Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carretera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Carretera. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 d’octubre del 2026

Test a la bicicleta Canyon Endurace CF SLX 7 Di2.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Avui a les nou del matí estic al poble de Garraf, he quedat a casa del Jordan (propietari de Canyon Barcelona). Deixo la meva bici a casa seva i ell em deixa durant unes tres hores la Canyon Endurance CF SLX 7 Di2, una bicicleta de gran fons.
Les tres hores les dividiré en tres blocs: Sortida de Garraf i pujada al Rat Penat, el port més dur que tenim per aquesta zona, més de 6 kilòmetres al quasi 10% de mitjana amb rampes del 21%. Trenta quilòmetres plans per l'autovia de Castelldefels per provar el plat de 50 dents i acabaré pujant al Pas de la Maladona.
🏔️ Fase 1: L'infern del Rat Penat o el triomf de l'electrònica
El Rat Penat no té secrets: rampes brutals que acaricien el 22% de desnivell on l'aerodinàmica no importa i la resistència física ho és tot. En aquest escenari de pura supervivència, el quadre de carboni de l'Endurace demostra una rigidesa lateral irreprotxable; cada watt es transmet a la roda del darrere sense pèrdues d'energia.
Malgrat tot, els dos grans salvavides en aquest infern són tecnològics. D'una banda, una combinació de desenvolupaments molt encertada que permet mantenir una cadència viva quan les cames demanen clemència. De l'altra, el grup Shimano 105 Di2. Coronar el Rat Penat dempeus, al límit de les pulsacions, i canviar de pinyó amb un lleu frec de botó —sense esforç mecànic, amb precisió quirúrgica i de manera instantània— marca la diferència entre quedar-se clavat o superar la rampa.
🚴‍♂️ Fase 2: Rodar a ritme a l'autovia de Castelldefels
Després de coronar i recuperar l'alè, el test canvia radicalment de terç: 30 quilòmetres plans i rectilinis per l'autovia de Castelldefels (C-31), ideals per rodar acoblat a alta velocitat. Aquí és on surt a lluir l'estudiada geometria erguida de Canyon.
A diferència d'un model de competició pur que castiga la zona lumbar després d'un esforç extrem, l'Endurace permet mantenir una posició aerodinàmica però sostenible en el temps. La bicicleta avança amb una inèrcia magnífica, rodant de manera molt estable i demostrant que el confort no està barallat amb el fet de mantenir mitjanes de velocitat elevades.
🌊 Fase 3: Traçada i control a l'asfalt de les costes del Garraf
El test conclou al revirat balcó del Mediterrani: les costes del Garraf. Un terreny trencacames de corbes enllaçades, canvis de rasant i un ferm castigat pel salnitre. En aquest tram tècnic, l'Endurace se sent summament segura.
La combinació dels seus pneumàtics de 32 mm amb els frens de disc hidràulics atorga una confiança cega en les baixades. La superfície de contacte extra permet inclinar la bicicleta a les corbes amb total estabilitat, absorbint les imperfeccions de l'asfalt sense descol·locar la traçada. Després de quasi tres hores de màxima exigència, la fatiga acumulada a braços i espatlles és notablement inferior a l'esperada, gràcies al subtil filtratge de vibracions de la seva tija de carboni.
📝 Veredicte tècnic
La Canyon Endurace CF SLX 7 Di2 ratifica a l'asfalt la seva etiqueta de gran fons premium. No busca l'esprint explosiu ni el pas per corba agressiu d'un model de curses pur, però respon amb matrícula d'honor en terrenys de màxima duresa. És la bicicleta total per al ciclista que busca coronar els ports més durs del litoral barceloní, rodar de pressa i tornar a casa amb les lumbars intactes. Una devoradora de quilòmetres impecable.
Un cop baixo del Pas de la Maladona quedo amb el Jordan a Garraf, li retorno la bicicleta i li dono les gràcies, jo continuo amb la meva Canyon Girlz 7 rodant una estona més.

Desnivell: 1260 mts.
Distància: 108,3 Km.
Horari: 4h, 47m.


Canyon Endurace CF SLX 7 Di2


Altimetria del Rat Penat.


A dalt del Rat Penat.


Manillar PACE: Integració guardonada.



La tija del seient VCLS Aero.


Canvi electrònic de 12 velocitats. 11-36 corones.


Desviador electrònic. Plats 50/34.


Aquesta setmana dues vegades a dalt del Rat Penat.


Pas de la Mala Dona.


Abans de tornar la bicicleta, última foto junts.

 

dimarts, 8 de setembre del 2026

Etapa 3a. Tour del Montblanc Velo. Villair (Itàlia)- Beaufort.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo 2.


Altimetria del dia d'avui.

Avui tercera i última etapa d'aquest Tour del Montblanc Velo, m'esperen dos ports de fora de categoria (Hors Categorie) com són el Col du Petit Saint-Bernard i Cormet de Roseland, ahir vàrem sopar molt bé (com sempre a Itàlia) i hem dormit millor al magnífic hotel de Villair, per tant, tot perfecte, a veure com responen les cames després d'aquests dos dies de forta activitat.
Baixo un parell de kilòmetres des de l'hotel de Villair fins a la carretera SS-26 que va cap a Courmayeur, uns kilòmetres abans d'arribar-hi just a la cruïlla de Pré-Saint-Didier, deixo aquesta carretera i comença oficialment la pujada al Col du Petit Saint Bernard.
Són 23 kilòmetres a una mitjana del 5,5%. La primera part és fins al petit poble de La Thuille amb 9 kilòmetres constants, tots aquests primers kilòmetres els he fet amb una noia de la selecció italiana que pujava amb els skirolls, es semblant a uns esquís curts amb una roda a cada extrem, pujava molt i molt de pressa, a la sortida de La Thuille s'ha aturat a prendre un gel i ja no l'he vist més.
Després tinc uns 14 kilòmetres al 6,5% fins al mateix Col du Petit Saint Bernard (2188 mts.) on el vent bufa amb ganes, cosa que fa que m'abrigui per iniciar la llarga baixada (més de 30 kilòmetres) fins a Bourg Saint Maurice.  El canvi de temperatura és brutal, al coll estàvem a 14ºC i a l'arribar a Bourg Saint Maurice el termòmetre marca 37ºC, m'aturo a la font per omplir els bidons i després de travessar la ciutat, gir a la dreta i comença el port de Cormet de Roseland.
La pujada la podem dividir en tres seccions: des de l'inici fins al kilòmetre 5, és un tram suau amb pendents entre el 2% i el 5%. Del kilòmetre 5 al 13 és un tram mantingut entre el 7% i 8% amb petits trams del 10% fins a arribar al Pont Saint Antoine que dona entrada a la vall de Les Chapieux on hi ha un tram quasi planer de dos kilòmetres.
Els últims 5 kilòmetres són els més durs, un cop passes la desviació a Les Chapieux es manté al 8% fins a arribar al mateix coll del Cormet de Roseland (1968 mts.), a mesura que anava apropant al coll, el vent era cada cop més intents, al mateix coll m'he d'abrigar per què fa fresca.
Després de menjar i beure una mica, afronto el que serà l'últim tram d'aquest TMB, són més de 20 kilòmetres de baixada amb un petit tram de pujada al costat del Llac de Roselend, un cop superat aquesta petita pujada, ara sí, tot baixada fins a Beaufort.
Magnífica sortida en la qual m'he trobat molt bé, he vist que puc aguantar tres dies seguits amb 3.000 de desnivell diari, com sempre he d'agrair a la Irene la seva companyia i el seu saber fer. Ara uns dies de descans i continuem.


Desnivell: 2780 mts.

Recorregut: 103,6 Km.

Horari: 6h, 15m.  




Deixo el magnífic hotel que hem estat allotjats a Villair.


Darrere meu, entre els núvols està la cara sud del Mont Blanc (4810 mts.)


Porto poc més de tres minuts des de la sortida, em queden 31 kilòmetres i 1600 mts. de desnivell fins a arribar al Col du Petit St-Bernard (2188 mts.)


Segueixo direcció a Courmayer, més endavant agafaré la desviació cap a La Thuile.


La cara sud del Montblanc continua submergida dins del núvol.


Arribo a Pre-St-Didier on comença oficialment la pujada al Petit St-Bernard.


Altimetria de la pujada al Col du Petit Saint-Bernard.


Pujant puc veure al fons i a la dreta, el vessant Italià de Les Grandes Jorasses (4208 mts.)


Comença el festival de corbes tancades (tornantes)


Aquesta corredora de la selecció Italiana (portava les malles de la selecció i anava molt de pressa), hem pujat plegats fins a La Thuille, 10 kilòmetres de pujada, després s'ha parat i no l'he vist més.


Entrant a La Thuile, el poble més important d'aquesta pujada.


Cases idíl·liques a banda i banda de la pujada.


Arribant a la part superior del coll.


Últims metres de pujada.


Deixo Itàlia i entro un altre cop a França.


Col du Petit Saint-Bernard (2188 mts.)


Estàtua realitzada amb bronce de Sant Bernat d'Aosta, patró dels alpinistes i muntanyencs.


Durant la llarga baixada, m'aturo per fotografiar la ciutat de Bourg-St-Maurice cap on vaig. 


Després d'una baixada de més de 30 kilòmetres, arribo a Bourg Saint Maurice, a tornar a pujar.


Altimetria del Cormet de Roseland des de Bourg St. Maurice.


19 kilòmetres fins al coll i més de 1200 mts. desnivell positius.


Segon port de fora categoria (Hors Categorie) del dia.


Al sortir de Bourg- St Maurice el termòmetre marcava 37ºC, a mesura que pujo s'està millor.


Encara queden restes de les allaus de la passada temporada hivernal.


Arribo a la part més planera de tota la pujada, després d'uns quants kilòmetres durs.


Jo continuo cap a dalt, desviació a la dreta cap a Les Chapieux on vàrem dormir la segona nit amb la Teresa en el nostre TMB 2025.


Al fons entre núvols, la magnífica Aiguille des Glaciers (3818 mts.)


Àrea de bivac de Les Chapieux, ho recordes Teresa?


Tornem al percentatge del 10%.


El vent un cop vaig arribant a dalt s'incrementa.


Ja estic a dalt de l'últim coll d'aquest Tour del Mont Blanc Velo.


Cormet de Roseland (1968 mts.)


Amb la Irene a l'últim coll d'aquest TMB Velo.


Inicio la baixada cap a Beaufort.


Mirada enrere per veure part del descens que estic realitzant.


Entro a Beaufort, final del TMB Velo 2026.


Aquestes cames després de tota la temporada 2026, necessiten uns dies de descans.