dissabte, 18 de maig del 2024

Castelló- Embassament de Sitjar- Argelita- Alt Mas del Moro (794 mts.)- Alt de les Coronetes (715 mts.)- Lucena-Castelló.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo II.


Altimetria del dia d'avui.


Seguim aprofitant els bons dies pel sud i tornem a Castelló. Avui tinc marcada una circular molt maca, però al mateix temps molt dura per carretera, cap a l'interior de Castelló.
Surto de la Platja del Pinar i pel carril bici vaig fins al centre de Castelló, després de travessar tota la ciutat vaig direcció a l'embassament de Sitjar, sempre per carreteres secundàries o carril bici. Travesso el poble de Fanzara on es veu molta gent asseguda als bars fent l'aperitiu.
Continuo fins al poble de Vallat on faig la primera parada del dia a la Font de la Salut, omplo els bidons, tot i encara tenir aigua, però a partir d'ara no hi ha més lloc on agafar aigua i comencen les pujades de veritat.
Només sortir de Vallat, la carretera ja tira tota l'estona cap a dalt i només suavitza a l'arribar al poble d'Argelita. Travesso el poble i un kilòmetre després, deixo CV-194 cap a Ludiente, per agafar una desviació a la dreta on comença la pujada a l'Alt de Mas del Moro (794 mts.). Són quasi once kilòmetres de pujada, amb una mitjana del 5%, però amb trams del 11% i un petit del 13%. 
És una carretera molt tranquil·la on només em vaig creuar amb dos cotxes baixant i un pujant, ja està, ni cap bici ni moto. La més absoluta soledat. Un cop arribo a dalt, comença una baixada i després un puja baixa, fins al peu de la pujada del següent coll, aquest més curt i senzill, és l'Alt de les Coronetes (715 mts.), són quasi dos kilòmetres a una mitjana del 7% amb trams del 11%.
Un cop a dalt, ara si tot baixada fins a Lucena del Cid on espero tornar dilluns a veure el circuit on la setmana passada el gran Alejandro Valverde va guanyar la carrera de la copa d'España de gravel. Passo al costat de Figueroles i a la sortida de L'Alcora, en una benzinera m'aturo a comprar aigua per què em queden quasi trenta kilòmetres i estic sense líquid.
Aprofito per menjar una barreta i beure una coca-cola, continuo per carreteres molt tranquil·les i agafo un carril bici que ja no deixaré fins al mateix Castelló. Ara només falta continuar pel mateix camí, però abans d'arribar a l'hotel m'apropo a la Platja del Gurugú on faig una foto.
Ara sí, a l'hotel a descansar després d'una bona i dura sortida. Demà amb la Irene anirem fins a Oropesa per la Via Verda i dilluns a veure si vaig a fer uns kilòmetres pel circuit de gravel.


Desnivell: 1720 mts.

Recorregut: 120,4 Km.

Horari: 6h, 2 m.





A l'inici de la sortida al costat de la platja del Pinar.


Carril bici per anar al centre de Castelló.


Després de travessar tot Castelló, surto direcció Onda.


Just en aquest punt, comença la primera pujada del dia, són 4 kilòmetres al 4,5% de mitjana.


Embassament de Sitjar, kilòmetre trenta-dos.


Tot i no està ple, hi ha força aigua.


Al poble de Vallat, paro a la Font de la Salut a omplir els bidons. A partir d'aquí hi ha manca d'aigua.


Al poble d'Argelita, a partir d'aquí comença la pujada forta del dia.


Altimetria de l'Alt Mas del Moro (794 mts.). Port de 2a categoria.


Carretera molt tranquil·la, només han passat dos cotxes baixant i un pujant. Cap ciclista.


Hi ha uns núvols amenaçadors a la llunyania, finalment res.


Selfie al kilòmetre set de la pujada, encara falten més de tres.


Mirada enrere per veure el que estic pujant. Un port realment dur.


Al fons es pot veure per on continua la carretera.


A dalt de l'Alt del Mas del Moro (794 mts.).


Arribant a dalt del segon coll del dia.


A l'Alt de les Coronetes (715 mts.)


Baixada fins a Lucena del Cid.


Platja de Gurugú, a punt d'acabar la sortida.

 

dissabte, 11 de maig del 2024

57a ascensió a l'Aneto (3404 mts.) i final de temporada d'esquí de muntanya 2023-2024.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.


Un any més (i van quaranta d'ençà que vaig pujar per primera vegada l'any 1984), arribem a la Besurta (1900 mts.) amb la Irene passades les 10 de la nit. Per sort, ha sortit un cotxe i podem aparcar, si no, l'haguéssim hagut de deixar més avall. Entre una cosa i una altra, no anem a dormir fins passades les onze de la nit i poc abans de les quatre de la matinada ja estic iniciant el ritual matutí.
Que si esmorzar una mica, que si carregar els esquís i les botes a la motxilla, etc. Uns minuts abans de les cinc de la matinada m'acomiado de la Irene (hem quedat de veure'ns al Forat d'Aigualluts, a partir de les 11:30) i començo a caminar en plena foscor. No hi ha lluna i avui es una nit negre, negre. Arribo a la cruïlla on jo giro a l'esquerra cap al Forat d'Aigualluts (2000 mts.) on arribo una hora després de sortir del cotxe.
Al final del Pla d'Aigualluts, just on comença la pujada, faig el canvi de vambes per les botes d'esquí de muntanya, amago les sabatilles per la baixada i continuo. Passo el tram d'estretament on hi ha un parell de grimpades fàcils, i en aquest punt (2080 mts.) ja puc calçar els esquís.
Continuo fins a la cota 2200 on deixo el camí de la Vall de Barrancs i giro a la dreta on hi ha un tram curt, però força dret que em deixa al plateau on comença la pujada continua de més de 1200 mts. de desnivell fins al cim. Fa una estona que ja he posat les ganivetes, perquè la neu encara està dura.
Poc abans de les set del matí, ja em comença a tocar el sol i la temperatura puja ràpidament. A mesura que pujo, la neu cada cop es va desfent i he d'anar obrint traça, el que fa que em cansi bastant. Al sortir ben d'hora té l'avantatge que soc dels primers a pujar a dalt, per Aigualluts he sigut l'únic que ha pujat avui i a l'arribar a la cota 3000, ja puc veure les primeres persones que han pujat pel Portilló Superior, les seves traces van franquejant per la part superior i jo pujo fent ziga-zagues per anar a buscar les traces.
Una de les persones que va dels primers, fa una parada a l'altura del Coll de Corones (3196 mts.) i de cop veig un casc de color taronja que comença a caure cap a la meva direcció, però bastant a la dreta. Finalment, el casc s'atura i jo no dubto ni un moment en anar cap a la dreta (deixant el meu camí de pujada) fins a anar a recollir el casc. L'agafo i començo a pujar fins a arribar (uns 150 mts. més a dalt) a la persona que li havia caigut, després d'entregar-lo i presentar-nos, ell es diu Toti, i és de Matadepera.
Gran persona i millor alpinista- esquiador de muntanya, ell avui fa 58 pujades a l'Aneto, jajaja, entre els dos avui farem 115 ascensions. Jo aprofito per descansar una estona i ell continua cap a cim, després de beure i menjar una mica jo també enfilo cap a cim. Sota el cim de la Punta Oliveras (3298 mts.) he de parar per què amb la calor i la humitat, s'estan fent pams sota els esquís. Després d'encerar les pells, continuo sense problemes fins al mateix avant-cim.
Deixo els esquís i em poso els grampons, perquè hi ha força neu a l'aresta, a l'haver arribat el sisè o setè a dalt, no coincideixo amb ningú al travessar el Pas de Mahoma. A dalt del cim, ens retrobem amb el Toti, tots dos celebrem els nostres respectius cims. Abans que vingui el gruix de gent, travessem el Pas de Mahoma on fem la transició i guardem grampons i preparem els esquís per iniciar la baixada.
La sortida de l'avant-cim està una mica gelada, un cop superats els primers metres la neu està millor i sobretot la part central on encara podem trobar una placa on deixa les nostres traces dibuixades.
A partir de la cota 2400, la neu està força pesada, però res que no es pugui superar. Arribem a la cruïlla de la Vall de Barrancs (2200 mts.) i ara només queda arribar al final de neu (2080 mts.). Baixo caminant els 5 minuts fins al Pla d'Aigualluts on tinc les sabatilles amagades, faig el canvi per les botes i les carrego a la motxilla al mateix temps que els esquís. 
Ens trobem a la Dolors que és la parella del Toti i tots tres comencem a baixar, no passen ni cinc minuts i trobem a la Irene que pujava per baixar plegats.
Baixem tots quatre fins a la Besurta on el Toti insisteix a convidar-nos a un refresc per haver recuperat el seu casc. Gràcies Toti, ens ho hem passat molt bé. Tornarem a sortir.


Desnivell: 1590 mts.

Recorregut: 17,5 km.

Horari: 7h, 38m.






Desviació a l'inici del camí, a la dreta cap al Refugi de la Renclusa, jo a l'esquerra cap el Forat d'Aigualluts.


Es comença a fer de dia, uns metres més endavant deixo la Vall de Barrancs i agafo a la dreta.


Al fons la Vall de Barrancs, giro a la dreta i 1.200 mts. de desnivell fins al cim.


Passen pocs minuts de les sis del matí i ja toquen els primers raigs de sol al cim de l'Aneto.


Passo el Coll de Corones (3196 mts.), al fons altres esquiadors que pugen pel Portilló Superior.


A la dreta la Punta Oliveras (3298 mts.), avui al sortir ben d'hora, només hi han cinc persones per davant meu. 


Arribant al cim, a la dreta la Vall de Corones.


Des del cim, visió cap al Margalida- Tempestats.


A sota es poden veure les traces a l'aresta de la sortida del corredor Estasen.


Cresta de Cregüenya i Vall de Corones.


Verge del Pilar al cim més alt del Pirineu.


57a ascensió al cim de l'Aneto (3404 mts.)


El dibuix de la 57a ascensió una vegada més és obra de la Teresa. Gràcies!!! 


Amb el Toti al cim de l'Aneto (3404 mts.)


Quan comença a arribar la gent, jo  travessaré el Pas de Mahoma i cap a baix.


Arribant al Coll de Corones, la gent continua pujant i encara no ha arribat el gruix de persones.


Tota la baixada fins al forat d'Aigualluts.


El Toti en plena baixada.


Mirada enrere per veure el Coll de Corones (3196 mts.)


Baixant per Aigualluts amb la Forcanada (2884 mts.) al fons.


Tot i la calor, al baixar d'hora (10:30) la neu està bona.


Vinga Toti, com estàs gaudint avui d'aquesta baixada.


Encara podem trobar trams amb la neu sense trepitjar, nosaltres deixem les traces.


Encarem el tub que ens portarà a la cruïlla amb la Vall de Barrancs.


Mirada enrere per veure els 1.200 mts. de desnivell que acabem de baixar.


Fins aquí arribem amb els esquís, cota 2080 mts. 1.400 mts. de desnivell.


A l'arribar al Pla d'Aigualluts (2000 mts.) recupero les vambes que he amagat a la pujada.


Em trobo amb la Irene que m'ha vingut a buscar al Forat d'Aigualluts.


Video de Totiproduccions.