Divendres 15 de Juliol 2023.
En preparar la sortida d'aquest dissabte, la idea era fer uns quants kilòmetres més que la setmana passada i així a poc a poc anar guanyant metres de desnivell i kilòmetres. Fer la segona etapa de la Pirinexus una mica ampliada crec que era una bona sortida, sortirem de Ripoll fins a Céret passant pel Coll d'Ares (1513 mts.) i així al final del dia podem veure com es celebren les festes d'aquest poble francès (quin moviment de gent i manera de beure.....)
En haver de pujar a Ripoll dissabte a primera hora aprofitem divendres a la nit per anar a veure uns quants músics de conservatori que s'han unit per fer un homenatge a Mike Olfield en el seu 50è aniversari del seu Tubular Bells. Un dels teclats d'aquesta orquestra és el gran
Pito Costa, gran músic i millor alpinista. Amb ell parlem una estona abans i després del concert de diferents temes de muntanya i de simfònic-progressiu, que és la nostra altra passió. El concert és al Bosquet de Can Pons a Puig-Reig i va ser magnífic amb molta gent donant suport als músics.
Ben a prop de Puig-Reig està Berga on viu l'Eloi Escutia, ell va ser la primera persona amb la qual vaig fer una sortida a la muntanya (Albarrosa, Sant Climent, Can Bruguera, Begues, Can Ramoneda on vaig fer el meu primer bivac a la muntanya i tornar a Albarrosa) jo tenia 10 anys quan va venir a casa els meus pares per demanar-los que ens deixes anar amb ells aquells dos dies, al tenir cinc anys més que jo em van deixar i sempre recordo aquella primera sortida, guardo un magnífic record d'aquells dos dies i això que fa més de quaranta-cinc anys, també va ser la persona que em va marcar políticament i sempre li estaré agraït.
L'any 1980- 1981 va marxar amb els seus pares cap a Barcelona i fins aquest divendres no havíem tornat a parlar. Llàstima que ell també tenia concert (toca l'acordió diatònic en un grup folk), només vàrem parlar una mica més d'una hora fent un cafè al centre de Berga, però va ser molt intensa, esperem tornar-nos a veure ben aviat, potser a l'Aneto.........
Amb l'Eloi Escutia a Berga, el seu poble des de fa molts anys.
Opus One interpretant el Tubular Bells de Mike Olfield.
Amb el gran Pito Costa, alpinista i teclats d'Opus One.
Dissabte 17 de Juliol 2023.
Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Sortim el dissabte al matí de Puig-Reig on hem passat la nit, direcció a Ripoll. Aparquem el cotxe davant del Pavelló de l'Avellaneda, preparo la bicicleta i m'acomiado de la Irene.
Només començar agafo la Ruta del Ferro que transita molta estona per l'ombra, a l'arribar a Sant Joan de les Abadesses m'estimo més agafar la carretera i continuo fins a Sant Pau de Segúries. Tota l'estona vas pujant tot i ser una pujada molt suau cosa que s'agraeix per anar escalfant, arribo a Camprodon on fem la primera parada a la Mare de la Font on omplim tot el que portem d'aigua ben fresca per què el dia es presenta molt calorós.
Només sortir de Camprodon ja comença la pujada al Coll d'Ares (1513 mts.) és una pujada molt llarga (més de divuit kilòmetres), però molt suau. Arribo a Molló després de set kilòmetres, la calor ja es comença a notar tot i que molta estona la carretera transita per ombres.
Deixo enrere Molló i la carretera baixa una mica, cosa que va molt bé per les cames, només travessar el riu Ritort la cosa ja es posa dreta un altre cop, ara és així fins al mateix Coll d'Ares (1513 mts.) on aprofitem per fer una parada a l'ombra, aquí dalt s'està molt bé.
Després d'una bona estona de relaxació, inicio la ràpida baixada fins a Prats de Molló on s'ha d'anar amb molt de compte amb l'asfalt què és molt irregular i amb molta gravilla pel damunt. Fins aquí encara no es nota massa la calor, però a l'arribar al poble de El Tec puja un vent calent que et fa suar d'allò més.
El punt final del track era a la piscina municipal de Céret on passem la tarda en remull abans d'anar a veure com son les festes majors en aquests pobles del sud de França i la veritat és que no tinc paraules per descriure el que vàrem veure, quina gentada, quina manera de beure a les 20h, ple d'escenaris petits on tres a quatre músics tocaven sense que es molestessin els uns als altres.
En fí, sortida per anar agafant sensacions en bicicleta........
Desnivell: 1075 mts.
Recorregut: 86, 4 Km.
Horari: 3h, 44m.
Només sortir de Ripoll, agafo la Ruta del Ferro direcció a Camprodon.
Tot i que la pujada és suau, tota l'estona és així a Camprodon.
Abans d'arribar a Sant Pau de Segúries travesso el riu Ter.
Entrant a Camprodon.
Altimetria del Coll d'Ares des de Camprodon.
Només sortir de Camprodon comença la pujada al Coll d'Ares (1513 mts.)
Porto tres kilòmetres de pujada, me'n falten quinze.
La calor comença a ser intensa, per sort aquesta pujada té força ombres.
Comença el tram del 5% per arribar a Molló.
Ja falta menys per arribar a Céret.
Arribant a Molló el pendent decreix i fins i tot hi ha una petita baixada.
Comença la segona part de la pujada amb un percentatge similar en tots els kilòmetres.
Per aquesta zona aquest mes de juny ha plogut força i està tot molt verd.
Al fons ja puc veure el Coll d'Ares.
Arribant al Coll d'Ares (1513 mts.) separació entre Catalunya i França.
Amb la Irene a dalt del Coll, ara una llarga baixada fins a Céret.
Prats de Molló, una mica més abaix començarà a fer molta calor.
Entrant a Céret, final de l'etapa. Ara directes a la piscina municipal estem a 35ºc.
