dissabte, 27 d’abril del 2019

Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Avui, després d'aquests 9 darrers dies a les Illes Lofoten a Noruega, gaudint com a nens dels cims, la neu i la bona companyia ens costa triar cim per aquest dissabte. El temps tampoc no està massa clar, per no arriscar i aprofitant que l'estació de Grau Roig ja està tancada però encara conserva força neu, decidim anar a provar el Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.) un clàssic que mai falla.
Sortim de l'aparcament de Grau Roig (2120 mts.) i comencem a pujar per la pista Pala Nova que ens porta amb una inclinació moderada al plateau superior, aquí només ens queda continuar uns metres més i assolim el coll (2480 mts.) que separa Grau Roig del Pas de la Casa. Continuem pujant i després de passar per la carena perfectament innivada, la qual ens permet arribar amb els esquís fins al mateix cim del Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.).
La boira ho comença a envair tot i fins i tot cau una mica de barrufa. Després de les fotos al mateix cim, iniciem la baixada directament des del cim, a mesura que baixem, anem traçant una diagonal per arribar al coll (2480 mts.) i així no haver de tornar a posar pells. Ara continuem el descens fins a la base del Pas de la Casa (2095 mts.), la neu és primavera molt bona però a mesura que baixem d'alçada cada cop està més humida.
Aprofitem els telecadires (ara sense funcionar) de l'estació per seure i així poder menjar i beure una mica amb comoditat. Tornem a posar pells i iniciem la segona pujada del dia, a mesura que pugem i ens apropem al coll, el temps comença a canviar un altre cop, la boira baixa força i la visibilitat cada cop és menor.  El pendent és constant i amb una inclinació que ens permet pujar recte sense fer cap diagonal però tirant força de cames.
Arribem al coll (2480 mts.) que separa el Pas de Grau Roig, ara només ens queda treure pells i a gaudir d'aquesta baixada, la primera part amb neu primavera i tota la part final amb una neu dura amb capa de "moquette" per la seva part superior, que fàcil és esquiar així.
Després parem baixant en unes taules de pícnic per fruir d'un dinar a l'exterior aprofitant que  a menor alçada el temps és molt millor. Entrem ja al mes de maig i aquest any, potser (molt al nostre pesar) l'últim de la temporada, a veure que tal aquestes pròximes setmanes.



Desnivell: 1050 mts.

Recorregut: 10,3 Km.

Horari: 4h, 16m.  









Iniciem la pujada amb el Montmalús al fons.


Pic Baix de Cubil (2704 mts.)


La neu està una mica dura però no fan falta ganivetes per pujar.


A poc a poc anem guanyant metres.


A l'aresta final, el temps sembla que està canviant.


Ja quasi estem arribant al cim.


Hem pogut arribar fins al mateix cim amb els esquís als peus.


Al cim del Pic Blanc d'Envalira (2724 mts.)


Primera baixada del dia.


Ara baixem fins a l'inici del Pas de la Casa (2095 mts.)


La Carme gaudint del descens.


Vinga Teresa que se'ns acaba la temporada d'esquí de muntanya.


Després d'arribar al Pas, posem pells un altre cop i tornem a pujar per anar a Grau Roig.


Al coll (2480 mts.) que comunica el Pas amb Grau Roig amb la boira damunt nostre.


I una vegada més arribem amb els esquís fins al cotxe.

divendres, 19 d’abril del 2019

Kistbergtind (661 mts.) i amb aquest cim, acabem la nostra estada a les Illes Lofoten.


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Nordeca Svolvaer 1:50.000


Ahir va ser un dia molt dolent meteorològicament parlant, va estar plovent tot el dia i la temperatura ha anat pujant progressivament d'ençà que vàrem arribar a l'illa. Això ens preocupa per l'estat de la neu, avui serà el nostre darrer dia d'activitat a Lofoten perquè demà agafem l'avió de tornada a Barcelona.
Per això avui anem a intentar el Kistbergtind (661 mts.), deixem el cotxe aparcat uns metres després de passar el petit poble (4 cases) de Vestpollen. Travessem la carretera i ja calcem esquís, tornem a estar a cota 0 pràcticament i ja apreciem el mal que ha fet l'aigua caiguda durant el dia d'ahir. Ha desfet molta neu d'aquestes cotes tan baixes però encara no l'ha arribat a fer malbé del tot.
Seguim fins al fons de la vall sense guanyar ni un metre de desnivell i arribats a aquest punt ja iniciem la pujada. Aquest primer tram és força directe i després anem fent una diagonal a la dreta fins a assolir un coll (445 mts.), sota nostra veiem l'estany Lomstjørna encara totalment gelat. Nosaltres pugem pel llom de l'esquerra, ja ens trobem el cim davant nostre però per pujar-hi hem de baixar uns metres i atacar-lo per darrere.
Baixem 20 metres amb les pells posades i iniciem la pujada per la part posterior del cim, uns metres abans d'arribar-hi hem de deixar els esquís i continuar caminant perquè ha ventat força i la neu està dura. Arribem al cim del Kistbergtind (661 mts.), aquest serà el nostre últim cim a Lofoten i el volem assaborir com cal, estem una bona estona al cim fins que el vent ens fa fora. Baixem fins on hem deixat els esquís i iniciem la baixada.
El primer tram baixem directes fins a trobar-nos el tram de baixada anterior, ara el superem fent escaleta, l'aigua aquí a dalt no ha fet tant mal i la neu es troba en boníssimes condicions, cosa que ens fa gaudir d'aquesta última baixada a Lofoten, per no remar fins al cotxe baixem directament fins a la carretera E-10, ara només ens queda caminar fins al cotxe per la mateixa carretera.
Han estat 9 dies a Lofoten on el resum pot ser la quantitat de muntanyes amb diferents dificultats, la qualitat de la neu, tot i no haver trobat molta neu pols, la primavera que ens ha tocat trobar aquest any ha estat magnífica i per últim la bona harmonía de tot el grup, cosa gens fàcil avui en dia amb els temps que corren. Esperem tornar a Lofoten en un futur, d'una manera o d'un altre.........


Desnivell: 720 mts.

Recorregut: 7,2 Km.

Horari: 3h, 29m.






Sortim de Vestpollen i el cotxe el deixem aparcat a la E-10


A mesura que anem pujant, podem veure darrere nostra el fiord Austnes.


Hem d'anar a sortir al coll (445 mts.) que veiem a la dreta.


El David molt a prop del coll.


A la part inferior podem veure la E-10 la carretera principal de l'illa.


El Xavi  al coll, darrere veiem la vall per la qual vàrem pujar al Geitgaljetind (1085 mts.)


Des del coll (445 mts.) el massís del Geitgaljetind.


Sortim del coll i continuem per unes rampes suaus.


El vent comença a bufar amb força, moment d'abrigar-nos.


Últims metres amb esquís.


En aquest punt deixem els esquís i pugem els últims metres caminant.


L'estany gelat sota el Xavi.


Arribant al cim, mireu les valls que hi han darrere i no estan a la guia de Lofoten, uffffff.......


Al cim sempre present el massís del Geitgaljetind.


Kistbergtind (661 mts.), el nostre últim cim d'aquest any a Lofoten.


Des del mateix cim podem veure diferents muntanyes que hem pujat aquests dies.


Tornem a arribar a l'aresta per continuar la baixada.


Mirada enrere per veure els nostres girs.


Últims girs, això s'acaba, ohhhhh......... to be continued?

dijous, 18 d’abril del 2019

Torskmannen (755 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Nordeca Svolvaer 1:50.000


Després del gran dia d'ahir, avui busquem un cim més tranquil. El cim escollit és el Torskmannen (755 mts.), aparquem al costat de la central elèctrica de Kvitforsen. Un dia més sortim amb els esquís des del cotxe, després de recórrer 1 kilòmetre bastant planer, iniciem l'ascens, a mesura que anem pujant es va incrementant el pendent.
Arribem a un coll (350 mts.) on està la desviació per anar al Breitind (762 mts.) a l'est o al Torskmannen (755 mts.) al sud, nosaltres agafem aquest últim. La boira a poc a poc ens va envaint fins a arribar al punt que la visibilitat és nul·la, anem seguint el track amb el GPS, per sort la pujada és constant sense massa inclinació.
Quasi sense adonar-nos arribem al coll (680 mts.) sota les dues puntes del cim, la punta de l'esquerra és la més alta i per ella anem. Deixem aquí els esquís i per una aresta estreta però amb una gran traça feta (al pujar ho fem sense grampons) anem guanyant els últims metres fins a assolir el cim del Torskmannen (755 mts.)
Quan estem arribant al cim la boira va desapareixent i podem gaudir d'unes vistes magnífiques, estem una bona estona al cim i després de posar-nos els grampons per assegurar la baixada, iniciem el descens fins al coll on hem deixat els esquís. Comencem a baixar per un pendent suau, ens desviem a la nostra dreta i així podem agafar tota la vertical que ens deixa a l'esquerra del coll (350 mts.), per arribar aquest coll hem de fer una mica d'escaleta, con que no volem fer-la, baixem directament fins al fons de la vall.
Ara només ens queda seguir l'últim kilòmetre suau però que sense remar podem arribar al mateix cotxe. Per demà el pronòstic és molt dolent amb pluja tot el dia, a veure com s'aixeca el dia.


Desnivell: 850 mts.

Recorregut: 8,2 Km.

Horari: 3h, 35m.



Aquesta foto la van fer al cap de dos dies des del cim del Kisbergtind (661 mts.), podem veure tot el recorregut en el dia d'avui.


Inici de la sortida a Kvitforsen.


Anem pujant per un terreny franc.


Darrere el David podem veure l'estany Vestpolltjønna.


Arribem al coll (680 mts.)


Iniciem la pujada per la fàcil aresta.


Quan estem arribant al cim, la boira queda per sota nostra.


Panoràmica ben a prop del cim.


Al cim del Torskmannen (755 mts.)


Amb el zoom podem veure el cim que van fer fa un parell de dies: Rundfellet (803 mts.)


Des del cim, la imatge del mar és impressionant.


Després de fer les fotos al cim, iniciem la baixada.


Un cop arribem al coll, foto per on acabem de baixar del cim.


Amb el Xavi ens equipem per iniciar la baixada.


Aquesta foto la van fer al cap de dos dies des del cim del Kisbergtind (661 mts.), podem veure la part final del recorregut.


Tota la baixada per nosaltres.


El Xavi en plena baixada.



David gaudint de la neu Noruega.


Bona neu en aquesta baixada.


Per sort la boira s'ha esvaït en el moment d'iniciar la baixada.


Xavi, quasi no et veiem ni els esquís.



Molt bona neu primavera.


Quina manera de gaudir del descens.


A punt d'iniciar els següents girs.




A la tarda anem a visitar les Lofoten, aquí podem veure el poble de: Eggum.


Antiga casa de pescadors a Svolvaer, ara renovades per llogar i poder passar uns dies de relax a Lofoten.


Panoràmica del poble de Kabelvåg.


Amb l'Anna, la Irene, el David i el Xavi.