Recorregut marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.
Ja feia molt temps que anàvem darrere d'aquesta aresta, però no trobàvem mai el dia, finalment aquest diumenge l'hem pogut fer i la veritat és que ens ha agradat molt. Dificultat moderada (per no patir), molt bona roca i al matinar, poca gent a l'aresta.
Aquest cap de setmana el pronòstic de temps no és massa bo per dissabte però en canvi diumenge marquen un dia excel·lent com així va ser. Avui ens acompanyarà la Irene i així ens farà la logística amb el cotxe (sortim de Cap de Long i arribem al Lac d'Aubert). El dissabte a la tarda-nit només deixar el poble de Fabian, la boira ja cau sobre nosaltres i hem de fer tota la resta de la pujada amb una boira molt espessa, finalment arribem a Cap de Long (2150 mts.) quan falten pocs minuts per les 10 de la nit.
Diumenge, 5 de la matinada, sona el despertador, miro a través dels vidres del cotxe i la boira s'ha dissipat, magnífic. Sortim direcció al final de la pressa, creuem per la part superior tota l'amplada de l'embassament i al situar-nos a l'altre punta, iniciem la pujada per un camí una mica confús en algun tram. No fa falta arribar a la part superior del Pas del Gat (2465 mts.), just en aquest punt iniciem un franqueig ascendent passant per sota de la cara sud del Pic Ramoung (3011 mts.), a l'arribar quasi a la vertical del cim del Pic de Neouvielle pugem per un pendent de pedra força inclinat i així poder arribar al peu de paret.
La congesta de neu la passem per la seva part posterior (entre la roca i la neu) i al sortir d'aquesta curiosa cova de neu ja ens trobem una placa llisa i mullada amb una corda fixe de color vermell en no massa bon estat. Grimpem aquests metres i hem de fer un petit franqueig fàcil però molt exposat amb la roca mullada (no rellisquis), just després del pas i a la part superior-dreta trobem un parabolt amb un maillon per rapelar si vens de baixada. Continuem sense cap dificultat fins a arribar a la Bretxa Neouvielle (2926 mts.) ens ha costat quasi 3 hores en arribar fins aquí des del mateix cotxe.
Després de fer una bona parada per recuperar forces i equipar-nos iniciem l'escalada de l'aresta, nosaltres anirem fent tirades de 30 metres i alguna la fem en ensamble col·locant assegurances entremig. La tònica general és molt bona roca, en general III i el pas més complicat és el diedre de IV+ que està molt ben protegit amb un pitó i un parell de friends abandonats. Continuem un parell de tirades en ensamble i arribem a la proa que superem per la dreta III+, ara només ens queda uns metres horitzontals per assolir el Pic de Neouvielle (3091 mts.). Hem estat 3 hores i 50 minuts des del coll fins al cim i ens han sortit més de 13 tirades, ara un cop realitzada i veient la dificultat moderada de l'escalada, per anar més de pressa algunes tirades més es podien fer en ensamble i amb cordes de 40 metres.
Estem una bona estona al cim fent fotos i menjant una mica, iniciem el descens i que diferent de l'hivern. Aquest cim l'havia fet dues vegades, sempre a l'hivern i amb esquís de muntanya (que bé que es baixa i que ràpid). Avui la baixada se'ns fa llarga i pesada, tot el primer tram consisteix a baixar entre blocs grans i sense sender, a l'arribar a la Breche Barris (2439 mts.) la cosa ja canvia i sense problemes arribem al Lac d'Aubert (2148 mts.) on ara a l'estiu no es pot pujar amb cotxe si no és a partir de les 18 hores i fins a les 9 el matí. Hem d'esperar un bus per baixar però ens trobem amb una parella simpàtica del Pais Vasc i ens baixen fins al Lac d'Oredon (1850 mts.) on ens esta esperant la Irene amb el cotxe.
Gran sortida amb un molt bon plat combinat a Ainsa per celebrar l'aresta.
Desnivell: 1160 mts.
Recorregut: 11,04 Km.
Horari: 11h 2m.
A l'arribar a Cap de Long ( 2150 mts.) el dissabte a la nit, una espessa boira i "7º" de temperatura ens dona la benvinguda.
Foto realitzada per la Irene, en aquest moment nosaltres estavem escalant a l'aresta.
Quan es comença a fer de dia ja hem superat el Coll del Pas del Gat (2465 mts.)
Just davant podem veure tota sencera l'Aresta Ferbos al Pic dels Tres Consellers (3039 mts.), a la dreta la Brecha Neouvielle (2926 mts.) on comença la nostra aresta.
L'Aresta dels Tres Consellers en la seva totalitat.
Ufff, l'Aresta Ferbos:quina meravella.
Passant per l'interior de la rimàia, en algun punt feia més de 6 metres d'alçada.
Al sortir de la rimàia em trobo la corda fixe.
Corda fixe en no masses bones condicions.
Mirada cap a la part superior: Brecha Neouvielle (2926 mts.) o inici de l'Aresta dels Tres Consellers.
Mirada enrere, de nit hem passat pel cami que franqueja el llac de Cap de Long (2150 mts.)
Foto realitzada el juny 2010 per mi, després de fer la cresta Turón Neouville-Pic des Trois Consellers en solitàri
Inici de l'Aresta a la Brecha Neouvielle (2926 mts.)
Primera tirada III.
Primers metres de l'aresta, a la part inferior es pot veure la Brecha Neouvielle (2926 mts.)
Sortint de la segona reunió III+.
El Pic dels Tres Consellers (3039 mts.) vist des de la mateixa aresta.
Tascó per protegir un pas, granet perfecte per posar tascons o friends.
A mesura que anem pujant Cap de Long queda més abaix.
Tirada força vertical amb roca molt bona.
Arribant a la cinquena reunió.
La Carme amb el Pic dels Tres Consellers (3039 mts.) darrera seu.
Tot i que feia una mica de vent, el dia va ser magnífic.
Inici de la tirada del diedre, IV+
La primera asegurança és un pitó, després un parell de friends abandonats.
Sortint del pas més difícil de l'aresta.
Tram aèri abans d'arribar a "la proa".
Podem veure el recorregut de l'aigua per arribar a la Central Hidroelèctrica de Pragnères.
Panoràmica des del cim.
Al cim del Neouvielle (3091 mts.)
Midi de Bigorre (2878 mts.): Observatòri astronòmic i repetidor d etelevisió.
Brecha de Rolando (2804 mts.) de 40 metres d'amplada i 100 metres d'alçada.
Llac d'Aubert (2150 mts.)