diumenge, 9 d’octubre de 2016

Cresta de Queralt (1200 mts.)


Recorregut gravat amb el Suunto Traverse.



Avui marxem cap al Berguedà, volem fer la Cresta de Queralt. Ens acompanya la Marta però ella finalment no puja per la cresta, ho fa pel camí normal (el que fem servir després per baixar). Per arribar aquí hem de passar Berga i agafar la desviació que indica; Rasos de Peguera, Santuari Ntra. Sra. de Queralt i a la mateixa carretera a mà dreta hi ha un bon lloc per aparcar.
Sortim i ja ens trobem els primers rètols on indica la nostra direcció, quan portem 400 metres des del cotxe trobem una desviació a mà dreta direcció a St Pere de Madrona, 120 metres després ja hem arribat a l'inici de la cresta, hi ha unes fites que senyalen el camí, la Marta es queda amb nosaltres al mateix temps que ens equipem, després baixarà aquests 120 metres per agafar el camí fins al Santuari. 
Per altres ressenyes que hem vist, hi ha gent que fa servir la corda i altres no (al final nosaltres no l'hem fet servir). Iniciem la pujada per un mur inclinat de II que després encadenem amb un altre, després quan s'acaba la roca el camí està fressat i hi han fites. Seguim per fil de l'aresta i arribem a un petit mur II+ que superem sense problemes, a partir d'aquí ve un tram molt estret amb timba a les dues bandes, cosa que dóna ambient a la sortida, la roca en general és força bona. Al arribar a la part superior d'aquest tram, ja podem veure al fons el Santuari, després d'un tram horitzontal arribem a un dels dos passos més complicats de la sortida, una desgrimpada de III on tenim un pont de roca amb un parell de bagues a la part superior per si hem d'assegurar.
Baixem amb compte fins a arribar a la part inferior de la bretxa on tenim una nova grimpada de II+ una mica expo, a la part superior hi ha un spit per si volem assegurar també aquest pas. Un tram força estret ens deixa a una nova desgrimpada, aquesta una mica més fàcil. Arribem a un altra bretxa i després de pujar uns metres ens trobem el pas més difícil de la sortida, una desgrimpada curta (5 metres) de III+ força exposada i vertical, a partir d'aquí ja només falta un petit tram per arribar a l'aparcament on ens espera la Marta.
Guardem tot el material que no hem fet servir i iniciem la baixada per on una estona abans ha pujat la Marta.


Desnivell: 350 mts.

Recorregut: 2,7 Km.

Horari: 2h, 30m.





Des del cotxe i amb el zoom, ja es pot veure l'inici de la cresta.


L'església de St. Pere de Madrona.


Al deixar la carretera ja trobem aquests rètols, nosaltres, cap a St. Pere de Madrona.


Quan encara no portem 400 metres des del cotxe, ja trobem aquesta desviació.


A l'inici de la cresta, la Marta pujarà per la normal i ens esperarà a dalt.


Primers metres II, al camí es pot veure a la Marta.


Aquests primers metres no són difícils però no val a badar.


Ja quasi estem a la mateixa alçada de L'església de St. Pere de Madrona.


Molt de material que després no fem servir, per què no traiem la corda en cap moment.


Entre grimpada i grimpada quan s'acaba la roca, el camí està marcat amb fites.


Berga als nostres peus.


Passos de II amb bona roca en general.


L'església de St. Pere de Madrona.


Sortida del pas de II, Berga a sota els nostres peus.


La cresta es fa més estreta.


Ja puc veure el Santuari de Ntra. Sra. de Queralt (1200 mts.)


Amb el zoom.


Desgrimpada de III-


El mateix pas, des de baix.


Tota la desgrimpada des de la part inferior, a dalt hi ha un parell de ponts de roca per si vols rapelar.


Tram estret, estret.


A la part superior d'aquest pas hi ha un spit per si el vols assegurar.


Desgrimpada pel vessant nord, amb compte que està mullat.


La Marta ja ens espera a l'aparcament, darrera estem nosaltres a la cresta.


Últims metres de cresta.


Amb aquest últim pas, toquem peus a terra un altre cop.

1 comentari:

Teresa ha dit...

Una cresta divertida i amb uns passets que li dòna ambient.
Un dia molt divertit i amb molt bona compañía.
Ens veiem aviat.
Teresa