Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Mapa Alpina, 1:25.000.
El Balaitous (3144 mts.) és un cim molt gran, una mole, quan el veus a la llunyania ja impressiona. Les altres tres vegades que havia estat aquí: dues amb el Xavi, per la Bretxa Latour i per la glacera de Neous a França amb esquís (aquell dia amb la Carme i la Rosa) i després de fer la cresta de Costerillou amb el Juan Carlos Vizcaíno, just el dia que vaig acabar els 212 tresmils del Pirineu. Però faltava la clàssica per la Gran Diagonal i avui l'hem pogut fer.
Sortim amb la Teresa del més que conegut per nosaltres embassament de La Sarra (1440 mts.) quan falten uns minuts per les 6 del matí. Seguim el GR-11 direcció al Refugi del Respomuso (2208 mts.), quan portem 4,4 kilòmetres des de la sortida del cotxe i a la cota 1760 girem a mà esquerra per agafar el camí direcció als llacs d'Arriel, aquest passat hivern han baixat moltes allaus per aquí i han destrossat bastant el camí d'estiu però es pot passar bé. La pujada és forta i si no busques bé el sender et pots ficar al mig de la desagradable tartera. Arribem al Llac Inferior d'Arriel (2170 mts.), ens ha costat arribar fins aquí 2h i 45m, aprofitem per fer la primera parada i sense massa demora continuem fins a situar-nos per sota del Llac Superior d'Arriel, sense arribar a ell agafem una canal a mà dreta que amb un fort pendent ens deixa a l'Ibon Chelau (2400 mts.), el franquegem per l'esquerra i iniciem una pujada per un petit sender marcat amb fites que ens porta fins a la mateixa Cova André Michaud (2698 mts.). Aprofitem la parada per beure una mica i continuem, aquí s'inicia la Gran Diagonal, aquesta primera part és molt senzilla i no fan falta les mans per progressar, per tant nosaltres seguim amb els pals. A l'arribar a la cota 2880 ja podem veure on comencen les dificultats, aquest és el punt on deixem els pals i ens equipem amb l'arnès i el casc, el passat dijous va caure una forta pedregada al Pirineu i va deixar les muntanyes blanques com si hagués nevat, aquí encara ho podem veure, això dificultarà una mica més la pujada. Anem pujant amb compte direcció a la Bretxa des Isards a la qual no arribem, poc abans girem a la dreta i passem un tram força dret (II) per fer un franqueig primer a la dreta per després tombar a l'esquerra. Ens situem a la xemeneia de sortida amb molta pedra a terra (anar amb compte no tirar cap abaix per si puja alguna persona) que es va fent estreta a mesura que pugem, un últim pas amb decisió ens deixa el cim a la nostra dreta, 2 minuts després assolim el cim del Balaitous (3144 mts.)
El dia sembla que està canviant i pel vessant Aragonès (Bretxa Latour) està pujant la boira, com que no volem problemes al descens fem unes fotos i iniciem ràpidament la baixada del cim, com a mínim hem d'arribar on hem deixat els pals o a la Cova Michaud. Desgrimpem la xemeneia amb compte i continuem la baixada sense pressa però sense pausa, quasi sense adonar-nos arribem on hem deixat els pals, guardem l'arnès i els mosquetons però no el casc, això ho fem a l'arribar a la Cova Michaud.
Recollim tot i baixem fins al Llac Inferior d'Arriel (2170 mts.) on a l'igual que a la pujada fem una bona parada, després continuem ja fins a arribar a l'embassament de la Sarra (1440 mts.) punt de sortida de la nostra excursió d'avui.
Desnivell: 1940 mts.
Recorregut: 21,1 Km.
Horari: 11h, 47m.
Pujant als Llacs d'Arriel, em giro enrere i puc veure La Punta Escarra (2760 mts.)
Poc abans d'arribar al Llac Inferior d'Arriel ja podem veure el Balaitous (3144mts.)
Imatge del Pic Palas (2974 mts.) reflectit al Llac Inferior d'Arriel.
Dedicada al "Diga-li Bon Dia al Joan".
Amb el zoom es veu millor la pujada que vàrem fer 5 anys enrere.
Pujant per un fort pendent herbós.
A la part inferior l'Ibon Chelau, al fons l'Arriel (2822 mts.)
Ens apropem al peu del Balaitous (3144 mts.)
A prop de la cova on comença la Gran Diagonal.
Entrada de la cova.
Cova d'André Michaud (2698 mts.) guia francès, inaugurada el 25/08/1949.
Inici de la Gran Diagonal.
Tram fàcil inicial on en algun punt fa falta fer servir les mans per progressar.
Just en aquest punt ens posem l'arnès i el casc, la corda de moment a la motxilla (no la farem servir en tot el dia)
Cap aquell punt anem.
El passat dijous va caure una forta pedregada al Pirineu, encara queda alguna cosa.
Just abans de començar la part més tècnica de la pujada.
Tram vertical II.
El mateix pas vist des de la part superior.
A punt d'entrar a la xemeneia final.
Xemeneia final.
A la sortida de la xemeneia ja podem veure el cim.
Arribant al cim.
La boira puja pel vessant aragonès, no estem ni dos minuts al cim, el famós trípode del cim ja fa un parell d'anys que el vent el va tirar a terra..
Al cim del Balaitous (3144 mts.)
Desgrimpada de la xemeneia amb el terra ple de la pedra caiguda el passat dijous.
Tot i no ser difícil, no val a badar.
Seguim baixant.
La boira sembla que ens ho vol tapar tot.
Una mica més abaix s'acaben les dificultats, lloc per guardar l'arnès.
França a la dreta de la imatge (la meva esquerra), Aragó a l'esquerra.
Panoràmica amb l'Ibon Chelau a la part inferior.
Ibon Chelau (2400 mts.)
A l'esquerra Llac Inferior Arriel, a la dreta el Superior d'Arriel.
Última mirada al Balaitous (3144 mts.)
