Pic Abadías ( 3271 mts.)

Divendres al matí pugem a Benasque amb l'Irene, estarem acampats al Plà de Senarta ( 1400 mts.) on per la tarda trobarem uns quants rovellons als boscos de camí a Vallhivierna.

Dissabte a les 7,30 del matí em passa a recollir la Carme, avui pujarem el Pic Abadías, cim batejat en honor a l'Antonio Abadías ( 1886- 1967 ) guia benasquès i guarda durant molts anys del refugi de la Renclusa.

Per que anem a fer aquest cim tant llunya i de tant poca rellevància dins dels tresmils ( excepte si escales la cara sud ) ??. Doncs amb aquest tresmil a la Carme només li restaràn 48 per acabar els 212, i jo la miraré d'ajudar tot el que pugui igual que ella em va ajudar a mi per acabar els 212.

Sortim de la Besurta ( 1930 mts.) direcció al refugi de la Renclusa ( 2140 mts.) al qual arribem 35 minuts després. Feia molts anys que no pujava per aquestes dates, es a dir sense neu, sense esquis i la veritat es que es un pal ja que està tot ple de blocs que fan de mal caminar i si a sobre per la nit hi ha molta humitat i després gela, les roques queden convertides en pistes de patinatge.

Arribem al Portillò Superior ( 2880 mts.) on fem la primera parada del dia, després de menjar i beure una mica, baixem uns metres i continuem en tendència a la dreta ( paral-lel  a la cresta del Portillons- Maladeta ) fins que arribem al peu de la glacera.

En aquest punt seguim pel lateral, vessant roca i aixis no ens fa falta posar-nos els grampons. Pugem per una canal fàcil fins arribar a la mateixa cresta on una senzilla grimpada ens deixa al cim del Pic Abadías ( 3271 mts.). La baixada la fem directa, es a dir sense anar als Portillons. Passem pel llac del Salterillo ( 2460 mts.) i després per una baixada herbosa fins al Forat d'Aigüalluts.

Desde aquest punt per la coneguda senda fins tornar al lloc de sortida de la Besurta.

Desnivell: 1455 mts.

Recorregut: 17,4 Km.

Horari: 9h, 21m.

Arrivant al refugi de la Renclusa ( 2140 mts.)

Entrada principal del refugi de la Renclusa.

A prop del Portillò Superior, vista cap a la cresta Collado de la Rimaya -Cordier.

De la Besurta hem sortit fa 2,5 hores. Al fons Salvaguarda, la Mina.

Al costat del Portillò Superior trobem aquesta tenda abandonada. ( ni que això fos l'Himàlaia ) 

Visió de l'Aneto ( l'agost de 1984 a pocs metres d'aquest punt ja em vaig possar els grampons )

A la dreta del Collado Maldito es veu el Pic Abadias ( 3271 mts.) 

Desde el cim, a sota meu el llac de Cregüeña ( el més gran del Pirineu )

Le Bondidier ( 3146 mts.)

La sempre impresionant cara nord del Pic Maldito ( 3350 mts.)

Mentres espero a la Carme autofoto al Pic Abadias ( 3271 mts.) 

La Carme grimpant amb la Maladeta darrera seu.

Ultims metres d'equilibri per arribar al cim.

La Carme i jo al Pic Abadias ( 3271 mts.) amb aquest cim només li queden 48 per acabar els tresmils del Pirineu, anim Carme. 

L'Aneto desde un petit llac ( 2900 mts.) direcció al llac de Salterillo. 

Rierol que neix del llac de Salterillo ( 2460 mts.) i va a morir al Forat d'Aigüalluts.

Forat d'Aigüalluts ( 2040 mts.)

La tardor ja arriba a la Vall de Benasque.

Le Lustou. ( 3023 mts.)

Arribem el dissabte a les 18:30 h. a l'aparcament de Rioumajou ( 1381 mts.) a uns kilòmetres de Saint-Lary, al cap d'una estona arriben la Maider i el Pedro que ja venen del Neouvielle.

Nosaltres al final només hem pogut venir la Teresa i jo. La Carme ha marxat al Cilindro de Marboré amb la Rosa, el Vizca tenia que portar uns clients i el Xavi amb uns companys de la feina marxava al Puigmal, (la propera sortida que fem amb els companys del Pais Vasc a veure si podeu venir, que tenen moltes ganes de coneixer-vos).

Sortim de Rioumajou ( 1381 mts.) a les 6:36 del matí, passem el pont de formigó i per una pista forestal no transitable per cotxes no autoritzats continuem fins a la cota 1503 mts. on abans de passar un altre pont agafem un petit corriol a mà esquerra que transita paral-lel al riu de la Piarre al qual creuem uns metres més endavant.

El camí, aquest primers metres, es una mica confús sobre tot si vas de nit i no el coneixes ( no era el nostre cas ). Desde que hem deixat la pista principal el camí es molt dret i no te cap tram suau, finalment arribem a una cabana de pastors ( tancada amb candau ) on parem a beure i menjar una mica ( ja portem més de 650 mts. de desnivell ). Continuem pujant per fortes pendents i al arribar a la cota 2350 mts. anem girant progressivament a mà esquerra per anar a buscar el Coll de Lustou ( 2649 mts.) al qual no arribem ja que pocs metres abans ja pugem directament per anar a buscar l'aresta que ens porti al cim.

La pujada es fàcil fins que arribem al gran vivac on deixem els pals d'esqui, a partir d'aquest punt la cresta es posa mes dreta i tens que fer servir les mans amb frecuencia.

Amb les nevades de la setmana passada el vessant nord està nevat i tenim que anar en compte ja que la roca patina. Amb una dificultat que en cap moment passa de II- arribem al cim del Lustou ( 3023 mts.), la Teresa està molt contenta ja que ara fa un any varen tenir que donar la volta a 100 mts. del cim per les males condicions de la neu en l'aresta cimera, la Maider i el Pedro també estan molt contents ja que es la primera vegada que fan aquest cim.

Amb molta precaució iniciem la baixada fins al vivac on recollim els pals i continuem cap a baix, quan arribem a la cota 2800 mts. girem a mà esquerra i ja deixem l'aresta, aixis la baixada serà més ràpida.

Després de passar per la cabana continuem fins arribar al cotxe després de recollir uns quants rovellons pel camí.

Desnivell: 1780 mts.

Recorregut: 15,7 Km.

Horari: 7h. 58 m.

Aquí podem veure quin mal pot fer una allau, destroçar tot el bosc sense deixar cap arbre al seu pas.

Primers núvols que comencen a tapar la part superior dels cims.

Amb la Maider i al Pedro al costat del Coll de Lustou ( 2689 mts.)

Comencen les dificultats, els pals d'esqui els hem deixat uns metres més abaix.

Seguim grimpant direcció al cim.

El Pedro guiant al grup.

Cim del Lustou ( 3023 mts.)

Desgrimpant del cim, aquí es veu al vessant nord nevat i el vessant sud sense neu.