dissabte, 11 de setembre del 2021

Transpirinenca. Etapa 7, Campan- Aucun.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Itinerari del dia d'avui. Mapa IGN francès.


Altimetria del dia d'avui.


Avui l'etapa amb més desnivell de la travessa, sortim de Campan amb lleugera pujada i poc abans d'arribar a St. Marie de Campan ja trobo una primera rampa dura.
Al mateix poble, comença pròpiament la pujada al Tourmalet, són més de disset kilòmetres, amb un pendent mitjà del 7,5%. Els primers cinc kilòmetres són per anar escalfant, encara que ja he pujat un parell de trams al 10%.
A partir d'aquí, la cosa ja es posa dreta, amb els següents vuit kilòmetres fins a arribar a La Mongie amb kilòmetres entre el 8% i 9,6%. Un cop arribat a La Mongie trobem un parell de kilòmetres al 8,5% i els dos últims que passa el 9%.
Per rematar la festa, els últims dos-cents metres entre el 12% i el 13%, finalment arribo a dalt del Col du Tourmalet (2115 mts.), avui a diferència del mes passat, no fa gens de vent i la temperatura és magnífica. Estem una bona estona i quan estem cansats, iniciem la llarga baixada (més de vint kilòmetres) fins a Luz-St-Sauveur on aprofitem uns bancs per menjar i beure una mica.
Agafo la D-921 direcció a Pierrefitte-Nestalas, a la sortida del poble deixo la D-921 i agafo la D-13, una carretera molt trànquila, però amb una pujada no puntuada de més tres kilòmetres. Passo pel poble de  Saint Gavin i a partir d'aquí tot baixada fins a Argelès-Gazost.
Al mateix poble, ja comença la pujada al Col de Solour-Aubisque, nosaltres quan vàrem estar dibuixant les etapes, vàrem decidir fer l'etapa de demà una mica més "suau", avui per tant pujaríem els primers deu kilòmetres del Col de Solour, fins al poble d'Aucun.
La part més dura són els quatre primers kilòmetres, amb una mitjana del 7,5%, el sol a aquesta hora de la tarda escalfa amb ganes i faig una bona suada. Finalment arribo a Aucun, punt final de l'etapa d'avui.
Per sort l'allotjament té piscina (igual que ahir) i que millor que remullar-se una estona després de l'esforç realitzat en el dia.
Demà, per mi és l'etapa més dura de totes, amb els últims deu kilòmetres del Solour (la part més dura, amb rampes del 17%), la pujada a l'Aubisque i per rematar el Col de Marie Blanque. Però això serà demà......


Desnivell: 2050 mts.

Recorregut: 67,3 Km.

Horari: 4h, 39m.




Uns kilòmetres després de sortir de Campan, arribo a St. Marie de Campan, inici del Tourmalet.


A la sortida del poble hi ha un rètol a l'esquerra on marquen els 17,1 km fins a dalt.


Altimetria del Col du Tourmalet.


El Tour de France present per tot arreu.


Cada kilòmetre hi ha un rètol on posa els km que falten i el pendent mitjà d'aquest kilòmetre.


Ascendint cap al kilòmetre nou del port.


Direcció a La Mongie.


Falten sis kilòmetres per arribar a dalt i dos per La Mongie.


A la sortida dels túnels para-allaus.


A l'ombra fins i tot fa fresca, s'agraeix per pujar.


Arribant a l'estació hivernal de La Mongie.


Des d'aquí falten menys de cinc kilòmetres pel col.


Aquests últims kilòmetres són força durs, mitjana 9,5%.


Circulant entre llames, sembla que estiguem a Bolívia.


Ja s'intueix el final del port.


Tensant aquestes últimes rampes.


Ja puc veure les autocaravanes, senyal que s'acosta el final.


Recuperant en aquest petit tram més planer.


Últim kilòmetre de pujada, això ja s'acaba.


Mirada enrere per veure tot el que he pujat.


Arribant a dalt del Tourmalet.


Col du Tourmalet (2115 mts.)


Tota la baixada cap a Luz-st- Sauveur.


Amb la Irene a dalt del Tourmalet.


Baixant podem veure el Pic du Midi de Bigorre (2877 mts.).


Després d'una llarga baixada, arribo a Luz-St- Sauveur.


Deixo la D-913 i em desvio cap a Pierrefitte-Nestalas.


Pujada no puntuada d'uns tres kilòmetres per la carretera interior de Saint Savin.


A Argelès- Gazost comença la pujada al Col de Solour- Aubisque.


Els primers deu kilòmetres del Col de Solour que pujarem avui.


Deixem enrere Argelès-Gazost.


Aucun, punt final de l'etapa d'avui.

 

1 comentari:

Xavier M ha dit...

Espero que ahir diumenge els darrers grans gegants del Pirineu, Soulor, Aubisque i Marie Blanque et fossin favorables i que avui dilluns ja comencis a intuïr el mar Cantàbric a la llunyania.
El pitjor (o millor) ja ha passat.
Ànim a tots dos