Escalada a Les Roques Tumbades a la Serra de Cardò (Rasquera).

Ressenya del Blog Escalada per Tontos.

La idea inicial era anar al Pirineu i començar la temporada d'esquí de muntanya 2024-2025, però un vent huracanat a l'Ariège i el Capcir o poca neu al Puigllançada-Tosa d'Alp (el Juan Carlos va estar el dimecres i alguna ratllada es van endur els seus esquís) ens fa ser prudents i aguantar una setmana més sense esquiar.

A la resta de Catalunya també fa força vent, unes setmanes enrere, vaig veure una piulada d'unes vies d'escalada fàcils, però sobretot protegides del vent i a cara sud, especialment adients per dies fred d'hivern.

Ho vàrem comentar amb la Teresa i teníem una sortida pendent aquest hivern, com que no hem pogut anar al Pirineu li comento al Juan Carlos i li sembla perfecta la idea, a ell també li anirà bé al ser guia si algun dia ha de portar a cursetistes, també s'apunta la Mari i a l'últim moment la Irene.

Hem d'anar fins al poble de Rasquera, continuar vuit kilòmetres per la carretera que puja al Balneari de Cardó (fa anys que està abandonat) i després de passar un túnel, uns cent metres més enllà, trobem un aparcament a l'esquerra. A l'arribar el termòmetre assenyala 11ºC i fa força vent, primer pensem que ens han enredat, però no!!!! A la paret s'està força arrecerat del vent i amb bona temperatura.

Nosaltres avui fem les vies de la dreta. Comencem amb la Tarda al Convent on fem els dos primers llargs en un sol (55 mts. IV, III), la continuació de l'última tirada la deixem perquè es veu molt rampòs i fàcil. Un rapel de 55 mts. ens deixa a terra.

Anem més a la dreta on a l'inici del dia hem vist una altra via i comencem, quan portem uns metres la desgrimpem perquè no val la pena, massa herbes... Ens comencem a angoixar una mica.

Anem més a la dreta i fem una via d'una sola tirada (III+) que està força bé, una instal·lació per rapelar a dalt que aprofitem per baixar fins a terra.

Anem a la quarta via: Matí al Balneari, la més maca. Fem les dues primeres tirades en una sola (55 mts. IV) i un últim llarg de 30 mts de III i algun pas de IV. Un ràpel de 30 mts. i un altre de 55 mts. ens deixa a terra.

Finalment, una bona jornada en què no hem passat ni gota de fred amb molt bona companyia i amb un bon dinar-sopar (a les 18h) a l'Hospitalet de l'Infant.

Tenim aquesta sortida pendent Teresa!!!, gaudiràs molt de les vies i de l'entorn.     

Foto realitzada d'una corba abans d'arribar al Balneari de Cardó.

Amb la Mari, el Juan Carlos i la Irene a l'aparcament.

Inici del primer llarg de la via Tarda al Convent.

La Mari assegurant des de la R-0.

Enllacem les dues primeres tirades juntes (55 mts. IV, III).

Plaques amb molt bona adherència.

La Mari iniciant la primera tirada.

Arribant a la segona reunió.

No continuem el següent llarg, perquè es veu molt rampòs i poc atractiu. 

Amb un rapel de 55 mts. arribem a terra.

Anem a la dreta de la paret, comencem un altre via, però no continuem per què es veu herbós.....

Més a la dreta encara, trobem aquesta via d'un sol llarg que està força bé (III+).

Un ràpel amb una sola corda i tornem a estar a baix.

Comencem la millor via del dia: Matí al Balneari on enllacem les dues primeres tirades en una (55 mts.)

Arribant a la segona reunió, la Irene a baix a la carretera ens està seguint l'evolució.

Pitó clàssic amb dues bagues.

A la mateixa tirada.

Començant el ràpel des de la tercera reunió. Al fons el Balneari de Cardó.

Amb el Juan Carlos Vizcaíno abans de començar els ràpels de baixada.

 

Ressenya amb més vies (Sergi Alella).

Dia d'escalada a Garraf amb les vies Esperó Daikiri, Mojito pal Nenito i Sweet Home Buenos Aires.

Des del peu de paret podem veure l'itinerari a seguir a l'Esperó Daikiri (IV+).

Ressenya del Manel & Ita. fuertescabassa.blogspot.com

Després del concert de Yes a Barcelona el passat divendres, no era qüestió de matinar massa el dissabte, per tant, avui diumenge mirem de sortir una estona a escalar ben a prop de casa nostra amb el Juan Carlos Vizcaíno.

Anem a Garraf, primer començarem per la pedrera nord, on fem l'esperó Daikiri. Les dues primeres tirades les podem pujar sense encordar i ens situem a la segona reunió on ja preparem les cordes.

Aquest primer llarg són uns trenta-cinc metres (IV+) on no hi ha quasi presses de mans i has de fer servir molt els peus. La reunió és un parabolt amb un pitó, comença per una fissura ampla a l'esquerra i després vas una mica a la dreta a buscar un pitó casolà, en aquest punt ja agafes l'esperó que no el deixes fins a dalt de tot.

Un cop a dalt recollim les cordes, traiem els peus de gat i baixem caminant amb compte per no fer caure cap pedra cap a a baix, està força descompost tot aquest tram, Trobem un tram de corda fixa (8 metres) amb bones condicions, sembla força nova.

Arribem a baix i caminem uns metres per anar al vessant sud on farem un parell de vies més.

El tram de corda fixa abans d'arribar a la reunió.

Sortint de la segona reunió (IV+).

Primers metres d'escalada.

Després de passar pel diedre de l'esquerra, la via gira una mica a la dreta.

A la dreta d'aquest bloc, es munta la reunió.

Arribant a la segona reunió.

Iniciant la tercera tirada per una ampla fissura, després seguim el marcat esperó.

Aquesta és una escalada on has de fer servir molt els peus, hi ha poca pressa de mà.

Amb el zoom es veu millor.

A l'esquerra el bonic i tranquil poble de Garraf.

Pitó casolà de col·leccionista.

Un cop a dalt, iniciem la primera baixada caminant, hi ha un petit tram amb una corda fixa.

Baixant per la corda fixa.

Un cop a baix fem primer la Mojito i després la Sweet Home. Ressenya de Manel &Ita.

Ens situem al peu de via, comencem primer per la Mojito, un primer llarg de cinquanta-cinc metres, ens deixa a una còmoda reunió. Sortim per l'esquerra per terreny força trencat, però fàcil, arribem al peu d'un mur i amb un parell de passos força fins ens situem a la part superior del mur, un parell d'espits protegeixen el pas. Continuem uns metres amunt amb compte de no tirar res, es cau tot i sense adonar-nos tornem a estar a la corda fixa on hem passat fa una estona.

Guardem tot el material i baixem pel mateix camí d'abans fins al peu de via.

Ara començo jo la primera tirada de la Sweet Home, són uns vint-i-cinc metres amb tres assegurances químiques. Continua el Juan Carlos amb una sortida una mica fina on hi ha un parell d'espits, després res més fins a la mateixa reunió, on un bon arbre fa l'assegurança. Hi ha un parell de cordinos amb anelles per a poder rapelar. Veient la continuació amb roca força solta, decidim que per avui ja en tenim prou.

Un ràpel força llarg ens deixa a terra. Recollim el material i passem per Garraf a fer un refresc, ens ho hem guanyat amb la calor que ja ha fet.

A veure si el pròxim cap de setmana podem tancar la temporada d'esquí de muntanya. 

 

Començant la primera tirada de Mojito pal Nenito.

Arribant a la primera reunió de la Mojito.

La segona tirada va a buscar el mur que té darrere el Juan Carlos.

Port de Garraf des de la primera reunió.

Superant el mur de la segona tirada (V).

Començo el primer llarg de la Sweet Home.

Iniciant la segona tirada de la Sweet Home Buenos Aires.

Cargol amb filferro, sense comentaris.......

El Juan Carlos preparant el ràpel des de la segona reunió de la Sweet Home.

Comença a baixar quasi seixanta metres fins a terra.

 

Acabant el ràpel que ens deixa a terra.

Via Quercus V+/A0 (6a) 110 mts. a la Serra de Queralt.

Ressenya de la Via Quercus.

Foto de l'itinerari amb les seves reunions.

Avui en principi hem de pujar la Carme i jo a escalar al Berguedà, finalment s'apunten el Juan Carlos Vizcaíno i l'Edi. Perfecte, així farem dues cordades: La Carme i l'Edi i el Juan Carlos amb mi.

Escalarem la Via Quercus a la Serra de Queralt, per arribar aquí hem d'anar fins a Berga i pujar a l'aparcament del Santuari de Queralt (just on vàrem acabar fa uns anys la Cresta de Queralt). 

Sortim del cotxe i pugem unes escales fins al mateix Santuari de Queralt, després continuem pel camí fins a arribar al Mirador de Garreta, just al costat mateix comença la via.

L1: Iniciem la via entre dues alzines, sempre en tendència a l'esquerra, un cop superat els dos arbres ens trobem el pas més complicat d'aquest llarg, és un pas una mica fi. Un cop superat ja és més fàcil, deixem a la nostra esquerra una reunió amb cadena (de les vies esportives de la nostra esquerra) i arribem a la reunió.  30 mts. IV- IV+. 13 parabolts

L2: Ara la via continua per una mena d'esperó sense cap dificultat i amb poca verticalitat, on superem un parell de ressalts protegits amb dos parabolts.  35 mts. III- II. 3 parabolts.

L3: Iniciem aquesta tercera tirada per una placa fins a arribar a un ressalt on ens decantem a l'esquerra, a continuació veiem un tram amb la roca de color molt més clar (significat de roca descomposta), has d'anar una mica amb compte amb la roca, però es passa bé. Continuem per un esperó fins a situar-nos a sota de la reunió, pugem l'últim ressalt i arribem a la reunió, s'ha d'anar amb compte perquè el terra està ple de pedres i si no vas amb compte pots fer caure pedres cap avall (com va passar a la cordada que anava davant nostre). 30 mts. IV. 11 parabolts.

L4: Un cop arribats aquí tenim dues opcions: a la dreta i és IV o per l'esquerra que és V+ (A0) o 6a. Nosaltres agafem aquesta última opció, surts de la reunió amb un desplom i fins que no agafes la fissura de l'esquerra, la cosa és complicada, fent uns A0 i amb un pedal passem. Arribem al cim on està l'última reunió. 12 mts. V+ (A0) o 6a. 6 parabolts.   

Un cop recollim el material, agafem un petit corriol a mà esquerra (sentit descendent) i en deu minuts tornem a estar al camí que ens portarà a l'aparcament. Al ser encara força d'hora, decidim anar a les vies d'escalada esportiva que hi ha a la dreta de la Queraltina.

De dreta a esquerra anem fent entre els quatre les següents vies:

En Set Vetes: 9 mts. 4 parabolts. V.

En Xan Cletes: 10 mts. 4 parabolts. V+.

Garcia Encenalls: 10 mts. 5 parabolts. V+.

Toni Virutes: 10 mts. 5 parabolts. V.

Castell Bergueda: 20 mts. 9 parabolts. V.

Soca. 20 mts. 8 parabolts. V.

Queraltina. Primera tirada. 40 mts. 9 parabolts i a equipar amb friends. V+ (A0 ) 6a.

Dia ben aprofitat per tirar de braços al mateix temps que esperem que caigui una mica més de neu per començar la temporada d'esquí de muntanya. 

Amb la Carme, l'Edi i el Juan Carlos pujant cap al Santuari de Queralt.

Arribant al Santuari, a l'esquerra es pot veure la Cresta de Queralt. La vàrem fer l'any 2016.

Santuari de Queralt.

Al fons ja veiem les parets on escalarem avui.

Per aquest punt passa el Camí dels Bons Homes.

Caminet que ens portarà al peu de via.

Montserrat vist des de la Serra de Queralt.

El Juan Carlos iniciant la primera tirada de la Via Quercus.

Assegurant al Juan Carlos a l'inici de via.

Al mateix temps l'Edi comença la via del costat "Voltor III+".

La Carme a la via "Voltor".

La Carme em fa aquesta foto des de la via del costat.

El que queda per acabar aquesta primera tirada.

Estic arribant a la segona reunió, la cordada de davant iniciant la tercera tirada.

Els hi faig aquesta foto arribant a la segona reunió. El Juan Carlos a la R1 i l'Edi arribant.

Berga als nostres peus.

La Carme ens fa aquesta foto des de la R1, jo a la R2 i el Juan Carlos iniciant la tercera tirada.

Començant la tercera tirada IV+.

Aquest tram s'ha de vigilar una mica la roca, ja es veu un color més clar.

El Juan Carlos arribant a la tercera reunió.

Des de la segona reunió puc veure perfectament el Santuari de Queralt i Berga.

Amb el Juan Carlos a la tercera reunió.

Sortint de la tercera reunió (V+ A0)

Últims metres de la via Quercus, la Carme a la tercera reunió.

El Juan Carlos arribant al final de via, aquí recollim les cordes de moment.

Després de fer la Quercus, fem unes vies d'esportiva.

En una de les vies de V+ d'escalada esportiva.

I per acabar el Juan Carlos encara farà la primera tirada de la Queraltina (6a).