dissabte, 16 de febrer de 2019

1ª etapa circular al Queyras. Pont de Lariane (2024 mts.) - Chianale (1800 mts. Itàlia)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa IGN 1:25.000, Pont de Lariane- Col Agnel.


Mapa IGN 1:25.000, Col Agnel- Chianale.


Aquesta és una circular pel massís del Queyras amb una incursió a Itàlia. Ja feia bastant temps que la teníem al cap i finalment l'hem pogut realitzar amb força bona nota,  tot i la calor d'aquests dies (Iso 0 a 3200 mts.) i els diferents tipus de neus.
Nosaltres l'hem dissenyat en tres etapes:

1a etapa: Pont de Lariane (2024 mts) - Col Agnel (2744 mts.) - Chianale (Itàlia, 1800 mts.)

2a etapa: Chianale (1800 mts.) - Pic de Caramantran (3025 mts.) - Refugi de la Blanche (2500 mts.), St Veran (2045 mts.) el poble més alt de França.

3a etapa: St Veran (2045 mts.) - Pic Chateau Renard (2989 mts) - Col Longet (2701 mts.) - Pic                           Traverssier (2884 mts.) - Pont Lariane (2024 mts.)

Vull felicitar a la Carme i la Teresa per la bona companyia oferta durant aquests dies i les estones de riure que hem tingut un cop acabades les jornades d'esquí.


Sortim abans de les 9 del matí de l'aparcament de Pont de Lariane (2024 mts.) uns kilòmetres després del petit poble de Fontgilarde i agafem el Sender Nòrdic que puja fins al Refugi Agnel (2580 mts.), són quasi 8 kilòmetres de recorregut on només guanyem 560 mts. El camí està tot molt ben traçat per la màquina retrac que hi ha al refugi. Aprofitem l'arribada al refugi per fer una petita parada i així poder beure i menjar una mica. El primer que veiem és que tot i les fortes nevades de la setmana passada, el vent ha fet de les seves i ha deixat les parts altes força ventades. Un altra cosa que ens adonem és la calor que fa a la zona (i pensar que fa una setmana estaven a -15º).
Sortim del refugi i ja podem deixar la carretera d'estiu i així poder pujar directament fins al Col Agnel (2744 mts.), aquest és el tercer coll més alt d'Europa transitable per vehicles a l'estiu darrera de l'Iseran i l'Stelvio.
Aprofitem l'arribada al Col per treure pells i mirar la baixada cap a Itàlia (just al Col és la frontera entre França i Itàlia), aquest coll separa la comarca francesa del Queyras i la Italiana del Piemont. Aquests primers kilòmetres i com que no coneixem la zona anem seguint més o menys el que seria la carretera a l'estiu, ens trobem força punts on no fa falta seguir tot el recorregut i podem baixar directament per pales (S2) amb una neu força transformada per la calor.
Finalment aconseguim arribar amb els esquís als peus fins a 50 metres de l'entrada del poble. Ara només ens queda caminar uns metres i trobar el lloc on dormirem avui (La Peiro Groso) on el tracte rebut per part d'ells ha estat exquisit amb un magnífic sopar.



Desnivell:  + 980 mts.
                   - 1180 mts.

Recorregut: 20, 2 Km.

Horari: 6h, 2m.






Aparcament a Pont de Lariane (2024 mts.)


El sol a l'altura del Col Agnel.


Seguim el camí del Sender Nòrdic a l'hivern i la D205T a l'estiu.


El dia és magnífic, tot i que bufa una mica de vent.


A poc a poc anem guanyant alçada.






La pista segueix pujant suaument.


La Carme ens fa aquesta foto amb els Ecrins al fons.


A l'esquerra el Pain de Sucre (3208 mts.)


Refugi d'Agnel (2580 mts.)


Sortint del refugi direcció al Col d'Agnel (2744 mts.)


Al fons ja és pot apreciar el Col Agnel.


Podem veure el cim que pujarem demà des d'Itàlia.


Deixem la comarca francesa de les Hautes-Alps per entrar al Piemont Italià.


Vista enrere per veure tota la vall que acabem de pujar, també podem veure el Refugi Agnel.


Últims girs abans d'assolir el Col.


Ja tenim el Col Agnel al nostre abast.


Aquí comença la baixada cap a Itàlia.


Al Col d'Agnel (2744 mts.),  el tercer coll transitable en cotxe a l'estiu més alt d'Europa, després de l'Iseran i l'Stelvio.


Iniciem la baixada, a l'inici la neu bastant dura, després més primavera.


El vent també ha fet molt mal aquí i la neu apareix força ventada.


La carretera a l'estiu va fent zigazagues, nosaltres baixem directament.


350 metres per sota nostre i a l'ombra ja podem veure el poble de Chianale.


Amb el zoom es pot veure millor el bonic poble de Chianale.


Ja queden pocs kilòmetres per arribar al poble.


Entrem al municipi de Pontechianale on el primer poble que trobem és Chianale.


Que tal Teresa?, s'acaba la jornada. Hem arribat fins a Chianale amb els esquís als peus.


A l'entrada del poble.


Al baixar caminant per anar a buscar el lloc per dormir,  podem veure el poble.


El sol ja no toca a aquesta hora de la tarda.


El riu passa pel mig del poble.



Des de la nostra habitació a La Peiro Groso podem veure això.