem ni un, hem pogut bussejar unes hores. Impressionant, corals, mils de peixos, tortugues, etc.


Aigua transparent i calenta (26º) i ni una medusa.


Arribem a l'illa Maskali amb unes aigües increïbles.


Podem gaudir del busseig com mai amb una temperatura de l'aigua de 26º.


Després de visitar Maskali anem a l'illa Moucha al Golf de Tadjoura.


Tot i que amb el vent que fa avui tornem a l'altre illa que queda més protegida.



Panoràmica en aquesta part de l'illa Maskali.


No hi ha ningú per la zona, dia súper tranquil.



Només aquí hem vist algunes persones preparats per fer immersió.



Panoràmica al Golf de Tadjoura.



Al finalitzar el dia tornem al Port de Djibouti, i també finalitzem aquestes vacances a Etiòpia i Djibouti.