dissabte, 22 d’octubre de 2016

Robiñera (3007 mts.)



Estiu de 1998, vàrem pujar  amb la Irene a Petramula (1900 mts.) on plantem la tenda, per pujar jo l'endemà al Robiñera (3007 mts.), no tinc masses records d'aquella pujada només que al cim vaig coincidir amb l'Enric del poble d'Estana, conegut del Juan Carlos Vizcaíno.
Després de més de 18 anys torno a fer el cim per recordar-ho i amb les condicions que hem tingut sobretot a l'aresta cimera no se m'oblidarà.
Per arribar aquí hem de passar el poble de Bielsa i agafar a l'esquerra una desviació al poble de Chisagüés, un parell de kilòmetres després de passar el poble l'asfalt deixa pas a la terra, per una pista en bones condicions fins a arribar a la Borda Brunet (1694 mts.) a partir d'aquí la pista guanya pendent i trobem pedra al mig de la pista, sense 4 x 4 pot costar una mica pujar però apurant es pot arribar a dalt. El punt final per nosaltres (la pista continua una mica més) és al arribar a una corba molt tancada de dretes (1900 mts.) a la part esquerra hi ha un lloc planer per deixar el cotxe i plantar la tenda (Petramula).
Arribem ben entrada la nit, el termòmetre senyala 3 graus, estirem els sacs i a dormir que demà ens espera un dia força dur, no hi ha ni un núvol i el cel està ple d'estels.
Sona el despertador passades les 6 del matí, el termòmetre marca 0 graus i tot i que hi han núvols alts encara es poden veure força estels. Sortim encara amb els frontals de l'aparcament (1900 mts.) i seguim la pista uns metres, després d'acabar la corba tancada de dretes a mà esquerra neix  un petit sender on hi ha un rètol de "Glaciar de la Munia", cap aquí seguim. Després d'una petita pujada, arribem a un tram planer (serà l'únic en tot el dia) al final ja ens topem amb el primer mur, el camí ja inicia unes ziga-zagues per fer la pujada més amena. Poques vegades trobarem un itinerari (cotxe-cim) que en poc menys de 5 kilòmetres superem més de 1200 metres de desnivell.
Poc abans d'arribar a la cruïlla de camins entre el Robiñera i el Collado de las Puertas (2533 mts.), comencen a caure unes gotes d'aigua que en poc temps es converteix en aigua-neu, per sort durarà poc temps i ens permetrà continuar cap a dalt, abans d'arribar a aquesta cruïlla hem de baixar uns metres fins a situar-nos a la vall (2470 mts.) que ens portaria a la Collada de las Puertas.
El camí continua a la dreta (est) i després d'una primera pujada dura, arribem a un franqueig ascendent fins a situar-nos quasi a la vertical del cim (500 metres per damunt nostre), a partir d'aquí pujada constant però si vas mirant de seguir les fites, et porten pel lloc més favorable, la boira ha baixat força i ho envaeix tot. Arribem a un punt on hem de realitzar una petita grimpada fins a l'aresta cimera, a partir d'aquí tenim més de 20 minuts per l'aresta nevada i amb pati fins a assolir el cim del Robiñera (3007 mts.)
Uns minuts al cim on fa força fred i iniciem la baixada pel mateix lloc de la pujada, interessant cim amb una aresta divertida de neu i roca que ha estat la cirereta del pastís.


Desnivell: 1230 mts.

Recorregut: 9,8 Km.

Horari: 5h, 57 m.   






Aquesta és la desviació que hem d'agafar només deixar la pista per anar direcció al Robiñera. 


Comencem a guanyar metres de desnivell, a l'esquerra dins el quadrat vermell tenim el cotxe, a la dreta el Comodoto (2361 mts.) 


Pujant direcció al Collado de las Puertas (2533 mts.), a la dreta tapat pels núvols baixos el Robiñera.


Aquest cim té molt pendent tota l'estona, en menys de 5 kilòmetres (cotxe-cim), més de 1200 metres de desnivell.



Comencen a caure les primeres gotes (les úniques del dia) quan veiem al fons el coll.


Hem de baixar uns metres fins a arribar al fons de la vall, el nostre camí gira a la dreta.


La Teresa iniciant la baixada amb compte per què la roca esta mullada i rellisca.


Pic de Chinipro (2797 mts.) era el segon objectiu del dia però el temps no ens va deixar, a la carpeta de pendents.


Collado de Las Puertas (2533 mts.)


Inicio la pujada per l'altre vessant.


La boira ha baixat fins a la cota 2600.


Per on estem pujant és cara sud i ja no queda quasi neu de la setmana passada, després al arribar a l'aresta el panorama es totalment diferent.


Pendent mantinguda tota l'estona.


A punt d'iniciar la petita grimpada fins a situar-nos a l'aresta.


Iniciant la grimpada.


Fàcil grimpada però sense abaixar la guàrdia, la neu i la roca mullada dificulta la pujada.


Com pots grimpar Teresa amb aquestes manyoples??, i jo sense guants (els porto a la motxilla.)


Últims metres fins a arribar a l'aresta.


Inicio l'aresta fins al cim (no està a prop, més de 20 minuts fins al cim).


La Teresa segueix darrere meu.


Ja falta poc per arribar al cim.


Entremig de la boira puc veure arribar a la Teresa.


Últims metres abans d'assolir el cim.


Pedra cimera.


Al cim del Robiñera (3007 mts.)


Des del cim podem veure un tram de l'aresta recorreguda.


Amb el zoom es pot veure millor.


Després de les fotos al cim, iniciem la baixada.


Aquest tram no té quasi neu, a l'esquerra es pot veure el cim del Robiñera.


Part de l'aresta que tenim per endavant.


Paisatge hivernal a l'aresta del Robiñera.


Força neu en aquesta part de l'aresta.


La boira no acaba de marxar.


La tornada és més fàcil, ja tenim la traça oberta de l'anada.


Ja he acabat l'aresta i estic contemplant els Llacs de la Munia.


Llacs de la Munia (2526 mts.)


La Teresa acabant l'aresta del Robiñera.


Se'n va la boira i veiem els 1000 metres de desnivell quasi fins al cotxe.


Baixada entre pedra solta.


El sol sembla que vol sortir.


Baixada amb precaució.


Arribant a l'aparcament (1900 mts.)

3 comentaris:

Xavier M ha dit...

La sort somriu als intrèpids. Molt xula la sortida

Teresa ha dit...

Si, és veritat que la sort ens va somriure durant tot el dia i durant tota la sortida.
Però.... avui "gairebé" no em sento els cuádriceps.
Espero veure'ns de nou aviat.

Teresa

Anònim ha dit...

això ja és una sortida hibernal tal com Déu mana crec que ens espera una bona temporada .