Amb la Teresa a la sortida de l'Orbea Monegros 2023.
DECEPCIÓ, aquesta és la paraula que resumeix el meu estat d'ànims després d'aquesta Orbea Monegros 2023. Després de la meva operació al ronyó a inicis de febrer, quan vaig poder començar a entrenar, vaig dedicar-me a aquesta carrera, ho vaig donar tot per estar en el millor estat possible i així poder competir al màxim amb mi mateix.
No era una carrera contra la resta del sis mil corredors, era una carrera contra mi mateix. Durant els dies que vaig estar entrenant a Múrcia vaig agafar una bronquitis molt forta, vaig anar a un parell de farmàcies per medicar-me jo mateix, però al tornar a casa vaig anar al meu metge de capçalera i em va donar cortisona i antibiòtic.
He pogut entrenar aquestes setmanes més o menys en condicions, cada dia estava millor. Vaig acabar els medicaments i semblava que estava ja recuperat, però a mitjans d'aquesta setmana he recaigut. No vaig fer massa cas i no em pensava que em passes factura, però no ha estat així.
Falten vint minuts per les nou del matí del dissabte 29 d'abril, ja hem aparcat a Sariñena i anem a buscar el dorsal i a veure una mica l'ambient. Tornem al cotxe i menjo una mica, després preparem la bici i ens trobem amb la Teresa i el David al pavelló de Sariñena.
Estic animat i amb ganes que comenci la carrera, al fer la Marató, jo surto a les 12 i la Teresa a les 13:30. Poc abans de les 11 vaig cap al meu calaix, és el Vaude i és el tercer. Aconsegueixo col·locar-me pràcticament entre els primers, això és un avantatge en els primers kilòmetres. Quan passen quinze minuts de les 12 iniciem la carrera, els primers kilòmetres puc rodar molt bé, que bé sortir dels primers en el calaix.
Ara quan no portem ni cinc kilòmetres ja agafem als últims del segon calaix, em pregunto per què la gent no posa realment el temps que pensa fer i enganya a l'organització, això fa que surtin a calaixos que no els correspon. A diferència de l'any passat que hi havia molt fang, aquest any és pols, hi ha moments que no puc veure ni els ciclistes que van davant meu de la polseguera que hi ha, de moment em trobo molt bé, he comparat el temps de l'any passat al kilòmetre trenta-dos i aquest any portava onze minuts menys al mateix punt.
Però a partir del kilòmetre trenta-dos ens desvien per una altra pista, es fa estreta i no cabem tots els corredors, finalment hem de baixar i anar caminant. Baixem fins al primer avituallament i ja no em començo a trobar massa bé, inicio la pujada a l'Alt de Piedrafita i les cames no em funcionen, començo a tossir i finalment m'aturo a la dreta de la pista i començo a vomitar, torno a treure mucositat verda (infecció), estic una estona aturat, intento beure una mica, però pitjor.
Torno a pujar a la bici, faig uns kilòmetres, però veig que així no vaig enlloc, em falten més de seixanta-cinc kilòmetres per arribar, molt al meu pesar decideixo abandonar. Tornaré a Sariñena per la carretera on m'espera la Irene, a l'anar a poc a poc, puc anar fent, però em costa molt arribar al cotxe.
Arribo al cotxe, em trec les sabatilles i anem al pavelló on em dutxo i menjo una mica. Una mica més tard arriba el David i plegats esperem que arribi la Teresa. Molt emocionada arriba a meta, ens comenta que ha estat una carrera molt dura, molt més que l'any passat. Moltes felicitats Teresa per acabar un any més l' Orbea Monegros amb un temps de 5 hores i 32 minuts, deu minuts menys que l'any passat.
Dos dies després de la carrera jo estic pitjor, ahir fins i tot tenia febre i mal de cap. Demà aniré al metge a veure què em diu. De moment a recuperar i després ja veurem, ara mateix no tinc ganes de res.........
Per últim vull donar les gràcies a la Irene que m'ha estat ajudant tot aquest temps amb els entrenaments, el cotxe, el menjar, etc. També a la Teresa que conjuntament hem fet molts kilòmetres entrenant i que mai ha tingut un no per resposta quan he proposat un itinerari.
Com diu un amic meu "La vida continua", però fotut.
El meu dorsal d'avui és el 3326.
Ibon Zugasti i Cristina Feria a punt de sortir a la Marató.
Jo m'he col·locat a primera fila del tercer calaix.
Mirada enrere al calaix Vaude.
Ja falta poc per sortir.
Després del primer avituallament la Teresa inicia la pujada a l'Alt de Piedrafita.
Tota la polseguera marcada al camí, són els corredors de la Monegros 2023.
Pujant a l'Alt de Piedrafita.
A la llunyania podem veure tota la pista.
Bona pista per gaudir de la baixada.
Baixada cap a l'Ermita de San Miguel.
Vista aerea de la baixada.
En una de les corbes perilloses de la baixada.
Quin temps més bo Teresa, 10 minuts menys que l'any passat.
La Teresa arribant a la meta de Sariñena després de completar la Mitja Marató.
Molt bé Teresa, un any més completant la carrera.
Cansament en el seu cos, ha estat una jornada duríssima.
Vinga, ara a la dutxa i a dinar.
