dissabte, 29 d’octubre del 2016

Pic de la Tribuna (2499 mts.) per la cresta de Castellets des del refugi de Laurentí (1616 mts.)



Imatge del Pic de la Tribuna des del cim del Puig de Pla Bernat aquest passat hivern. Es veu la pujada i la baixada del dia d'avui però sense neu.



Aquest és un cim que ja fa molt temps tenia pendent de pujar, és una llàstima que la primera vegada hagi estat sense esquís però aquest hivern l'he de marcar com a cim prioritari quan estigui el Pirineu en condicions. Fa uns dies amb la Carme i la Teresa vàrem intentar després de pujar el Baxouillade la cresta entre els dos cims passant per la Portella de Laurenti però les pluges dels dies anteriors va deixar la roca i l'herba molt mullada, la qual cosa ens va fer desistir de continuar per  la cresta. Avui ho intentarem per un altre vessant: La cresta dels Castellets sortint des del refugi de Laurenti, (Com arribar-hi).
Sortim del refugi lliure de Laurenti (1616 mts.) amb els frontals, per què encara  és de nit, aquest primer tram només hem de seguir el camí molt marcat i força dret direcció a l'Estany de Laurenti, al arribar a la cota 1857 i uns metres a la dreta nostra ens trobem el petit refugi de Counc, aquest és el punt de referència, 20 metres després agafem un petit sender a mà esquerra (sentit ascendent), passem al costat d'un altre petit refugi privat i mirant de no perdre les poques fites que trobem i el petit sender per el qual estem caminant, arribem al Pla de Boutadiol (1950 mts.), les muntanyes que tenim a la nostra esquerra són molt conegudes per nosaltres: Pic de Ginevre, Serra d'Euga, Puig del Pla Bernat, etc., nosaltres ara caminem pel mig de la vall, passem al costat de la quasi derruïda Cabana de Boutadiol, i seguim la pujada suau fins a situar-nos al peu de la Portella on el pendent s'accentua cada cop més fins que assolim la Portella de Boutadiol (2252 mts.).
Tot i que pensem que no farà falta (com així va ser) ens posem l'arnès i iniciem la cresta, només deixar la Portella ja mirem d'agafar el fil mateix de l'aresta, aquest primer tram anem alternant roca amb arbres, trobem un punt on hem de deixar el fil de l'aresta per què hi ha molta vegetació (passem pel vessant de Boutadiol), després podem tornar a l'aresta i aquí si que podem seguir fins que s'acaben les dificultats, mai passem de II grau i normalment sense massa exposició però com sempre s'ha de vigilar fins al final.
El sol prem de valent per l'època de l'any que estem, sortim a un fals coll (on s'arriba a l'hivern amb esquís) i a partir d'aquí només falten 100 metres per arribar al cim, aquest últim tram combinem l'herba amb la roca, 4 hores i 10 minuts després de sortir del refugi de Laurenti assolim el cim del Pic de la Tribuna (2499 mts.), amb aquest cim he pogut pujar la trilogia de la zona: Le Roc Blanc (2543 mts.), Pic de Baxouillade (2546 mts.) i el Pic de la Tribuna (2499 mts.) en menys de 40 dies.
Fa un dia espectacular i al cim s'està molt i molt bé, per tant fem una parada llarga la qual aprofitem per beure i menjar una mica. Al final i contra la nostra voluntat (s'estava tan bé que no ens haguéssim mogut en una bona estona) decidim iniciar la baixada, la primera part la fem fins a arribar al fals coll (2400 mts.) i a partir d'aquí baixar directes per un fort pendent herbós fins a trobar el camí que hem fet servir al pujar.
Un cop l'hem trobat només ens queda continuar sense cap pressa fins al refugi de Laurentí on tenim el cotxe, una bonica sortida per una vall solitària (no hem trobat ningú en tot el dia) amb molt bona companyia, llàstima que la Carme no ha pogut acompanyar-nos avui, molts ànims Carme !!!!!.



Desnivell:  1120 mts.

Recorregut: 14,4 Km.

Horari: 7h, 14 m.    
   






Encara és de nit quan iniciem la sortida.


A poc a poc el dia comença a guanyar a la nit. 


La pujada és forta en aquest primer tram, parem a treure roba.


Vall de Boutadiol, a l'esquerra Pic de Ginevre, Serra de l'Euga i Puig del Pla Bernat.


Rierol de Boutadiol (1930 mts.)


A l'esquerra ja es veu la Portella de Boutadiol (2252 mts.)


Al fons es pot veure el Pic de Ginevre, Serra de l'Euga.


Iniciant la pujada a la Portella de Boutadiol.


Vall de Boutadiol.


D'esquerra a dreta: Petit Peric, Puig Peric, Portella Gran, Pic de Mortiers, Puig de Terrers.


A la Portella de Boutadiol (2252 mts.)


Iniciant la primera grimpada a la cresta dels Castellets.




La Vall de Galba.


El Xavi entre roca i arbres.


De les poques grimpades sense arbres.


Vall de Boutadiol des de la mateixa Cresta dels Castellets.


Sempre pujant pel vessant de la Vall de Galba.


Cresta irregular, una llàstima que no sigui més mantinguda.


A la dreta podem veure el cim del Pic de la Tribuna.


Dia magnific amb la roca i l'herba seca, no com el dia del Baxouillade.


Tram entretingut de la cresta.


Sempre que podem anem buscant la roca.


Franqueig una mica exposat.


A la cresta cadascú grimpant al seu ritme.


Part final del franqueig.


Un petit "pas a cavall".


A la dreta el Pic de la Tribuna (2499 mts.)


Pic de Baxouillade (2546 mts.)


Amb el zoom es veu millor.


Últims metres per arribar a cim.


El Xavi arribant a cim amb els Perics darrera seu.


Creu cimera.


Cim amb el Roc Blanc darrera.


Arribant a cim amb el Baxouillade darrera.






Amb la Teresa i el Xavi al cim del Pic de la Tribuna (2499 mts.)


Des del cim el Perics a l'esquerra, a la dreta la Portella Gran.




Pic de Saint-Barthélemy (2348 mts.)






Baixada per pendents inclinades de gespa direcció a la Vall de Boutadiol.


Aquí es pot veure la forta pendent herbosa.


Magnifica baixada amb herba però res comparable amb neu, aquest hivern té que caura !!!!!!!.


Cabana de Boutadiol (1981 mts.)

dissabte, 22 d’octubre del 2016

Robiñera (3007 mts.)



Estiu de 1998, vàrem pujar  amb la Irene a Petramula (1900 mts.) on plantem la tenda, per pujar jo l'endemà al Robiñera (3007 mts.), no tinc masses records d'aquella pujada només que al cim vaig coincidir amb l'Enric del poble d'Estana, conegut del Juan Carlos Vizcaíno.
Després de més de 18 anys torno a fer el cim per recordar-ho i amb les condicions que hem tingut sobretot a l'aresta cimera no se m'oblidarà.
Per arribar aquí hem de passar el poble de Bielsa i agafar a l'esquerra una desviació al poble de Chisagüés, un parell de kilòmetres després de passar el poble l'asfalt deixa pas a la terra, per una pista en bones condicions fins a arribar a la Borda Brunet (1694 mts.) a partir d'aquí la pista guanya pendent i trobem pedra al mig de la pista, sense 4 x 4 pot costar una mica pujar però apurant es pot arribar a dalt. El punt final per nosaltres (la pista continua una mica més) és al arribar a una corba molt tancada de dretes (1900 mts.) a la part esquerra hi ha un lloc planer per deixar el cotxe i plantar la tenda (Petramula).
Arribem ben entrada la nit, el termòmetre senyala 3 graus, estirem els sacs i a dormir que demà ens espera un dia força dur, no hi ha ni un núvol i el cel està ple d'estels.
Sona el despertador passades les 6 del matí, el termòmetre marca 0 graus i tot i que hi han núvols alts encara es poden veure força estels. Sortim encara amb els frontals de l'aparcament (1900 mts.) i seguim la pista uns metres, després d'acabar la corba tancada de dretes a mà esquerra neix  un petit sender on hi ha un rètol de "Glaciar de la Munia", cap aquí seguim. Després d'una petita pujada, arribem a un tram planer (serà l'únic en tot el dia) al final ja ens topem amb el primer mur, el camí ja inicia unes ziga-zagues per fer la pujada més amena. Poques vegades trobarem un itinerari (cotxe-cim) que en poc menys de 5 kilòmetres superem més de 1200 metres de desnivell.
Poc abans d'arribar a la cruïlla de camins entre el Robiñera i el Collado de las Puertas (2533 mts.), comencen a caure unes gotes d'aigua que en poc temps es converteix en aigua-neu, per sort durarà poc temps i ens permetrà continuar cap a dalt, abans d'arribar a aquesta cruïlla hem de baixar uns metres fins a situar-nos a la vall (2470 mts.) que ens portaria a la Collada de las Puertas.
El camí continua a la dreta (est) i després d'una primera pujada dura, arribem a un franqueig ascendent fins a situar-nos quasi a la vertical del cim (500 metres per damunt nostre), a partir d'aquí pujada constant però si vas mirant de seguir les fites, et porten pel lloc més favorable, la boira ha baixat força i ho envaeix tot. Arribem a un punt on hem de realitzar una petita grimpada fins a l'aresta cimera, a partir d'aquí tenim més de 20 minuts per l'aresta nevada i amb pati fins a assolir el cim del Robiñera (3007 mts.)
Uns minuts al cim on fa força fred i iniciem la baixada pel mateix lloc de la pujada, interessant cim amb una aresta divertida de neu i roca que ha estat la cirereta del pastís.


Desnivell: 1230 mts.

Recorregut: 9,8 Km.

Horari: 5h, 57 m.   






Aquesta és la desviació que hem d'agafar només deixar la pista per anar direcció al Robiñera. 


Comencem a guanyar metres de desnivell, a l'esquerra dins el quadrat vermell tenim el cotxe, a la dreta el Comodoto (2361 mts.) 


Pujant direcció al Collado de las Puertas (2533 mts.), a la dreta tapat pels núvols baixos el Robiñera.


Aquest cim té molt pendent tota l'estona, en menys de 5 kilòmetres (cotxe-cim), més de 1200 metres de desnivell.



Comencen a caure les primeres gotes (les úniques del dia) quan veiem al fons el coll.


Hem de baixar uns metres fins a arribar al fons de la vall, el nostre camí gira a la dreta.


La Teresa iniciant la baixada amb compte per què la roca esta mullada i rellisca.


Pic de Chinipro (2797 mts.) era el segon objectiu del dia però el temps no ens va deixar, a la carpeta de pendents.


Collado de Las Puertas (2533 mts.)


Inicio la pujada per l'altre vessant.


La boira ha baixat fins a la cota 2600.


Per on estem pujant és cara sud i ja no queda quasi neu de la setmana passada, després al arribar a l'aresta el panorama es totalment diferent.


Pendent mantinguda tota l'estona.


A punt d'iniciar la petita grimpada fins a situar-nos a l'aresta.


Iniciant la grimpada.


Fàcil grimpada però sense abaixar la guàrdia, la neu i la roca mullada dificulta la pujada.


Com pots grimpar Teresa amb aquestes manyoples??, i jo sense guants (els porto a la motxilla.)


Últims metres fins a arribar a l'aresta.


Inicio l'aresta fins al cim (no està a prop, més de 20 minuts fins al cim).


La Teresa segueix darrere meu.


Ja falta poc per arribar al cim.


Entremig de la boira puc veure arribar a la Teresa.


Últims metres abans d'assolir el cim.


Pedra cimera.


Al cim del Robiñera (3007 mts.)


Des del cim podem veure un tram de l'aresta recorreguda.


Amb el zoom es pot veure millor.


Després de les fotos al cim, iniciem la baixada.


Aquest tram no té quasi neu, a l'esquerra es pot veure el cim del Robiñera.


Part de l'aresta que tenim per endavant.


Paisatge hivernal a l'aresta del Robiñera.


Força neu en aquesta part de l'aresta.


La boira no acaba de marxar.


La tornada és més fàcil, ja tenim la traça oberta de l'anada.


Ja he acabat l'aresta i estic contemplant els Llacs de la Munia.


Llacs de la Munia (2526 mts.)


La Teresa acabant l'aresta del Robiñera.


Se'n va la boira i veiem els 1000 metres de desnivell quasi fins al cotxe.


Baixada entre pedra solta.


El sol sembla que vol sortir.


Baixada amb precaució.


Arribant a l'aparcament (1900 mts.)