Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Avui començo la meva 36a temporada d'esquí de muntanya i amb les mateixes ganes que sempre i si no us ho creieu, mireu que hem fet amb els companys Xavier, Juan Carlos i David al Pirineu Oriental.
Ahir divendres va ser dia de reflexió, si comencem la temporada, que si no, que si a les webcams es veuen moltes pedres, que si veiem un passadís per pujar sense rascar i després per baixar ja veurem, finalment les ganes poden més que les condicions i per això us deia que teníem les mateixes ganes, si no avui era un dia per no començar la temporada i fer un altre esport.
Sortim de Coma Oriola (1950 mts.) a l'estació de La Masella, aquest és un dels punts més alts del Pirineu Oriental que puguis arribar en cotxe. El paisatge és bastant desolador, els laterals de les pistes estan sense neu, però els canons funcionen i van fabricant neu artificial. Pugem per la pista Coma Oriola direcció al Cap del Bosc (2150 mts.).
Al pocs minuts de sortir hem de posar ganivetes, la neu està molt dura. Uns pugem per la dreta de la pista i altres pel centre, cadascun mira de pujar per on ho veu millor. Arribem al Cap del Bosc (2150 mts.) i per la Tosa Vermella continuem cap a dalt, aquí trobem la part més gelada de la pujada. Arribem al plateau (2495 mts.) i ja veiem el cim a la nostra esquerra, fa una mica de vent i decidim deixar els esquís a l'edifici que hi ha a la dreta on es veuen algunes antenes de comunicació.
Ens fem la foto tots quatre al cim de la Tosa d'Alp (2537 mts.) i anem on hem deixat els esquís. Aquí coincidim amb el Samuel, del blog relats de muntanya, és un muntanyenc de Roda de Ter i ens hem consultat moltes vegades el blog mútuament, però no ens coneixíem personalment, una salutació Samuel.
Poc després apareixen dos del "nens de Caldes", el Martí i el Pol, avui el Miquel ha de treballar i no els ha pogut acompanyar. Comencem a parlar i parlar (també fem una mica de temps, a veure si la neu s'estova una mica, cosa que veiem improbable).
Finalment, comencem a baixar, amb molta precaució perquè la neu està força dura i una caiguda aquí amb aquest terreny pot ser força desagradable pel cos. Seguim el mateix itinerari que a la pujada i el més important és que tots quatre hem arribat sans i estalvis a baix i sense fer cap destrossa als nostres estimats esquís. Ara a veure com comença i continua aquesta temporada ja en ple canvi climàtic.
Desnivell: 645 mts.
Recorregut: 7,2 Km.
Horari: 2h, 59m.
A punt de sortir de l'aparcament de Coma Oriola (1950 mts.)
Primeres neus als cims de la Cerdanya.
Els canons estan fabricant neu, si no fos per això, avui no haguéssim pogut començar la temporada.
El Xavi ho dona tot amb aquesta neu tan dura.
El Juan Carlos s'estima més pujar pel centre de la pista, cadascun busca el millor lloc per pujar.
En primer terme el Puig Peric i el Petit Peric al Capcir.
En aquest tram central de la pujada, la neu no està tan dura.
Uns pugem més a l'esquerre, uns altres pel mig, la qüestió és pujar.
Ja ens falta poc per arribar al plateua superior.
A l'esquerra ja podem veure el cim de La Tosa.
Fa una mica de vent a dalt del cim, decidim deixar els esquís a la protecció d'aquesta construcció.
Amb el Juan Carlos i el Xavi a dalt del cim.
Tots quatre al cim de la Tosa d'Alp (2537 mts.)
A la dreta la cara nord de la Serra del Cadí, a l'esquerra el Pedraforca.
Un any més comencem la temporada durant el mes de novembre, a veure si te continuïtat.
A dalt del cim coincidim amb dos "nens de Caldes", el Martí i el Pol.
Baixem amb molt de compte, la neu està molt dura, avui no es permeten caigudes.
