diumenge, 26 d’agost del 2018

Aresta dels Tres Consellers al Pic de Neouvielle (3091 mts.)


Recorregut marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Ja feia molt temps que anàvem darrere d'aquesta aresta, però no trobàvem mai el dia, finalment aquest diumenge l'hem pogut fer i la veritat és que ens ha agradat molt. Dificultat moderada (per no patir), molt bona roca i al matinar, poca gent a l'aresta.
Aquest cap de setmana el pronòstic de temps no és massa bo per dissabte però en canvi diumenge marquen un dia excel·lent com així va ser. Avui ens acompanyarà la Irene i així ens farà la logística amb el cotxe (sortim de Cap de Long i arribem al Lac d'Aubert). El dissabte a la tarda-nit només deixar el poble de Fabian, la boira ja cau sobre nosaltres i hem de fer tota la resta de la pujada amb una boira molt espessa, finalment arribem a Cap de Long (2150 mts.) quan falten pocs minuts per les 10 de la nit.
Diumenge, 5 de la matinada, sona el despertador, miro a través dels vidres del cotxe i la boira s'ha dissipat, magnífic. Sortim direcció al final de la pressa, creuem per la part superior tota l'amplada de l'embassament i al situar-nos a l'altre punta, iniciem la pujada per un camí una mica confús en algun tram. No fa falta arribar a la part superior del Pas del Gat (2465 mts.), just en aquest punt iniciem un franqueig ascendent passant per sota de la cara sud del Pic Ramoung (3011 mts.), a l'arribar quasi a la vertical del cim del Pic de Neouvielle pugem per un pendent de pedra força inclinat i així poder arribar al peu de paret.
La congesta de neu la passem per la seva part posterior (entre la roca  i la neu) i al sortir d'aquesta curiosa cova de neu ja ens trobem una placa llisa i mullada amb una corda fixe de color vermell en no massa bon estat. Grimpem aquests metres i hem de fer un petit franqueig fàcil però molt exposat amb la roca mullada (no rellisquis), just després del pas i a la part superior-dreta trobem un parabolt amb un maillon per rapelar si vens de baixada. Continuem sense cap dificultat fins a arribar a la Bretxa Neouvielle (2926 mts.) ens ha costat quasi 3 hores en arribar fins aquí des del mateix cotxe.
Després de fer una bona parada per recuperar forces i equipar-nos iniciem l'escalada de l'aresta, nosaltres anirem fent tirades de 30 metres i alguna la fem en ensamble col·locant assegurances entremig. La tònica general és molt bona roca, en general III i el pas més complicat és el diedre de IV+ que està molt ben protegit amb un pitó i un parell de friends abandonats. Continuem un parell de tirades en ensamble i arribem a la proa que superem per la dreta III+, ara només ens queda uns metres horitzontals per assolir el Pic de Neouvielle (3091 mts.). Hem estat 3 hores i 50 minuts des del coll fins al cim i ens han sortit més de 13 tirades, ara un cop realitzada i veient la dificultat moderada de l'escalada, per anar més de pressa algunes tirades més es  podien fer en ensamble i amb cordes de 40 metres.
Estem una bona estona al cim fent fotos i menjant una mica, iniciem el descens i que diferent de l'hivern. Aquest cim l'havia fet dues vegades, sempre a l'hivern i amb esquís de muntanya (que bé que es baixa i que ràpid). Avui la baixada se'ns fa llarga i pesada, tot el primer tram consisteix a baixar entre blocs grans i sense sender, a l'arribar a la Breche Barris (2439 mts.) la cosa ja canvia i sense problemes arribem al Lac d'Aubert (2148 mts.) on ara a l'estiu no es pot pujar amb cotxe si no és a partir de les 18 hores i fins a les 9 el matí. Hem d'esperar un bus per baixar però ens trobem amb una parella simpàtica del Pais Vasc i ens baixen fins al Lac d'Oredon (1850 mts.) on ens esta esperant la Irene amb el cotxe.
Gran sortida amb un molt bon plat combinat a Ainsa per celebrar l'aresta.



Desnivell: 1160 mts.

Recorregut: 11,04 Km.

Horari: 11h 2m.





A l'arribar a Cap de Long ( 2150 mts.) el dissabte a la nit, una espessa boira i "7º" de temperatura ens dona la benvinguda.


Foto realitzada per la Irene, en aquest moment nosaltres estavem escalant a l'aresta.


Quan es comença a fer de dia ja hem superat el Coll del Pas del Gat (2465 mts.)


Just davant podem veure tota sencera l'Aresta Ferbos al Pic dels Tres Consellers (3039 mts.), a la dreta la Brecha Neouvielle (2926 mts.) on comença la nostra aresta.


L'Aresta dels Tres Consellers en la seva totalitat.




Ufff, l'Aresta Ferbos:quina meravella.


Passant per l'interior de la rimàia, en algun punt feia més de 6 metres d'alçada.


Al sortir de la rimàia em trobo la corda fixe.


Corda fixe en no masses bones condicions.


Mirada cap a la part superior: Brecha Neouvielle (2926 mts.) o inici de l'Aresta dels Tres Consellers.


Mirada enrere, de nit hem passat pel cami que franqueja el llac de Cap de Long (2150 mts.)


Foto realitzada el juny 2010 per mi, després de fer la cresta Turón Neouville-Pic des Trois Consellers en solitàri


Inici de l'Aresta a la Brecha Neouvielle (2926 mts.)


Primera tirada III.


Primers metres de l'aresta, a la part inferior es pot veure la Brecha Neouvielle (2926 mts.)


Sortint de la segona reunió III+.


El Pic dels Tres Consellers (3039 mts.) vist des de la mateixa aresta.


Tascó per protegir un pas, granet perfecte per posar tascons o friends.


A mesura que anem pujant Cap de Long queda més abaix.


Tirada força vertical amb roca molt bona.


Arribant a la cinquena reunió.


La Carme amb el Pic dels Tres Consellers (3039 mts.) darrera seu.


Tot i que feia una mica de vent, el dia va ser magnífic.


Inici de la tirada del diedre, IV+


La primera asegurança és un pitó, després un parell de friends abandonats.


Sortint del pas més difícil de l'aresta.


Tram aèri abans d'arribar a "la proa".






Podem veure el recorregut de l'aigua per arribar a la Central Hidroelèctrica de Pragnères.


Panoràmica des del cim.


Al cim del Neouvielle (3091 mts.)


Midi de Bigorre (2878 mts.): Observatòri astronòmic i repetidor d etelevisió.


Brecha de Rolando (2804 mts.) de 40 metres d'amplada i 100 metres d'alçada.


Llac d'Aubert (2150 mts.)

dissabte, 18 d’agost del 2018

Mont Valier (2838 mts.) i Petit Valier (2737 mts.) des de la Maison du Valier (935 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa IGN 




El Mont Valier (2838 mts.) deu el seu nom a Valerius, primer bisbe de Couserans (territori situat a la part Occidental del departament de l'Ariège). Per arribar aquí hem de creuar Saint Girons (capital del Couserans), continuar fins a Les Bordes-sur-Lez i a la sortida del poble agafem una desviació a mà esquerra, direcció a La Maison du Valier, continuem per una carretera estreta i a uns 5 kilòmetres de la desviació arribem a l'aparcament. Les places estan ben delimitades per aparcar amb comoditat, tenim el riu al costat i fins i tot hi ha WC. La tarda-nit del divendres havien anunciat pluges com així ha estat, no ha estat continu però ha anat plovent tot el viatge, a l'arribar aquí encara continua plovent, anem a dormir d'hora i a veure quin temps ens espera demà al matí.
Passades les 6 sona el despertador, a l'exterior encara és negra nit, em començo a preparar tranquil·lament, no hi ha pressa, tot i que el dia serà llarg, avui m'estimo més sortir amb la llum del dia i no fer servir el frontal. Quan passen uns minuts de les 7, m'acomiado  de la Irene i deixo l'aparcament (935 mts.), camino un centenar de metres i puc veure a la meva esquerra, La Maison du Valier on hi ha un restaurant i una Gîte d'Etape.
Aquesta primera part el camí és força planer però a poc a poc comença a guanyar alçada, de moment no plou però a la llunyania puc veure unes boires que comencen a baixar, el límit de la boira deu estar a la cota 2000 més o menys. Travesso un parell de vegades el riu Riberot amb unes pasarel·les de fusta, hi ha trams del camí que la vegetació és tan espessa que sembla que sigui de nit. Arribo a la cota 1350 on puc contemplar davant meu la Cascada Nerech, baixa molta aigua per tot arreu. En aquest punt hi ha un pont metàl·lic per travessar el riu i per la part esquerra i fent unes zigazagues arribo a la part superior de la cascada.
Després d'un tram força plar, el camí es torna a enfilar i així arribo al refugi des Caussis (1859 mts.), lloc on aprofito per fer una petita parada, uns metres més amunt puc veure un gran pluviòmetre. Just a partir d'aquest punt (començo a trobar les primeres persones que baixen després de fer nit al refugi) la boira ho comença a envair tot, segueixo pujant i de cop apareix entremig de la boira el refugi des Estagnous (2240 mts.), hi ha molta humitat en l'ambient, aprofito l'arribada al refugi per canviar-me la tèrmica i posar-me la de màniga llarga, després de beure i menjar una mica continuo que encara queda bastant per arribar al cim.
A partir d'aquí deixo les marques vermelles i blanques del GR i segueixo uns punts grocs marcats a les roques, el camí surt de la part posterior del refugi i està molt ben senyalitzat. A poc a poc el camí guanya inclinació amb petits trams de tartera (molt còmode), passo un petit tram de neu i ara el camí comença a franquejar molt lleugerament cap a la dreta a buscar el marcat coll (Col Faustin), trobo un parell de trams equipats amb cables d'acer totalment nous. Arribo al Col Faustin (2655 mts.) on coincideixo amb tres persones del Bàges (Conchita, Josep i ??), després de parlar una estona continuo cap al cim al qual arribo en poc temps, Mont Valier (2838 mts.). Ja fa una estona que la boira s'ha quedat per la part inferior del Col Faustin però en algun moment sembla que vol arribar al mateix coll.
Després de fer unes fotos al cim, inicio la baixada fins al Col, pujo direcció contrària i arribo a un petit tram de 6 metres equipats amb un cable d'acer, arribo a la part superior de l'aresta i ara només em queda seguir un tram caminant fins al segon cim del dia: Petit Valier (2737 mts.), just davant puc veure el Pic de Clavera (2721 mts.), cim que vaig pujar fa un mes. Després de fer les fotos de torn, començo a baixar, passo el Col Faustin (2655 mts.) i pel mateix camí de pujada, baixo fins al Refugi des Estagnous (2240 mts.) ja fa una bona estona que torno a estar dins de la boira, aprofito per beure i menjar una mica. No se estar massa bé amb la boira per tant decideixo continuar fins al cotxe, al qual arribaré 2 hores i 40 minuts després de sortir del refugi.  



Desnivell: 2110 mts.

Recorregut: 20,5 Km.

Horari: 9h 22m.









Avui estreno botes, Lowa Renegade (a mala casa has vingut a parar, poc descansaràs)


Passades les 7 del matí i a punt de ploure, surto. La Irene dorm plàcidament dins del cotxe.


He sortit de l'aparcament (935 mts.) per sota de la Maison du Valier, ara direcció al refugi des Estagnous (2240 mts.)


Vista cap a la part inferior, d'on he sortit fa una estona.


Cap a la part superior la boira ja comença a baixar.


Cascada de Nerech (1350 mts. a la part inferior de la cascada). 


Vista des de la part inferior.


Pel mig del camí baixa un riu, cau aigua per tot arreu.


Refugi des Caussis (1859 mts.)


La boira ho comença a envair tot.


El camí continua una mica a la dreta on trobaré la cruïlla.


La idea inicial (així ho he gravat al rellotge) era pujar per Les Estagnous i baixar per l'Estany Rond.


Pluviómetre (1890 mts.)


Entre la boira apareix el Refugi des Estagnous (2240 mts.)


Des de el cotxe m'ha costat 3 hores i 14 minuts arribar al refugi.


Col de Faustin (2655 mts.)


Des del coll ja es pot veure el cim del Mont Valier.


Pujant al Mont Valier es pot veure el Col Faustin i la pujada al Petit Valier que realitzaré després.


Al cim del Couserans, Mont Valier (2838 mts.)


Encara hem queda pujar al Petit Valier (2737 mts.)


Mont Valier (2838 mts.) també dit com "El senyor de Couserans".


Pujada al Petit Valier, a l'esquerra es pot veure el cable d'acer (no fa falta)


Últims metres abans de sortir a la part final del cim.


Al fons ja es pot veure el cim.




Panoràmica des del Petit Valier, a la dreta el Mont Valier.


Mont Valier (2838 mts.)


Al cim del Petit Valier (2737 mts.)


Un cop desgrimpada la fàcil xemeneia, a la dreta el cable, jo crec que pel centre es passa molt millor.


A l'arribar al Refugi des Estagnous (2240 mts.) la boira continua igual.