dimecres, 16 de setembre de 2020

Pujada al Refugi D'Urriellu (1960 mts.) i al peu de la cara Oest del Naranjo de Bulnes (2519 mts.), des del Coll de Pandébano

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Des de petit sempre he tingut una atracció especial pel Naranjo de Bulnes. Hivern 1983, cada nit el periodista José Maria Garcia feia una connexió en directe amb els escaladors Murcians que van passar 69 nits a la paret per obrir la mítica Sueños de Invierno, jo en aquella època tenia catorze anys i em passava totes les nits esperant la connexió amb el Naranjo. Va ser al mateix temps que va néixer la revista de muntanya Desnivel, recordo aquell número on sortia l'especial "Sueños de Invierno"......
L'època que vaig escalar força, no vaig tenir oportunitat d'anar a Picos de Europa, al viure a Barcelona, arribàvem abans als Alps que a Picos i crec que per això no vam pujar mai. Potser algun dia podrem pujar per la Sur Directa de los Hermanos Martinez.
Avui de moment la intenció és arribar al peu de la cara Oest i tocar la paret amb les mans com van fer al seu dia la cordada Rabada- Navarro, que van ser els primers a pujar per aquesta difícil cara Oest. Pugem amb la Irene fins a Sotres i aquí agafem una pista (hi ha un tram curt força dolent per cotxes baixos) que ens deixa a un petit aparcament (1120 mts.) sota el Coll de Pandébano (1218 mts.). 
Surto de l'aparcament (1120 mts.) i una curta però dreta pujada em deixa al Coll de Pandébano (1218 mts.), segueixo per un sender força marcat fins al Refugi Terenosa (1330 mts.) per després continuar per una pujada suau fins al Coll Valliellu (1540 mts.), aquí baixo uns metres i ara el tram és quasi pla, el que fa  és passar de vessant. A l'altra part, el camí és força empedrat però es puja sense cap problema, arribo a la cota 1630 on el camí comença a guanyar desnivell molt de pressa.
Aquest 300 metres al ser força drets, es pugem molt bé. Quasi sense adonar-me estic molt a prop del refugi i en pocs minuts assoleixo el Refugi d'Urriellu (1960 mts.) al peu de la cara oest del Naranjo de Bulnes. Aquí encara no toca el sol però la temperatura és força bona, a l'exterior del refugi només hi ha una persona, és l'ajudant del guarda fumant una cigarreta, espero que marxi per a poder fer les fotos sense ningú davant del refugi. Després de fer moltes i moltes fotos de la seva cara Oest, inicio la pujada fins al peu de paret.
En menys de quinze minuts ja estic al peu de la cara Oest, a mesura que he anat pujant i mirava cap a dalt, cada cop la veia més i més gran. La veritat que un cop a sota impressiona pensar com Rabada y Navarroen aquella època van pujar per aquí. 
Estic una bona estona (més d'una hora) pel peu de la paret, fins i tot grimpo un tram fàcil per tenir millor perspectiva de les vies, avui no hi ha ningú escalant en tota la cara Oest i és una llàstima perquè el dia és molt bo. Començo a baixar fins al refugi on pararé una estona al costat de la font que hi ha, després de menjar una mica i beure, inicio la baixada fins al cotxe pel mateix lloc per on he pujat.
Aquí ja m'espera la Irene i marxem a fer un bon dinar al bonic poble de Sotres.


Desnivell: 1150 mts.

Recorregut: 16,81 Km.

Horari: 5h, 44m.






Arribant al Coll de Pandébano (1218 mts.)


Amb el zoom puc veure el Refugi de la Terenosa (1330 mts.)


El refugi queda a sota meu, quan baixi ja passaré per davant.


Vista enrere amb el Coll de Pandébano (1218 mts.) al fons.


Dins del requadre puc veure el poble de Bulnes, on vam estar fa uns dies.


La primera imatge del Naranjo des del Coll Valliellu.


Amb el zoom el podem veure més a prop.


A mesura que pujo es pot veure millor la cara oest del Naranjo.


El Refugi d'Urriellu (1960 mts.) ja el tinc a tocar.


La Cara Oest del Naranjo de Bulnes (2519 mts.)


Cara Oest del Naranjo des de Vega Urriellu, al costat la ressenya de la Rabada-Navarro.


Com més m'apropo a la paret, més gran es veu.


Finalment, puc arribar a tocar la roca de la cara Oest.


Un cop al peu de la paret, vaig d'una part a l'altre mirant les diferents vies que puc anar distingint.


Torre de la Párdida (2584 mts.) i Pico Boada (2514 mts.), el refugi encara a l'ombra.


Antic buril a l'inici d'una via.


Pitó (és una V) del qual algú s'ha baixat fins a terra.


Grimpo uns metres per terreny fàcil, a l'herba podem veure l'inici de la paret.


En un altre via, un altre pitó amb una baga.


Ara ja toca el sol al refugi d'Urriellu.


Al baixar un altre cop al refugi, puc veure com pugen els queviures al mateix refugi, amb rucs, com antigament.


Inicio la baixada cap al cotxe.


Mirada enrere per veure per última vegada el Naranjo de Bulnes (2519 mts.)


Al fons ja puc veure el Coll de Pandébano.


Refugi La Terenosa (1300 mts.)


Infinitat de vaques al Coll de Pandébano.


Ja puc veure el cotxe (dins del requadre), ben aviat a dinar a Sotres.