dimecres, 30 de novembre del 2016

Nova Zelanda, Tercera Part.


Després de pujar al Mount Ngauruhoe (2287 mts,) comencem a baixar direcció al Sud , la nit de cim parem a dormir al tranquil poble de Ohakune per continuar l'endemà i arribar a Wellington capital de Nova Zelanda. Els ferris comencen anar bastant plens i el primer que fem és reservar els bitllets pel dia vinent i així podem gaudir tot el que resta de dia de la capital.
Amb un retràs considerable, sortim de Wellington i en un trajecte de 3,5 hores arribem a Picton on passem aquesta nit, en aquest poble hi ha el millor forn de pa que ens hem trobat en tots els dies juntament amb el de Oamaru, tots dos amb propietaris holandesos. La carretera que porta a Havelock és molt estreta i està en condicions precàries, a sobre hi ha moments que plou amb ganes cosa que complica més la conducció, per sort el dia s'arregla i després de passar per Nelson pugem per la part Nord-Est fins a Takaka, el poble amb més quantitat de yoguies i hippies de la zona. Ens apropem a Pupu Springs: uns brolladors d'aigua dolça on aquesta aigua es considera la més neta i transparent del món. Per dormir agafem una pista de terra (12 kilòmetres) i baixem a la impressionant platja de Totaranui on la Mar de Tasmània està quieta i la sorra té un color teula especial. L'excursió de l'endemà la tenim que anul.lar per la pluja intensa que està caient, aprofitem per aprofundir en el poble de Takaka doncs avui hi ha mercat setmanal de fruites i altres coses. Continuem cap al Parc Nacional Abel Tasman on el poble de Marahau és l`últim on pots arribar en cotxe, a partir d'aquí caminant. Al estar la marea baixa podem endinsar-nos molt cap a l'exterior a buscar l'aigua, parem a dormir a la Costa Oest al poble de Westport, continuem baixant cap al sud passant per les formacions rocoses del Pancake Rocks, a Greymouth ens hem de quedar dos dies doncs hem rebentat una roda i és diumenge (tot tancat) i el dilluns és festa local, evidentment sense roda de recanvi no podem circular massa lluny, ens arribem al següent poble que és Hokitika on esperarem a l'endemà que obrin el taller mecànic.
El dimarts a mig matí i després de canviar el neumàtic seguim cap al sud, propera parada Glacier Franz Josef i Glacier Fox, dos pobles on viuen de les dues glaceres que tenen cadascú, passem a Hasst i entrem a la zona central de l'Illa: Wanaka un poble turístic amb un llac al seu costat, hem trobat força ambient. Ens estem apropant a la part més impressionant pel que fa a muntanya, hem refereixo a la zona del Mont Cook (3724 mts.), dels 23 cims de més de 3000 metres a NZ, 19 estan en aquest Parc Nacional. Estem un parell de dies a la zona fent diferentes excursions, i com que volem tornar a veure el mar, anem a la costa Est, concretament al magnífic poble de Oamaru, entrem al poble un diumenge passades les 10 del matí, pensant que no trobaríem ningú, doncs tot el contrari, aquests és el dia de mercat, amb música, productes frescos, i menjar, tot al carrer participant tot el poble, des de joves fins a persones grans. Per la tarda-nit anem a veure una colònia de pingüins com arriben del mar i entren a terra per portar el menjar a les cries que tenen als nius, un espectacle enriquidor, aquesta nit han arribat més de 200 exemplars de pingüins blaus.
Ja no ens queden masses dies a Nova Zelanda, aprofitarem fins a l'últim minut.   





L'estàtua Solace in the Wind a la capital Wellington.


Font dels Cubs.


Homenatge als All Blacks (dedicada al meu amic Pedro de Ordizia)


Entrant al ferri direcció a l'Illa Sud.


Wellington des del ferri.


A l'esquerra podem veure l'últim tram de terra de l'Illa Nord.


I unes hores després, l'inici de l'Illa Sud.


Petits illots abans d'arribar a Picton.


Veler sortint del Port de Picton.


Picton, poble on atraquen els ferris que creuen el Canal de Cook.


Waikoropupu Springs, El brollador més gran de Austràsia.


Es consideren les aigües més transparents del món.


Surten uns 14000 litres per segon dels conductes subterranis.


Totaranui, 12 kilòmetres de pista per arribar a aquesta magnifica i solitària platja.


La Mar de Tasmània ens mostra la seva cara més tranquil·la.


Foto a Golden Bay.


La platja de Tata al poble de Pohara.


Porters Beach al Parc Nacional Abel Tasman.


Quan la marea està tan baixa pots caminar molts metres cap a l'exterior a buscar l'aigua.


Formes curioses a la sorra.


Velers a Marahau.


A la costa Oest la Mar de Tasmània té més violència que al NordEst.


I els surfers??????


Pancake Rocks.


El mar xoca contra les roques de Pancake.


Arc de Sant Martí.


Formes curioses a Pancake Rocks.


Amb imaginació mireu quines figures.


Al centre del poble de Hokitika a la Costa Oest.



Carreteres molt trànquil.les i amb una exuberant vegetació, direcció al Llac Kaniere.



Llac Kaniere.



La Glacera de Franz Josef.


Cascades d'aigua per tot arreu.



Aquí també arriba el retrocés a les glaceres.



El canvi climàtic afecta a tots els països.



Aquesta glacera arribem per una suau caminada d'una hora.



Roques quasi tapades per l'herba.



Aquest petit mirall pel camí de Douglas Walk (Peter´s Pool).


El Pont Penjat Douglas.


Aigua i verd és la tònica d'aquests dies.


Cim vist des del Franz Josef Glacier.



L'altra glacera de la zona: Fox Glacier.


Entre el poble de Franz Josef i Fox hi ha 24 kilòmetres.


Cada dia hi ha caigudes de gel.


Llàstima del dia tapat, des d'aquest punt es pot veure el Mount Cook.


L'última vegada que veiem la Mar de Tasmània (Haast Bay), ara entrem cap a l'interior per després passar a la banda del Pacífic.


El Llac de Wanaka.


Muntanyes a la zona del Mount Aspiring.


Mt. Sefton (3151 mts.) des del poble de Mount Cook.


Una muntanya magnifica sobre nostre.


Per fi podem veure el cim més alt de NZ, Mount Cook (3724 mts.)


Al Llac de Tasmània podem veure aquests icebergs.


Al fons el Malte Brun (3198 mts.), vist des del Llac de Tasmània.




Muntanyes per sobre dels 2000 metres.




Icebergs al Llac.




Últims raigs de sol al Mt. Sefton (3151 mts.)


Al Campgraund del DOC on passem aquesta nit.


L'endemà al matí el dia és desperta radiant per anar a Hooker Valley Track, la millor excursió de la zona.


Homenatge a les persones mortes a la zona del Mount Cook.


El primer dels tres ponts penjants que hem de passar en el dia d'avui.


A l'esquerra el Mount Sefton (3151 mts.) a la dreta The Footstool (2764 mts.)


Foto amb el Hooker River darrere.


Amb el zoom, a l'esquerra el Mount Sefton (3151 mts.) a la dreta The Footstool (2764 mts.)


Passant el segon pont del dia.


L'única foto que vaig poder fer del Mount Cook quasi sense núvols. Des d'aquest punt fins al cim hi ha quasi 3000 metres de desnivell, impressionant.


Al arribar al Llac Hooker els núvols ja tapen la part superior del Mount Cook.


El Llac Putaki amb el característic color turquesa.


El mateix Llac mirant cap al Sud.