dissabte, 1 d’octubre de 2016

Cresta a la Punta de l'Aigua (1091 mts.)

     Itinerari de pujada: Color Vermell
Itinerari de baixada: Color Lila


Track del meu rellotge Suunto Traverse.


Ahir divendres 30/9/2016, fa just 5 anys que amb el Juan Carlos vàrem fer la Cresta de Costérillou (3049 mts.), i amb aquests cims vaig poder acabar els 212 tresmils del Pirineu. Per celebrar-ho volem pujar al Pirineu per fer alguna cresta però durant la setmana ja veiem que el temps no serà massa bo i menys per endinsar-se a una cresta on les retirades són complicades, les previsions indiquen que el temps més estable serà al sud del país, per tant agafem tot el material i marxem cap als Ports de Tortosa-Beseit.
Hem d'arribar fins al poble de Paüls i pujar fins al cementiri, just a la dreta surt una pista forestal amb bones condicions però molt estreta. Continuem per ella 900 metres i just abans de creuar un barranc es pot aparcar el cotxe a mà dreta, si es vol, podem continuar en cotxe 600 metres més fins que la pista es converteix en corriol (els 4x4 pugen fins al final de la pista) però jo crec que ja està bé, aquests primers kilòmetres suaus vindran bé per escalfar per la forta pujada que hi ha fins al fals coll.
Després de repartir el material sortim de l'aparcament (400 mts.) i seguim la pista 1,3 kilòmetres on s'acaba, a partir d'aquí hem d'anar pel camí i seguin les marques blaves dels Estels del Sud (travessa dels Ports entre Paüls i Arnès de 22 Km.), ara és el moment clau de la sortida, doncs no trobar aquesta entrada ens poc amargar la sortida (bosc molt espès).
Al arribar a la cota 525 (hem posat unes fites a mà esquerra) hem de deixar el camí principal i seguint un senyal de caça endinsar-nos per una tartera amb forta inclinació i anar pujant per on millor ho veiem, es puja bastant bé dins el que cap i només hi ha un petit tram espès de bosc. Finalment arribem al fals coll (670 mts.) on ja podem veure la cresta davant nostre. Continuem pel millor lloc que trobem fins a situar-nos al peu de cresta, en aquest punt aprofitem per beure una mica i equipar-nos (arnès, mosquetons, casc, etc.).
De moment la corda la portem guardada dins la motxilla, iniciem la grimpada pel mateix fil de l'aresta, la roca està una mica descomposta i aquesta primera part és II grau. Arribem al peu de la primera pared dreta, traiem la corda i iniciem aquesta primera tirada de 25 metres de III+ amb roca que la has de mirar un parell de vegades abans d'agafar-te a ella, trobem un pitó a meitat del llarg, continuem a l'ensamble fins a situar-nos a sota una agulla que superem amb uns passos de II+.
El tram que ve ara és fàcil i és per aproximar-nos a la part més vertical i divertida de la cresta, arribem al peu d'una agulla que superarem en tres passos de Ae, és bastant impressionant més que difícil per què al vessant dret estàs penjat al buit uns 150 metres, muntem reunió a la part superior de l'agulla d'una xapa casolana i continuem per una aèria aresta que mai arriba a superar el III grau, nosaltres fem tot aquest tram a l'ensamble col·locant assegurances entre un i l'altre. 
Deixem aquesta part tan aèria per situar-nos sota un mur de 25 metres de bona roca i III grau, quan arribem a la part superior les dificultats s'acaben tot i que no pots abaixar la guàrdia, seguim buscant el tram millor per pujar, quan estem quasi al final de la cresta i ja veiem el cim a la dreta, hem de fer un petit franqueig descendent una mica exposat, és un tram molt petit però suficient per fer-te mal si no vas concentrat, recordeu la concentració sempre fins al final.
Arribem al cim de la Punta de l'Aigua (1091 mts.) on trobem uns arbres que ens fan ombra, ho agraïm, doncs hem passat força calor durant tota la cresta, tot i que aquest matí abans de sortir del cotxe estàvem a 17ºC. Després de fer les fotos del cim i descansar una estona iniciem el descens, hem de seguir un petit camí amb fites direcció a l'oest (molt de compte al cim, doncs com es pot veure en una de les fotos des del Coll de la Gilaberta hi ha tallats en aquesta direcció del Coll.), quan arribem a la cota 1034 trobarem pintat de color vermell en una roca (Coll de la Gilaberta) agafem aquesta desviació a mà dreta sentit descendent i en pocs minuts ens portarà al Coll de la Gilaberta (940 mts.).
Ara només ens queda seguir les marques blaves dels Estels del Sud que ens portaran fins al mateix cotxe. Una cresta que val la pena fer-la com a mínim una vegada però recordeu que NO és una  cresta d'iniciació.


Desnivell: 805 mts.

Recorregut: 7,4 Km.

Horari: 5h, 47 m.  





Uns kilòmetres abans d'arribar al poble de Paüls ja veiem la cresta, parem a un lateral per fer aquesta foto.


Des de l'aparcament (400 mts.) ja podem veure la cresta a l'esquerra.


Amb el zoom es pot veure millor.


A mesura que ens anem apropant cada cop es veu més clar per on va.


Aquest punt ens ha de servir de referència per deixar el camí principal i agafar a mà esquerra direcció al fals coll.


2 metres més endavant de la foto anterior ens hem de desviar (525 mts.)


A l'inici pugem un tram de tartera i després algun tram entremig del bosc, però en general força bé.


Arribem al fals coll (670 mts.), ja tenim la cresta davant nostre.

     
Començo a pujar aquest primer tram fins a arribar al peu de l'agulla.


Inici de la cresta, aquest primer tram el realitzem sense corda.


Aquest inici no passa de II grau, tot i que la roca està força descomposta.


En aquest punt ja traiem la corda, 20 metres de III+ descompost. 


S'ha de mirar molt bé totes les roques, perquè hi ha algunes que es mouen.


Sortint d'aquesta primera agulla.


El primer pitó que trobem durant la primera tirada de III+.


Una fàcil desgrimpada amb el sol darrera nostre.


A mesura que anem pujant la sensació de buit cada cop és més gran.


Autofoto abans d'iniciar la pujada al segon mur, II+.


Pitó casolà.


El mateix pitó una mica més a prop.


Al peu de l'agulla que passarem en Ae.


Primers metres amb els estreps.


A punt d'acabar aquests  tres passos.


A la reunió per sota dels passos d'artificial.


Pujant en Ae.


Arribant a la reunió.


La següent tirada és més fàcil, tot i que s'ha de tenir cura de la roca.


Tot aquesta part de la cresta és la més espectacular. 


Molt bona tirada de III per pujar aquesta agulla.


Mur amb bona roca calcaria III grau. 


Molt ambient a la cresta.


Sempre anem pel mateix fil de l'aresta.


Últims metres, a la dreta ja es pot veure el cim.


Punta de l'Aigua (1091 mts.)


Des del cim podem veure cap a l'Oest el Coll de la Gilaberta (940 mts.), per on baixarem nosaltres.


Sortint del cim cap a l'oest, al arribar a la cota 1034 girem a la dreta just on trobem aquesta marca.


Coll de la Gilaberta (940 mts.)


Des del coll podem veure el cim de la Punta de l'Aigua (1091 mts.)


Al poc de sortir del Coll de la Gilaberta, podem veure part de la cresta realitzada.


Ja des del camí principal tenim la cresta amb visió frontal.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Caram !!!! utilitzant estreps, ja no me'n recordo de l'última vegada que els vaig fer servir ....
Si, ja es veu l'ambient que teníeu en el recorregut,tant ambiente de vegades molesta.
AH Juan Carlos i el vídeo de GoPro?
Fins aviat
Teresa