dissabte, 18 de maig del 2019

Tossal d'Engrilló (1072 mts.) per la cresta de l'Artigó.


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Aquest cap de setmana, hem de fer un punt i seguit en aquest final de temporada d'esquí de muntanya.  El temps al Pirineu no és gens bo, un cop més en aquestes circumstàncies fem servir el recurs del llibre: Grimpant pel Massís del Port de Joan J. Tirón per fer una cresta per aquesta zona del sud de Catalunya on el temps és millor tot i que avui també farà molt vent.
Hem d'anar fins a Prat de Comte i continuar per la carretera T-333 direcció a Arnes. Un parell o tres  kilòmetres després de passar Prat de Comte hem d'agafar un camí asfaltat a mà esquerra que puja als Vilaubàs, el seguim durant 1,5 kilòmetres i aparquem a l'esquerra segons croquis que adjunto. Nosaltres com que no coneixem la zona vàrem agafar una desviació abans i la pista (no asfaltada) està en pitjor estat i quedes més lluny de l'accés a la cresta.
Després de caminar poc més d'un kilòmetre des del cotxe, trobem unes fites a mà dreta que ens senyalen el camí a seguir, deixem la pista principal per la qual després baixarem. Aquest tram fins a l'inici de cresta, la vegetació no és gens espessa i podem pujar amb comoditat fins a l'inici de la cresta (550 mts.)
Ens posem l'arnès, les bagues i el casc, però de moment la corda la portem a la motxilla (finalment no la traurem en tot el dia). Iniciem la cresta per un primer mur fàcil de II amb bona roca però que s'ha de mirar on t'agafes per no quedar-te amb alguna llastre a les mans. Un cop superat aquest primer tram més vertical, la cresta es torna més planera però comencem a guanyar alçada pels dos vessants. 
Al final d'aquest tram, la cresta es torna a posar vertical i grimpem uns metres divertits amb força ambient, un cop guanyem aquesta petita agulla ens trobem potser amb el tram més difícil i exposat de la cresta, anomenat el Pas de Cavall. Són 10 metres horitzontals aeris que es pot passar per damunt de la roca com si estiguessis assegut al cavall o agafat amb les mans per la part superior de la roca i els peus al vessant est (això és el que hem fet nosaltres).
Després d'aquest Pas tornem a guanyar verticalitat amb timba a les dues bandes però no gens difícil, a l'arribar a la part superior baixem per l'altra cara. A partir d'aquí podem dir que les dificultats s'han acabat tot i que la cresta continua però al vessant dret sense la timba que hi havia abans. Un camí transita per la part inferior, nosaltres ens estimem més continuar per la mateixa cresta i encara podem gaudir d'unes bones grimpades.
Arribem a la punta de Birlot, baixem fins a un ample coll amb una vegetació molt espessa, aquest tram és força indefinit perquè davant nostre ens trobem una muralla rocosa que no veus la manera de passar-hi. Hem de baixar uns metres fins que trobem el petit camí que sortejant feixes rocoses va buscant el punt feble de la paret i poder pujar per L'Escalerola. Trobem un tram horitzontal equipat amb un cable, amb compte els dies que el terreny està mullat o humit.
Continuem pel mig del bosc fins a assolir el Coll (995 mts.), agafem a mà dreta i per terreny senzill passem pel cim secundari anomenat l'Avió (un avió es va estavellar a la Guerra Civil) i continuem fent equilibris fins al mateix cim del Tossal d'Engrilló (1072 mts.) Al mateix cim fa força vent i baixem uns metres fins a la caseta del guaita del servei forestal català on podem fer una petita parada.
Per baixar agafem un tram petit de pista però hem d'estar atents i buscar un petit corriol a mà esquerra amb fites que ens portarà  al Coll (995 mts.). Ara només ens queda continuar el camí, primer amb fort pendent i a mesura que baixem es fa més humà, sense tant pendent. Arribem al cotxe contents per una sortida divertida amb grimpada agraïda.
Esperem la pròxima setmana tornar a recuperar els esquís, que la temporada s'acaba.



Desnivell: 905 mts.

Recorregut: 10,2 Km.

Horari: 5h, 43m.  




Per un altra vegada que anem, millor seguir aquest itinerari per deixar el cotxe.


Punt on deixem el cotxe, al costat d'una masia en runes (430 mts.)


Inici de la cresta.


Grimpant per primera vegada aquesta temporada.


Bona roca en general però s'ha d'anar mirant on t'agafes.


Comencem a agafar alçada.


Trams grimpem, trams caminem, bona combinació.


Comencem el tram aeri de la cresta.


Inici del Pas de Cavall.


La Teresa inicia el Pas de Cavall.


El Pas de Cavall un cop superat, vist des de l'altra part.


Al tram central de la cresta.


Tot el tram recorregut fins al moment.



S'ha de mantenir la concentració, la cresta continua.


D'allà baix venim, ara sí que estem acabant les dificultats.


Pugem pel bosc direcció al Coll.


Des del Coll (995 mts.) podem veure la Bassa de Coll Roig sota la Mola Grossa (1044 mts.)


Tot el tram recorregut des del Coll.


Arribant al cim.


Al cim del Tossal d'Engrilló (1072 mts.)


Panoràmica des del cim cap a Horta de Sant Joan.


Al cim fa molt de vent, baixem fins a la caseta del guaita.


Iniciem el descens, primer per anar a buscar el Coll.


Arribant al Coll (995 mts.)


Baixant al cotxe podem veure la cresta al complet.

diumenge, 12 de maig del 2019

La Coma (2220 mts.), Bretxa Arcalís (2716 mts.), la Coma (2220 mts.), Les Portelles (2562 mts.), L'Hortell (1940 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

La fletxa de color vermell és la primera pujada i baixada.
La fletxa de color lila és la segona pujada i baixada.



Aprofitant que ja fa unes quantes setmanes que ha tancat l'estació, pugem un cop més a La Coma (2220 mts.) "la nevera d'Andorra", lloc on guarda molt bé la neu a final de temporada.
Aprofitant que Andorra està mig buida i els hotels molt bé de preu (grans descomptes els que estan oberts)  pugem el dissabte a la tarda la Irene i jo, així aquest diumenge no s'haurà de matinar tant.
El primer que veiem aquest matí al llevar-nos és que el vent no ha afluixat, al contrari bufa amb molta força. Arribem a l'aparcament de La Coma (2220 mts.) i el vent segueix bufant fort però sembla que ha parat una mica. Inicio la pujada per la part més dreta de l'estació (la que toca al Port de Rat), la neu esta dura, es nota que aquesta nit ha gelat aquí dalt. Arribo al peu (2520 mts.) de la Bretxa Arcalís, ja no poso ni ganivetes, directament grampons. Carrego els esquís a la motxilla i cap a dalt, sóc el primer a passar per aquí avui, a mesura que pujo el vent cada cop és més fort, per això uns metres per sota de la Bretxa decideixo girar cua i tirar cap avall. Segueixo amb grampons perquè la neu està molt dura. A l'arribar al peu (2520 mts.) torno a calçar els esquís i arribo a la part superior de l'estació "Les Portelles" (2562 mts.) que tot i estar quasi a la mateixa alçada està molt més a l'esquerra (sentit ascendent).
Guardo les pells i baixo fins on està la Irene a La Coma (2220 mts.), aquí baix sembla que el vent no és tan fort com abans, decideixo tornar a posar pells i començo la segona pujada del dia, pujo pel mateix lloc però una mica abans d'arribar al peu de la Bretxa, inicio un franqueig i així puc arribar sense cap problema a Les Portelles (2562 mts.). Començo a baixar pel mateix lloc que fa una estona però quan porto 500 metres agafo a la dreta i baixo per la Portella del Mig fins a arribar a l'Hortell (1940 mts.) on ja m'espera la Irene amb el cotxe.
A veure si podem exhaurir unes 3 setmanes més la temporada d'esquí de muntanya, a veure la pròxima setmana si el temps ens deixa fer activitat.



Desnivell: +910 mts.
                  -1140 mts. 

Recorregut: 10,4 Km.

Horari: 3h, 35m.






Amb la Irene a la sortida a La Coma (2220 mts.)


Direcció a la Bretxa Arcalís (2716 mts.)






La pujada cap a la Bretxa d'Arcalís (2716 mts.)


Port de Rat (2537 mts.), coll que comunica Andorra amb França (Soulcem)


A la dreta el Pic de Tristaina (2876 mts.) entre núvols.


La neu està molt dura i em poso els grampons.


Sota la Bretxa d'Arcalís (2716 mts.) on giro cua pel vent que està fent.


Allau sota la Bretxa d'Arcalís.

dissabte, 4 de maig del 2019

Cap de les Raspes Roies (2759 mts.) i Port d'Erta (2460 mts.) des de Boi-Taüll (2040 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


L'excursió d'avui té sortida i arribada a l'aparcament de l'estació de Boi-Taüll (2040 mts.), tot i que no et deixen arribar a l'aparcament perquè les barreres estan abaixades i amb un candenat posat per a no poder passar. Això ens vam trobar el divendres a la nit i vam haver de baixar a dormir uns metres més abaix al primer replà que vam trobar.
Dissabte a primera hora deixem el cotxe al costat de la barrera i caminem uns metres fins a l'inici de la neu. Pugem fins al Pla de la Carlina (2170 mts.) i girem a l'esquerra per iniciar una pujada constant fins al Coll de Roies (2540 mts.). Ahir va nevar durant tot el dia i s'han acumulat més de 30 cms. nous, al ser els primers del dia hem d'anar obrint traça tot l'itinerari.
Des del Coll de Roies ja podem veure l'última pujada fins al cim, aquí anem alternant trams de neu pols amb neu dura, el vent a poc a poc va incrementant la seva velocitat. Arribem al cim del Cap de les Raspes Roies (2759 mts.), fa força vent i tot el camí que volíem seguir fins al Tuc de Moró (2739 mts.) es veu força ventat, aquí mateix decidim canviar la idea inicial i baixar fins al Pla de Carlina (2170 mts.) per després pujar al Port d'Erta (2460 mts.), pensem que aquí estarem més protegits del vent com així va ser.
Després de treure pells, iniciem la baixada fins al Coll de Roies (2540 mts.) amb molts tipus de neu: dura, pols, una mica encrostada, etc. Pugem uns metres a escaleta fins a situar-nos a la part superior del coll i aquí tenim la primera baixada orgàsmica del dia. Al ser els primers a pujar en el dia d'avui, hem pogut veure una pala magnífica que després es fica dins un tub, per no fer malbé la pala l'hem rodejat per la seva dreta i així deixar-la completament verge per poder realitzar una memorable baixada. Trobem una neu pols magnífica que ens fa cridar de satisfacció a cada gir, així arribem fins al Pla de la Carlina (2170 mts.)
Després de relaxar-nos i despertar del somni viscut, tornem a posar pells i iniciem una nova pujada, per un primer tram suau arribem al Pla de les Bassetes (2250 mts.), aquí comencem a fer unes llargues llaçades per arribar al Port d'Erta (2460 mts.). El primer que veiem, és la visió de la Pica Cerví (2740 mts.), només he pujat una vegada i ja fa molts anys i recordo un gran cim i no fàcil. Aquí dalt no fa vent, aprofitem per beure i menjar una mica, ens asseiem al sol aprofitant que no fa massa calor.
Iniciem la baixada del dia, baixem directes del Port, quina neu tornem a trobar, aquí ja no és pols perquè ha transformat amb el sol però ha quedat una neu "moquette" que diuen els francesos sobre una base dura que ens fa gaudir fins a límits insospitats.
A partir del Pla de la Carlina (2170 mts.) la neu ja està més pesada però encara així la gaudim fins al mateix final de l'estació (2040 mts.). Dues baixades magnífiques que no ens imaginàvem trobar així, que continuï la festa el màxim possible, que això s'acaba..........


Desnivell: 1055 mts.

Recorregut: 11, 85 Km.

Horari: 4h, 58m.






Pic Cerví de Durro (2630 mts.)


Després de superar la primera rampa inicial, arribem al sol.


Obrint traça, al fons el Tuc del Muntanyó (2600 mts.)


La nevada d'ahir divendres ens ha anat perfecte per gaudir d'una bona neu.


La muntanya sense cap traça, tota per nosaltres.


Franqueig a la part superior abans d'arribar al Coll de les Roies (2540 mts.)


La Teresa amb la visió perduda al Parc Nacional d'Aigüestortes.


Sota la Teresa podem veure el Coll de les Roies (2540 mts.), després pujarem al Port d'Erta (2460 mts.)


Al cim del Cap de les Raspes Roies (2759 mts.)


Panoràmica des del cim.


Boníssima neu pols durant aquesta primera baixada del dia.




D'aquell cim venim i ara anem a pujar al Port d'Erta (2460 mts.)


Dia magnífic avui a la Vall de Boí. Obrint traça amb una bona neu.


A la part superior es pot intuir el Port d'Erta.


Tot i fer molt de sol, avui no és un dia especialment calorós.


A l'arribar al Port d'Erta (2460 mts.), el primer que veiem és la Pica Cerví (2740 mts.), cim que vaig pujar ja fa molts anys.


Seqüències de la baixada de la Teresa des del Port d'Erta (2460 mts.)







Les nostres traces de baixada.


A mesura que anem baixant hem de parar per gaudir d'aquest descens amb aquesta neu, ufff...


Un dia més, arribem amb els esquís als peus fins al mateix cotxe.