Avui dia de Sant Joan (felicitats al meu pare i al meu germà) vaig a intentar un cim que fa molt temps que tenia ganes de pujar i un dia per una cosa i un dia per un altre no havia vingut mai a aquesta zona.
Sortim el divendres a la tarda amb la Irene i conduïm fins a l'estació francesa de Peyragudes al departament francès dels Hautes-Pyrénées on passarem la nit. Per arribar aquí hem d'anar fins a Bossòst, creuar el Col del Portilló, baixar a Luchon i pujar al Col de Peyresourde, als pocs metres d'iniciar el descens del Col ens trobem a mà esquerra una desviació fins a la mateixa estació.
Surto de l'aparcament inferior (1599 mts.) al costat del telecadira du Carrousel passades les 6 del matí, hi ha molta boira a tot l'entorn, aquests primers kilòmetres els faig per pista i de tant en tant puc agafar dreceres, arribo a un gran coll totalment pla, és el Péne de Magnéras (1843 mts.), a partir d'aquí inicio un franqueig de quasi 3 kilòmetres amb lleugeres pujades i baixades que em deixa al GR-10 (1905 mts) al qual seguiré molt pocs metres. Després de caminar no més de 100 metres pel GR trobo a mà dreta sentit ascendent una desviació que posa als Lacs, agafo per aquí i a partir d'aquest punt la pujada és molt forta.
Seguint les fites es puja força bé, arribo a un punt on he de grimpar uns metres fàcils i després un franqueig una mica expo fins que arribo a un pla on tinc una gran cascada davant meu (2180 mts.), el camí circula per la dreta i amb una pujada força progressiva arribo al primer llac de Nère (2397 mts.), porto 2 hores i 25 minuts d'ença que he sortit del cotxe, aprofito per fer una petita parada i després continuar directa fins al cim.
Continuo i passo pel segon Llac de Nère (2430 mts.), a partir d'aquí les fites van marcant en tendència a l'esquerra fins a arribar a la cota 2595 on aleshores giro a la dreta per anar a buscar una mena de coll (2750 mts.), segueixo pel lateral i arribo al peu d'un Llac (2850 mts.), ja puc veure el cim davant meu però encara em falta una estona, he de pujar per la dreta fins a arribar a la cresta cimera, una fàcil grimpada però aèria em deixa al cim del Pic de Hourgade (2964 mts.), he trigat 4 hores 25 minuts des del cotxe, el dia aquí dalt és magnífic, no fa massa calor i un lleuger vent que refresca l'ambient.
Des que m'he acomiadat aquest matí al cotxe de la Irene no he vist ningú amb tot el recorregut (a la baixada només hem trobaré una parella per sota del llac de Nère), aprofito per estar uns minuts al cim, llàstima que hi han alguns núvols i la visió no és massa bona, per què des d'aquí dalt puc veure molts cims de més de 3000 metres. Agafo la motxilla i segueixo el mateix recorregut a la baixada que a la pujada, cim llarg i dur però molt i molt bonic, per fer amb esquí de muntanya (era l'excusa per pujar i així conèixer la muntanya) per aquest mateix recorregut el trobo una mica perillós a les allaus pel franqueig tan llarg que has de fer, tallant unes pales força dretes. Millor pel refugi d'Espingo (baixant del Coll Inferior de Literola i dormint al refugi del Portillon) o sortint del Pont de Chévres (1105 mts.) i dormint a la Cabane d'Ourtiga (1601 mts.) però això serà al proper hivern o a l'altre ..........., sempre és bo tenir sortides pendents.
Desnivell: 1705 mts.
Recorregut: 19,05 Km.
Horari: 7h, 49m.
A punt d'iniciar la sortida, la boira encara present a les 6,30 del matí.
Pujant per l'estació de Peyragudes, hi ha trams que puc fer drecera.
Segueixo per les pistes, la boira ja està quedant a la part inferior.
Foto direcció al Col de Peyresourde, tot per sota de 1750 mts. envaït per la boira.
Uns metres més amunt del Coll de Péne de Magnéras (1843 mts.) això és el que em queda pel cim.......
Des del mateix lloc que la foto anterior, mirada enrere per veure per on acabo de passar.
Inicio un franqueig de quasi 3 kilòmetres per agafar la vall que em portarà direcció als Lacs de Nère (2430 mts.)
Un cop he fet tot el franqueig es pot veure realment el llarg recorregut, en aquest punt inicio la dura pujada direcció als Lacs de Nère.
El cim del fons és el Pic de Hourgade (2964 mts.)
Després de passar un petit tram fàcil de grimpada, arribo a un pla (2180 mts.)
El primer Llac Nère (2397 mts.)
El segon Llac Nère (2430 mts.), al fons el Pic de Hourgade (2964 mts.)
A mesura que vaig pujant es pot veure el segon i el primer Llac de Nère.
Arribo al peu del Pic de Hourgade i em trobo aquest Llac (2850 mts.), a la dreta la línia que segueixo fins a arribar al cim.
Arribant a la cresta final, mirada per on acabo de pujar. Les boires segueixen a la vall.
Tram final de cresta fàcil però aèria fins al cim.
A la part inferior el Llac sota el cim (2850 mts.), al centre la cresta Bellocs-Spijeoles (3065 mts.)
Arribant al cim, visió al Lac de Caillauas (2159 mts.), al fons i a la dreta el massís del Bachimala.
A l'esquerra Grand Quayrat (3060 mts.), Lezat (3107 mts.), a la dreta Gourgs Blancs (3129 mts.)
A l'esquerra el Pic de Nord Nère (2844 mts.), a la dreta el Pic d'Espingo (2856 mts.)
Fites al cim.
A la dreta, la vall per la qual he pujat.
Al cim del Pic de Hourgade (2964 mts.)
A l'esquerra Grand Quayrat (3060 mts.), Lezat (3107 mts.), a la dreta el Perdiguero (3223 mts.)
Baixant direcció al primer Llac de Nère.
Des del segon Llac de Nère (2430 mts.) em paro a mirar el cim que acabo de pujar.
En un moment quan estic tornant al cotxe, em paro i faig aquesta foto. Però que lluny que està el cim i encara l'estona que em queda per arribar al cotxe.
A l'arribar a l'estació fem un bon pic-nic amb la Irene.
