dissabte, 25 de juliol del 2020

Pic d'Aspe (2645 mts.) des de la Vall d'Aisa.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Avui vaig a fer un cim del Pirineu Aragonès que no arriba als 3.000 mts. i que durant els anys que em vaig dedicar a fer tresmils no vaig poder pujar. És la continuació de La Collarada, Bisaurin, Mesa de los Tres Reyes, Mont Valier, Tuc de Mauberme, etc. 
És el Pic d'Aspe (2645 mts.) i el pujaré per la Vall d'Aisa. Per arribar aquí hem de passar Jaca i continuar cap a Somport, poc abans d'arribar a Villanúa agafem a l'esquerra una desviació per anar al poble d'Aisa (carretera molt estreta) després continuem per una carretera asfaltada i no tan estreta com la que ens ha portat al poble fins al final on trobarem una tanca de color verd.
Surto de l'aparcament de La Cleta (1480 mts.) i el camí ja comença a agafar forta inclinació, fins i tot hi ha un petit tram formigonat. Arribo al pla on deixo el camí principal per agafar el camí de la dreta, comença a guanyar alçada ràpidament, trobo un parell de cruïlles més però el meu camí sempre és recta.
Arribo al pas que li diuen de"L'Embut (1912 mts.)" on s'ha de fer un petit pas grimpant molt fàcil. Continua la forta pujada fins a arribar a Las Llanas (2200 mts.) un petit replà on comença un terreny de roca càrstica on hi ha forats amb bastants metres de fondària. Per tenir en compte els dies de boira o amb neu recent i que tapin les fissures. Aquí hi ha dos camins: un a la dreta més planer i l'altre a l'esquerra amb més pujada, jo agafo el de l'esquerra tot i que el track que portava em marcava el de la dreta. El que pujo és més directa i crec que és millor que el de la dreta, fins i tot a la cota 2380 aconsegueixo trobar aigua per beure, cosa força difícil en un terreny tan sec com aquest.
Arribo a la Bretxa d'Aspe (2400 mts.) que és el Coll que separa el Pic d'Aspe del Pico Llena de la Garganta i és per on puja la gent de Candanchú, continuo a la dreta per arribar a l'avantcim on una fàcil grimpada em deixa al mateix cim del Pico d'Aspe (2645 mts.) 2 hores i 50 minuts d'ença que he sortit del cotxe. Fa un dia magnífic amb una petita brisa per refrescar una mica l'ambient, menjo una mica i després de fer unes quantes fotos, inicio la baixada pel mateix lloc de pujada.
Faig una petita parada per reomplir aigua a la cota 2380 (l'havia vist a la pujada) i continuo fins al cotxe on m'espera la Irene.
Un bon bany al riu i un bon dinar de pic-nic per acabar la jornada, encara ens quedarà donar una volta  a la nit pel tranquil poble de Canfranc. A veure si el temps ens respecta aquestes pròximes setmanes on tenim sortides interessants al Pirineu.



Desnivell: 1205 mts.

Recorregut: 11,4 Km.

Horari: 4h 58m.






Amb la Irene al punt de sortida a l'aparcament de La Cleta (1480 mts.)


Després d'una primera rampa forta, arribo al pla on tinc totes les muntanyes davant meu.


No baixa massa aigua pel riu Estarrón però la suficient per fer aquest magnífic pou.


Començo a guanyar alçada ràpidament.



El Bisaurin (2670 mts.) ja es deixa veure a l'Oest.


Del fons de la vall he sortit, 550 mts. de desnivell per sota meu.


Tota aquesta part està molt verda, més amunt ja canvia el paisatge.


El que es veu per damunt meu.


Arribo a Las Llanas (2200 mts.) zona cárstica on hi han forats de més de 10 metres de profunditat.


Al fons ja es pot veure el cim del Pic d'Aspe (2645 mts.)


Tot el camí està molt ben fitat.


A l'esquerra està el cim.


Canvi de colors en alçada.


Al fons el Bisaurin (2670 mts.) i davant el Pico Llena de la Garganta (2597 mts.)


Des del cim hi ha una vista magnífica. A sota l'estació de Candanchú.










Dia magnífic al cim.


Pedra cimera.


Bisaurin (2670 mts.)


Al cim del Pic d'Aspe (2645 mts.)


Panoràmica des del cim.


Visió cap a Candanchú amb la bústia al cim.


La Collarada pel nord on va la via Russel que tinc pendent encara.


Al baixar amb el cotxe podem veure aquesta magnífica vista de La Collarada des de Villanúa amb 2000 mts. de desnivell.



Amb el zoom, els últims metres finals.


I al final del dia, un bon bany al riu amb aigua fresqueta.

dissabte, 11 de juliol del 2020

Pico de Los Veteranos (3125 mts.) des de les Granges de Viadòs (1700 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.

Després de la magnífica sortida  de la setmana passada al Pic d'Alba, volem provar sort aquesta setmana al Pico de los Veteranos (3125 mts.) i Pico de los Gemelos (3160 mts.).
Conduïm divendres tarda-nit fins a San Juan de Plan on agafem la pista (10 kilòmetres) en molt bon estat aquest any fins a les Granges de Viadòs (1700 mts) on passarem la nit, amb les últimes llums del dia ens adonem que ha nevat aquesta tarda a partir de 2900 mts. i està tot força enfarinat, estarà l'aresta amb molta neu? Ens causarà problemes demà?, són preguntes que em faig abans de quedar-me adormit.
Cinc del matí, sona el despertador, el mateix ritual de les últimes quatre setmanes, guarda màrfegues, recull el sac, deixa el cotxe arreglat, prepara esmorzar i comença a caminar.
Passen pocs minuts de les sis del matí quan ja estem en marxa, agafem el GR-11 que va cap al Puerto de Chistau (2577 mts.), el camí es molt agradable i de fàcil caminar. Arribem a la Pleta de Añes Cruces (2050 mts.) on un parell de ponts amb troncs de fusta ens permeten travessar el riu un parell de vegades. Ara el camí comença a guanyar inclinació i trobem uns forts pendents fins a arribar a la cota 2300 on el pendent ja no és tan fort i et permet arribar amb comoditat al Puerto de Chistau (2577 mts.) on fem una petita parada.
En aquest punt deixem el GR-11 que segueix cap a Estós, nosaltres girem a la dreta (nord) i seguint les fites agafem una dura rampa però que fent ziga-zagues es puja força bé, travessem un parell de congestes de neu força estovada pel sol. Pugem un tram de tartera de roca molt fosca fins a situar-nos a la mateixa aresta (2900 mts.) i iniciem la pujada, quan arribem a les dificultats de roca (II-) guardem els pals a la motxilla. La pujada és fàcil però força aèria, es van alternant els trams més verticals amb altres més planers però amb caiguda pels dos vessants. Arribem a la Punta Blanca (3114 mts.) on podem veure que la neu ha agafat més, fem una travessa horitzontal i grimpem els últims metres fins al cim del Pic de Los Veteranos (3125 mts.).
Falten uns minuts per les dotze del migdia i el temps està canviant, pugen força núvols i han pronosticat tempestes per les dues (al final van arribar més tard), no ens la volem jugar i que ens enganxi la tempesta al mig de l'aresta per tant decidim girar cua i tornar per on hem pujat, deixem el Pico de los Gemelos (3160 mts.) per un altre dia. No ens entretenim massa temps al cim i iniciem la desgrimpada amb molt de compte, hi ha neu a la roca i això et fa extremar la vigilància al màxim. Anem molt concentrats i baixem molt bé, sense cap problema. Passem pel Puerto de Chistau i continuem fins a la Pleta de Añes Cruces (2050 mts.) on fem una parada per refrescar-nos al riu i aprofitem per beure i menjar una mica.
Ara només ens queda que gaudir d'un meravellós descens fins a les Granges de Viadòs (1700 mts.) on arribem contents de la feina realitzada i de la decisió pressa tot i que de moment no ha plogut gens (com a minin aquí baix).
Ara a seguir preparant "sortides a muntanya" a veure si aconseguim que la Carme pugui acabar els seus 212 tresmils del Pirineu.


Desnivell: 1620 mts.

Recorregut: 20, 6 Km.

Horari: 9h, 58m.







Granges de Viadòs (1700 mts.)


Nosaltres hem d'anar cap al Puerto de Chistau, després ja deixem el GR-11.


Que lluny que es veuen els dos tresmils.


Amb el zoom podem apreciar una enfarinada que va fer el divendres tarda a cota 2900.


Tot està molt verd per l'època de l'any que ens trobem.


Aigua per a tot arreu.


La Pleta de Añes Cruces (2050 mts.)


Travessem el Riu Zinqueta.


La fusta està molt mullada i hem d'anar amb compte a no relliscar.


El sol ja comença a tocar en aquesta part del Pirineu.


I al fons ja podem veure el Puerto de Chistau (2577 mts.)


Arribant al Puerto de Chistau (2577 mts.) amb la Punta Ixabre (2701 mts.) al fons.


Des del mateix coll, al fons veiem el Pico de los Veteranos (3125 mts.)


Vista cap a la Vall d'Estos, a l'esquerra Gias, Clarabides, al fons: Alba, Maldito.


El camí a partir del Puerto està ben fitat.


Encara trobem alguna congesta de neu.


Es puja amb comoditat i seguretat, per si feia falta, els grampons a la motxilla.


Arribant a la part superior de la tartera.


Tota l'aresta que ens queda per arribar al Pico de Los Veteranos.


Iniciem l'aresta, al final de la neu comença la part més difícil (II-)


En aquest punt guardem els pals a la motxilla.


La part superior d'aquesta primera part.


Hem passat aquest primer punt més dret, ara l'aresta perd inclinació.


I tot el que ens queda per arribar a l'aresta plana, encara ens falta pel cim.


A poc a poc anem guanyant metres.


L'Estany del Pico Royo (2780 mts.) encara a mitja descongelació.


Tram fàcil però molt aeri.


Al fons ja veiem el nostre objectiu.



Mirant a l'oest podem veure (dins del requadre) les Granges de Viadòs (1700 mts.) on hem començat aquest matí.


Seguim grimpant, com ens agrada grimpar.


Arribem al tram d'aresta plana, a l'esquerra el Pico de los Veteranos, a la dreta Los Gemelos.


La nevada d'ahir tarda ha deixat la roca enfarinada.


En compte es passa bé, però no et pots relaxar ni un minut.


La Teresa arribant al cim i els núvols pugem cap a nosaltres.


En aquest moment arribo al cim.


La continuació cap al Pic de Los Gemelos, quedarà per un altre dia.




Al cim del Pico de Los Veteranos (3125 mts.)


La boira i els núvols que sembla ens volen atrapar.


Desgrimpant amb compte el que hem pujat fa una estona.


Per moments la visibilitat és dolenta.


Passos molt aeris amb molta caiguda pels dos vessants.



Desgrimpant un dels últims metres de l'aresta (II-)


Arribant al Puerto de Chistau (2577 mts.)


És l'hora de la parada per beure i menjar a l'herba i refrescar-nos al riu.