diumenge, 26 de setembre del 2021

Primera sortida amb la gravel després de la transpirinenca.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Altimetria del dia d'avui.


Després de l'escalada d'ahir, avui surto a estirar una mica les cames amb la gravel (ja he canviat els neumàtics un altre cop) i al mateix temps a provar les noves llantes que he posat, d'ença que vaig acabar la Transpirinenca a Hondarribia fa dotze dies no l'havia agafat.
Surto de Gavà i agafo la pista de Can Feral fins a Can Bori (cruïlla de camins), continuo per la pista de la carena fins a dalt de tot del Parc de Gavà.
Poc abans de sortir a la carretera de Begues, agafo a mà esquerra i baixo fins a Can Ramoneda, passo al costat de la desviació de la Font del Ferro, on avui fa una setmana amb la Martina i la Marta vàrem col·locar unes fites marcant l'entrada al camí de la font, ara com ara encara segueixen al mateix lloc on les vam deixar.
Passo per Ca n'Amat i agafo la pista de pujada cap a les antigues mines de ferro de Gavà, forta pujada fins a travessar la carretera entre Gavà i Begues. Agafo la pista de terra vermella que passa per sota del Castell de l'Eramprunyà, quan comença la baixada jo agafo a mà dreta i forta pujada inicial (després suavitza molt) per arribar al dipòsit vell d'aigua de La Sentiu.
Ràpida baixada fins a la mateixa urbanització i torno a pujar cap a la cadena, passo al costat de la pujada al Purgatori, però jo continuo per la pista d'avall. Surto a la carretera asfaltada de l'abocador, pujo fins a la mateixa barrera on hi ha un vigilant i ja no et deixa continuar. Baixada per un asfalt magnífic i torno a arribar a casa. Retrobada amb la bicicleta.


Desnivell: 710 mts.

Recorregut: 26,2 Km.

Horari: 1h, 51m. 






Arribant a Can Bori.


Pista en perfecte estat per la gravel.


Corriol per arribar a la part superior del Parc de Gavà.


Baixada a Can Ramoneda.


Martina, Marta recordeu la fita que van fer la setmana passada, encara no l'han tocat.


Ermita de Ca n'Amat.


Un cop he travessat la carretera de Begues, agafo la pista per sota del Castell de l'Eramprunyà.


Dipòsit d'aigua de La Sentiu.

 

dissabte, 25 de setembre del 2021

Via Laura Albarral i Joan Marc a la cara sud del Gorro Frigi (1152 mts.)

Ressenya  de la Via Joan Marc realitzada per Joaquim Llòria.


L'any passat, a mitjans de desembre amb la Teresa vàrem intentar la via Anna Guinovart al Gorro Frigi, però aquell dia feia molt vent i a l'arribar a la primera reunió vam decidir rapelar i baixar. Per una cosa i per una altra, fins avui no ha estat possible tornar-hi, avui la Teresa no ens pot acompanyar i he quedat amb la Carme a les 7:45 del matí a la plaça de Monistrol de Montserrat.
Deixem el cotxe a l'aparcament del Monestir (695 mts.) i comencem a pujar per les escales dels pobres, passem el Pas dels Francesos i arribem a la plaça de Santa Anna (895 mts.) on el pendent decreix una estona. Passem al costat de l'ermita en runes de Santa Anna i després de passar a l'altra part de la vall comencem la pujada fins a arribar al camí (1020 mts.) entre Sant Joan i Sant Jeroni, agafem a la dreta i caminen un centenar de metres fins al peu de la cara est del Gorro Frigi.
A l'esquerra surt una canal ben dreta on hi ha trams que t'has d'agafar als arbres, arribem al tram de la corda fixe, l'altra vegada el terra estava mullat i relliscava molt, avui no rellisca tant i es puja amb certa facilitat. Ara només ens queda pujar una mica més i ja estem al Coll de les Tisores (1091 mts.), baixem per l'altre vessant fins al peu de via i sorpresa..... han desequipat la Via Anna Guinovart, no queda cap parabolt, només hi ha els espàrrecs mètrics clavats a la paret, després d'uns minuts valorant la situació, podem veure a l'esquerra que es veu un parabolt d'un altre via, decidim equipar-nos i provar.
Comencem a pujar per la via Laura Albarral que és similar de dificultat a l'Anna Guinovart, són quatre tirades que no passa de III amb parabolts entre llargs i les reunions equipades (no per rapelar). Ens repartim les tirades amb la Carme, ella fa primera i tercera, per la meva part faig la segona i quarta tirada.
Un cop arribo a dalt, veiem la instal·lació de ràpel de l'Anna Guinovart (aquesta no l'han desequipat) i amb les dues cordes de 60 mts. fem un ràpel fins a la següent instal·lació que tampoc han desequipat i amb un altre ràpel arribem a terra.
Encara tenim ganes d'escalar una mica més, ara pujarem una mica més a l'esquerra del que hem pujat abans, seguim tota l'estona uns parabolts de color groc, són els de la via Joan Marc, diuen que la via de vàries tirades més repetida de tot Montserrat. Igual que l'anterior té quatre tirades amb les reunions equipades (no per rapelar) i la mateixa dificultat que la Laura Albarral (no passa de III).
Un cop estem a dalt continuem caminant fins al cim del Gorro Frigi (1152 mts.), feia molts anys que no estava aquí dalt, l'última vegada va ser amb el Xavier Martí després de fer la Badalona a la cara est. Un parell de fotos, un glop i baixem fins a la instal·lació del ràpel de la sud (el mateix que abans).
Dos ràpels i tornem a estar a terra, recollim tot el material i iniciem la baixada, l'única diferència és que quan arribem al camí de Sant Jeroni a Sant Joan continuem cap aquest últim i després baixem per Sant Miquel fins a arribar al Monestir.
Bueno. després de tants mesos amb la bicicleta, comencem a escalar una mica, que això no pari........


Desnivell: 840 mts.

Recorregut: 7,8 Km.

Horari: 7h, 10m.




Pujant les escales dels Francesos.


A mesura que pugem la boira comença a baixar.


Pas entre els arbres i la corda fixe per arribar al Coll de les Tisores (1091 mts.)


Foto de Jordi Brasil, a la dreta he afegit les tres primeres vies.


Iniciant el primer llarg de la Laura Albarral.


A l'estar desequipada l'Anna Guinovart, hem començat per aquesta.


Segona tirada de la Laura Albarral.


La Carme arribant a la tercera reunió.


Iniciant la segona tirada.


Mirada cap a baix per veure l'ambient.


Arribant a la segona reunió.


Iniciant el tercer llarg.


Un cop arribo a la reunió de la quarta tirada, preparem el ràpel per baixar a terra.


Amb dos ràpels de 60 mts. arribem a terra.


Ressenya de la via Joan Marc, foto de Guillem Àrias.


La Carme iniciant la segona tirada a la Via Joan Marc.


Anem agafant altura un altre cop.


Amb el zoom es veu millor.


A la tercera tirada.


La via surt per l'esquerra de l'arbre.


Escalant a la Magdalena Superior (1153 mts.)


Al cim del Gorro Frigi (1152 mts.) per segona vegada avui.


Vista des del cim del Gorro Frigi cap a la zona de Sant Jeroni, a la dreta el Cavall Bernat.


Fotògraf fotografiat.


El Monestir vist des del mateix cim.


Escaladors al cim de la Magdalena Superior (1153 mts.), un altre a la reunió.


Preparant per segona vegada els ràpels de baixada per la cara sud.


Iniciant el ràpel a la part superior del Gorro Frigi.


La Carme arribant a terra.


Ermita de Sant Martí situada al peu del Gorro Frigi per la seva cara sud.


Vista de la part frontal de l'ermita de Sant Martí.


Baixant per la corda fixe col·locada entre el Coll de Tisores i el camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

 

dissabte, 18 de setembre del 2021

Vinya Nova- Sant Jeroni (1236 mts.)- Sant Joan- Vinya Nova.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Altimetria del dia d'avui.


Avui després de tants mesos sense fer muntanya, excepte l'Aneto (3404 mts.) aquest darrer mes de juliol, surto a entrenar una estona a Montserrat.
Aquests mesos enrere, he estat dedicat en exclusiva a preparar la Transpirinenca amb la bicicleta i he deixat de banda qualsevol activitat relacionada amb la muntanya, és el moment de començar a preparar-nos per futures activitats. Quin millor lloc per iniciar l'entrenament que Montserrat, ben a prop de casa i amb un considerable desnivell.  
Surto de Vinya Nova (465 mts.) i agafo el camí del Pont que amb forta pujada, però constant em deixa al mig del camí (1032 mts.) entre Sant Joan i Sant Jeroni, el terra està força mullat i s'ha d'anar amb compte amb les relliscades, arribo a l'Ermita de Sant Jeroni (1160 mts.) on la boira està començant a baixar, continuo per les escales i en pocs minuts arribo a l'emboirat cim de Sant Jeroni (1236 mts.)
Un parell de fotos i cap a baix, avui segueixo fins a l'estació superior de Sant Joan per baixar cap a Sant Miquel on continuo pel camí vell fins a arribar a Collbató.
Ara només em queda seguir la pista de terra fins a l'aparcament de Vinya Nova, quan ja estic canviat i dins el cotxe, comença a ploure, avui m'he lliurat de mullar-me. 


Desnivell: 1050 mts.

Recorregut: 15, 9 Km.

Horari: 3h, 41m.





Només sortir de Vinya Nova em trobo això, no està malament la reflexió.


Mirada enrere per veure el primer franqueig des de fa molts mesos.


A mesura que pujo, els pobles cada cop queden més a baix.


La boira comença a tapar els cims de les muntanyes.


El cim del Cavall Bernat (1111 mts.) mig emboirat.


Ermita de Sant Jeroni (1160 mts.)


Últimes escales per arribar al cim.


Cim de Sant Jeroni (1236 mts.)


El vessant nord està tot emboirat.


Al punt més alt del massís de Montserrat.


La Panxa del Bisbe (1022 mts.)


A l'esquerra ben dissimulada, l'Ermita de Sant Joan.


Baixant pel camí vell, ja puc veure el poble de Collbató.