Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall d'Aran. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vall d'Aran. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 d’agost del 2019

Circular al Montlude (2517 mts.) i Tuc de Neres (2247 mts.) des de Les.


Itinerari marcat amb el rellotge Shuunto Traverse.


Mapa Alpina 1:25.000


Seguim esborrant cims de menys de tresmil metres que encara no havia pujat, els anys que he estat implicat per fer els 212 tresmils del Pirineu els havia deixat una mica de costat però sense oblidar-los. Hem pujat el cap de setmana amb la Irene i ens hem instal·lat a un càmping de la Vall d'Aran.
Abans d'arribar al poble de Les, agafo a la dreta (al costat del càmping Cauarca) la pista asfaltada però molt estreta la segueixo durant 8 kilòmetres, just quan continua direcció a Bordius i es converteix en pista de terra, aparco el cotxe.
Surto del petit aparcament d'herba (1330 mts.) i en lloc de seguir la pista cap a Bordius (per aquí tornaré en unes hores) agafo a la dreta que continua l'asfalt (s'acaba en 100 metres per continuar en pista forestal en bastant mal estat) però només 20 metres ja agafo una drecera a l'esquerra que va tallant la pista. No hi ha pràcticament sender ni fites, has d'anar jugant bé amb el GPS. Puja 500 metres de desnivell fins a la Cabana de Portet en quasi línia recta, al contrari que la pista va fent ziga-zagues per guanyar els metres de desnivell.
Al passar la Cabana de Portet (1780 mts.) apareixen unes marques amb forma de pal de fusta de mitjana alçada (1,1 mts.) amb una franja de color groc a la part superior. El pendent segueix fort, a l'arribar a la cota 1910 s'ha d'anar amb compte per què has de deixar el camí principal i agafar a la dreta mirant de buscar aquests pals de fusta que he comentat abans. El camí està molt poc fressat però es troba sense massa problemes, a l'arribar a la cota 2080 es franqueja a la dreta sentit ascendent i arribo al coll (2100 mts.).
Quina vista hi ha des d'aquí, al fons de la vall es pot veure perfectament el poble de Les i el primer cim del dia. Després de fer aquests 150 metres de desnivell assoleixo el cim del Tuc de Neres (2247 mts.), aprofito per fer la primera parada del dia i continuo que el dia serà llarg. Baixo fins a un fals coll (2190 mts.) i torno a pujar amb ganes fins a arribar a la cota 2324, torno a baixar fins a la cota 2250 (aquest serà el punt més baix de tota l'aresta) i ara si, pujada fins al cim.
L'aresta no té cap dificultat i amb els dos pals es fa molt bé, finalment 3 hores i 50 minuts després d'haver sortit del cotxe, arribo al cim del Montlude (2517 mts.), aquí al cim no puc estar ni un minut perquè hi ha una invasió de formigues voladores i no s'està gens bé. Inicio la baixada pel vessant contrari fins a arribar al Coll dels Quatre Batlles (2221 mts.) on he de tornar a pujar fins al Coll de la Barracomica (2275 mts.) aquí inicio la baixada seguint els mateixos pals grocs però un altre cop s'ha d'anar molt i molt amb compte perquè a l'arribar a la cota 2050 els has de deixar i continuar a l'esquerra sentit descendent, heu de tenir present que has d'anar a buscar l'Estany de Laujó (1800 mts.)
Passo l'Estany per l'esquerra i torno a pujar a un fals coll (1850 mts.) per ara si, iniciar la baixada definitiva fins a la pista, aquesta és força dreta. Ja fa una bona estona que vaig malament d'aigua, no n'he trobat en tota l'estona i ja fa més de 6 hores que vaig sortir del cotxe, al costat d'aquest últim Estany baixava un petit corriol però estava tot ple de vaques.
Finalment al passar la cota 1660 trobo el naixament d'un riu, aprofito per refrescar-me (el dia és calorós) i per omplir d'aigua amb pastilles isotòniques la meva ampolla d'1,5 litres. Continuo baixant ara molt més content i fresc, entro a dins del bosc i arribo a la pista (1390 mts.) que uneix Canejan i Les, jo agafo direcció a Les que encara em queden més de 4,5 kilòmetres de puja-baixa fins a arribar al cotxe.
Dura sortida circular amb la qual hi ha trams sense sender ni marques, aquí és molt important portar el GPS amb un bon track i saber-ho utilitzar.
Per rematar el dia quedem amb el Xavi i l'Anna a Viella per sopar,  ells estan uns dies de vacances a la Vall d'Aran, llàstima que avui havien de fer el canvi d'allotjament i no m'ha pogut acompanyar el Xavi. La pròxima serà.........


Desnivell: 1590 mts.

Recorregut: 17, 4 Km.

Horari: 7h 42m.  






Inici de la sortida al final de la pista asfaltada (1330 mts.)


Jo agafo la direcció cap al Tuc de Neres (2247 mts.)


Aquesta és la segona cabana (1530 mts.) que em trobo.


Pujo directa, a sota s'intueix la malmesa pista que puja a la Cabana de Portet.


Panoràmica per sobre de la Cabana de Portet (1780 mts.)


Per primera vegada puc veure el Montlude (2517 mts.)


300 metres per damunt meu està el cim del Tuc de Neres.


Panoràmica des del Coll, a sobre el Tuc de Neres (2247 mts.), al fons el Montlude (2517 mts.) 


Arribant al primer cim del dia.


I tot el que em queda per fer el segon cim............


Al cim del Tuc de Neres (2247 mts.)


Quina quantitat de tresmils puc contar des del cim.






Tot el tram recorregut des del cim del Tuc de Neres.


El poble de Bossots i a l'esquerra la pujada al Col del Portillón.


La fàcil cresta del Montlude.


Pirineu Central quasi sense neu, les glaceres s'estan morint.


Pujant al Montlude, l'última punta és el cim.


El tram recorregut, el cim d'herba de la dreta és el Tuc de Neres.


Al fons ja es pot veure el cim.


Aquí podem veure la pujada marcada amb vermell des de la Cabana Portet.


Arribada al cim.


Al cim del Montlude (2517 mts.)




La baixada per l'altre vessant, al fons el Montlude (2517 mts.) al qual m'acomiado.


Herba molt alta que dificulta la baixada.

dissabte, 6 de juliol del 2019

Pic de la Forcanada (2884 mts.) o Malh des Pois des de la Pleta d'Horno (1505 mts.)


Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.


Mapa Alpina 1:25.000


Dilluns al matí la Carme m'envia un whatsapp i em proposa anar a fer el Pic de la Forcanada (2884 mts.) des de Benasque. Aquest cim és un dels que tinc a la llista de pendents però pujar per Benasque no em motiva massa, és el mateix itinerari que el Tuc de Mulleres i ja hem pujat moltes vegades.
I si pugem per la Vall d'Aran?, dit i fet. També s'apunten el David i la Teresa, llàstima que el Xavier Martí no pot venir aquesta setmana. Pugem a dormir a l'aparcament de la Pleta de l'Horno (1505 mts.).
Abans de les 7 del matí ja estem en marxa, anem seguint tota l'estona el riu Nere (totalment sec) per un camí estret a l'inici per després convertir-se en un caos de blocs de roca. El camí està força fitat però a la baixada tot aquest tram se'ns farà dur, tant per l'irregularitat del terreny com per la calor.
Arribem a l'Estany del Hòro (2057 mts.) i des d'aquest punt ja podem contemplar amb tota la seva totalitat el Pic de la Forcanada (2884 mts.).
Continuem pel fons de la vall fins a arribar a la cota 2450, just en aquest punt entrem en una llengua de neu força gran. A mesura que pugem, comencem a guanyar inclinació, aquí en aquest punt ens sortim de la neu per la seva part dreta i entre trams d'herba i roques arribem a la part superior del balcó on aprofitem per fer la primera parada del dia.
Ja tenim el cim davant nostra, l'agafarem per la seva part esquerra en el sentit ascendent, primer per un tram d'herba-roca i després per una tartera que ens deixa al coll on s'acaba el corredor de la cara SW (2730 mts.). En aquest punt ens posem l'arnès i el casc per iniciar la grimpada cap al cim. Travessem una petita bretxa i comencem a pujar, la roca està molt descomposta però no és gens difícil (II). Arribem a una primera instal·lació de rappel i la tònica és la mateixa, molta roca solta. A mesura que pugem la dificultat decreix i la roca és millor, assolim la punta occidental (2872 mts.) però decidim continuar fins a la principal sense perdre concentració. Iniciem una desgrimpada fàcil fins a un fals coll que separa les dues puntes somitals. Iniciem l'última pujada fàcil fins al cim principal de la Forcanada (2884 mts.), la vista és fantàstica amb l'Aneto, Maladetes, Russel, etc davant nostra.
Ens hi estem una bona estona al cim, finalment iniciem el descens pel mateix lloc que hem pujat, passem per la punta occidental (2872 mts.) on fem unes fotos i amb molta cura de no tirar pedres cap abaix desgrimpem fins a arribar al coll (2730 mts.) on guardem els casc i l'arnès. Continuem la baixada pel mateix lloc de pujada realitzant una parada a la part central del riu on ens podem refrescar i beure perquè el dia continua calorós.
Arribem a l'aparcament de la Pleta d'Horno (1505 mts.) satisfets de la bona feina realitzada en el dia d'avui. Moltes gràcies comp@nys per la sortida i les rialles durant tot el dia.


Desnivell: 1520 mts.

Recorregut: 15, 3 Km.

Horari: 10h, 43m.





Pujant per la Vall del riu Nere.


La Carme, la Teresa i el David. Difícil conseguir sortir els 4 al mateix temps.


D'alla baix venim.


El Tuc de Coma Salies (2536 mts.)


Primera imatge del Pic de la Forcanada (2884 mts.)


Magnífic cim, vist des del sud o des del nord.


A l'esquerra podem veure el Coll Alfred (2844 mts.)


Avancem entre una densa vegetació.


Visió de la Forcanada des de l'Estany del Hòro (2057 mts.)


Seguim pujant, al fons el Coll Alfred.



Hem pujat per la neu que tenim a sota i ara pugem entre roques i herba.


Al fons ja podem veure els dos cims de la Forcanada.


L'inici de la grimpada és al final de la neu a la canal central.


Amb el zoom podem veure les dues puntes del cim de la Forcanada, el principal és a la dreta.


Última pujada per arribar al coll (part final del corredor NW)


El David arribant al punt de descans que hem fet abans d'arribar al coll.


Iniciant la pujada per la tartera per anar a buscar el coll.


En quant podem, pugem per la roca menys costos que per la tartera.


Últims metres per arribar al coll.


Des del coll podem veure en primer lloc el Coll Alfred (2844 mts.), al fons el Mulleres (3019 mts.)


Primers metres de grimpada, ull!!!!, roca descomposta.


No pasa de II però hi ha molta roca solta.


A mesura que anem pujant la roca millora una mica.


Has d'anar amb compte no tirar cap pedra per si hi ha gent per sota. Avui no és el cas, no hem vist ningú en tot el dia.


Vinga Teresa, pròxima compra......... un casc nou.


El David feia temps que no grimpava però com diuen, "quien tuvo retuvo".


El que ens queda per assolir la primera de les dues puntes.


Diferents tonalitats de colors en aquesta roca tan caracteristica.



Anem trobant fites durant la pujada.


Ja arribem al primer cim.


Un parell de metres i ja hi som, ens estimem més continuar, ja pararem a la tornada.


Des de la punta més Occidental (2872 mts.) ja podem veure al fons la principal (2884 mts.)


Iniciem la desgrimpada de l'Occidental fins al coll que separa els dos cims.


A punt d'arribar a la part inferior del coll.


Iniciem la grimpada al cim principal.


La Teresa arribant al cim de la Forcanada (2884 mts.)


La Carme i el David pujant els últims metres fins a arribar al cim.


El Forat d'Aigualluts (2000 mts.)


Massís Aneto- Maladeta.


Cresta de Salenques.



Aritiga de Lin a la Vall d'Aran.


Al cim de la Forcanada (2884 mts.)


Glacera de Barrancs a l'Aneto (3404 mts.)


El Salvaguarda.


Iniciem la desgrimpada del cim principal.


El Coll de separació entre els dos cims.



Forcanada Occidental (2872 mts.)


Desgrimpada des de la punta Occidental.


Part final de la desgrimpada.


Després de baixar del coll, anem a buscar la tartera.


Últimes neus a cotes tan baixes.



Arribant a l'Estany de Hòro (2057 mts.)


Mirada enrere per veure el cim de la Forcanada (2884 mts.)