Sant Jeroni (1238 mts.) des de Collbató.

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Aquest cap de setmana hem hagut de mirar moltes vegades les previsions meteorològiques per poder fer activitat a l'exterior sense mullar-nos. Finalment, decidim anar cap a Montserrat; sembla que fins al migdia aguantarà el temps sense ploure.

Deixem el cotxe aparcat al mateix poble de Collbató (380 m) i agafem la pista cap a la Vinya Nova, però en un centenar de metres ja ens desviem cap a la dreta per agafar l'antic camí de Collbató a Montserrat. Anem pujant tota l'estona pel camí principal fins que agafem la desviació a l'esquerra cap al camí de la Font Seca, en direcció a la capella de Sant Joan, la qual deixem a l'esquerra.

Un cop arribem a la seva altura, pugem unes escales força dretes fins a arribar a les Escales de Jacob. A la part superior coincidem amb dos escaladors amb els quals parlem una estona; baixen d'una de les vies de la cara sud-est a la Miranda de Santa Magdalena. Després baixem per les Escales de Jacob fins a arribar al camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

Un cop arribats a aquest punt, només ens falta acabar el més que conegut camí fins al mateix cim de Sant Jeroni (1.238 m), el punt més alt de Montserrat. Fa fred, vent i boira, per tant, fem un parell de fotos i cap avall.

A l'arribar al coll de les Pinasses (1.140 m), al peu de l'Albarda Castellana, fem la primera i única parada del dia. No ens entretenim massa perquè el dia s'està tapant i té pinta de voler ploure. Baixem pel camí dels Francesos fins a la Vinya Nova on, primer feblement, però després amb una mica més de ganes, comença a ploure. Hem de córrer l'últim quilòmetre per arribar al cotxe el menys mullats possible.

Bona sortida en un dia que, a final de setmana, no comptàvem amb la previsió meteorològica.

• Desnivell: 1.020 m
• Recorregut: 13,8 km
• Horari: 4 h 42 min

Sortim del poble de Collbató (380 mts.)

Iniciem la sortida per la pista que va cap a Vinya Nova, boires baixes a primera hora del matí.

A mesura que pugem, el poble de Collbató va quedant avall.

Ha plogut força aquests dies i està tot mullat.

La boira ha quedat a nivell del poble.

Pujant pel camí de la Font Seca direcció a la Capella de Sant Joan.

Tram d'escales direcció a les Escales de Jacob.

Tram força dret.

A l'esquerra desviació per anar a la Miranda de Sant Joan.

Al fons la Capella de Sant Joan.

Tram de les Escales de Jacob.

Baixant les Escales de Jacob per anar a buscar el camí de Sant Joan a Sant Jeroni.

Un cop estem al camí de Sant Joan a Sant Jeroni podem veure al fons el Monestir de Montserrat.

La Panxa del Bisbe totalment mullada.

Ermita de Sant Jeroni.

La boira ho comença a envair tot aquí dalt.

Al cim de Sant Jeroni (1238 mts.)

Vessant nord de Montserrat totalment emboirat.

 Diumenge 4/10/2026.

Itinerari marcat amb el cicle computador Hammerhead Karo 2.

Altimetria del dia d'avui.

Avui, després de la sortida d'ahir i veient el temps que feia, la idea era quedar-me a casa i com a molt fer una mica de rodet. Però a mig matí he vist que no plovia i que el radar no marcava pluja per a les pròximes hores, així que he sortit a estirar una mica les cames.

Al final m'he anat animant, m'he trobat bé i he allargat una mica més la ruta. Molt millor que tancar-se a casa!

• Distància: 53,4 km
• Desnivell: 540 m
• Temps: 2 h 6 min

Diumenge aprofitat! 🚴‍♂️

Un cop arribat a casa després de l'entrenament amb el nou maillot de la UME.

Spathi o Dikti (2148 mts.) i Afentis Christos (2141 mts.) des de l'altiplà de Limnakaro (1120 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Vertical.

Hi ha racons a Creta on la mitologia sembla fondre’s amb la roca viva, i el massís de Dikti és, sens dubte, un d’ells. Avui us porto la crònica d’una de les rutes més exigents gratificants que es poden fer en aquesta illa: el doble ascens al Spathi (2.148 m), el cim més alt del massís, i el veí Afentis Christos (2.141 m), començant des de l'altiplà de Limnakaro.

La jornada comença ben d’hora, quan el sol tot just treu el cap rere les crestes de Lasithi. El punt de partida és l'altiplà de Limnakaro, a 1.120 metres d’altitud. L'ambient aquí dalt és serè, dominat per la petita capella d’Agios Georgios i un paisatge de pastures on les ovelles i les cabres marquen el ritme del matí amb els seus esquellots.

Deixo enrere l'últim rastre de civilització i m'endinso en el camí, seguint en gran part les marques del sender de gran recorregut E4.  La primera part de la ruta em porta per una tartera exigent. El terreny és típicament cretenc: roca calcària, sota un sol que comença a escalfar i una vegetació que es redueix a petits arbustos espinosos a mesura que guanyo alçada. El pendent és pronunciat.

La pujada cap a la canal em posa a prova les cames, però la recompensa en assolir la carena és majúscula. Des d'aquí, l'últim tram fins al cim del Spathi és un espectacle de pura roca. Quan finalment toco el punt més alt, a 2.148 metres, el món s'obre sota els meus peus. La panoràmica de l'altiplà de Lasithi, l'infinit Mar Egeu i, en els dies clars, la silueta del veí massís d'Ida (el Psiloritis) fan oblidar instantàniament cada gota de suor. Soc al sostre de Lasithi, molt a prop d'on la llegenda diu que va néixer el mateix Zeus.

Després d'un descans merescut i de fer les fotos de rigor, giro els ulls cap al segon objectiu del dia: l'Afentis Christos, que s'alça altiu a 2.141 metres de l'altre costat del coll.

La travessa entre els dos cims és un exercici de muntanya autèntica. El terreny carener és abrupte, calcari i molt exposat al vent, fet que m'obliga a progressar amb atenció però gaudint d'una sensació de llibertat absoluta. L'arribada al cim de l'Afentis Christos té un caràcter especial; l'arquitectura de la petita capella de pedra que corona el cim, integrada completament en el paisatge protector, aporta un aire gairebé místic a la fita.

La baixada de tornada cap a Limnakaro es fa pel mateix camí d'ascens, desfent la tartera que ara, amb el cansament acumulat, demana la màxima concentració per evitar relliscades. La visió de l'altiplà que es va fent gran a mesura que baixem em reconforta. 

En arribar de nou al cotxe, amb la pols de la roca calcària a les botes i la cara cremada pel sol i el vent, mirem cap a dalt. Allà queden les siluetes imponents del Spathi i de l'Afentis Christos. Ha estat una jornada de muntanya dura, exigent, de les que fan afició i deixen empremta. Una ruta imprescindible per a qualsevol que vulgui conèixer la vertadera ànima salvatge de Creta.

Desnivell: 1.580 mts.

Recorregut: 20,8 Km.

Horari: 6 hores i 36 minuts.

El dia de moment s'aixeca amb força núvols alts.

La part inicial comença per la mateixa llera del riu, actualment sec.

Mirada enrere per veure l'altiplà de Limnakaro (1120 mts.)

Aquest primer tram fins al coll segueixo el sender E-4 (sender europeu de Gran Recorregut)

Vaig guanyant altura d'una manera progressiva.

Franqueig a la part baixa de la muntanya, un cop a dalt del turó el pendent se suavitza.

Vaig pujant direcció sud-oest, al fons giraré a l'esquerra buscant el coll.

A la llunyania ja puc veure el segon objectiu del dia: Afentis Christos (2141 mts.)

Coll o Sella (1780 mts.). A la dreta vaig al Afentis (més tard), si continuo baixant segueixo el E-4 direcció a Selakano, ara giro a l'esquerra direcció a l'aresta del Spathi.

A la dreta el camí que seguiré quan baixi del Spathi.

Al fons ja puc veure el primer cim del dia.

Últim tram per assolir el cim, el vent aquí quasi és inexistent, quan arribi al cim (nord) quasi em tira a terra de la violència.

Vèrtex geodèsic al mateix cim.

Cim del Spathi o Dikti (2148 mts.), cim més alt del massís del Lassithi.

Des del mateix cim, puc veure el següent objectiu. Està força lluny, he de baixar al coll de 1790 mts.

Els núvols per sota meu, el vent del nord em fa baixar uns metres del cim per abrigar-me.

Començo a baixar cap al coll amb l'objectiu davant tota l'estona.

Continuo baixant, per sort el vent en aquest vessant és quasi nul.

Deixo enrere el coll (1790 mts.) i començo la pujada al Afentis.

A mesura que pujo puc veure el cim que he pujat fa una estona.

Tot i portar el track, l'itinerari està marcat amb pintura vermella (queda fatal).

Part final de la pujada a l'Afentis amb la petita capella al seu cim.

Últims metres, ja puc veure la capella cimera.

Capella de pedra dedicada a Afentis Christos (El Senyor Crist).

Des del mateix cim puc veure el Spathi (2148 mts.), cim que he pujat anteriorment.

Cim de l'Afentis Christos (2141 mts.), segon cim més alt d'aquesta serralada de Lassithi.

Vista cap a l'oest de l'illa de Creta.

Capella al cim d'Afentis Christos.

Interior de la petita capella de pedra.

Ierapetra, un dels pobles més gran d'aquesta part sud de l'illa.

Baixant direcció al coll (1790 mts.), puc veure el cim de l'Afentis Christos.

Ja puc veure l'aparcament on tinc el cotxe, al costat de Agios Pnevma (1120 mts.)

 Algunes platges de Creta: Ammos a Agios Nikolaos (NE de Creta).

Mpoufos a Sissi (N de Creta).

Preveli (SO de Creta)

Itanos (NE de Creta).

Gialapotamos (SE de Creta)

Ammoudara (Est de Creta)

Llac Kourna (Oest de Creta)