dijous, 24 de setembre del 2026

Spathi o Dikti (2148 mts.) i Afentis Christos (2141 mts.) des de l'altiplà de Limnakaro (1120 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.


Hi ha racons a Creta on la mitologia sembla fondre’s amb la roca viva, i el massís de Dikti és, sens dubte, un d’ells. Avui us porto la crònica d’una de les rutes més exigents gratificants que es poden fer en aquesta illa: el doble ascens al Spathi (2.148 m), el cim més alt del massís, i el veí Afentis Christos (2.141 m), començant des de l'altiplà de Limnakaro.
La jornada comença ben d’hora, quan el sol tot just treu el cap rere les crestes de Lasithi. El punt de partida és l'altiplà de Limnakaro, a 1.120 metres d’altitud. L'ambient aquí dalt és serè, dominat per la petita capella d’Agios Georgios i un paisatge de pastures on les ovelles i les cabres marquen el ritme del matí amb els seus esquellots.
Deixo enrere l'últim rastre de civilització i m'endinso en el camí, seguint en gran part les marques del sender de gran recorregut E4.  La primera part de la ruta em porta per una tartera exigent. El terreny és típicament cretenc: roca calcària, sota un sol que comença a escalfar i una vegetació que es redueix a petits arbustos espinosos a mesura que guanyo alçada. El pendent és pronunciat.
La pujada cap a la canal em posa a prova les cames, però la recompensa en assolir la carena és majúscula. Des d'aquí, l'últim tram fins al cim del Spathi és un espectacle de pura roca. Quan finalment toco el punt més alt, a 2.148 metres, el món s'obre sota els meus peus. La panoràmica de l'altiplà de Lasithi, l'infinit Mar Egeu i, en els dies clars, la silueta del veí massís d'Ida (el Psiloritis) fan oblidar instantàniament cada gota de suor. Soc al sostre de Lasithi, molt a prop d'on la llegenda diu que va néixer el mateix Zeus.
Després d'un descans merescut i de fer les fotos de rigor, giro els ulls cap al segon objectiu del dia: l'Afentis Christos, que s'alça altiu a 2.141 metres de l'altre costat del coll.
La travessa entre els dos cims és un exercici de muntanya autèntica. El terreny carener és abrupte, calcari i molt exposat al vent, fet que m'obliga a progressar amb atenció però gaudint d'una sensació de llibertat absoluta. L'arribada al cim de l'Afentis Christos té un caràcter especial; l'arquitectura de la petita capella de pedra que corona el cim, integrada completament en el paisatge protector, aporta un aire gairebé místic a la fita.
La baixada de tornada cap a Limnakaro es fa pel mateix camí d'ascens, desfent la tartera que ara, amb el cansament acumulat, demana la màxima concentració per evitar relliscades. La visió de l'altiplà que es va fent gran a mesura que baixem em reconforta. 
En arribar de nou al cotxe, amb la pols de la roca calcària a les botes i la cara cremada pel sol i el vent, mirem cap a dalt. Allà queden les siluetes imponents del Spathi i de l'Afentis Christos. Ha estat una jornada de muntanya dura, exigent, de les que fan afició i deixen empremta. Una ruta imprescindible per a qualsevol que vulgui conèixer la vertadera ànima salvatge de Creta.

  • Desnivell: 1.580 mts.
  • Recorregut: 20,8 Km.
  • Horari: 6 hores i 36 minuts.




  • El dia de moment s'aixeca amb força núvols alts.


    La part inicial comença per la mateixa llera del riu, actualment sec.


    Mirada enrere per veure l'altiplà de Limnakaro (1120 mts.)


    Aquest primer tram fins al coll segueixo el sender E-4 (sender europeu de Gran Recorregut)


    Vaig guanyant altura d'una manera progressiva.


    Franqueig a la part baixa de la muntanya, un cop a dalt del turó el pendent se suavitza.


    Vaig pujant direcció sud-oest, al fons giraré a l'esquerra buscant el coll.


    A la llunyania ja puc veure el segon objectiu del dia: Afentis Christos (2141 mts.)


    Coll o Sella (1780 mts.). A la dreta vaig al Afentis (més tard), si continuo baixant segueixo el E-4 direcció a Selakano, ara giro a l'esquerra direcció a l'aresta del Spathi.


    A la dreta el camí que seguiré quan baixi del Spathi.


    Al fons ja puc veure el primer cim del dia.


    Últim tram per assolir el cim, el vent aquí quasi és inexistent, quan arribi al cim (nord) quasi em tira a terra de la violència.


    Vèrtex geodèsic al mateix cim.


    Cim del Spathi o Dikti (2148 mts.), cim més alt del massís del Lassithi.


    Des del mateix cim, puc veure el següent objectiu. Està força lluny, he de baixar al coll de 1790 mts.


    Els núvols per sota meu, el vent del nord em fa baixar uns metres del cim per abrigar-me.


    Començo a baixar cap al coll amb l'objectiu davant tota l'estona.


    Continuo baixant, per sort el vent en aquest vessant és quasi nul.


    Deixo enrere el coll (1790 mts.) i començo la pujada al Afentis.


    A mesura que pujo puc veure el cim que he pujat fa una estona.


    Tot i portar el track, l'itinerari està marcat amb pintura vermella (queda fatal).


    Part final de la pujada a l'Afentis amb la petita capella al seu cim.


    Últims metres, ja puc veure la capella cimera.


    Capella de pedra dedicada a Afentis Christos (El Senyor Crist).


    Des del mateix cim puc veure el Spathi (2148 mts.), cim que he pujat anteriorment.


    Cim de l'Afentis Christos (2141 mts.), segon cim més alt d'aquesta serralada de Lassithi.


    Vista cap a l'oest de l'illa de Creta.


    Capella al cim d'Afentis Christos.


    Interior de la petita capella de pedra.


    Ierapetra, un dels pobles més gran d'aquesta part sud de l'illa.


    Baixant direcció al coll (1790 mts.), puc veure el cim de l'Afentis Christos.


    Ja puc veure l'aparcament on tinc el cotxe, al costat de Agios Pnevma (1120 mts.)


     Algunes platges de Creta: Ammos a Agios Nikolaos (NE de Creta).


    Mpoufos a Sissi (N de Creta).


    Preveli (SO de Creta)


    Itanos (NE de Creta).


    Gialapotamos (SE de Creta)


    Ammoudara (Est de Creta)


    Llac Kourna (Oest de Creta)


    divendres, 18 de setembre del 2026

    Circular al cim més alt de Creta: Mont Psiloritis o Timios Stavros (2456 mts.) realitzant el Stalistra (2336 mts.), Agathias (2424 mts.), Vulumenu (2267 mts.) i Kusakas (2209 mts.) des de Lakkos Myguerou (1560 mts.)

    Després del Tour del Montblanc Velo, marxem a l'illa de Creta a recuperar forces.


    Després d'uns dies de descans, toca activitat, realitzaré una circular al cim més alt de Creta.


    Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.


    Després d'uns dies de descans a Creta, amb molta platja i molt "feta", és el moment de moure's. Abans de les 7 del matí surto de la casa que tenim a Khersónissos. Tot i que només tinc 85 quilòmetres fins al punt de sortida, el navegador em marca gairebé dues hores; això és perquè les carreteres són molt revirades i no paren de pujar i baixar. En general estan bastant bé, sobretot la d'avui, ja que en altres parts de l'illa hi ha obres constants amb continus talls de carretera.
    Arribo a Lakkos Mygerou (1.560 m), on hi ha un refugi lliure i un gran aparcament. Surto directament cap al primer objectiu del dia: el Stalistra (2.336 m). Aquesta és la part més tècnica de tota la sortida perquè no hi ha camí, ni fites, ni res que se li assembli; s'ha de seguir perfectament l'orientació del GPS. A més, el terra està ple d'un arbust que s'anomena "frígana" que té unes punxes increïbles que travessen fins i tot el lateral de les botes.
    Pujo el més directe que puc fins a un punt on franquejo cap a la dreta. Hi ha una petita i fàcil grimpada que em deixa al llom, i ja només em queda l'últim tram per l'aresta fins a arribar al cim del Stalistra (2.336 m). Evidentment no he trobat ningú fins aquí; la poca gent que hi ha només fa el Psiloritis per la via normal. Fa bastant vent i l'aire és fred. Continuo per l'aresta fins al següent cim: el mont Psiloritis o Timios Stavros (2.456 m), el pic més alt de l'illa de Creta. Aquí dalt sí que coincideixo amb quatre o cinc persones, que seran les úniques que veuré durant la resta del dia.
    Un parell de fotos al cim i inicio la baixada. Aquest primer tram coincideix amb el de la via normal. Quan arribo al peu de l'Agathias (2.424 m), giro a la dreta i començo a pujar fins al mateix cim. Un cop assolit aquest tercer objectiu, baixo fins a la cruïlla anterior i segueixo un tram de la via normal fins que em desvio a la dreta per buscar un coll (2.245 m); allà agafo cap a l'esquerra i, després d'un puja-i-baixa, assoleixo el quart cim del dia: el Vulumenu (2.267 m).
    Baixo uns metres cap al sud i inicio un franqueig des d'on ja puc veure l'últim cim de la jornada. He de perdre bastants metres fins a un coll per tornar a remuntar uns 150 m de desnivell fins a arribar al cim del Kusakas (2.209 m). Després d'unes quantes hores, aprofito per fer la primera parada del dia, on puc menjar i beure amb tranquil·litat.
    Baixo pel vessant contrari del que he pujat i toca tornar a remuntar fins a un fals coll i seguir fins al coll real (2.245 m). Ara sí, ja tot és baixada fins al cotxe, on m'espera un bon tiberi abans de tornar a fer les dues hores de carretera cap a la casa. Quan hi arribi, encara em quedarà temps per fer un bany a la piscina.
    Una sortida magnífica i dura alhora al cim més alt de Creta i novè de Grècia.
    • Desnivell: 1.520 mts.
    • Recorregut: 15,8 km
    • Horari: 6 h i 10 min





    Des de l'aparcament a Lakkos Mygerou (1560 mts.) comença la sortida d'avui.


    Aquesta primera pujada no hi ha camí, has d'anar amb compte amb l'arbust "frígana" que té unes grans punxes. 


    Mirada enrere per veure l'aparcament de Lakkos Mygerou d'on he sortit fa una estona.


    Petit tram de grimpada a la part superior just abans d'arribar al llom cimer.


    Cada cop més avall el punt de sortida.


    A l'esquerra amb el zoom puc veure el Mont Psiloritis (2456 mts.), però abans  pujaré un altre cim.


    Arribo al llom cimer, l'aparcament 750 mts. per sota meu.


    Ja puc veure el primer objectiu del dia, he trigat 1h i 18 minuts fins aquí dalt i ple de punxades.


    Arribant al Stalistra (2336 mts.)


    Primer cim del dia: Stalistra (2336 mts.)


    La continuació cap al Psiloritis o Timios Stavros (2456 mts.) cim més alt de Creta.


    Costa sud de Creta amb Agia Galini a l'esquerra.


    Mirada enrere per veure el cim que acabo de pujar fa una estona.


    Ja puc veure l'església de la Santa Creu (Tinios Stavos) al mateix cim. 


    Cim més alt de Creta: Mont Psiloritis o Timios Stavros (2456 mts.)


    Segon cim del dia, anem pel tercer.


    Inicio la baixada per la normal del Psiloritis, a la dreta ja puc veure el següent objectiu.


    Deixo el camí principal a l'esquerra i començo la pujada a aquest nou cim.


    Tercer cim del dia: Agathias (2424 mts.), el segon cim més alt d'aquest massís de l'Ida.


    Des del mateix cim, puc veure el cim que he pujat abans. 


    A la baixada del Agathias començo a franquejar i puc veure al fons el lloc de sortida.


    Arribant al coll (2245 mts.), puc veure a la llunyania el Vulumenu.


    Des del mateix coll, mirada enrere per veure els tres cims realitzats.


    Quart cim a la butxaca: Vulumenu (2267 mts.)


    Baixo del Vulumenu i començo un franqueig, al fons ja puc veure el Kusakas, quin dia de puja i baixa.


    Arribant a l'últim cim del dia, em giro per veure el cim que acabo de pujar.


    Cinquè cim del dia: Kusakas (2209 mts.)


    El cim del Kusakas que acabo de pujar fa una estona.


    "Mitata" (2227 mts.), refugi de pedra seca.


    Ara ja de tornada, arribant al coll (2245 mts.) tot baixada fins al cotxe.


    Ja puc veure l'aparcament a la llunyania.


    Arribant al final de la sortida,  Lakkos Mygerou (1560 mts.)