Storhaugen (1415 mts.) des de l'aparcament de Landlaupet (557 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Avui és la nostra última sortida a Noruega 2025, demà al matí ja agafem l'avió cap a casa. Aquest ha estat un cim que ens ha sorprès a tots tres positivament.

Sortim de l'aparcament (557 mts.)al costat mateix de la carretera, només travessar-la ja ens calcem esquís.

Primer hem de travessar una gran planúria fins a agafar la pista d'esquí de fons que al cap d'un kilòmetre ja deixem per agafar un trencall a l'esquerra.

El tram del bosc és força dret, però la neu està en perfecte estat per pujar i no hi ha cap problema. Un cop superat el tram dret, anem fent un franqueig ascendent fins a situar-nos al mig de la pala de neu.

En aquest punt, l'itinerari va a buscar l'aresta per després pujar directament fins al cim realitzant unes ziga-zagues força dretes.

Assolim el cim del Storhaugen (1415 mts.), és el nostre vuitè cim d'aquests dies a Noruega i estem molt contents. Avui ens ho prenem amb calma al cim, perquè fa un dia genial, sense ni gota de vent. Té unes vistes precioses des del mateix cim, i podem veure tots els cims realitzats aquests dies enrere.

Iniciem la baixada amb una magnífica neu primavera, mirem de buscar els trams per on no ha baixat ningú i la neu es manté en perfectes condicions.

Arribem a la pista d'esquí de fons on només ens queda continuar fins a la mateixa carretera, dos minuts caminant i ja estem al cotxe.

Moltes gràcies a l'Anna, Xavier, David i Irene per haver passat uns dies tan magnífics, gràcies companys!!!! i fins a la pròxima. I hope so.

Desnivell: 920 mts.

Recorregut: 10, 2 Km.

Horari: 4h, 2m.  

Fotografia realitzada des del mateix aparcament on es pot apreciar tota la pujada.

El Xavi a l'inici de la sortida, tenim tota l'estona l'itinerari davant nostre.

Iniciem la pujada per les pistes d'esquí de fons (tot això està ple de pistes nòrdiques.)

Ràpidament guanyem alçada.

Foto en blanc i negre del David.

Amb una llarga diagonal anem a buscar el llom de l'esquerra per pujar directes al cim.

Purgues per tot arreu al ser cara sud.

Arribem a l'inici de la gran diagonal.

Anem a buscar l'aresta per a després gira una mica a la dreta.

Aquest és el tram més dret de la pujada.

Sortint de la part més dreta.

El David al plateau final, ja estem al costat del cim.

Al cim del Storhaugen (1415 mts.), últim cim de les nostres vacances.

Els esquís preparats per l'últim descens, al fons la travessa realitzada ahir.

 

Tohatten (1444 mts.) des de l'aparcament superior de Storligrenda (630 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Abans-d'ahir des del cim del Høa (1180 mts.), vàrem veure un cim a la llunyania molt nevat, amb un pendent interessant per poder pujar-hi amb els esquís. Un cop a casa i amb els mapes a les mans, van veure que es deia Tohatten (1444 mts.), perfecte, ja tenim cim per als pròxims dies.

Deixem el cotxe a l'aparcament superior de Storligrenda (630 mts.) i agafem la pista d'esquí de fons durant quatre kilòmetres, després ens desviem a la dreta i anem pujant progressivament fins a la base del cim on ens trobem el tram més dret de la pujada fins al mateix avantcim.

Hem de baixar uns metres pel vessant sud per què al nord hi han cornises, tornem a remuntar uns metres i assolim el cim del Tohatten (1444 mts.), fa molt de vent, per tant ens espavilem per anar de pressa. Un parell de fotos i baixem amb pells aquests metres per remuntar fins a l'avantcim on parem a treure pells i preparar els esquís per la baixada.

Amb una molt bona neu primavera iniciem la baixada per un pendent dret per després anar suavitzant fins a arribar a les mateixes pistes d'esquí de fons on hem de remar una mica per agafar finalment la baixada fins al mateix aparcament. Una bona sortida a un cim solitari on no hem trobat a ningú (excepte a les pistes de fons).

Desnivell: 1035 mts.

Recorregut: 16,3 Km.

Horari: 4h, 25m.

La pujada al Tohatten (1444 mts.) vist des del cim del Storhaugen (1415 mts.)

Pujant per la pista d'esquí de fons.

El Nonshøa (1532 mts.), el cim que vàrem pujar el primer dia.

A l'esquerra podem veure el Høa (1180 mts.), el vàrem pujar fa un parell de dies.

Al fons ja podem veure el Tohatten (1444 mts.).

Al fons podem veure el cim planer del Slangelifjellet (1488 mts.)

Petita cabana al costat del llac Lontjønna.

Travessant el llac glaçat.

Mirada enrere per veure per on hem pujat.

Direcció al cim del Tohatten (1444 mts.)

El cim de Kolla (973 mts.) a sota nostre.

El dia a mesura que pugem es va tapant i el vent augmenta de força.

L'últim tram força dret fins a l'avantcim.

El David arribant al cim.

Fita cimera.

Cinquè cim d'aquestes vacances a Noruega.

Al cim del Tohatten (1444 mts.)

Iniciant la baixada amb bona neu.

Un altre dia gran d'esquí.

 

El David en ple descens.

Storhornet (1589 mts.) des de Hornlia (648 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Avui la idea és fer el cim més clàssic d'Oppdal: Storhornet (1589 mts.), volem fer una circular sortint i arribant en dos punts diferents, al tenir dos cotxes en deixarem un al punt de sortida i l'altre al d'arribada.

Sortim d'Hornlia (648 mts.) i avui hem de caminar 5 minuts per arribar a la neu on ens calcem els esquis. Aquesta primera part de la pujada anem pujant al costat de les últimes cases de la població, travessem el riu com podem i ara ja iniciem la pujada continua.

És una pujada directa al cim, sense cap respir. A mesura que anem pujant, el dia cada cop es va tapant més, el vent comença a incrementar la seva força i la visibilitat cada cop és pitjor. A l'arribar a l'última pujada ja veiem al fons hi ha un refugi, encara sort per què amb el vent que fa és bastant difícil fer la transició amb la baixada.

Entrem dins del refugi i ens trobem a uns quants Noruecs que estan igual que nosaltres, aguantant el mal temps dins del refugi. Va perfecte per què podem treure les pells de foca dels esquís, cordar-nos les botes, menjar i beure una mica. Evidentment la travessa queda suspesa, amb aquestes condicions és impossible anar unes quantes hores per la carena fins a l'altre cim.

Finalment, sortim a l'exterior i quasi sense visibilitat iniciem la baixada, bastant part de l'itinerari està marcat amb uns pals de plàstic de color vermell i això afavoreix la baixada. Quan portem uns 200 metres de desnivell per sota del cim, la visibilitat millora i podem gaudir d'un magnífic descens amb una molt bona neu.

Ens ha quedat pendent fer la travessa, a veure si tenim algun dia de bon temps per a poder realitzar-la abans de tornar cap a casa.

Desnivell: 1120 mts.

Recorregut: 11,2 Km.

Horari: 3h, 44m.

 

Avui és el primer dia que hem de caminar (5 minuts des del cotxe) per calçar esquis.

Des del mateix poble sortim amb esquís als peus.

Passem al costat de cases noves encara que exteriorment semblin antigues.

Vinga Xavi, ànims cap amunt!!!

Hem de travessar un cop el riu.

A mesura que anem pujant, el dia es va tapant.

Parella de Noruecs cap al Storhornet (1589 mts.)

És una pujada molt directa, des del mateix poble fins al cim.

Aquest és el cim més conegut de la vall d'Oppdal.

La tempesta sembla que vol venir, però finalment només serà molt vent i poca visibilitat.

A mesura que pugem deixem la vall als nostres peus.

Tota la vall d'Oppdal a sota nostre.

L'itinerari està marcat amb uns pals de plàstic de color vermell, a la baixada sense visibilitat vindran perfectes.

Arribant al cim, una parella de Noruecs davant meu, mireu el vent que quasi els tira a terra.

Foto en blanc i negre ben a prop del cim.

El Xavi i el David arribant al refugi del cim.

El refugi a dalt del cim del Storhornet (1589 mts.)

El Xavi caminant direcció al refugi.

Fita a dalt del cim.

El Xavi dins del refugi.

Amb el David i el Xavi.

Al cim del Storhornet (1589 mts.)

Baixant al punt on ja tenim visibilitat.

El David en plena baixada.

Xavi, cada dia baixes millor!!!!