dissabte, 12 de gener de 2019

Intent al Pic de Fontnegre (2878 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Hi ha dies que fas la planificació de la sortida (itinerari, temps, desnivell, qualitat de la neu depenen del vessant, etc.) i et surt perfecte. Al finalitzar la jornada estàs content de tota l'estona que has invertit (que no és poca) perquè tot surti bé. Avui és d'aquells dies que et sents molt malament, tot i haver fet el mateix esforç de sempre, és a dir:  mirar totes les condicions del temps, vent, quantitat de neu caiguda, etc.
No l'he encertat gens ni mica  amb el material a utilitzar en el dia d'avui. Fins al passat dimecres 9 de gener, feia quasi un mes que no nevava al Pirineu (l'última nevada va ser el dia 16 de desembre). Durant l'inici de la setmana i veient que la sortida amb esquís de muntanya no era aconsellable (neu dura o gel) vaig pensar amb un cim que fa temps que vull pujar (no he pujat mai), aquest és el Pic de Fontnegre (2878 mts.) evidentment pujaríem amb grampons i piolet pel Coll de l'Orri de la Vinyola a la zona francesa de Porte-Puymorens.
Durant el dijous 10 de gener van caure uns 10 cms. de neu nova a la zona, en aquest moment vaig pensar per un moment canviar els grampons i piolet per les fustes però ho vaig descartar, el que no vaig preveure és que la nit del divendres 11 al dissabte 12 podien caure més de 20 cms. de neu nova que sumats al del dia anterior, més l'acumulació de neu per culpa del vent ens vàrem trobar trams amb més de 60 o 70 cms. de neu nova.
Conclusió: dia magnífic per anar amb esquís de muntanya, agafar un forfait de tarda a l'estació (no hi havia quasi ningú) i amb molt bona neu i nosaltres en canvi amb grampons i piolet enfonsant-nos en la neu i sense poder fer l'objectiu inicial, en fi, un altre dia serà.


Sortim la Carme, la Teresa i jo de l'aparcament del Col de Puymorent (1920 mts.), el dia és fred (estem a -5º) i la visibilitat és dolenta, hi ha força boira. Volem agafar el suposat camí que va pel llom a la part superior de l'estació, antigament hi havia un arrastre que et pujava des de l'estació fins al mateix Col de Puymorent. No portem ni 30 minuts des de la sortida i ja veiem que serà un dia dur, encara no ens hem adonat de l'equivocació del dia d'avui perquè sembla que la neu aquesta l'hagi transportat el vent. A mesura que anem pujant cada cop costa més caminar, hi ha algun tram que ens enfonsem fins a la cintura. Decidim arribar fins al telecadira de La Mine (2100 mts.) i allà valorar la situació, quan arribem i intentem continuar direcció a l'Estany de l'Orri de la Vinyola veiem que no és possible, decidim baixar uns metres i agafar la vall per la seva part superior però és igual de complicat, la neu ens arriba entre els genolls i la cintura, així no podem anar enlloc.
Valorem vàries alternatives: que si anar cap a Berga, que si llogar esquís de pista, que si......., finalment i veient que el dia per la part superior és radiant decidim pujar pel lateral de la pista (no baixa quasi ningú) i acabar el dia aquí. 
La neu per les pistes està boníssima (i nosaltres sense esquís) anem parant i parlant (no tenim res més a fer), arribem a la part superior del telecadira de La Mine (2410 mts.) on hi ha un banc per seure sembla que preparat per nosaltres. Bevem un té i mengem una barreta, enfilem el camí de retorn cap al cotxe que serà pràcticament el mateix de pujada, la boira segueix per les parts inferiors cosa que fa que intensifiquem el pas en aquest punt per què fa fred. Arribem al cotxe al Col de Puymorents on després de canviar-nos marxem a fer el plat combinat a Guardiola.
La pròxima setmana i amb les previsions de neu que hi ha (escassa o nul·la) costarà trobar l'itinerari a seguir, a veure si tenim millor ull.


Desnivell: 520 mts.

Recorregut: 10,3 Km.

Horari: 5h 29m.







Sortida gèlida (-5º) al Col de Puymorent (1920 mts.) a primera hora del matí.


Mirem de pujar per on hi ha menys neu acumulada.


Cadascú amb els seus pensaments interns.


Per moments sembla que es vegi el cel blau al fons.


Seguim pujant direcció al telecadira de La Mine.


A poc a poc les boires es van esvaint.


A l'esquerra de l'arbre treu el cap el Pic Baiette, a la dreta el Pic de la Mine.


De cop, la boira queda a les parts baixes i aquí el dia és radiant.


Tot i que de tant en tant la boira sembla que vol arribar fins aquí dalt.


La Carme sota el Pic Baiette (2793 mts.)


Més amunt amb el Pic de Fontfreda (2738 mts.) a l'esquerra.


Com podeu veure, la boira segueix instal·lada a les parts baixes.


Cara nord del Pic Baiette (2793 mts.)


Pic de la Mine (2683 mts.)




Avui no hi ha cim, és foto pel record.


Baixant podem veure dues cordades a la cara nord del Pic de Fontfreda (2738 mts.)


Amb el zoom es pot veure millor.


Contrallum a Portè-Puymorens.


I un altre cop tornem a entrar dins de la boira, Joan pel Bondia.