dissabte, 31 d’agost del 2019

Cresta Pic de l'Orri (2561 mts.) al Roc del Boc (2774 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa IGN 1:25.000


Els companys comencen a tornar de vacances, avui marxem amb el Xavi i el David a intentar la cresta des del Pic de l'Orri (2561 mts.) fins a la Torre d'Eina (2831 mts.), ja fa un parell d'anys que la vam intentar amb la Teresa però aquella nit va nevar una mica i el dia no va ser tan bo com deien els pronòstics. Poc abans del Roc del Bot (2774 mts.) vàrem girar cua. Arribem al poble de Planès i continuem per la pista forestal en regular estat fins a una corba bastant marcada (1680 mts.) on aparquem el cotxe.
Sortim de l'aparcament i caminem 200 metres, agafem el camí al costat del GR-10 i comença a pujar amb ganes, de vegades es una mica perdedor però amb el track es puja força bé. Tota l'estona va pel mig del bosc i cada certa estona trobem alguna fita de manera ocasional. A l'arribar a la cota 1887 hem d'agafar a la dreta per un camí poc definit. Una mica més a dalt trobem una reixa paral·lela a la pendent, nosaltres la deixem tota l'estona a la nostra dreta. A poc a poc anem sortint del bosc i a la llunyania ja podem veure el primer cim del dia, al qual arribem als pocs minuts.
Som al cim del Pic de l'Orri (2561 mts.), aprofitem per fer la primera parada del dia, els núvols com per art de màgia comencen a créixer. Iniciem una petita baixada per després tornar a pujar fins a assolir la cota 2665, aquí puc veure la canal per la qual vam baixar la Teresa i jo a l'anterior intent. Seguim pujant, passem per la cota 2696 on aprofitem per guardar els pals d'esquí a la motxilla, comença la grimpada.
És una cresta fàcil i només has de mirar a quina pressa t'agafes i de tant en tant vigilar amb la qualitat de la roca. Desgrimpem un tram pel vessant del refugi de l'Orri per mirar de travessar una bretxa, continuem per l'altra part i quan penses que ja arribes al cim, el veus encara força lluny, s'han de passar un parell de bretxes més. Finalment arribem al cim del Roc del Bot (2774 mts.), els núvols cada cop són més negres però de moment no plou, ens equipem amb l'arnès i el casc, ens fem les fotos al cim i iniciem la baixada. La primera part és una fàcil desgrimpada fins a situar-nos a la part superior del ràpel del violoncel, es diu així per la forma que té la roca des de la part inferior.
M'asseguro abans de baixar a la petita plataforma on estan els dos parabolts amb anella pel ràpel. Preparo el ràpel i baixo el primer esgotant la corda al màxim (cordino 30 mts.), després baixa el David i l'últim el Xavi. Guardo la corda i baixem a un replà uns metres més abaix. Comencen a caure unes gotes i està tronant, no ens ho pensem un moment (si continuem, pot ser que no tinguem cap escapatòria més) i agafem una fàcil canal que ens deixarà al camí de Planès (2400 mts.).
Ara només ens queda seguir l'herbós camí fins al cotxe, durant la baixada va ploure molt poc però després a l'arribar al cotxe, la tornada va ser pluja i més pluja, crec que vam fer molt bé de girar cua.
La pròxima vegada l'acabarem sencera.


Desnivell: 1210 mts.

Recorregut: 14,6 Km.

Horari: 7h, 18m.






El Xavi amb el Pic de l'Orri (2561 mts.) al fons.


Vinga David que ja falta poc per arribar al primer cim.


Al cim del Pic de l'Orri (2561 mts.)


Continuem endavant, encara no es veu el Roc del Bot.


Mirada enrere per veure el que ja hem pujat, comencen a créixer els primers núvols.


Anem pujant diferents puntes sense nom (2696 mts.)


Desgrimpada cap a la vall del refugi de l'Orri.


Tram recorregut des de la cota 2696, ja estem realitzant la pujada final al Roc del Bot.


Al fons ja es pot apreciar la creu del cim.


Últims metres pel Xavi abans d'assolir el cim.


Creu cimera.


Tot el que queda per arribar a la Torre d'Eina (2831 mts.)


Amb el David i el Xavi al cim del Roc del Bot (2774 mts.)






Contemplant el Pirineu Oriental.




El Xavi el David apunt d'iniciar la baixada cap al rappel.


Preparant el ràpel del violoncel.


El David a la part superior del ràpel.


Comença la baixada.


El Xavi preparant la seva baixada.


A mitja baixada.


Comença a tronar i a ploure, per aquesta canal iniciem la baixada. 


Des de la Vall de Planès podem veure part de la cresta escalada en el dia d'avui.

dissabte, 24 d’agost del 2019

La Collarada (2883 mts.) des de Villanúa.


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Una setmana més la meteorologia ens ensenya la seva millor cara, d'ença que vaig penjar els esquís l'1 de juny, l'única setmana que no he pujat al Pirineu va ser el cap de setmana del 13 de juliol amb el meravellós concert de King Crimson.
Seguim intentant pujar cims representatius del Pirineu però que per tenir menys de 3000 metres vaig deixar de pujar al seu dia. Avui toca el torn a la Collarada (2883 mts.) és el cim més alt de la comarca de la Jacetania i juntament amb el Midi d'Ossau (2884 mts.) els cims més alts del Pirineu Occidental.
Hi ha vàries vies per pujar, una és la de l'Estany de Ip (2135 mts.) però aquest recorregut el van fer amb el Xavi l'any passat per pujar la Punta Escarra (2760 mts.), per tant decideixo pujar per Villanúa, poble situat entre Jaca i Canfranc. A l'arribar a Villanúa has d'agafar a la dreta i passar per l'alberg juvenil, a partir d'aquí comença una pista forestal en bastant bon estat fins a trobar-nos amb una barrera.
Amb cotxe només pots pujar fins a la barrera (1210 mts.), si vols continuar per la pista fins al refugi de la Espata (1690 mts.) es pot treure per internet un passi de dia (5 €) però només en deixen 5 passes al dia, quan ho vaig mirar ja els havien donat els 5, per tant més desnivell caminant.
Surto de la barrera (1210 mts.) i continuo 10 minuts per la pista, arribo al Prados de Moscasecho (1250 mts.) i agafo la desviació a la dreta direcció al Refugi de la Trapa, aquest també es diu el camí vell de la Collarada. El camí està tot molt ben marcat, aquesta primera part va tota l'estona dins del bosc, i puja amb ganes. Quan fa 1 hora i 8 minuts que he sortit del cotxe arribo al Refugi de la Trapa (1750 mts.) on hi ha una petita font per proveir-sa d'aigua a la baixada, el camí continua per darrere del refugi fins a situar-me al peu de la Canal del Hachar, pas clau per passar aquesta muralla rocosa i sortir a la part superior on estan las pastures de los Cubillares (1930 mts.)
El pas sembla més complicat des de la part inferior, hi ha unes cadenes per ajudar-te si fa falta, pujo en tendència a la dreta per guanyar uns 40 metres de desnivell. Només sortir del pas ja agafes un altre cop el camí en aquest cas d'herba que va molt bé per les cames. El tram que ve ara és agraït perquè tot i el pendent, al ser un camí fressat i amb herba es puja molt còmoda.
Arribo al pla de Campanales (2410 mts.) on aprofito per fer la primera parada del dia, després de beure i menjar una mica, continuo cap a dalt. El camí segueix molt marcat però ara és de pedra fina però es puja molt bé. He d'anar a buscar la canal central que divideix els dos cims, els últims 100 metres fins al peu de canal són els pitjors amb tartera de pedra fina. Arribo al peu de la canal, les fites se'n van a l'esquerra per on no hi ha roca però hi ha pedra solta, deixo els pals al costat de la roca i decideixo pujar pel mig. És fàcil, mai arriba a II i crec que és molt més segur que pujar per l'esquerra però que cadascú faci el que millor vegi a l'arribar al pas. Arribo a un fals coll, només em queda pujar uns metres a la dreta i així assoleixo el cim de la Collarada (2883 mts.).
Quina vista, Punta Escarra, Midi d'Ossau, Balaitous, Pala, Arriel i a l'altre vessant el Bisaurin. Estic una bona estona al cim, fa un dia magnífic. Arriben una parella de francesos que he avançat pujant i parlo una mica amb ells, ens fem unes fotos mútuament i jo inicio la baixada pel mateix lloc de pujada.
Quan estic baixant per la cota 2600 em trobo que puja entrenant a Luis Alberto Hernando, campió del món de curses de muntanya, l'únic que pots fer és mirar-lo quan puja i quan baixa, i animar, una màquina.
Arribo al refugi de la Trapa (1750 mts.) on aprofito la font per hidratar-me i continuo fins a l'aparcament, un molt bon cim. A veure quant dura aquest bon temps.............


Desnivell: 1710 mts.

Recorregut: 17,7 Km.

Horari: 7h, 35m.






Punt de sortida (1210 mts.) a partir d'aquí es necessita permís de l'Ajuntament de Villanúa.


No porto ni 5 minuts caminant i ja puc veure el cim a més de 1700 metres de desnivell.


En aquest punt deixo la pista i agafo el camí cap al Refugi de la Trapa, no feu cas al temps que posa el retol, jo vaig trigar 59 minuts a ritme normal.


Ja es veu el Refugi de la Trapa, al fons la canal denominada "El Hachar" per on he de passar.



Refugi de la Trapa (1750 mts.), 1 hora i 8 minuts des del cotxe.


La canal del Hachar que em portarà a la part superior de los Cubillares.


Inici del pas equipat amb cadenes per superar el Hachar.


El mateix pas, vist des de la part superior.


El pla de los Cubilares (1930 mts.), al fons a la dreta, el cim.


A mesura que pujo puc veure a l'esquerra, el Bisaurin (2670 mts.)


A poc a poc em vaig apropant al peu de la muntanya.


Amb el zoom, que lluny queda el poble de Villanúa.


El camí està molt ben marcat i amb fites.


Los Campanales de Collarada (2681 mts.)


Aquí he marcat els últims 200 metres fins al cim.


Hi han trams que he de passar blocs força grans.


A partir d'aquí comença una tartera (un pas endavant i dos enrere) desagradable.


A sota el pla de Campanales (2410 mts.), al fons Villanúa.


Ja estic a punt de situar-me al peu de la grimpada cimera.


Mirada enrere des del mig de la canal que em deixa al costat del cim.


Per la part esquerra acabo de pujar, fins al fals coll i cap a dalt.


Ja puc veure el vèrtex geodèsic del cim.


Cim, amb el Midi d'Ossau (2884 mts.) al fons.


Al cim més alt del Pirineu Occidental (igual que el Midi), la Collarada (2883 mts.)










Una parella simpàtica francesa em va fer aquesta foto amb el Midi darrera meu.