dissabte, 22 d’abril de 2017

Pic de Duraneu (2539 mts.), Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.) i Puigmal (2910 mts.)



Tot i tornar a principis d'aquesta setmana de Noruega, veient el bon temps previst per dissabte i el vessant nord del Puigmal en unes immillorables condicions (calcem esquís al mateix aparcament) decidim pujar amb la Teresa a fer una circular que feia temps tenia al cap. Consisteix a pujar primer al Duraneu, continuar pels lloms suaus direcció a la Tossa del pas dels Lladres i per la carena un tram i després entrant a la via normal del Puigmal per França acabar al cim més alt del Pirineu Oriental Català.
Sortim de l'aparcament (1971 mts.) on hi ha la barrera que impedeix el pas a vehicles, a la part dreta sentit ascendent hi han unes traces d'esquí magnífiques, el que ens permet calçar esquís a la mateixa barrera. Arribem a la corba tan marcada de dretes i en lloc de continuar pel camí d'estiu (sud) agafem a la dreta de la caseta i per uns plans amb força neu anem remuntant metres, a l'arribar a la desviació per anar directes al Puigmal (esquerra), nosaltres agafem a la dreta i sense seguir massa temps la pista planera iniciem la pujada per unes àmplies pales amb una molt bona neu primavera, que et permet pujar sense ganivetes i amb una seguretat total. Després d'uns trams més o menys planers enfilem els últims metres amb força inclinació i assolim el primer cim del dia, Pic de Duraneu (2539 mts.), punt on acabaven la majoria de remuntadors de l'antiga i desapareguda estació de Puigmal 2600. Aprofitem per beure una mica i després de fer les fotos baixem un tram suau per després inciar la suau pujada fins a arribar a la Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.) aquí ni parem, fem la foto i continuem. Tot el tram d'ara és una mica pesat per què és un puja-baixa constant, hi ha un petit tram on ens hem de treure els esquís per manca de neu a la carena.
A la cota 2695 ens ajuntem amb les traces que pugen per la via normal de França al Puigmal, aquest tram també té força inclinació, arribem a sota el cim (2875 mts.) on ens traiem els esquís per continuar aquests últims metres caminant fins al mateix Puigmal (2910 mts.). No perdem temps per què pujant hem vist que la neu està en magnífiques condicions, bevem i mengem una mica, les fotos de cim i baixem fins al límit amb la neu on ens preparem per el descens.
La baixada ha estat genial amb una neu primavera magnífica i per unes pales força dretes però que amb aquesta neu et permet tot. A l'arribar abaix tornem a agafar les traces al costat de la pista que ens deixen al  costat mateix del cotxe.
Sortida per gaudir de l'esquí de muntanya en temporada primaveral.


Desnivell: 1105 mts.

Recorregut: 12,70 Km.

Horari: 5h, 20m.






Calcem els esquís al mateix aparcament (1971 mts.)


El vessant nord del Puigmal molt ben innivat.


Iniciem la pujada al Duraneu, com podeu veure el Puigmal de Llo (vessant sud) completament pelat.


Molt bona neu primavera de pujada on no fan falta les ganivetes.


Al fons està el Pic de Duraneu.


Antiga estació de Puigmal-Err 2600, ja fa uns quants anys que està tancada, a veure si un dia treuen tots els ferros de l'estació i la deixen com la van trobar al primer dia.


El cim de l'esquerra és la Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.)


Després d'aquest tram amb força pendent, en aquest punt ja disminueix.


Cada vegada estem més a prop dels lloms finals.


Al final del dia hem d'arribar al Puigmal (cim darrere la Teresa)


Puigcerdà amb la Tossa Plana de Lles (2905 mts.) al fons.


Ja estic arribant al Pic de Duraneu.


Pic de Duraneu (2539 mts.), a la dreta la Tossa del Pas dels Lladres i al fons el Puigmal, encara ens falten kilòmetres per recórrer.


Pujant a la Tossa del Pas dels Lladres a la part inferior: Puigcerdà.


Tossa del Pas dels Lladres (2665 mts.)


Tota la carena cap al Puigmal.


Encara que no ho sembli, és un puja-baixa constant.


Ja hem entrat a la via normal des de França al Puigmal, no falten més de 120 metres de desnivell per arribar al cim.


Puigmal (2910 mts.), cim més alt del Pirineu Català Oriental.


Vall de Noucreus.


A l'esquerra el Peric, a la dreta el Petit Peric, a sota l'estació (vessant sud) de Font-Romeu sense ni gota de neu.


Baixada espectacular per una magnífica neu primavera.


Podem baixar esquiant fins al mateix aparcament (1971 mts.)

dissabte, 15 d’abril de 2017

Auskjeret (1203 mts.)



Avui com a últim dia d'activitat a Noruega el grup es divideix amb dos equips, el Xavi, la Rosa, el David i el Jordi marxen a investigar una nova zona. La Carme i jo volem fer un dels cims més clàssic de la zona (si no el que més), el Auskjeret (1203 mts.). Per arribar a aquest cim des de Stranda hem d'agafar la carretera 60 direcció a Alesund, quan portem uns 20 kilòmetres a mà dreta hi ha una desviació a Skiarena Fjellseter
Continuem per la carretera que transita per sobre de l'estany per després passar a ser una pista amb molt bon estat, arribem a un aparcament a mà esquerra des d'on ja es pot veure el cim. Ens preparem i sortim de l'aparcament (330 mts.), l'Anna i la Irene s'emporten el cotxe i van a visitar una casa on l'especialitat es fumà el salmó, nosaltres caminem 5 minuts i ja calcem esquís, aquí al contrari que els altres dies la neu esta bastant dura això és per què els dies anteriors ha passat força gent i durant el dia ha fet calor, totes les traces han quedat ben marcades i al fer fred a la nit queda un paisatge força irregular i de no massa bon esquiar.
La pujada és molt constant tota l'estona, arribem a un replà sota mateix de l'última pala cimera, tothom puja per la dreta però nosaltres ho veiem millor per l'esquerra, ens hi fiquem i fent unes llaçades llargues aprofitant tota l'amplada de la pala arribem al cim de l'Auskejeret (1203 mts.).
Hi ha una vista espectacular, tot i que el dia es comença a tapar, després de fer totes les fotos del cim, iniciem el descens. La primera part amb una neu amb bones condicions i a mesura que anem baixant la neu cada cop més dura (no ha transformat) fins a arribar a 5 minuts del cotxe on ja ens esperen l'Anna i la Irene.
Aprofitarem per tornar a dinar on ja ho havíem fet uns dies abans.
El resultat final és molt positiu amb molt bona neu en general, dels 7 dies d'activitat hem pogut fer 6 i la convivència amb tot el grup ha estat força bé.
Hi tornarem..................................



Desnivell:  925 mts.

Recorregut: 9,65 Km.

Horari: 3h, 39m.  





Des de l'aparcament (330 mts.) podem veure el cim del Auskjeret (1203 mts.)


Auskjeret (1203 mts.)


La Carme amb l'estany Nyasaetervalnet al fons.


La neu avui està bastant dura i en un petit tram faran falta ganivetes.


A poc a poc anem guanyant metres.


L'estany Nyasaetervalnet.


Petita parada per abrigar-se, el vent es deixa notar.


Uns metres més amunt hem de posar ganivetes.


Franqueig ascendent.


El poble que es veu a l'altra part del fiord és Gausneset.


Pic d'Auskjeret (1203 mts.)


Des del cim, vistes cap al fiord.


Vistes impressionants des del mateix cim.


Cap aquesta zona estan el Xavi i companyia.


Fita gegant al cim del Auskjeret (1203 mts.)


El dia es comença a tapar lentament.


A punt d'iniciar el descens.


Amb la Carme a l'aparcament (330 mts.) on ens esperen l'Anna i la Irene.

divendres, 14 d’abril de 2017

Skarasalen (1542 mts.)



La d'avui serà una de les sortides estrella d'aquests dies a Noruega al mateix temps que el Kolastinden. Hem d'arribar al petit  poble de Kvistad a 3 kilòmetres de Saebo i agafar una pista amb bon estat que ràpidament comença a guanyar alçada. Al poc de deixar el poble,  la neu comença a fer acte de presència a la pista, com ja he comentat altres dies un dels dos cotxes no puja ni de casualitat i en un petit replà a mà dreta hem de deixar els dos cotxes.
Sortim del petit replà (330 mts.) i continuem per la pista veient com passen tots els cotxes Noruecs amb rodes de claus pujant com si res, arribem a l'aparcament (495 mts.) i continuem per la pista ara completament innivada, veiem un rètol de fusta on posa el nom de Skarasalen a mà esquerra, és el camí d'estiu i tant aquest com el d'hivern circulen pràcticament pel mateix lloc. Aquesta primera part les traces circulen pel mig del bosc molt fàcil de passar per què no és gens espès, de cop a mà dreta veiem una allau que fa uns dies que va caure, és molt gran i aquest tram ens fa pujar amb molta cura, a mesura que anem pujant el pendent decreix i cada cop és més agraïda la pujada.
Assolim un lloc quasi pla (980 mts.) on alguns Noruecs aprofiten per fer una parada, nosaltres ens estimem continuar, ja que aquesta part és una mica estreta amb neu a les dues vessants, pugem per la part inferior del tub que a mesura que guanyem alçada es va fent més ampla, sortim d'aquesta zona i iniciem la pujada cap al llom somital (1310 mts.) on la bona i ràpida traça ens fa pujar força veloç. Arribem al cim del Skarasalen (1542 mts.), el dia és magnífic sense vent i aquí dalt fresquet, a cotes baixes passarem força calor. Després de les fotos de cim, ens preparem pel que creiem que serà una gran baixada, iniciem els primers metres i efectivament, una neu pols seca genial que fa les nostres delícies. A partir de la cota 800 la neu ja està una mica pesada però seguim baixant fins a arribar a la desviació on agafem la pista, a la cota 395 traiem els esquís i continuem caminant fins al cotxe.


Desnivell: 1270 mts.

Recorregut: 13,2 Km.

Horari: 4h 59m. 




Després d'arribar a Kvistad agafem una pista on només podem pujar uns kilòmetres.


La pista continua amb força pendent i un dels cotxes no puja ni de casualitat.


L'Anna i la Irene sortiran una mica més tard per fer una excursió per la mateixa vall.


A prop d'arribar a l'aparcament la pista és més planera.


Fins i tot hi ha alguna petita baixada.


En pocs minuts ja tornem a calçar esquís.


Miris on miris només veus allaus.


En aquest punt ens desviem i agafem el camí similar al d'estiu.


Comencem a pujar entremig del bosc.


Forta pendent i directa en alguns tram.


Gran allau caigut dies enrere.


Petita parada per treure roba, la calor comença a intensificar-se.


Bonics dibuixos a la neu.


Sortim a la pala somital.


Al fons ja podem veure el cim.


La Carme amb el fiord a la dreta.


El grup al complet al cim del Skarasalen (1542 mts.)


Vistes des del mateix cim.


Davant nostre tenim al vell conegut: Kolastinden (1432 mts.)


El Xavi gaudint d'una neu impressionant.


Neu pols excel·lent.


Les nostres traces des del cim.


David, com gaudeixes amb aquesta neu.....................


Kolastinden (1432 mts.) amb el zoom.


Xaviiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii.


Al poble de Saebo.


Amb la Irene al mateix poble, abans d'agafar el ferri.


Muntanyes i mar, quina combinació.



Teulades de gespa per aïllar les cases exteriorment.


Ja arriba el ferri que ens passarà el fiord.


Vista des de l'interior del ferri.


Reflexes al llac.