dissabte, 28 d’octubre del 2017

Circular al Pic de l'Estanyó (2915 mts.) i La Cabaneta (2862 mts.) des de la Vall de Sorteny (1805 mts.)



Recorregut marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Aquests dos cims realitzats a Andorra no els tenia a la llista d'ascendits i ja feia temps que els hi tenia ganes, hem de contar que el Pic de l'Estanyó (2915 mts.) és el tercer cim més alt del Principat d'Andorra. El més delicat de tota la sortida és el descens des del Pic de la Cabaneta (2862 mts.) fins a l'inici de l'aresta que ens porta a la Collada de Meners (2720 mts.), és un tram amb força inclinació i molta pedra solta, evitar baixar amb gent per damunt teu, si és el cas, baixeu tots els més junts possible.
Inicio la sortida a l'aparcament de la Vall de Sorteny (1805 mts.),  per arribar aquí hem de passar el poble d'El Serrat direcció a l'estació d'Ordino-Arcalis trobem una desviació a mà dreta, uns kilòmetres més endavant arribem a l'aparcament. Surto quan encara falten uns minuts per les 8 del matí, encara em fa falta el frontal aquests primers minuts, pujo per una pista forestal amb bones condicions pels vehicles, tantes vegades que he pujat per aquí amb els esquís de muntanya a l'hivern i és la primera vegada que pujo sense neu. Quan porto 1,7 kilòmetres trobo a mà dreta una desviació amb un rètol que posa Pic de l'Estanyó, doncs som-hi.
Passo un petit pont de fusta per travessar el riu Sorteny i inicio un franqueig ascendent direcció a l'esquerra, fins que em trobo amb el camí (1960 mts.) que ve del Refugi del Sorteny. A partir d'aquí comença una forta pujada que no disminueix fins a arribar a les Saleres del Estanyó (2250 mts.), en pocs minuts assoleixo el Llac de l'Estanyó (2340 mts.), fa força fred en aquest vessant, no toca el sol fins ben entrat el dia (Oest). Ara torno a guanyar metres ràpid acausa de la forta inclinació del terreny, arribo al llom (2500 mts.) on puc veure darrera meu la Pica d'Estats, el Pic de la Fontblanca, etc. Continuo per un petit sender, tot el recorregut del dia d'avui està molt ben marcat amb uns punts de color groc a les roques. A mesura que vaig pujant apareixen les primeres neus de la temporada, de cop em trobo a l'avantcim (2850 mts.) on puc gaudir d'un sol que no he tingut en tota la pujada, uns metres més i arribo al cim del Pic de l'Estanyó (2915 mts.). Unes fotos i temps per beure una mica, no he vist a ningú en tot el dia, començo a baixar direcció al fals coll (2720 mts.) entre l'Estanyó i la Cabaneta, aquesta baixada és fàcil, després de baixar més de 200 metres inicio la suau pujada al següent cim. Uns metres abans d'arribar al cim puc veure a mà esquerra la desviació per baixar a la Collada de Meners però això serà després.
Assoleixo el Pic de la Cabaneta (2862 mts.), bona visió des del cim cap a Ransol, Soldeu i el Port d'Envalira més lluny. El vent cada cop bufa amb més ganes i en pocs minuts enllesteixo l'estada al cim, baixo pel mateix lloc que he pujat i en menys de 100 metres de recorregut agafo a mà dreta (sentit descendent) una canal amb forta inclinació de pedra solta. Per mi, el millor és baixar el més a la dreta possible i així poder fer servir les roques del lateral per agafar-te. Molt de compte si hi ha gent per damunt vostre per què poden caure pedres, avui no és el cas, ja que no hi havia ningú a la zona. Quan el pendent ja no és tan fort i pots veure l'aresta a mà dreta, inicio un franqueig descendent a la dreta per anar a buscar la fàcil aresta que em portarà fins a la Collada de Meners (2720 mts.) aquest tram és una mica llarg per què és un puja-baixa constant durant més de 800 metres de recorregut.
A l'arribar a la Collada de Meners (2720 mts.) i veient que el vent no para de bufar, si no tot el contrari encara bufa més fort, decideixo no continuar cap al Pic de la Serrera (2912 mts.) que ja l'he fet moltes vegades amb esquís. És una llastima per què només faltaven 180 metres de desnivell i la trilogia hagués estat molt bé, en fi, un altre cop serà.  Segueixo el GRP molt ben marcat fins al Pas de la Serrera (2220 mts.), una baixada dreta i travesso el riu de la Cebollera per un pont de fusta, ara només em queda enfilar tot directa fins a arribar al Refugi de Sorteny (1965 mts.) on m'espera la Irene, ella ha pujat fa una estona fins aquí. Després de comentar el dia i beure una mica iniciem els dos els 2 kilòmetres fins a arribar a l'aparcament de Sorteny punt d'inici d'aquesta excursió.



Desnivell: 1420 mts.

Recorregut: 16,8 Km.

Horari: 6h, 35m.





Poc abans d'arribar al refugi de Sorteny agafo aquesta desviació molt ben indicada.


Al fons ja es pot veure la Serra de l'Estanyó.


Vinga vinga que ja s'apropa l'hivern. Comença a glaçar al Pirineu.


Llac de l'Estanyó (2340 mts.)


A mesura que pujo l'estany queda més abaix.


Visió cap a Arcalis, de dreta a esquerra: Pic de la Fontblanca, Pica d'Estats i el Cataperdis.


Amb el zoom, la Pica d'Estats (3143 mts.), cim més alt de Catalunya.


Pic de la Fontblanca (2903 mts.)


Ara a continuar per tot el llom.


Ja estic a l'avantcim, només queden uns metres per assolir el cim.


Arribant al cim puc veure, d'esquerra a dreta: Russell (3207 mts.), Margalida (3241 mts.), Aneto (3404 mts.), Maldito (3350 mts.) i Maladeta (3312 mts.)


Pic de l'Estanyó (2915 mts.)


Al cim de la tercera muntanya més alta d'Andorra.


Des del mateix cim puc veure, a la dreta la Cabaneta (2862 mts.) i a l'esquerra el Pic de la  Serrera (2912 mts.)


Per aquesta vall acabo de pujar.


A la baixada del cim per la cara nord ja trobo les primeres neus de la temporada.


Al fons el proper objectiu, el Pic de la Cabaneta (2862 mts.)


Tot el recorregut realitzat des del Pic de l'Estanyó.


I la continuació cap al Serrera.


Petit bivac al cim.


Pic de la Cabaneta (2862 mts.)


Al vessant de Ransol podem veure l'Estany dels Meners de la Coma.


Iniciant el descens cap a la Collada de Meners (2720 mts.)


Mirada cap a la part superior per on he iniciat el descens.


Aquest vessant encara està a l'ombra.


Forta inclinació  i molta pedra solta.


Fàcil grimpada direcció a la Collada.


Des de l'aresta podem veure la baixada realitzada.


Al fons el Pic de l'Estanyó (2915 mts.)


Petit tram de cordes fixes a l'aresta.


Collada de Meners (2720 mts.)


Baixant de la Collada direcció al refugí de Sorteny puc veure el descens del Pic de la Cabaneta.


Dins del quadrat ja s'intueix el refugi de Sorteny (1965 mts.) on m'espera la Irene.


Al refugi de Sorteny (1965 mts.) tancat en aquesta època,  amb la Irene baixarem fins al cotxe.



dissabte, 21 d’octubre del 2017

Pedraforca, Pollegó Inferior (2444 mts.) per la Cova dels Talibans o Forat Gran de la Feixa Alta i la Gran Diagonal.





La sortida que hem de fer al Pirineu Central l'anul·lem per causes meteorològiques, en principi el bon temps tot el dissabte només el tindrem al Prepirineu i al Pirineu Oriental, per això decidim fer aquesta sortida al Pedraforca però no al cim principal sinó al Pollegó Inferior (2444 mts.). Aquesta és la punta esquerra vista des de Saldes, és una mica més baixa que l'altre però molt més difícil.
Per arribar aquí hem de passar el poble de Saldes i pujar cap al mirador de Gresolet o refugi Estasen, quan passem una corba molt tancada de dretes continuem 500 metres i a l'esquerra neix una pista forestal amb bastant mal estat avui en dia, nosaltres hem deixat el cotxe a l'explanada que hi ha tocant a la carretera.
Sortim de l'aparcament (1380 mts.) i agafem la pista que ens porta fins a un dipòsit, continuem per la mateixa pista 360 metres i quan arribem a la cruïlla agafem el PRC-127 a la dreta. Continuem aquesta pista en lleugera pujada 500 metres i just en aquest punt hem de deixar la pista per agafar la desviació a mà esquerra (1530 mts.). En pocs minuts la pista passa a ser un petit camí estret i amb forta inclinació, anem seguint unes marques a les roques de color vermell, el camí aquí no està gens definit i diferentes ressenyes que hem mirat no ho deixen massa clar.
Nosaltres a l'arribar a la cota 1870 i veient que hi havia una zona a la dreta fàcil per creuar iniciem el franqueig en tendència a la dreta fins a situar-nos al peu d'una canal on s'inicia el tram d'escalada. Ens equipem i la Carme inicia la primera tirada fins al parabolt que assegura una corda fixe en bastant mal estat, són 25 metres de II+. Continuem fins a situar-nos al peu del gran pont fent un franqueig fàcil i amb corda instal·lada per protegir aquest franqueig. Continuem i passem el gran pont, la roca està llisa i una mica humida, al haver-hi una corda fixe ens agafem a ella tot i que no és qüestió de tirar molt pel seu estat. Aquí dins fa molt vent i la sensació de fred és elevada, hem fet reunió a la sortida del gran pont, continuem per una canal herbosa amb pedres descompostes, sempre una mica en tendència a la dreta, és l'única sortida no té pèrdua per què no tens altre lloc per on avançar.
Realitzem un franqueig per una repisa herbosa fàcil però una mica exposada per després baixar uns metres i arribar a l'entrada de la Cova dels Talibans. Té uns 82 metres de llargada i 50 de desnivell,  amb força pendent cosa que ens fa grimpar dins de la mateixa Cova, no fa falta frontal i al pujar hem d'anar amb molt de compte perquè hi han moltes pedres al terra de la canal que cauen al pas de les persones. Al sortir de la Cova fem una tirada més de 30 metres, muntem reunió en un arbre i aquí ja podem guardar les cordes de moment.
Arribem a la Feixa Alta que talla la cara sud en dues parts, ara anem caminant cap a l'esquerra fins que s'acaba la paret sud i ja veiem la Gran Diagonal, aquí només hem de grimpar per la part central de la canal, en general la roca és bona i en cap moment passa de II, a l'arribar a la part superior trobem una placa més dreta i sense tantes preses, aquí trobarem una cadena per superar aquest pas, continuem i en pocs minuts arribem a un fals coll. Comencem a pujar amb algun franqueig una mica expo per anar a buscar una tartera que baixa des del fals Pollegó, molt important, hem de pujar per la nostra dreta sempre, a l'arribar a la cota 2300 trobem unes fites les quals et treuen de la canal, no sembla lògic però és per aquí. Iniciem una mena de grimpada semblant a la Gran Diagonal sempre en tendència la dreta.
Arribem a l'estretament on havíem llegit que hi havia un pitó amb una baga, ara mateix no hi ha res, igual val la pena portar un tascó per assegurar el pas, nosaltres com que no portàvem res ho vàrem fer amb una cinta a un bloc a la part dreta-superior del pas de III+, continuem per una fàcil canal i després un franqueig ascendent fins a un fals coll, ara només queden uns metres per assolir el cim del Pollegó Inferior (2444 mts.), ja fa una estona que el temps ha canviat força i la boira ja ens ha agafat.
Avui estem només un parell de minuts al cim i iniciem la baixada per les Costes d'en Dou, la baixada és amb un fort pendent, fins i tot hi ha una cadena per ajudar en algun tram, una bona referència es anar seguint els punts de color verd pintat en les roques, fins i tot hem de crestejar en algun passatge, arribem al Balcó de la Joaquima (2020 mts.) en aquest punt ja baixem entremig del bosc amb fort pendent fins a arribar al camí de la tartera que puja cap a l'enforcadura, ara només queda seguir cap a baix, quan arribem a la desviació del refugi Lluis Estasen nosaltres seguim avall fins que un tram entremig del bosc ens deixa just a la part superior del cotxe, només queda fer una forta baixada i arribem al punt de sortida d'aquest matí.



Desnivell: 1150 mts.

Recorregut: 10, 3 Km.

Horari: 8h 35m.







Inici de la sortida a l'aparcament a la carretera del mirador de Gresolet (1380 mts.)


Caminant per la pista direcció a la cara sud del Pedraforca.


Pujant per la tartera.


Ens apropem a l'inici de la via i aquest és el recorregut que hem de fer. 


Arribant al peu de la via.


Assegurant la primera tirada (II+).


Just davant nostre tenim el Cap de la Gallina Pelada (2321 mts.)


La Teresa iniciant la primera tirada.


 
Al peu del gran pont de roca fem la segona reunió.


La primera reunió vista des de la part inferior del gran pont de roca.


Iniciant el camí per passar el gran pont de roca.


Passant el pont de roca.


Un cop passat, la Carme es prepara per muntar la reunió.

Des de la reunió, a punt de sortir nosaltres cap a dalt.



Iniciant el franqueig cap a la part superior del pont de roca.


Després hem de fer un franqueig fàcil però una mica expo per anar a buscar l'entrada de la cova.


Entrada de la Cova dels Talibans.


A l'interior de la cova.


S'ha de grimpar a l'interior de la cova pel considerable pendent.


Vista de l'entrada de la cova, aquí es pot apreciar el pendent.



Ressenya del S.I.E del  C.E.Àliga.


Arribem a la Feixa Alta que parteix la cara sud del Pedraforca en dos.


Ja podem veure la Gran Diagonal.


Iniciem la pujada a la Gran Diagonal.


Mirada cap a la part superior.


Fàcil grimpada per gaudir del dia.


La Gallina Pelada (2321 mts.) davant nostre.


Un tram de cadena a la part final de la Gran Diagonal.


La Carme iniciant la pujada per la cadena.


Vinga Teresa que es noti les peses que fas al gimnàs pels braços.


Tirant per la cadena.


Vista des de la part superior.


Instal·lació antiga que necessita una restauració.


La boira ho comença a envair tot.


Última tirada abans de recollir les cordes.


Cim del Pedraforca, Pollegó Inferior (2444 mts.)


Des del cim aquesta és la baixada que ens espera amb la boira.


Iniciant la baixada amb un pas delicat.


El mateix pas des de baix.


Fort pendent amb herba entremig del bosc que ens fa extremar les precaucions.


Hem d'anar seguint el GPS per poder-nos orientar amb aquesta boira.


En aquest punt anem a sortir a la tartera de la via normal.