dissabte, 27 de maig de 2023

Via JR a la paret del Conill (Camarasa) i Aresta de l'Abellarol.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Ressenya de la via (Blog de Joan Ramon Segura)


Ja fa dies que teníem que fer una sortida tots junts, finalment només podem ser tres. El Juan Carlos Vizcaíno s'està recuperant del trencament del tendó d'aquil·les que va patir baixant del Pic Monje, la Teresa la tenim voltant per Europa i el David es va fer una tendinitis al lligament lateral la setmana passada fent la volta a Menorca.
Em reuneixo amb la Carme i el Xavi al Bruc, continuem amb un cotxe fins a Camarasa, agafem la carretera fins a Sant Llorenç de Montgai i abans d'arribar al poble, just travessem el Pont de les Escaleres, agafem una pista a mà dreta durant un kilòmetre i mig, deixem el cotxe aparcat al lateral de la pista.
Seguim un camí marcat amb fites que ens deixen al peu de via on hi ha pintat de color blau les inicials de JR.
Començo la primera tirada i a l'arribar a la primera reunió i veure que les cordes no freguen massa, continuo fins a la segona, escalada senzilla amb algun pas aïllat de IV, però la tònica és III. Segueixo la tercera tirada que és semblant a l'anterior, a l'arribar al quart parabolt has de fer un franqueig (caminant) a l'esquerra fins a la tercera reunió.
Continuo la quarta tirada de IV iniciant cap a l'esquerra per després franquejar a la dreta passant per sota una savina i així arribem a la quarta reunió on fem el canvi de cordes i ara continua la Carme de primera. La següent tirada és fàcil (III+) i uns trenta metres, ara mirarem de fer les dues tirades que queden fins al final de via unides. Són uns quaranta-cinc metres amb la mateixa tònica (IV+) amb roca força bona, tot i que s'ha de mirar perquè encara queda alguna pedra que es mou.
Un cop arribem a dalt, guardem el material i per un camí amb fites i alguna cadena per ajudar a la baixada arribem al cotxe, uns trenta minuts de baixada.
Hem trigat dues hores i mitja del cotxe al cotxe, encara és d'hora i decidim anar a l'Aresta de l'Abellarol 
que fa uns anys vàrem fer amb la Teresa.



Aparcament al costat del Riu Segre, davant mateix de Camarasa.


Curta aproximació al peu de via.


Arribant a l'inici de la via.


A peu de via ens equipem per començar a escalar.


El Xavi asseguran-me a la primera tirada.


Primers metres d'escalada de la via JR.


 La Carme arribant a la segona reunió.


Mirada cap a baix de la Carme en direcció a Xavi que està al peu de via.


El Xavi arriba a la segona reunió.


Vista de la segona reunió des d'aquest petit gendarme.


Estic a punt de començar la tercera tirada.


Vista des de la tercera reunió, ells dos pujant per l'aresta amb Camarasa al fons.


Assegurant al Xavi i a la Carme des de la tercera reunió.


A la quarta reunió fem el canvi i continua la Carme que inicia el cinquè llarg.


Escalada fàcil durant tota la jornada.


El Xavi a la part central de la cinquena tirada.


La Carme assegurant al Xavi des de la cinquena reunió.


El riu Segre i Camarasa cada cop més avall.


Vista cap a Sant Llorenç de Montgai.



Aresta de l'Abellarol.


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.



Fa uns anys vàrem fer aquesta aresta amb la Teresa que per si sola no té cap interès, però per combinar-ho amb un altre via què t'ajuda a completar el dia. Deixem el cotxe en un gran aparcament a mà dreta (direcció a Sant Llorenç de Montgai) i una curta aproximació de cinc minuts ens deixa al al peu de via. La primera tirada té uns vint metres (III) i no hi ha res, però pots assegurar en un arbre. La Carme uneix les dos següents, comencem amb uns passos de III fins a situar-nos al peu de la petita torre on està el pas de IV protegit per un pitó, un cop a dalt només queda continuar per la fàcil i horitzontal aresta fins a l'últim pas de III, total uns quaranta metres i en aquest tram final hi ha uns quants ponts de roca amb les cordes amb força mal estat.
Un dia ben aprofitat i amb bona companyia, a veure la pròxima.......




Des de la mateixa carretera ja podem veure l'aresta.


Inici de l'aresta de l'Abellarol.


Primers metres de l'aresta.


La Carme iniciant l'escalada.


Aquests primers metres són fàcils amb roca calcària.


Petit bloc que et tira una mira enrere.


Arribant a la primera reunió.


Un pitó (cada cop més difícil de veure) a la primera tirada.




Paret de l'Os, on fa uns anys amb el Xavier Martí vàrem fer l'Isaac- Gabriel (V+ 160 mts.).


El Xavi assegurant a la Carme a la primera reunió de l'aresta.


Reforçant la reunió amb friends.


La Carme al pas de IV.


El Xavi al mateix pas.


La fàcil aresta que ens porta al final de la via.

 

dissabte, 20 de maig de 2023

Primera sortida després de la broncopneumònia.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Altimetria del dia d'avui.

Just avui fa vint-i-un dies que em vaig retirar de l'Orbea Monegros. Els tres dies posteriors de la carrera van ser un drama, vaig estar a 39,5º, després de les radiografies que em van fer, em van diagnosticar broncopneumònia. Tornar a antibiòtics i parar mínim dues setmanes.
Aquest passat dilluns vaig començar amb el "rodillo" a casa (vint-i-dos kilòmetres), dimarts el partit de cada setmana a tenis (molt suau) i dijous amb la Teresa vàrem sortir per la muntanya a caminar-córrer (deu kilòmetres), de moment encara no estic al 100 x 100, però sembla que la cosa va millor.
Avui a mig matí (quan no hi havia perill de pluja i el sol ja escalfava) he agafat la bicicleta per veure què tal. He travessat Viladecans cap a Sant Climent de Llobregat on he pujat a l'Alt que separa de Sant Boi.
Baixada ràpida i curta per anar a buscar el polígon industrial i agafar la pista de terra del Parc Agrari del Baix Llobregat, he continuat paral·lel al riu Llobregat fins a Sant Vicenç dels Horts on hi ha un pas per poder travessar el riu i així baixar per la part contrària.
He continuat per la pista fins a arribar al Prat del Llobregat, travesso el poble i vaig a buscar les Terminals de l'aeroport.  Entro a l'Espai Natural Remolar-Filipines i vaig fins a la Platja del Remolar on desemboca la Riera de Sant Climent. Segueixo fins a Castelldefels i després a Gavà on acabo la sortida d'avui, he anat de menys a més, finalment força content com m'he trobat. Vinga que comencem..........


Desnivell: 405 mts.

Recorregut: 58, 2 Km.

Horari: 2h, 35m. 





Entrant a Sant Climent de Llobregat.


Alt de Sant Climent, una curta i ràpida baixada em deixa a Sant Boi de Llobregat.


Parc Agrari del Baix Llobregat, al fons podem veure Collserola.


Pista de terra magnífica per rodar amb la gravel.


A Sant Vicenç dels Horts travesso el riu Llobregat, vista cap al sud.


El mateix pas, però cap al nord.


Platja del Remolar a Viladecans.


La Riera de Sant Climent desembocant a la mar Mediterrània.


Vinga, a poc a poc ens anem recuperant. Avui m'ha anat molt bé per veure que estic millor.

 

dissabte, 29 d’abril de 2023

Orbea Monegros 2023.

Amb la Teresa a la sortida de l'Orbea Monegros 2023.


DECEPCIÓ, aquesta és la paraula que resumeix el meu estat d'ànims després d'aquesta Orbea Monegros 2023. Després de la meva operació al ronyó a inicis de febrer, quan vaig poder començar a entrenar, vaig dedicar-me  a aquesta carrera, ho vaig donar tot per estar en el millor estat possible i així poder competir al màxim amb mi mateix. 
No era una carrera contra la resta del sis mil corredors, era una carrera contra mi mateix. Durant els dies que vaig estar entrenant a Múrcia vaig agafar una bronquitis molt forta, vaig anar a un parell de farmàcies per medicar-me jo mateix, però al tornar a casa vaig anar al meu metge de capçalera i em va donar cortisona i antibiòtic.
He pogut entrenar aquestes setmanes més o menys en condicions, cada dia estava millor. Vaig acabar els medicaments i semblava que estava ja recuperat, però a mitjans d'aquesta setmana he recaigut. No vaig fer massa cas i no em pensava que em passes factura, però no ha estat així.
Falten vint minuts per les nou del matí del dissabte 29 d'abril, ja hem aparcat a Sariñena i anem a buscar el dorsal i a veure una mica l'ambient. Tornem al cotxe i menjo una mica, després preparem la bici i ens trobem amb la Teresa i el David al pavelló de Sariñena. 
Estic animat i amb ganes que comenci la carrera, al fer la Marató, jo surto a les 12 i la Teresa a les 13:30. Poc abans de les 11 vaig cap al meu calaix, és el Vaude i és el tercer. Aconsegueixo col·locar-me pràcticament entre els primers, això és un avantatge en els primers kilòmetres. Quan passen quinze minuts de les 12 iniciem la carrera, els primers kilòmetres puc rodar molt bé, que bé sortir dels primers en el calaix. 
Ara quan no portem ni cinc kilòmetres ja agafem als últims del segon calaix, em pregunto per què la gent no posa realment el temps que pensa fer i enganya a l'organització, això fa que surtin a calaixos que no els correspon. A diferència de l'any passat que hi havia molt fang, aquest any és pols, hi ha moments que no puc veure ni els ciclistes que van davant meu de la polseguera que hi ha, de moment em trobo molt bé, he comparat el temps de l'any passat al kilòmetre trenta-dos i aquest any portava onze minuts menys al mateix punt.
Però a partir del kilòmetre trenta-dos ens desvien per una altra pista, es fa estreta i no cabem tots els corredors, finalment hem de baixar i anar caminant. Baixem fins al primer avituallament i ja no em començo a trobar massa bé, inicio la pujada a l'Alt de Piedrafita i les cames no em funcionen, començo a tossir i finalment m'aturo a la dreta de la pista i començo a vomitar, torno a treure mucositat verda (infecció), estic una estona aturat, intento beure una mica, però pitjor.
Torno a pujar a la bici, faig uns kilòmetres, però veig que així no vaig enlloc, em falten més de seixanta-cinc kilòmetres per arribar, molt al meu pesar decideixo abandonar. Tornaré a Sariñena per la carretera on m'espera la Irene, a l'anar a poc a poc, puc anar fent, però em costa molt arribar al cotxe.
Arribo al cotxe, em trec les sabatilles i anem al pavelló on em dutxo i menjo una mica. Una mica més tard arriba el David i plegats esperem que arribi la Teresa. Molt emocionada arriba a meta, ens comenta que ha estat una carrera molt dura, molt més que l'any passat. Moltes felicitats Teresa per acabar un any més l' Orbea Monegros amb un temps de 5 hores i 32 minuts, deu minuts menys que l'any passat. 
Dos dies després de la carrera jo estic pitjor, ahir fins i tot tenia febre i mal de cap. Demà aniré al metge a veure què em diu. De moment a recuperar i després ja veurem, ara mateix no tinc ganes de res.........
Per últim vull donar les gràcies a la Irene que m'ha estat ajudant tot aquest temps amb els entrenaments, el cotxe, el menjar, etc. També a la Teresa que conjuntament hem fet molts kilòmetres entrenant i que mai ha tingut un no per resposta quan he proposat un itinerari. 
Com diu un amic meu "La vida continua", però fotut.
 



El meu dorsal d'avui és el 3326.


Ibon Zugasti i Cristina Feria a punt de sortir a la Marató.


Jo m'he col·locat a primera fila del tercer calaix.


Mirada enrere al calaix Vaude.


Ja falta poc per sortir.


Després del primer avituallament la Teresa inicia la pujada a l'Alt de Piedrafita.


Tota la polseguera marcada al camí, són els corredors de la Monegros 2023.


Pujant a l'Alt de Piedrafita.


A la llunyania podem veure tota la pista.


Bona pista per gaudir de la baixada.


Baixada cap a l'Ermita de San Miguel.


Vista aerea de la baixada.


En una de les corbes perilloses de la baixada.


Quin temps més bo Teresa, 10 minuts menys que l'any passat.


La Teresa arribant a la meta de Sariñena després de completar la Mitja Marató.


Molt bé Teresa, un any més completant la carrera.


Cansament en el seu cos, ha estat una jornada duríssima.


Vinga, ara a la dutxa i a dinar.