dissabte, 30 de desembre del 2017

Per poc el Pic del Mil Menut (2779 mts.)



Aquesta setmana ens hem hagut de menjar bastant el cap per buscar un cim que tingues els següents condicionants: 
Després de les últimes nevades que no fos propici a les allaus i ens caigui a sobre tota la muntanya, que fos solitari i no trobéssim la gentada dels típics (La Mine, Pedrons, Montmalus, etc) i crec que l'hem encertat, l'únic que no vàrem preveure és que hi hagués tanta neu acumulada i ens costes tant obrir traça a causa de la quantitat de neu.
Ens apropem a la Vall de Ransol al principat d'Andorra, el viatge ja ha estat llarg degut a la boira que hem trobat a la carretera, la qual cosa ens fa baixar el ritme de conducció. Deixem el cotxe aparcat al lateral de la carretera que puja a La Coma de Ransol (l'últim kilòmetre ja no ha passat la llevaneus i podem sortir amb els esquís) al costat tenim més d'un metre de neu.
Darrere nostre arriba un cotxe, el qual va conduït pel Joan de Guissona, amb ell fa més de 7 anys vaig fer el Mulleres amb esquís, parlem una estona, ell va cap al Pic de Coma de Varilles, ens desitgem sort. El primer tram és comú i ja ens trobem la traça oberta, només sortir continuem per la carretera (estiu) que acaba a la Coma de Ransol aproximadament 1 kilòmetre, a l'arribar al final on hi han unes taules de pic-nic i una font agafem a la dreta i creuem un pont. Les traces en lloc d'anar a la dreta i fer la pujada més suau han agafat directa pel bosc, en un principi les seguim però després les deixem per què s'han ficat per un bosc molt espès i has de fer girs continus.
A l'arribar a la cota 2020 nosaltres agafem cap a l'Oest i iniciem un franqueig ascendent bastant net d'arbres que ens porta a la cota 2130 on desapareix el bosc, hi ha molta neu acumulada i es fa molt pesat el fet d'obrir traça, en aquest punt girem a la dreta i ja entrem a la Coma que ens portarà al Refugi dels Coms de Jan (2217 mts.), al qual arribem després de més d'una hora i mitja des de la sortida del cotxe, tot i fer molta calor bufa vent, hem de palejar una estona per poder treure la neu i el gel de la porta del refugi, al final ho aconseguim i bevem una mica de te a l'interior.
Continuem obrint traça, la Teresa i jo anem al relleu, una estona ella i una estona jo. Així seguim fins a arribar al Fals Coll (2476 mts.), amb la parada  al refugi portem més de tres hores, en aquest punt em vaig equivocar per què havíem d'haver anat a fer el Bony de la Pala de Jan (2525 mts.) però vaig decidir provar sort direcció al Pic de Mil Menut (2779 mts.), quan arribem a la cota 2550 i veient que encara ens quedava una bona estona i que les condicions de la neu cada cop anava a pitjor decidim girar cua.
I efectivament així va ser, una neu encrostada tot el primer tram de baixada quasi fins al refugi, després cap a baix passa de crosta a pesada humida però molt millor que la part superior. El tram del bosc el passem com millor podem i només ens queda creuar el pont i deixar-nos lliscar fins al mateix cotxe.
Un dia de contradiccions, amb una pujada molt dura però magnífica per què no hi havia ningú a la muntanya i la solitud aquesta d'anar obrint traça no te preu tot i el cansament acumulat.
La baixada per viure quasi més a prop d'Àfrica que dels Alps no ha complert les expectatives del dia. Tenim les neus que tenim, en aquest cas la neu pols no ha durat ni un dia, la pujada de les temperatures ha fet malbé la neu. Tot i ser un dia amb poc desnivell i recorregut ha estat un dia molt i molt dur.
Bon Any 2018 a tots i bones traces.


Desnivell: 890 mts.

Recorregut: 8,3 Km.

Horari: 5h, 55m.










A l'aparcament ens trobem al Joan de Guissona, fa uns anys vaig fer el Mulleres (3010 mts.) amb ell.


A l'inici de la sortida.


Direcció a les muntanyes...........


Totes elles identificades.


Aquesta primera part és el final de la carretera a la Coma de Ransol.


Altimetria ciclista per l'estiu.


Aquesta és la desviació, a l'esquerra al Serrera, a la dreta la Vall de Varilles.


Protecció de fusta pels contenidors (a l'estiu).


El pont per travessar el riu dels Meners. 


El tram inicial del bosc, no és massa llarg.


En aquest punt deixem al camí cap al Pic de Coma de Varilles i agafem cap al refugi.




La Diagonal que ens portarà a la part exterior del bosc.


Un cop sortit del bosc, això és el que tenim per davant.


Un dia solitari, no vàrem trobar ningú en tot el dia.


Obrint traça direcció al refugi després de les últimes nevades.


Arriba el relleu per obrir traça.


Avui ha estat un dia molt dur, sense fer massa desnivell ni kilòmetres.


Refugi dels Coms del Jan (2217 mts.)


Traient la neu i el gel de la porta per poder entrar.


Des del refugi aquest és el mar de neu que hem d'obrir amb els nostres esquís.


La Teresa sortint del refugi. 


Les nostres traces al mig de la neu.


Al fons podem veure l'estació de Soldeu- El Tarter.


Al fons podem veure el Pic de l'Estany Mort (2746 mts.)


Seguim obrint traça, llàstima que fes tanta calor per la qualitat de la neu.


A punt d'arribar al Fals Coll (2476 mts.)


Davant nostre el Bony de la Pala de Jan (2525 mts.)


En aquest punt decidim girar cua (2550 mts.)


Esquí de circumstàncies amb neu encrostada i molt humida.



Si això fos els Alps amb temperatures bastant per sota dels cero graus....A gaudir de la neu pols.


Al fons podem veure el Pic de la Pala de Jan (2774 mts.)


Últims metres cap al cotxe.


Del cim més llunyà de l'esquerra venim.

diumenge, 24 de desembre del 2017

Puig del Pam (2470 mts.)


Itinerari marcat al mapa IGN Francès.


El mateix recorregut amb el Suunto Traverse.


Just avui fa una setmana vàrem poder veure amb la Teresa la cara sud del Puig del Pam (2470 mts.) que estava en condicions, era un itinerari que encara no havia fet mai. Veient les condicions que hi ha al Pirineu als vessants que no son sud (va ploure el dilluns i després al fer fred, ha quedat tot gelat) decidim anar a provar sort.
Sortim de l'aparcament (1790 mts.) al costat de la Gîte d'Etape Azimut molt a prop de l'estació de Les Angles, agafem el Sender Nòrdic (gratuït) que en una mica més de 2 kilòmetres  i en una lleugera baixada ens deixa al Llac de Balsère (1770 mts.), aquest està completament glaçat, tot i que veiem una nota de l'alcalde de la zona on prohibeix passar per damunt del Llac glaçat.
Continuem deixant el Llac a la nostra dreta, el Sender Nòrdic s'acaba però continua una petita pista forestal que amb la innivació que té podem passar amb els esquís tota l'estona. Hem recorregut 5 kilòmetres des de la sortida i arribem a un refugi totalment arreglat però tancat: Jasse de Gagnade (1878 mts.)situat en un lloc idíl·lic, amb taules i bancs de fusta per fer el pícnic a l'estiu (ara, els bancs estan enterrats per la neu i quasi pots passar amb els esquís per damunt de la taula).
Bevem una mica i continuem pel mig del torrent que s'interna dins del bosc, per sort el bosc no és gens espès i es passa amb facilitat, el problema serà aquest tram a la baixada per la dolenta qualitat de la neu. Quan arribem a la cota 2130 sortim del bosc i ja podem veure la pala cimera de més de 300 metres. Pugem per la part esquerra amb una neu una mica dura però que es deixa pujar molt bé sense ganivetes, ja veiem que al baixar això serà una neu meravellosa per gaudir de la baixada, la pujada en cap cas supera els 25º.
Els últims metres abans d'arribar al cim, el vent ha fet de les seves i s'ha emportat la neu, ens hem de descalçar els últims 5 minuts, arribem al cim del Puig del Pam (2470 mts.), la visió des d'aquest cim és magnífica, just davant nostre ens trobem al Petit Peric (2690 mts.) i el Pic Peric (2810 mts.), avui no fa gens de vent, quina diferència de fa una setmana. Podem gaudir d'aquest cim sense gens de  pressa, parlem amb dos francesos que han pujat per un altre vessant. Al cap d'una bona estona, agafem els esquís i caminem uns 5 minuts fins on comença la neu, ens preparem per a la baixada i comença la festa. Una magnífica neu primavera o moquette com diuen els esquiadors francesos ens espera aquests primers 400 metres, pendents suaus per gaudir del descens.
A mesura que ens apropem al bosc el sol s'amaga entremig dels arbres, la temperatura està baixant i això fa que ens trobem amb la neu més dolenta de totes (crosta), encara rai que el tram no és massa llarg i tampoc té massa inclinació, finalment arribem a la Jasse de Gagnade (1878 mts.) on fem una parada per recuperar forces, escoltem uns sorolls per la part de darrere del refugi, anem a mirar que es i veiem uns isards que estaven per la zona.
Continuem baixant, amb trams planers on hem de  remar i trams de suau baixada on només ens hem de deixar lliscar arribem al Llac de Balsère (1770 mts.). Parem a posar pells per remuntar els 2 kilòmetres de lleu pujada que ens deixa a l'inici de la sortida d'avui.
A veure si cau ja la nevada que estem esperant tot l'hivern, per poder gaudir amb tranquil·litat de la neu aquesta temporada.


Desnivell: 850 mts.

Recorregut: 16, 4 Km.

Horari: 6h, 12m.







El Puig del Pam (2470 mts.) des del mateix aparcament de l'Azimut (1790 mts.)


Iniciem la sortida pel Sender Nòrdic que porta al Llac de Balcère. 


Al fons podem veure les pistes de Les Angles per les quals vàrem baixar ara fa una setmana. 


Distància per arribar al Llac de Balcère.


Llac de Balcère (1770 mts.) completament glaçat.


Avui dia magnífic, sense vent i amb bona temperatura, llàstima que això fa mal a la neu (alta temperatura i fred a la nit = crosta)


Després de més de 5 kilòmetres ens apropem al Puig del Pam (2470 mts.)


Arribant a la Cabana de Gagnade (1878 mts.)


A l'inici del bosc.


Es puja força bé per què no és gens espès el bosc.


Tot i que trobem algun arbre caigut al mig del torrent i hem de passar per l'esquerra.


Sortint del bosc, al fons Serra de Madres.


Pujant la pala cimera, davant nostre el Mont Llaret (2376 mts.)


Arribant al cim, al fons Roc de Madres (2469 mts.)


Al cim del Puig del Pam (2470 mts.)


Serra de Madres (2470 mts.)






Davant nostre el Petit Peric (2690 mts.), darrere el Pic Peric (2810 mts.)





Sortint del cim amb una magnífica neu primavera (moquette)


En tot el dia no hem trobat ningú i podem gaudir d'una gran baixada.


En aquests dies els vessants sud són els millors per gaudir d'una bona neu.


Tota la pala per nosaltres sols.


Dia radiant, després al bosc ja arribarà la neu dolenta (crosta)



Des del camí de tornada podem veure les nostres traces a l'esquerra.


Amb el zoom millor.