dissabte, 26 de novembre del 2022

La Tosa d'Alp (2537 mts.) des de Coma Oriola (1950 mts.), inici temporada esquí de muntanya 2022-2023.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Avui començo la meva 36a temporada d'esquí de muntanya i amb les mateixes ganes que sempre i si no us ho creieu, mireu que hem fet amb els companys Xavier, Juan Carlos i David al Pirineu Oriental.
Ahir divendres va ser dia de reflexió, si comencem la temporada, que si no, que si a les webcams es veuen moltes pedres, que si veiem un passadís per pujar sense rascar i després per baixar ja veurem, finalment les ganes poden més que les condicions i per això us deia que teníem les mateixes ganes, si no avui era un dia per no començar la temporada i fer un altre esport.
Sortim de Coma Oriola (1950 mts.) a l'estació de La Masella, aquest és un dels punts més alts del Pirineu Oriental que puguis arribar en cotxe. El paisatge és bastant desolador, els laterals de les pistes estan sense neu, però els canons funcionen i van fabricant neu artificial. Pugem per la pista Coma Oriola direcció al Cap del Bosc (2150 mts.).
Al pocs minuts de sortir hem de posar ganivetes, la neu està molt dura. Uns pugem per la dreta de la pista i altres pel centre, cadascun mira de pujar per on ho veu millor. Arribem al Cap del Bosc (2150 mts.) i per la Tosa Vermella continuem cap a dalt, aquí trobem la part més gelada de la pujada. Arribem al plateau (2495 mts.) i ja veiem el cim a la nostra esquerra, fa una mica de vent i decidim deixar els esquís a l'edifici que hi ha a la dreta on es veuen algunes antenes de comunicació.
Ens fem la foto tots quatre al cim de la Tosa d'Alp (2537 mts.) i anem on hem deixat els esquís. Aquí coincidim amb el Samuel, del blog relats de muntanya, és un muntanyenc de Roda de Ter i ens hem consultat moltes vegades el blog mútuament, però no ens coneixíem personalment, una salutació Samuel.
Poc després apareixen dos del "nens de Caldes", el Martí i el Pol, avui el Miquel ha de treballar i no els ha pogut acompanyar. Comencem a parlar i parlar (també fem una mica de temps, a veure si la neu s'estova una mica, cosa que veiem improbable).
Finalment, comencem a baixar, amb molta precaució perquè la neu està força dura i una caiguda aquí amb aquest terreny pot ser força desagradable pel cos. Seguim el mateix itinerari que a la pujada i el més important és que tots quatre hem arribat sans i estalvis a baix i sense fer cap destrossa als nostres estimats esquís. Ara a veure com comença i continua aquesta temporada ja en ple canvi climàtic.


Desnivell: 645 mts.

Recorregut: 7,2 Km.

Horari: 2h, 59m.


   





A punt de sortir de l'aparcament de Coma Oriola (1950 mts.)


Primeres neus als cims de la Cerdanya.


Els canons estan fabricant neu, si no fos per això, avui no haguéssim pogut començar la temporada.


El Xavi ho dona tot amb aquesta neu tan dura.


El Juan Carlos s'estima més pujar pel centre de la pista, cadascun busca el millor lloc per pujar.


En primer terme el Puig Peric i el Petit Peric al Capcir.


En aquest tram central de la pujada, la neu no està tan dura.


Uns pugem més a l'esquerre, uns altres pel mig, la qüestió és pujar.


Ja ens falta poc per arribar al plateua superior.


A l'esquerra ja podem veure el cim de La Tosa.


Fa una mica de vent a dalt del cim, decidim deixar els esquís a la protecció d'aquesta construcció.


Amb el Juan Carlos i el Xavi a dalt del cim.


Tots quatre al cim de la Tosa d'Alp (2537 mts.)


A la dreta la cara nord de la Serra del Cadí, a l'esquerra el Pedraforca.


Un any més comencem la temporada durant el mes de novembre, a veure si te continuïtat.


A dalt del cim coincidim amb dos "nens de Caldes", el Martí i el Pol.


Baixem amb molt de compte, la neu està molt dura, avui no es permeten caigudes.

 

diumenge, 20 de novembre del 2022

Gavà- Torrelles de Llobregat- Begues- La Desfeta (524 mts.)- Palau Novella- Garraf- Gavà.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Altimetria del dia d'avui.

Feia dies que no entrenava al costat de casa i déu-n'hi-do quin fart de pujar i baixar, només portava disset kilòmetres de la sortida i ja portava més de 700 mts. de desnivell positius.
Surto de casa amb una temperatura fresca (7º) i pujo per la pista fins a Can Bori (128 mts.) on agafo a la dreta per baixar fins a Sant Climent del Llobregat. Un petit tram d'asfalt i la pista que puja amb ganes cap a la Costa Fustera, a l'arribar a dalt entro al terme de Torrelles de Llobregat.
Una baixada ben dreta pel mig de la urbanització fins a agafar la carretera entre Torrelles i Begues, quan comença la pujada, l'asfalt deixa pas a la terra i només un centenar de metres abans d'arribar a Begues la pista torna a estar asfaltada. Vaig a buscar el cementiri de Begues, ja que la pista cap a La Desfeta està just a sota, el primer tram és força planer, però quan arriba a la desviació de camins (a la dreta cap a La Clota) el pendent s'incrementa i no baixa fins a arribar al cim de La Desfeta (524 mts.), cim més alt de Gavà (tot i que la major part pertany a Begues, segons el mapa cartogràfic de Catalunya aquesta part del cim està dins del terme municipal de Gavà).
Baixo pel mateix lloc fins a agafar la pista cap al Palau Novella, arribo al Monestir Budista on faig una petita parada per comprar unes banderes d'oració (el vent ja ha trencat les que tenim a casa), segueixo per la carretera fins a la mateixa Collada de Vallgrassa on agafo la pista que després de passar per la gran pedrera de Promsa em deixa a Garraf.
Ara només em queda continuar per les Costes de Garraf fins a Castelldefels i pel Passeig Marítim fins a Gavà. Molt bona circular, però dura pels pocs kilòmetres que he fet.


Desnivell: 1380 mts.

Recorregut: 63, 8 Km.

Horari: 4h, 12m.  






Can Bori (128 mts.), avui a la dreta cap a Sant Climent de Llobregat.


Pujant cap a Costa Fustera.


Tram de carretera sortint de Torrelles de Llobregat, direcció a Begues.


Pista de terra cap a Begues.


Quan passa un cotxe de baixada una mica de pressa, passa això....pols i més pols. 


El rètol està força mal col·locat, encara queda una pujada forta per arribar al poble.


Cim de la Desfeta (524 mts.) com es pot veure al mapa cartogràfic de Catalunya, pertany a Gavà.


Al cim més alt de Gavà.


Vista cap a Sant Boi i Barcelona.


Dia magnífic per navegar, la mar està força calmada.


Circulant per la pista entre Begues i el Palau Novella, entro al Parc Natural del Garraf.


Monestir Budista Sakya Tashi Ling al Palau Novella.


Pujant cap a la Collada de Vallgrassa puc veure al fons el cim de La Morella (593 mts.)


Pista per baixar al poble de Garraf.

 

dissabte, 12 de novembre del 2022

Étang Faury (2320 mts.) des de l'aparcament de Le Fanguil (1150 mts.)

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


La idea original era fer el Pic d'Étang Faury (2702 mts.) des de l'aparcament de Le Fanguil (1150 mts.) a la Vall d'Orlu, però a mitjans de novembre el dia és curt i a partir del refugi d'En Beys (1970 mts.) ja hem trobat neu que ens ha dificultat  i endarrerit la pujada. Hem arribat a l'Étang Faury (2320 mts.) passades l'una del migdia, valorat el temps de pujada i baixada fins aquí mateix, no ens sortien els temps, per tant, en aquest punt hem decidit girar cua i baixar. Hem arribat a l'aparcament quan passaven uns minuts de les sis de la tarda, ja en negra nit, si haguéssim continuat fins a cim, no hagéssim arribat al cotxe fins a les 9 o 10 de la nit (la baixada de nit amb frontal és molt més lenta). Aquest cim queda pendent.

Divendres a la nit arribem a l'aparcament de Le Fanguil (1150 mts.) on ja hi han un parell d'autocaravanes i més campers. Poc després de les sis del matí ens aixequem amb una temperatura de 5º, en quant ens hi veiem per caminar sense frontal (per estalviar bateria, si a la tarda-nit fa falta) sortim per un bon camí seguint les marques del GR-7.

A l'arribar al kilòmetre sis, deixem la pista, travessem el riu Oriège per un pont de fusta i comencem a guanyar metres pel fons de la vall, deixem a la nostra esquerra el GR-7 i pugem per un altre camí directe que ens deixa a la part superior de l'Estany d'En Beys (1995 mts.). Una petita baixada i al fons ja veiem el refugi d'En Beys (1970 mts.) on ens aturem una estona per menjar i beure, hem trigat des del cotxe 2h i 45m.

Deixem el refugi i continuem pel GR-7 en un puja-baixa contant, a partir de la cota 2100 comencem a trobar neu, cosa que ens fa la pujada una mica més exigent i lenta al mateix temps, després de passar un parell d'Estanys petits, arribem a l'última pujada força dreta que ens deixa a l'Étang Faury (2320 mts.), arribats a aquest punt fem la reflexió que he descrit a l'inici d'aquest escrit. Després de beure i menjar una mica iniciem la baixada pel mateix lloc de pujada.

Quasi triguem el mateix en pujar que ara en baixar al refugi d'En Beys des de l'Étang Faury, això és degut als trams de puja-baixa que hi han en aquest recorregut, el refugi a l'estar orientat a l'oest a aquesta hora de la tarda (passades les 16h.) li toca una mica el sol i podem berenar la mar de bé.

Iniciem la baixada pel mateix lloc de pujada, però el tram que per pujar hem fet directes, ara baixem pel GR-7 que està millor i el camí està més marcat. Travessem el pont de fusta (1450 mts.) que ens deixa a la pista principal i ara només queda continuar fins al mateix aparcament, poc abans d'arribar hem de parar i agafar els frontals de la motxilla perquè la nit ja ens ha agafat.

Una vall magnífica i solitària (només hem vist una persona durant el dia i al baixar uns quants que pujaven per dormir al refugi lliure), ja tenim un cim pendent pel pròxim estiu.


Desnivell: 1440 mts.

Recorregut: 25,6 Km.

Horari: 10h, 24m.




    

La lluna ens vigila a l'aparcament de Le Fanguil (1150 mts.) quan iniciem la sortida.


Entrem a la Reserva Nacional d'Orlu.


La tardor ja ha arribat a Orlu.


Nosaltres direcció al Refugi d'En Beys (1970 mts.)


Aquest inici de pujada és força suau i va bé per escalfar les cames.


Moltes plaques de ferro com aquesta trobem en aquesta primera part de la pujada.


Aquests primers kilòmetres són per una bona pista.


Portem sis kilòmetres des de la sortida quan deixem la pista principal, travessem el riu Oriège.


Hem pujat més de cinc-cents metres de desnivell d'encà que hem deixat la pista principal.


L'Estany d'En Beys (1950 mts.).


Al fons ja podem veure el refugi d'En Beys.


Refugi d'En Beys (1970 mts.)


Direcció a l'Étang Faury (2320 mts.).


Després de menjar una mica, deixem el refugi d'En Beys darrere.


Franquejant per la dreta l'Estany d'En Beys.


A partir de la cota 2100, comencem a trobar neu.


Anem passant petits estanys sempre per la dreta.


Arribem al'Étang Faury (2320 mts.), a la dreta el Pic d'Étang Faury (2702 mts.)


Passen uns minuts de l'una del migdia, ens queden 400 mts. fins al cim i menys de cinc hores de llum.


A mitjans de novembre el dia s'escurça molt, des d'aquí fer cim i tornar com a minin 2,5 hores.


Vista cap al Pic de la Portella Gran (2730 mts.)


Iniciem la baixada pel mateix camí de pujada.


Hi ha trams amb força neu.


Baixem direcció al refugi d'En Beys on farem l'última parada del dia.