Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.
Altimetria del dia d'avui.
El bivac a l'Ibón de Salterillo (2460 mts.) ha estat força tranquil, tot i que ha fet una mica de vent durant la nit. Passades les cinc de la matinada em sembla sentir un soroll, puc veure uns frontals a l'altra part del Ibón, són uns francesos (coincidiré amb ells a la baixada) que pugem cap al cim.
Intento aguantar una estona més al sac, però finalment decideixo aixecar-me. Preparo l'esmorzar, recullo tot el bivac (amago les coses que no en fan falta i que recolliré quan baixi del cim) i començo la sortida. Hi han un parell d'itineraris per pujar, a l'anada pujaré pel situat més a l'esquerra (sentit ascendent) i la tornada pel de la dreta.
La pujada és força suau i no hi han grans pendents de moment, vaig seguint fites tot i que n'hi han molt poques. De moment puc anar pujant entre grans blocs de granet i trepitjant poca neu, finalment a l'arribar a la cota 2950, puc veure una continuació de la neu fins al cim i decideixo fer una parada per posa els grampons.
La neu està dura, no excessivament, però amb els grampons es puja molt bé i segur. No vaig a buscar el Coll de Corones (3196 mts.), sinó que pujo directament fins a arribar al costat de la Punta Oliveras (3298 mts.). En aquest punt, saludo als tres francesos que ja baixen del cim, a mi només em queda continuar per l'aresta fins a situar-me al peu del Pas de Mahoma.
Feia molts anys que no em trobava sol aquí dalt, poder alguna vegada quan hem passat a hores intempestives i ja no queda ningú al cim. Travesso una vegada més el Pas de Mahoma (quin relaxament passar sense ningú) i arribo per 53a vegada al cim més alt del Pirineu. Estic una bona estona sol al cim, fa força vent i la temperatura és fresca, finalment quan estic a punt de baixar, arriba un noi de Berga i em fa un parell de fotos, m'acomiado d'ell i inicio la baixada.
Torno a l'inici del Pas, on he deixat els grampons i els pals, puc menjar i beure tranquil·lament quan començo a veure que la gent arriba aquí on estic jo, és el moment de marxar cap a baix. Baixo pel mateix lloc per on he pujat fins a arribar a la cota 3100, on segueixo una mica a l'esquerra (sentit descendent) i puc arribar fins a la cota 2860 sense treure els grampons, fins aquesta cota hi ha aigua corrent per si alguna vegada se'ns acudeix bivaquejar a dalt del cim, ja sabem on hi ha aigua.
Continuo baixant mirant de no perdre les fites i arribo a l'Ibón de Salterillo (2460 mts.) on recupero les coses que tenia amagades i després de posar-me roba més curta (comença a fer calor) baixo fins al Forat d'Aigualluts on després de passar-me un temps sense veure quasi a ningú, aquí hi ha molta gent.
Segueixo baixant fins a La Besurta (1920 mts.) i continuo per la pista fins a l'aparcament un centenar de metres més a baix de Los Llanos del Hospital on tinc el cotxe aparcat.
Ara toca tornar a la bicicleta per anar agafant la forma pel mes de setembre.
Desnivell: 1060 mts. positius
1770 mts. negatius
Recorregut: 17, 2 Km
Horari: 7h, 35m.
Al fons ja es pot veure l'Aneto, d'ença que he sortit de l'Ibón no el deixo de veure.
Sortida de sol per l'est, més o menys la Vall d'Aran.
El Coll de Corones (3196 mts.) al centre de la imatge.
La Maladeta (3312 mts.) amb el Portilló Superior a la dreta.
A l'esquerra l'Aneto (3404 mts.) a la dreta la Punta Oliveras (3298 mts.)
Si algú sap que és aquest ferro al mig de la glacera de l'Aneto, que ho comuniqui.
A poc a poc m'estic apropant a la neu, moment de calçar els grampons.
Neu dura a aquestes hores del matí, grampons imprescindibles.
Mirada enrere per veure el que he pujat.
Feia molts anys que no em trobava sol a punt de passar el Pas de Mahoma.
Mirada enrere des del mig del Pas de Mahoma.
Ara mirada endavant, a punt d'afrontar el pas més difícil, al fons la creu del cim.
Al final quan estic a punt de marxar del cim i cansat de fer autofotos, arriba una persona i em fa la foto de la meva 53a ascensió al cim més alt del Pirineu.
Gràcies Teresa pel dibuix un any més, les he contat i realment hi han 53 muntanyes.
Si algun dia volem fer el bivac més alt possible al Pirineu, ja el tenim preparat, només falta decisió.
Estany de Corones (2750 mts.) a la dreta, sota un núvol, el Posets (3375 mts.)
Des del cim, en primer terme el Pas de Mahoma.
La Virgen del Pilar al cim de l'Aneto.
A la baixada, punt on et treus els grampons i pots aconseguir aigua (bivac....) 2860 mts.
Baixada entre blocs, es fa bastant dura per les cames.
Dins del requadre el bivac a l'Ibón de Salterillo, passaré a recollir les coses que he deixat amagades.
Última mirada enrere per gaudir d'una magnífica vista al cim de l'Aneto (3404 mts.)
