dissabte, 20 de maig de 2017

Pic de Néouvielle (3091 mts.)


                
Iniciem la recta final d'aquesta temporada 2016-2017, un dels llocs on encara queda força neu és a la zona del Néouvielle amb diferents cims per fer a la zona.
Nosaltres avui ens decantem per un clàssic de la zona (la darrera vegada el vaig fer amb el Xavi també amb esquís, any 2008), el Néouvielle (3091 mts.), aprofitant que han obert ja la carretera fins al Lac d'Aubert (2145 mts.) és el cim més còmode de tota aquesta zona. Si surts del Cap de Long per anar a fer els diferents cims: Campbieil 3176 mts.) o el Pic Maubic (3058 mts.) tens l'inconvenient de creuar tot el Lac de Cap de Long pel camí d'hivern (quasi tocant l'aigua amb risc de mullar-se), si fas l'Estaragne (3006 mts.) cim amb un perill elevat d'allaus (podeu veure l'última foto com està de purgues de neu), per tant el Néouvielle és una molt bona opció si no et vols complicar la vida.
El divendres a la nit pujant cap a l'aparcament arribem a la boca sud (vessant espanyola) del túnel de Bielsa passades les 10 de la nit, normalment hi ha un semàfor que regula el trànsit i només pots passar en un sentit, màxim són 15 minuts d'espera, quan ja portem més de 20 minuts ens ajuntem més de 10 cotxes i furgonetes (tots esquiadors de muntanya) la cosa es comença a complicar, anem caminant a l'inici del túnel i per l'intèrfon que hi ha parlem amb una senyoreta francesa que ens diu que no sap que passa però les dues entrades del túnel estan en vermell, per les webcams podem veure 3 o 4 cotxes esperant al vessant francès, finalment després de més d'una hora d'espera es posa el semàfor en verd i podem passar. Arribem a l'aparcament del Lac d'Aubert (2145 mts.) passades les 12 de la nit i una temperatura de -1º, això si, tot el cel estrellat presagi de bon temps per l'endemà.
A les 6 del matí quan sona el despertador no m'ho puc creure, estar tot emboirat i està nevant lleugerament, ens incorporem sense presses i després d'esmorzar sortim cap a dalt.
A mesura que es va fent de dia cada cop s'aclareix una mica més, passades les 7 sortim de l'aparcament (ple de furgonetes i autocaravanes) i passem pel camí que hi ha per sobre del Llac, quan estem iniciant el pas veiem que per la part dreta es pot iniciar la pujada amb esquís, prenem nota per la baixada, només caminarem 5 minuts des del cotxe. Un cop passada la presa calcem esquís i per uns pendents suaus anem guanyant metres, poc abans d'arribar a la Breche Barris hem de treure esquís i caminar fins a la mateixa Breche (2440 mts.) on ja podem tornar a calçar esquís, continuem per uns pendents suaus amb alguna petita rampa inclinada, anem direcció a la Breche Chausenque (2790 mts.), a l'arribar a la cota 2650 girem a l'esquerra (Oest) i entrem de ple a la glacera del Néouvielle, aquesta primera part és suau amb bona traça oberta pels primers que han passat, arribem a un replà on després de dues llaçades dretes iniciem un franqueig ascendent per salvar una petita barrera rocosa, un cop estem a la vertical del cim (200 metres per sota) i amb unes llaçades llargues aprofitant l'amplitud de la pala per salvar el pendent considerable en el qual ens trobem, arribem amb els esquís als peus fins a la cota 3030, 60 metres per sota el cim.
Els deixem ben clavats a terra per què el vent bufa a rafegues fortes, pugem 20 metres fins a tocar la roca, no ens fa falta els grampons per què la neu està força tova, la grimpada és fàcil però una mica exposada, arribem al cim del Pic de Néouvielle (3091 mts.), no ens entretenim massa al cim per què hi ha força gent i el tram de roca millor passar sols, tornem on hem deixat els esquís i iniciem la baixada.
Aquesta primera part la neu no ha transformat i està pesada però es deixa esquiar, a mesura que anem baixant el sol ja l'ha transformat i podem gaudir d'una magnífica neu primavera. Arribem a la Breche Barris (2440 mts.) on tornem a treure esquís i caminar un petit tram. Tornem a posar esquís i fins al mateix Lac d'Aubert (2145 mts.) amb els esquís als peus, 5 minuts caminant i arribem al cotxe.
A veure la setmana vinent quin temps ens espera per poder acabar la temporada amb un bon regust de boca.


Desnivell: 1120 mts.

Recorregut: 11,02 Km.

Horari: 5h 14m.     



Itinerari al Pic de Néouvielle (foto de skitour.)



Travessant l'Estany d'Aubert (2145 mts.), al baixar el passarem per la part dreta de la foto amb els esquís als peus.


Tram on ens hem de treure els esquís.


Arribant a la Breche de Barris (2440 mts.), al fons veiem el coll de Chausenque.


Primers girs amb certa inclinació.


Aquesta primera part anem direcció NO, poc abans de la Breche Chausenque girem a Oest.


El vent avui és a rafegues i força fred per l'època que estem.


Direcció a la Breche Chausenque (2790 mts.), abans d'arribar girem a l'esquerra.


Just en aquest punt deixem al camí a la Breche de Chausenque (2790 mts.) per girar a l'Oest.


Molt bona innivació al massís del Néouvielle.


Llarg franqueig per situar-nos a la vertical del cim.


Al fons ja podem veure el cim, amb el seu final de roca.


Últims girs abans de deixar els esquís i continuar a peu fins a agafar la roca.


Inici per la fàcil però exposada cresta que ens deixarà al mateix cim.


Des del mateix cim podem veure el Pic Ramoung (3011 mts.), quins records.


Tresmils de la zona de Cap de Long.






Al cim del Pic de Néouvielle (3091 mts.)


Refugi de La Glére (2140 mts.) des del cim del Néouvielle.




La zona del Vignemale.


Tram de baixada des del cim del Néouvielle (3091 mts.)


Petit descans baixant davant la Breche de Chausenque (2790 mts.)


Tram sense esquís per arribar a la Breche de Barris.


El mateix que la foto anterior però des de darrere.


Un cop baixem per la carretera direcció al lac d'Oredon veiem aquesta cara allautosa del Pic d'Estaragne (3006  mts.)

diumenge, 14 de maig de 2017

Gavà, La Roca del Barret, Begues, La Clota, La Sentiu, Gavà.



Aquesta setmana hem hagut d'anul·lar la sortida al Pirineu per una malaltia del meu germà Joan, des d'aquí molts ànims i recuperat al més aviat possible.
Encara així fem una escapada el diumenge de bon matí i quina escapada. És una ruta circular amb sortida i arribada a Gavà, dels quasi 25 kilòmetres de la sortida només hi ha 4 d'ells plans, la resta tot és pujada i baixada.
Sortim del centre de Gavà i anem a buscar la pista per darrere de la masia de Can Feral, iniciem les primeres rampes fortes del dia fins a arribar al Coll de Can Bori, seguim pujant (però més suau) direcció al Parc de Gavà però quan portem 900 metres agafem una desviació a mà dreta cap a Sant Climent del Llobregat. Aquí ens trobem la primera baixada del dia i a l'arribar a la pista que va des de Begues a Sant Climent agafem a mà esquerra cap al Puig d'Indi, aquest primer tram el pendent és suau però de cop agafem a la dreta i iniciem unes fortes rampes amb corbes de 180º per pujar fins a la part superior de la carena, continuem i assolim el cim del Puig d'Indi (342 mts.), ja podem veure Can Bruguera (antiga masia en runes) i la Roca del Barret.
Agafem un tram de baixada fins a situar-nos al peu de la Roca del Barret (269 mts.), en aquest punt comencem una molt dura pujada amb pedra vermella que ens deixa a la carretera entre Torrelles i Begues, un centenar de metres més i entrem al poble de Begues, aprofitem per menjar una mica en aquest tram planer i després de travessar la carretera general i passar per Cal Vidu agafem una pista que ens deixa entre el cementiri de Begues i La Clota (coll que separa Begues de Gavà).
Iniciem la baixada cap a l'antic camp de tir per baixar les dures rampes del Purgatori, passem pel costat de la urbanització de La Sentiu i pel camí de terra que circula al lateral de la carretera continuem fins a arribar un altre cop a Gavà.
Una sortida molt maca que transita per tres municipis del Baix Llobregat.


Desnivell: 735 mts.

Recorregut: 23,15 Km.

Horari: 3h, 35m.  







Foto de l'any 1986 amb el meu germà Joan, Noi, recuperat aviat que et necessitem en plena forma.


La primera pujada després de la Masia Can Feral.


Pujada amb un tram formigonat direcció a Can Bori.


Al fons es pot veure el Coll de Can Bori (125 mts.)


Des de Can Bori el tram de pujada ja realitzat.


En aquest punt deixem la pista que puja al Parc de Gavà i agafem el sender a la dreta direcció a Sant Climent del Llobregat.


Un cop arribats a la part de baix seguim el camí a l'esquerra cap al Puig d'Indi, si agaféssim a la dreta, aniríem al cementiri de Sant Climent.


Des de la part superior de la carena podem veure el Castell de l'Eramprunya a l'esquerra i al centre el cim de La Desfeta.


La Roca del Barret.


Nosaltres cap a la Roca del Barret (299 mts.).


Forta pujada de roca vermella per anar a buscar la carretera de Torrelles a Begues.


Inici de les rampes, al fons el Puig d'Indi que fa una estona hem passat.


Tram central de la pujada a Begues.


Un cop arribats a Begues continuem per pista per anar direcció al cementiri de Begues.


Ja estem arribant a La Clota, al fons el cim de Les Agulles.


La Clota, coll que separa Begues de Gavà.


Punt final de la sortida.

dissabte, 6 de maig de 2017

Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.) i part superior estació d'Ordino-Arcalís (2545 mts.)

Dissabte 6/5/2017.


La idea inicial era fer una travessa entre Pas de la Casa i Grau Roig passant pel Pic Negre d'Envalira i la Portella de Joan Antoni (2681 mts.). El pronòstic meteorològic per avui dissabte no és del tot bo, fins a les 11 del matí es preveuen pluges, per això sortim més tard de casa. Que estrany això de sortir a les 7.30 del matí però el temps sempre és el que mana. Arribem al Pas bastant abans de les 11 i passant per Portè uns minuts abans plovia una mica, els núvols segueixen enganxats als cims per tant decideixo variar una mica la sortida.
Al centre del Pas de la Casa està tot ple de francesos comprant tot el que un es pot imaginar, pugem uns kilòmetres, direcció al Coll d'Envalira i en una corba tancada (2220 mts.) de dretes deixem el cotxe. Avui surto direcció cap abaix, faig els primers girs per arribar a la part inferior de l'estació (2110 mts.) on poso les pells i inicio la pujada, el dia a poc a poc s'està arreglant, arribo al Coll Blanc (2620 mts.) i segueixo el mateix camí que la setmana passada fins a arribar al cim del Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.), després de fer la foto al cim inicio la baixada, els primers girs la neu està una mica encrostada però just després d'aquests girs la neu es transforma i començo a gaudir d'aquesta neu primavera i decideixo no parar fins a arribar a la part inferior del telearrastre del Montmalús (2154 mts.) a la veïna estació de Grau Roig.
Torno a posar pells i començo la pujada, avui no se que passa però no hi ha ningú a la zona, ni motos de neu ni esquiadors de muntanya, arribo al Coll Blanc (2620 mts.) torno a treure pells i inicio una baixada d'aquella que recordes, quina neu.............., al final un dia que semblava perdut, he pogut gaudir d'una genial neu primavera i sense ningú per la zona.


Desnivell: 1065 mts.

Recorregut: 11,25 Km.

Horari: 3h, 45m. 






Avui començo el dia baixant fins a la part inferior de l'estació.


Per segona setmana consecutiva, em torno a trobar amb el Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.)


Força neu encara en aquest vessant nord.


Els núvols van i venen, de cop es tapa tot i en 1 minut el sol ho envaeix tot.


Últims metres per arribar al cim.


Al cim del Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.)


Els Pics de Cúbil a la dreta de la imatge.


Coll per anar al Pic Negre d'Envalira des del Pas de la Casa,


Primera baixada amb neu primavera excepcional, quina bona neu.


Això és un no parar de gaudir,


Inicio la segona pujada del dia, des del telearrastre Montmalús (2154 mts.) a l'estació de Grau Roig.


Segona baixada del dia cap al Pas de la Casa, com podeu veure la neu magnífica.




Diumenge 7/5/2017.

Avui decidim pujar amb la Irene fins a Arcalís, la idea és pujar fins a La Coma (2200 mts.) però uns kilòmetres abans d'arribar en un revolt ens trobem una gran congesta de neu on hem de deixar el cotxe (2080 mts.). Sortim des d'aquí mateix amb els esquís i les raquetes, pugem per la pista per estalviar un parell de revolts a la carretera, just en el punt que la pista comença a agafar inclinació nosaltres girem a la dreta per continuar per la carretera totalment nevada (només ens traiem els esquís un petit tram de 25 metres).
Arribem a La Coma (2200 mts.) i a partir d'aquí agafem una pista que puja per la part dreta de l'estació i passa just per sota del Port de Rat (2537 mts.), tota l'estona la inclinació és molt assequible.
Arribem a la part superior de l'estació (2545 mts.), parem una estona i poc després comença el festival de neu primavera, la Irene a l'anar amb raquetes no ho nota tant però jo al portar esquís, uffffffffffffffff.
La neu es manté amb molt bones condicions i a la part superior queda una crema que em fa gaudir molt, continuem la baixada fins a arribar al mateix cotxe amb els esquís-raquetes als peus.


Desnivell: 520 mts.

Recorregut: 10,2 Km.

Horari: 3h, 26m.





Iniciem la pujada per les pistes ja tancades fa dies d'Arcalís.


Aquí seguim la carretera encara totalment nevada.


Arribem a la Coma (2200 mts.) on hi ha un petit refugi de pedra, a part de tot el complex de l'estació. 


Tot i el vent que fa, la calor prem de debò.


Pujant direcció a la part superior de l'estació.




Cataperdís (2806 mts.)


La Irene pujant cap a la part superior de l'estació, darrere el vessant sud tot pelat.


Part superior de l'estació (2545mts.), a la dreta el Pic d'Arcalís (2776 mts.)


Aresta per pujar al Cataperdís.


A la dreta el Port de Rat (2537 mts.)


Boníssima neu per baixar, les traces ho demostren.


Ja de baixada amb tot el Circ del Cataperdís darrere.


A mesura que ha passat el dia el vent ha anat disminuint.


A l'esquerra el Pic de la Fontblanca (2904 mts.) amb la seva espectacular cara Oest, a la dreta el Pic de Besalí (2639 mts.)