diumenge, 28 de juliol del 2019

Punta Alta de Comalesbienes (3014mts.) i Pic de Comalesbienes (2993 mts.) des de l'Estany de Cavallers.


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Alpina 1:25.000

La idea inicial era sortir dissabte però el mal temps ho impedeix i hem de fer la sortida diumenge. Sortim de l'aparcament de l'embassament de Cavallers (1730 mts.) quan falten pocs minuts per les 7 del matí, caminem 400 metres per la mateixa carretera que acabem de passar amb el cotxe i agafem una desviació a mà esquerra. La pista és ampla i va fent ziga zagues entremig del bosc.
Quan portem 1,25 kilòmetres des de la sortida deixem aquesta pista tan maca i agafem a mà dreta una tartera amb forta inclinació. Guanyem 300 metres de desnivell en un moment gràcies al fort pendent, ja fa més de 12 anys que vaig estar aquí i ho recordo molt diferent, avui hem pogut pujar per la part dreta de la tartera i quasi no hem tocat pedres, abans pujaves més per la part central amb el conseqüent cansament pel fet de pujar per una tartera (una passa endavant i dues enrere).
A l'arribar a la cota 2100 el camí gira a la dreta i ens trobem una curta i fàcil grimpada, sortim del bosc i agafem un tram de blocs granítics grans, els quals hem de passar per la seva part superior. Aquest tram es fa una mica pesat, assolim l'Estany de Comalesbienes (2620 mts.) i arribem a la seva part inferior. Tornem a iniciar la pujada amb un fort pendent mirant de pujar sempre per la nostra esquerra (vessant oest). Els últims metres abans d'assolir el cim hem de fer servir les mans per progressar però sense cap dificultat ni exposició, així arribem al Pic de Comalesbienes (2993 mts.). A l'arribar al cim aprofitem per fer una parada per què hem pujat des del cotxe sense parar per res.
Després d'hidratar-nos bé continuem, seguim per la mateixa aresta amb compte perquè al vessant nord hi ha gel amb la gelada d'aquesta nit, arribem al pas més complicat que consisteix a desgrimpar un petit diedre (II), sense cap problema arribem al fals coll i ja només ens falta continuar per la fàcil aresta fins al cim de la Pala Alta de Comalesbienes (3014 mts.). Avui en ser diumenge i demà haver de treballar ni parem al cim, fem les fotos i iniciem la baixada per la via normal direcció al refugi Ventosa i Calvell, aquesta primera part és força inclinada i amb pedres soltes, hem d'anar amb compte de no tirar cap abaix i perjudicar a la gent que està pujant, passem pel costat de l'estany de la Roca (2415 mts.) i agafem el camí de la travessa Carros de Foc a l'assolir els 2200 mts.
Arribem a l'estany de Colieto que està situat just a sota del refugi, ara només ens falten 60 mts. de desnivell per arribar al refugi Ventosa i Calvell (2215 mts.) Aprofitem per fer una parada i poder hidratar-nos, sense perdre més temps continuem cap abaix que encara ens falta una bona estona per arribar al cotxe (2 hores), ara només hem de seguir els pals de fusta de color groc que senyalen el camí.
Arribem a l'inici de l'Embassament de Cavallers (1780mts.) ara només ens queden més de 2 kilòmetres per recorrer en tota la seva longitud. Finalment arribem a l'aparcament de Cavallers (1730 mts.) d'on hem sortit ja fa unes quantes hores.


Desnivell: 1610 mts.

Recorregut: 16,3 Km.

Horari: 9h 37m. 



A primera hora del matí els núvols encara estan  sobre nostre.


A l'arribar a la cota 1825 deixem la pista i agafem aquesta tartera.


Forta inclinació per guanyar aquests primers 300 metres de desnivell.


Per la part dreta podem pujar sense tocar quasi pedres.


Al fons ja podem veure el Pic de Comaloforno (3029 mts.)


Estanys de Comalesbienes (2620 mts.)



A l'esquerra el Pic de Comalesbienes (2993 mts.) i a la dreta la Punta Alta (3014 mts.)



Per fer els últims metres hem de fer servir les mans per pujar, F+



Primera gelada de la temporada, arriba l'hivern,jajaja.


Des del Pic de Comalesbienes podem veure la Punta Alta (3014 mts.)


Cim del Pic de Comalesbienes (2993 mts.)


Desgrimpant cap al fals coll, al vessant nord podem veure la roca gelada.


Abaix podem veure l'Embassament de Cavallers (1781 mts.)



Arribant al cim de la Punta Alta.


Cim de la Punta Alta (3014 mts.)


Baixada de la Punta Alta direcció al Ventosa i Calvell.


Mirada cap abaix, tot això hem de baixar.


Estany de la Roca (2415 mts.)


Refugi Joan Ventosa i Calvell (2215 mts.)



Cresta dels Besiberris, a la dreta el Besiberri Nord (3015 mts.)


Ja estem baixant força, Embassament de Cavallers (1781 mts.)



Al mateix nivell que Cavallers.

dissabte, 20 de juliol del 2019

Pic des Trois Seigneurs (2199 mts.), Pic de Barrès (2043 mts) i Pic de Fontanette (2002 mts.) des del Port de Lers (1517 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Géoportail francès.


Avui pugem amb la Irene a la regió de l'Ariège per veure demà diumenge la 15a etapa del Tour de France, el lloc escollit per gaudir d'aquesta etapa és el Port de Lers (1517 mts.). Aprofitaré el dia d'avui per fer una circular per aquesta zona com a lloc de sortida i arribada el Port de Lers (1517 mts.).
Després de trobar el lloc on deixar el cotxe i plantar la tenda, surto del mateix Port en direcció est, hi ha un rètol de fusta al mateix coll que m'indica el camí a seguir. El pendent és força mantingut i fins a arribar al llom, són 420 mts. de desnivell en només 1,2 kilòmetres. Des d'aquí ja puc veure tota la carena fins al mateix Pic de Trois Seigneurs (2199 mts.), aquí suavitza molt la pujada i és un puja baixa constant.
Passo pel Pic de Fontanette (2001 mts.), el cim principal encara es veu lluny, baixo uns metres i torno per enèsima vegada a pujar, travesso la insignificant cota del Pic de Barres (2043 mts.) i inicio un petit descens fins a la cruïlla que agafaré a la baixada per poder completar aquesta circular, començo l'última pujada que en pocs minuts em deixa al cim del Pic des Trois Seigneurs (2199 mts.), el dia és força calorós.
Descanso uns minuts al mateix cim, faig unes quantes fotos i sense pressa però sense pausa començo a baixar, arribo a la cruïlla (2035 mts.) que he comentat abans i baixo per una mena de canal de roca fent servir les mans, a l'arribar a la part inferior ja continua el camí. Quan estic a la cota 1830 puc veure on neix un brollador d'aigua (s'ha d'anar amb compte per què hi han molts animals per la zona i poden contaminar l'aigua) aprofito per refrescar-me i agafar aigua que barrejades amb les sals minerals que l'incorporo em permeten aguantar tota la jornada sense deshidratar-me.
Arribo a l'Estany d'Arbu (1729 mts.) on no trobo el lloc adequat per donar-me un bon bany, continuo baixant i poc abans d'arribar a la carretera D-18 trobo una petita cascada que aquí sí que em permet refrescar-me d'aquesta calor sufocant.
Ja només em queda continuar franquejant fins a sortir a la carretera i continuar més d'un kilòmetre fins a arribar al cotxe. Ara a esperar 24 hores que arribin els ciclistes. C'est le Tour.



Desnivell: 1005 mts.

Recorregut: 12,03 Km.

Horari: 5h, 20m.




Port de Lers (1517 mts.), inici de la sortida d'avui.


Des del mateix Port de Lers podem veure totes les autocaravanes per veure l'etapa del Tour.


Cap al Pic des Trois Seigneurs vaig, 420 mts. de desnivell seguits en només 1,2 Km per iniciar el dia.


Cada cop queda més abaix el Port de Lers (1517 mts.)


Al fons ja es pot veure el Pirineu, amb cims de més de 3000 mts.


Un cop arribo al llom (1940 mts.) ja puc veure tot el recorregut, l'última punta és el cim.


Panoràmica des del llom.


Des del Pic de Fontanette (2002 mts.) ja sobresurt el Pic des Trois Seigneurs (2199 mts.)


Mirada enrere per poder veure el tram recorregut.


Creu al cim.


Al cim del Pic des Trois Seigneurs (2199 mts.)


La continuació cap al Pic de Créde (2193 mts.) i el Pic de Peyroutet (2165 mts.) que ho deixo per un altre dia.


A l'Estany d'Arbu (1729 mts.)


En aquesta petita cascada em remullaré sencer, el dia és molt calorós.


Tram horitzontal per arribar a la mateixa carretera D-18, un cop arribi aquí, encara em quedaran 1,5 kilòmetres fins al cotxe.

dissabte, 6 de juliol del 2019

Pic de la Forcanada (2884 mts.) o Malh des Pois des de la Pleta d'Horno (1505 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Alpina 1:25.000


Dilluns al matí la Carme m'envia un whatsapp i em proposa anar a fer el Pic de la Forcanada (2884 mts.) des de Benasque. Aquest cim és un dels que tinc a la llista de pendents però pujar per Benasque no em motiva massa, és el mateix itinerari que el Tuc de Mulleres i ja hem pujat moltes vegades.
I si pugem per la Vall d'Aran?, dit i fet. També s'apunten el David i la Teresa, llàstima que el Xavier Martí no pot venir aquesta setmana. Pugem a dormir a l'aparcament de la Pleta de l'Horno (1505 mts.).
Abans de les 7 del matí ja estem en marxa, anem seguint tota l'estona el riu Nere (totalment sec) per un camí estret a l'inici per després convertir-se en un caos de blocs de roca. El camí està força fitat però a la baixada tot aquest tram se'ns farà dur, tant per l'irregularitat del terreny com per la calor.
Arribem a l'Estany del Hòro (2057 mts.) i des d'aquest punt ja podem contemplar amb tota la seva totalitat el Pic de la Forcanada (2884 mts.).
Continuem pel fons de la vall fins a arribar a la cota 2450, just en aquest punt entrem en una llengua de neu força gran. A mesura que pugem, comencem a guanyar inclinació, aquí en aquest punt ens sortim de la neu per la seva part dreta i entre trams d'herba i roques arribem a la part superior del balcó on aprofitem per fer la primera parada del dia.
Ja tenim el cim davant nostra, l'agafarem per la seva part esquerra en el sentit ascendent, primer per un tram d'herba-roca i després per una tartera que ens deixa al coll on s'acaba el corredor de la cara SW (2730 mts.). En aquest punt ens posem l'arnès i el casc per iniciar la grimpada cap al cim. Travessem una petita bretxa i comencem a pujar, la roca està molt descomposta però no és gens difícil (II). Arribem a una primera instal·lació de rappel i la tònica és la mateixa, molta roca solta. A mesura que pugem la dificultat decreix i la roca és millor, assolim la punta occidental (2872 mts.) però decidim continuar fins a la principal sense perdre concentració. Iniciem una desgrimpada fàcil fins a un fals coll que separa les dues puntes somitals. Iniciem l'última pujada fàcil fins al cim principal de la Forcanada (2884 mts.), la vista és fantàstica amb l'Aneto, Maladetes, Russel, etc davant nostra.
Ens hi estem una bona estona al cim, finalment iniciem el descens pel mateix lloc que hem pujat, passem per la punta occidental (2872 mts.) on fem unes fotos i amb molta cura de no tirar pedres cap abaix desgrimpem fins a arribar al coll (2730 mts.) on guardem els casc i l'arnès. Continuem la baixada pel mateix lloc de pujada realitzant una parada a la part central del riu on ens podem refrescar i beure perquè el dia continua calorós.
Arribem a l'aparcament de la Pleta d'Horno (1505 mts.) satisfets de la bona feina realitzada en el dia d'avui. Moltes gràcies comp@nys per la sortida i les rialles durant tot el dia.


Desnivell: 1520 mts.

Recorregut: 15, 3 Km.

Horari: 10h, 43m.





Pujant per la Vall del riu Nere.


La Carme, la Teresa i el David. Difícil conseguir sortir els 4 al mateix temps.


D'alla baix venim.


El Tuc de Coma Salies (2536 mts.)


Primera imatge del Pic de la Forcanada (2884 mts.)


Magnífic cim, vist des del sud o des del nord.


A l'esquerra podem veure el Coll Alfred (2844 mts.)


Avancem entre una densa vegetació.


Visió de la Forcanada des de l'Estany del Hòro (2057 mts.)


Seguim pujant, al fons el Coll Alfred.



Hem pujat per la neu que tenim a sota i ara pugem entre roques i herba.


Al fons ja podem veure els dos cims de la Forcanada.


L'inici de la grimpada és al final de la neu a la canal central.


Amb el zoom podem veure les dues puntes del cim de la Forcanada, el principal és a la dreta.


Última pujada per arribar al coll (part final del corredor NW)


El David arribant al punt de descans que hem fet abans d'arribar al coll.


Iniciant la pujada per la tartera per anar a buscar el coll.


En quant podem, pugem per la roca menys costos que per la tartera.


Últims metres per arribar al coll.


Des del coll podem veure en primer lloc el Coll Alfred (2844 mts.), al fons el Mulleres (3019 mts.)


Primers metres de grimpada, ull!!!!, roca descomposta.


No pasa de II però hi ha molta roca solta.


A mesura que anem pujant la roca millora una mica.


Has d'anar amb compte no tirar cap pedra per si hi ha gent per sota. Avui no és el cas, no hem vist ningú en tot el dia.


Vinga Teresa, pròxima compra......... un casc nou.


El David feia temps que no grimpava però com diuen, "quien tuvo retuvo".


El que ens queda per assolir la primera de les dues puntes.


Diferents tonalitats de colors en aquesta roca tan caracteristica.



Anem trobant fites durant la pujada.


Ja arribem al primer cim.


Un parell de metres i ja hi som, ens estimem més continuar, ja pararem a la tornada.


Des de la punta més Occidental (2872 mts.) ja podem veure al fons la principal (2884 mts.)


Iniciem la desgrimpada de l'Occidental fins al coll que separa els dos cims.


A punt d'arribar a la part inferior del coll.


Iniciem la grimpada al cim principal.


La Teresa arribant al cim de la Forcanada (2884 mts.)


La Carme i el David pujant els últims metres fins a arribar al cim.


El Forat d'Aigualluts (2000 mts.)


Massís Aneto- Maladeta.


Cresta de Salenques.



Aritiga de Lin a la Vall d'Aran.


Al cim de la Forcanada (2884 mts.)


Glacera de Barrancs a l'Aneto (3404 mts.)


El Salvaguarda.


Iniciem la desgrimpada del cim principal.


El Coll de separació entre els dos cims.



Forcanada Occidental (2872 mts.)


Desgrimpada des de la punta Occidental.


Part final de la desgrimpada.


Després de baixar del coll, anem a buscar la tartera.


Últimes neus a cotes tan baixes.



Arribant a l'Estany de Hòro (2057 mts.)


Mirada enrere per veure el cim de la Forcanada (2884 mts.)