dissabte, 24 de juny del 2017

Pic de Hourgade (2964 mts.) des de Peyragudes.




Avui dia de Sant Joan (felicitats al meu pare i al meu germà) vaig a intentar un cim que fa molt temps que tenia ganes de pujar i un dia per una cosa i un dia per un altre no havia vingut mai a aquesta zona.
Sortim el divendres a la tarda amb la Irene i conduïm fins a l'estació francesa de Peyragudes al departament francès dels Hautes-Pyrénées on passarem la nit. Per arribar aquí hem d'anar fins a Bossòst, creuar el Col del Portilló, baixar a Luchon i pujar al Col de Peyresourde, als pocs metres d'iniciar el descens del Col ens trobem a mà esquerra una desviació fins a la mateixa estació.
Surto de l'aparcament inferior (1599 mts.) al costat del telecadira du Carrousel passades les 6 del matí, hi ha molta boira a tot l'entorn, aquests primers kilòmetres els faig per pista i de tant en tant puc agafar dreceres, arribo a un gran coll totalment pla, és el Péne de Magnéras (1843 mts.), a partir d'aquí inicio un franqueig de quasi 3 kilòmetres amb lleugeres pujades i baixades que em deixa al GR-10 (1905 mts) al qual seguiré molt pocs metres. Després de caminar no més de 100 metres pel GR trobo a mà dreta sentit ascendent una desviació que posa als Lacs, agafo per aquí i a partir d'aquest punt la pujada és molt forta.
Seguint les fites es puja força bé, arribo a un punt on he de grimpar uns metres fàcils i després un franqueig una mica expo fins que arribo a un pla on tinc una gran cascada davant meu (2180 mts.), el camí circula per la dreta i amb una pujada força progressiva arribo al primer llac de Nère (2397 mts.), porto 2 hores i 25 minuts d'ença que he sortit del cotxe, aprofito per fer una petita parada i després continuar directa fins al cim.
Continuo i passo pel segon Llac de Nère (2430 mts.), a partir d'aquí les fites van marcant en tendència a l'esquerra fins a arribar a la cota 2595 on aleshores giro a la dreta per anar a buscar una mena de coll (2750 mts.), segueixo pel lateral i arribo al peu d'un Llac (2850 mts.), ja puc veure el cim davant meu però encara em falta una estona, he de pujar per la dreta fins a arribar a la cresta cimera, una fàcil grimpada però aèria em deixa al cim del Pic de Hourgade (2964 mts.), he trigat 4 hores 25 minuts des del cotxe, el dia aquí dalt és magnífic, no fa massa calor i un lleuger vent que refresca l'ambient.
Des que m'he acomiadat aquest matí al cotxe de la Irene no he vist ningú amb tot el recorregut (a la baixada només hem trobaré una parella per sota del llac de Nère), aprofito per estar uns minuts al cim, llàstima que hi han alguns núvols i la visió no és massa bona, per què des d'aquí dalt puc veure molts cims de més de 3000 metres. Agafo la motxilla i segueixo el mateix recorregut a la baixada que a la pujada, cim llarg i dur però molt i molt bonic, per fer amb esquí de muntanya (era l'excusa per pujar i així conèixer la muntanya) per aquest mateix recorregut el trobo una mica perillós a les allaus pel franqueig tan llarg que has de fer, tallant unes pales força dretes. Millor pel refugi d'Espingo (baixant del Coll Inferior de Literola i dormint al refugi del Portillon) o sortint del Pont de Chévres (1105 mts.) i dormint a la Cabane d'Ourtiga (1601 mts.) però això serà al proper hivern o a l'altre ..........., sempre és bo tenir sortides pendents.


Desnivell: 1705 mts.

Recorregut: 19,05 Km.

Horari: 7h, 49m.





A punt d'iniciar la sortida, la boira encara present a les 6,30 del matí.


Pujant per l'estació de Peyragudes, hi ha trams que puc fer drecera.


Segueixo per les pistes, la boira ja està quedant a la part inferior.


Foto direcció al Col de Peyresourde, tot per sota de 1750 mts. envaït per la boira.


Uns metres més amunt del Coll de Péne de Magnéras (1843 mts.) això és el que em queda pel cim.......


Des del mateix lloc que la foto anterior, mirada enrere per veure per on acabo de passar.


Inicio un franqueig de quasi 3 kilòmetres per agafar la vall que em portarà direcció als Lacs de Nère (2430 mts.)


Un cop he fet tot el franqueig es pot veure realment el llarg recorregut, en aquest punt inicio la dura pujada direcció als Lacs de Nère.


El cim del fons és el Pic de Hourgade (2964 mts.)


Després de passar un petit tram fàcil de grimpada, arribo a un pla (2180 mts.)


El primer Llac Nère (2397 mts.)


El segon Llac Nère (2430 mts.), al fons el Pic de Hourgade (2964 mts.)


A mesura que vaig pujant es pot veure el segon i el primer Llac de Nère.


Arribo al peu del Pic de Hourgade i em trobo aquest Llac (2850 mts.), a la dreta la línia que segueixo fins a arribar al cim.


Arribant a la cresta final, mirada per on acabo de pujar. Les boires segueixen a la vall.


Tram final de cresta fàcil però aèria fins al cim.


A la part inferior el Llac sota el cim (2850 mts.), al centre la cresta Bellocs-Spijeoles (3065 mts.)


Arribant al cim, visió al Lac de Caillauas (2159 mts.), al fons i a la dreta el massís del Bachimala.


A l'esquerra Grand Quayrat (3060 mts.), Lezat (3107 mts.), a la dreta Gourgs Blancs (3129 mts.)


A l'esquerra el Pic de Nord Nère (2844 mts.), a la dreta el Pic d'Espingo (2856 mts.)


Fites al cim.


A la dreta, la vall per la qual he pujat.


Al cim del Pic de Hourgade (2964 mts.)


A l'esquerra Grand Quayrat (3060 mts.), Lezat (3107 mts.), a la dreta el Perdiguero (3223 mts.)


Baixant direcció al primer Llac de Nère.


Des del segon Llac de Nère (2430 mts.) em paro a mirar el cim que acabo de pujar.


En un moment quan estic tornant al cotxe, em paro i faig aquesta foto. Però que lluny que està el cim i encara l'estona que em queda per arribar al cotxe.


A l'arribar a l'estació fem un bon pic-nic amb la Irene.

dissabte, 10 de juny del 2017

Aneto (3404 mts.) 49a ascensió i final de temporada d'esquí de muntanya 2016-2017.



La setmana passada no va poder ser per culpa del mal temps però aquesta setmana hem acabat com quasi tots els anys, un Aneto de comiat de la temporada d'esquí de muntanya.
Sortim de La Besurta quan encara no hem arribat a les 5 de la matinada, avui preferim la solitud d'Aigualluts a la massificació de la Renclusa i encara que sigui més llarg estarem més tranquils com així va ser, vàrem trobar les primeres persones al Coll de Corones (3196 mts.), 4 hores i 40 minuts després d'haver sortit de la Besurta.
Agafem el camí cap a Aigualluts, evidentment encara és negra nit, arribem al Pla d'Aigualluts (2060 mts.), fa 50 minuts que hem sortit de La Besurta, agafem el camí direcció al Coll de Salenques molt més transitat ara que fa uns anys des de la nova obertura del refugi de Llauset. A l'arribar a la cota 2230 deixem el camí cap al Coll de Salenques i agafem a la dreta (Oest) per pujar uns metres fins a la part superior d'un turó on hi ha un lloc planer on comença la neu (2330 mts.). Aprofitem per calçar les botes d'esquí, posar les pells i amagar les sabatilles per a després a la baixada.
La neu està dura però no fan falta ganivetes, seguim el mateix camí que cada any de baixada i alguns de pujada, a l'inici en tendència a la dreta per fer un franqueig ascendent cap a l'esquerra, en aquest punt ens situem a l'inici del tub el qual superem fent girs amples aprofitant tota l'amplada de la pala. Així arribem a les últimes pedres (2850 mts.), aquí aprofitem per fer una parada per recuperar forces, continuem fins a arribar quasi al Coll de Corones (3196 mts.), aquí la neu està molt podrida (de les pluges dels últims dies) i costa molt obrir la traça, ens situem a l'alçada de la Punta Oliveras (3292 mts.) on tenim una magnífica visió del corredor Estasen, continuem i podem pujar amb els esquís fins a sota mateix del cim, 3 minuts caminant i arribem al peu del Pas de Mahoma, rapidament i sense perdre temps ens col·loquem a la cua i iniciem la grimpada, hi ha molta gent sense experiència i molta gent encordada, la Teresa es posa nerviosa (normal) amb tanta gent i decideix girar cua i esperar-me a l'inici, abans hem dona el dibuix que m'ha fet per la meva 49a ascensió al cim més alt del Pirineu, a l'anar sol puc avançar gent i en un moment estic al cim de l'Aneto (3404 mts.), un parell de fotos al cim i torno a passar el Pas de Mahoma sentit contrari, torno a avançar la gent, ara per la dreta ara per l'esquerra, ens retrobem amb la Teresa i baixem on hem deixat els esquís. Bevem i mengem una mica i iniciem el descens, la primera part amb una neu pesada i sense base que fa que nosaltres mateixos provoquem petites purgues, som els únics esquiadors al cim de l'Aneto i tenim tota la baixada per Aigualluts per nosaltres, poc abans del Coll de Corones em trobo al Jordi Avilés, arquitecte tècnic amb ell hem fet vàries obres junts i avui fa el seu primer Aneto, "Moltes Felicitats Jordi", nosaltres seguim baixant i cada cop està millor la neu, part inferior dura, part superior "moquette" i així fins a arribar on s'acaba la neu.
Fem el canvi de les botes per les sabatilles i amb un sol de justícia continuem caminant pel mateix camí d'aquesta matinada fins a arribar al cotxe.
Amb aquesta sortida donem per finalitzada la temporada d'esquí de muntanya 2016-2017 després de 7 mesos amb els esquís. Ara a preparar properes sortides a muntanya.

Kilometres recorreguts amb esquís temporada 2016-2017: 310 kilòmetres.

Metres desnivell positius acumulats amb esquís temporarda 2016-2017: 26.000 metres positius. 


Desnivell: 1585 mts.

Recorregut: 19,15 Km.

Horari: 9h 7m.




L'Aneto (3404 mts.) encara de nit des del Forat d'Aigualluts i ja portem quasi 1 hora de camí.


Al fons l'Aneto amb el riu Barrancs a la nostra dreta.


Un cop travessem el riu Barrancs i deixem la seva vall pugem a un replà (2310 mts.) on calcem esquís.


Iniciem els primers metres amb els esquís als peus.



La pluja d'aquesta última setmana ha deixat aquesta curiosa forma a la neu.


Son poc més de les 7.30 del matí i el sol ja apreta.


Mirada endavant, encara queden més de 800 metres de desnivell fins al cim.


Pujant per la glacera, al fons i a l'esquerra la Forcanada (2883 mts.)


A la part superior d'aquest turó hi ha l'estació metereològica més alta del Pirineu (3050 mts.)


Pujant direcció al Coll de Corones (3196 mts.)


Seguim pujant, ja podem veure al fons l'avant cim de l'Aneto.


A l'arribar a la cota 2850 fem una petita parada per recuperar forces.


Al centre el Coll de Corones, a la dreta el Pic de Corones (3294 mts.)


A l'esquerra del Coll de Corones, la Punta Oliveras (3292 mts.), a l'esquerra l'Aneto (3404 mts.)


D'esquerra a dreta: Maladeta (3308 mts.), Portilló Superior i Inferior.


Pico de Coronas (3294 mts.)


A la dreta Punta Oliveras (3292 mts.).


Arribant al Coll de Corones (3196 mts.)


Esperant al Coll de Corones, davant meu el Pic d'Aigualluts (2708 mts.)


Visió del corredor Estasen per la sortida directa Petit Black.


Cua al Pas de Mahoma.


Visió des del Pico de Corones fins al Pico Maldito, a la dreta la Maladeta.


La meva 49a ascensió a l'Aneto (3404 mts.)



El dibuix de la 49a ascensió és obra de la Teresa.


Vista cap a la Vall de Corones.


A l'iniciar els primers girs des de l'Aneto recordem que no hem fet la foto del cim, aquí la tenim, felicitats Teresa pel teu primer Aneto amb esquís.


Bona neu primavera a la baixada. On pots baixar més de 1100 metres de desnivell al Pirineu a meitat de Juny?. A l'Aneto, per què érem els únics amb esquís ahir??........................


Recorregut  dels més de 1100 metres de baixada amb neu primavera.


D'aquí venim? diu la Teresa, doncs si, d'allà dalt.


La primavera ja fa dies que ha arribat al Pirineu, i amb aquest verd tanquem la temporada d'esquí de muntanya 2016-2017.