Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.
Mapa IGN 1:25.000
La setmana passada des del cim del Puig del Pla Bernat vàrem poder veure tota la Vall de Galba i en particular el Pic de Mortiers (2605 mts.) molt ben innivat, ja tenim cim pel dia d'avui.
Aquest és un cim molt especial per mi, la primera vegada que el vaig pujar (26 de febrer 2011) va ser el mateix dia que va morir per causes naturals el meu amic Loren Alcaine, des d'aquell dia, cada cop que pujo aquest cim m'enrecordo com si fos ara mateix, la trucada rebuda, el moment d'arribar a casa,etc.
Sortim amb la Teresa de l'aparcament de l'estació de Formiguères (1740 mts.) i agafem la pista especialment marcada per la mateixa estació per pujar amb els esquís de muntanya. La primera part és suau fins que arribem al costat del cadira de Serra de Mauri (1940 mts.) on el pendent s'incrementa i comencem a guanyar metres amb rapidesa, assolim la part superior del cadira (2300 mts.) on fem una petita parada, continuem fins a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.), no ens fa falta treure els esquís però trobem algun tram que hem de passar per damunt de l'herba.
Iniciem la baixada fins al refugi de Camporrels (2240 mts.) amb una molt bona neu primavera, al costat de l'Estany del Mig tornem a posar pells i continuem fins a l'Estany Gros, passem per la seva part dreta i iniciem una suau pujada direcció a l'oest. El dia és radiant i fa força calor, a l'arribar a la cota 2390 fem una petita parada per beure i menjar una mica, seguim pujant i ja podem veure al fons el nostre objectiu, ens situem al peu de la pala cimera i en unes quantes llaçades arribem al cim del Pic de Mortiers (2605 mts.), estem els dos sols però a la llunyania podem veure un esquiador que ve sol, és un francès de Luz St Saveur.
Després d'hidratar-nos, iniciem el descens amb esquís des del mateix cim, la pala cimera està espectacular amb una boníssima neu primavera que fa que gaudim molt d'aquest primer descens. Tot i no ser un gran any de neu en aquesta zona s'ha mantingut força bé. Continuem baixant amb la mateixa tònica: neu primavera magnífica, així fins a arribar al pont (1800 mts.) per travessar el riu. A partir d'aquest punt, la neu ja comença a faltar però podem arribar fins al refugi de la Jaça de la Llosa (1750 mts.) on hem de deixar el camí per falta de neu i baixar pel mateix torrent on no falta la neu. Els últims metres fins a la cruïlla del Pont dels Plans de l'Orriet (1620 mts.) baixem caminant, en aquest punt agafem la desviació de la dreta, al ser vessant nord està força innivat i podem tornar a calçar esquís. Baixem fins a la cota 1590 (hi ha un arbre marcat amb el núm. 38) on tornem a posar pells per tercera i última vegada en el dia d'avui. L'inici és força inclinat, a mesura que pugem el pendent va disminuint fins que assolim la cota 1760, arribats en aquest punt ja només ens falta lliscar 1,5 kilòmetres i arribar amb els esquís als peus fins al mateix cotxe.
Una magnífica circular que mai et deixa indiferent.
Desnivell: 1305 mts.
Recorregut: 21,5 Km.
Horari: 8h, 15m.
Inici de la sortida per l'itinerari d'esquí de muntanya a l'estació de Formigueres.
Pic de la Tribuna (2499 mts.)
Iniciem la part més dreta de la pujada a la Serra de Mauri.
A l'esquerra el Pic de l'Home Mort o Puig de Morters (2668 mts.), a la dreta el Pic de Mortiers (2605 mts.)
A l'esquerra le Roc Blanc (2542 mts.) a la dreta Pic de la Tribuna (2499 mts.)
Arribant a la part superior de la Serra de Mauri (2428 mts.)
Travessant l'Estany Gros amb els Perics a l'esquerra, Puig de Camporrells i Portella Gran.
Pujant de l'Estany Gros.
L'Estany Gros per sota nostre.
Al fons, a l'esquerra el Pic de la Muntanyeta (2436 mts.)
Puig de Morters o Pic de l'Home Mort (2668 mts.)
A la dreta ja podem veure el cim del Mortiers (2605 mts.)
Bona baixada per a després.
Arribant al cim.
Últims metres per la Teresa, segona vegada que puja al Mortiers amb esquís.
Un simpàtic francès de Luz St. Saveur ens fa la foto al Pic de Mortiers (2605 mts.)
Cara oest del Pic de Tribuna (2499 mts.)
Dent d'Orlú (2222 mts.), ja fa 30 anys que vaig pujar aquest cim.
Seqüència dels primers girs des del mateix cim.
Magnífica neu primavera que ens fa gaudir d'un gran descens.
Un d'aquells dies que no vols que s'acabi mai la baixada.
Les allaus han baixat amb força aquest hivern en aquesta zona.
Camí de pujada per tornar a l'estació de Formiguères.
Després de tot el dia, aquesta pujada ja es fa una mica pesada.
Però podem arribar amb els esquís als peus fins al mateix cotxe.
1 comentari:
Un gran encert la zona escollida.
Per gaudir i no desitjar que s'acabi el dia.
Fins la propera.
TT
Publica un comentari a l'entrada