Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.
Un any més, no fallem a la cita de realitzar l'última sortida de la temporada d'esquí de muntanya al cim de l'Aneto (3404 mts.) tot i que aquest any, la veritat és que pensava que s'escapava. Molts caps de setmana de mal temps, quan ha fet bon temps, jo tenia carrera amb la bicicleta i no podia sortir.
Divendres a la tarda amb l'amic Juan Carlos Vizcaíno, posem rumb cap a Benasque i pugem fins a la Besurta (1900 mts.) on passarem la nit. a les 3:45 del matí sona el despertador i en poc més d'una hora ja estem en ruta.
Pugem fins al Pla d'Aigualluts (2030 mts.) i continuem pel GR que va direcció al Coll de Salenques (2812 mts.), nosaltres el deixem a la cota 2300, on girem una mica a la dreta i anem a buscar una llengua de neu (2330 mts.) on podem fer el canvi de sabatilles per botes i iniciar l'ascensió amb els esquís de muntanya.
La neu encara està una mica dura, jo m'estimo més pujar amb les ganivetes, el Juan Carlos amb la seva bona tècnica, pot pujar sense posar-les. Anem pujant al nostre ritme fins a arribar ben a prop del Coll de Corones (3201 mts.) on coincideixen les traces dels grups (3160 mts.) que venen del refugi de la Renclusa, fem una parada per recuperar forces i encarar els últims metres fins a l'avant-cim de l'Aneto (3404 mts.).
Arribem amb els esquís fins a l'avant-cim i comencem a travessar el Pas de Mahoma, tot i que no hi ha massa gent, va davant nostre un home que porta els grampons posats (quan no hi ha neu en tota la travessa) i ens fa patir una mica. Finalment, assolim el cim una vegada més, faig les fotos de rigor amb els dibuixos realitzats per la Teresa (com cada any) i tornem a desgrimpar el Pas de Mahoma per arribar sense conseqüencies a l'avant-cim on aprofitem per beure i menjar una mica.
Traiem pells i iniciem la baixada, aquests primers metres una mica trepitjats per la gent que ha pujat caminant, un cop realitzem la diagonal sota el cim de la Punta Oliveras, ja baixem directes, sense haver trepitjat la neu, cosa que facilita el descens.
A mesura que baixem la neu cada cop està millor, i quan arribem on la neu canvia de color i passa de color blanc a color marró, la qualitat passa de bona a excel·lent, quina manera de gaudir amb aquesta neu primavera. Surt tot, no fa falta mirar on gires, només comences un gir i després un altre i així fins que les cames t'aguantin.............
Però, com sempre, tot el bo s'acaba i sense adonar-nos arribem a la cota 2330 on hem deixat les sabatilles. Fem el canvi i carreguem els esquís a la motxilla, desfem tot el camí realitzat aquesta matinada fins al cotxe aparcat a La Besurta (1900 mts.), magnífica sortida amb millor companyia. Amb aquesta sortida, acabem la temporada irregular d'esquí de muntanya 2025-2026 on hem tingut molta neu i molt mal temps els caps de setmana, i els que ha fet bo no he pogut sortir per tenir carreres.
A veure la temporada vinent, tot i que amb l'entrada de "El Niño" les perspectives no són massa bones, com a mínim al Pirineu i als Alps, a veure Noruega..........
Desnivell: 1580 mts.
Recorregut: 16, 5 Km.
Horari: 8h, 31m.
A poc a poc es comença a fer de dia i ja veiem el cim a la llunyania.
Deixem enrere la Vall de Barrancs que va a morir al Pla d'Aigualluts.
Anirem a buscar a la dreta, la llengua de neu per calçar els esquís.
Punt on calcem esquís i itinerari de pujada.
Ja amb els esquís als peus, comencem la pujada.
El sol surt darrere de la Tuca d'Aigualluts (2712 mts.)
Just el punt on el sol comença a tocar a la neu.
La neu encara està una mica dura a aquestes hores del matí, jo m'estimo més pujar amb les ganivetes posades.
Mirada cap a la part superior de la muntanya, al centre el Coll de Corones.
Al fons podem veure el cim de Pic de la Forcanada (2884 mts.)
Mirada enrere per veure per on hem pujat.
El sol ja comença a picar amb força.
A l'esquerra ja veiem els primers esquiadors que venen del refugi de La Renclusa.
Ja ens falta poc per arribar al Coll de Corones (3201 mts.) on farem un petit descans.
Mireu quin balcó hem escollit per descansar una estona abans d'iniciar la pujada al cim.
La calor ja es comença a notar.
Al fons ja podem veure l'avant-cim de l'Aneto.
El Juan Carlos arribant a l'avant-cim de l'Aneto.
Comencem la travessa del Pas de Mahoma.
El Juan Carlos abans de superar el pas més difícil d'aquesta travessa.
A la part central del Pas de Mahoma.
59a ascensió a l'Aneto, moltes gràcies Teresa pels dibuixos un any més. No falles mai!!!
La famosa creu que va pujar fa uns dies un francès. La gran no sabem on està.
Amb l'amic Juan Carlos Vizcaíno al cim de l'Aneto (3404 mts.)
Iniciem la tornada a l'avant-cim realitzant la desgrimpada del Pas de Mahoma.
Una magnífica neu primavera ens fa gaudir d'un curt, però genial descens.
El Juan Carlos gaudint també d'aquest descens.
Mirada enrere per veure el descens realitzat.
Punt (2330 mts.) on ens traiem els esquís, ara toca carregar fins al cotxe.
Baixant cap al Pla d'Aigualluts.
Merescut descans a l'herba del Pla d'Aigualluts.
Des del Pla d'Aigualluts podem veure el cim de l'Aneto i la baixada realitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada